(
V, G; Arzdi Peces FauMar
46),
aul (
G-azp)
Ref.:
A (akula, aul); AEF 1960, 20.
Pez aguja.
"Aguja, cierto pez"
A.
"Pez aguja, de la familia de los escombresócidos"
Arzdi Peces.
.
"Aguja, saltón (Belone belone), akula (S. S.), botakarra (Lequeitio)"
FauMar
46.
--Ez du beorrek bixigurik biar. --Zer bada? --Ez dakit nik. Akulak noski. --Naizu iruban? --Ez da beorrentzat arrantz au egiñ.
Sor Gabon 32.
Udazken-aroan atxitzen zituzten arraiak oek izaten ziran: potakarra edo akula (lanzón), antxo txikiya ta parrotxa (txardin txikiya).
Elizdo EEs
1925, 215.
Txardin-saltzaleak bata bestarengandik aldenduaz biziro zabaltzen ziran erri guztian. --Akul, akulaaa...! --Zenbatian? --Lau kuartuan.
Anab Eusk
1933, 246.
Lo ta akulea? Mau, mau.
(V-m)
"¿Dormido y pescar aguja (cierto pez)? Lo pongo en duda"
.
A EY III 280.
"
Akula birigarda (V, G), pez más sabroso que akula
"
A.
"
Akule bidagardie (Xiphias gladius), [...] pez espada, emperador"
A.
Anasagasti "Itsas espezierik garrantzitsuenen Bermeoko Terminologia" FLV 1980, 362.