(
O-SP 224,
SP,
Ht VocGr 334,
Lar,
Dv,
H,
A),
ameztoi (
S ap. Lrq /amestói/; Arch VocGr , H, A),
ameztui (
A),
amesti.
Melojar.
"Bois taillis, soto"
SP (cf. O-SP: "En la page 21 ameztia est mal interprété 'bois taillis', car c'est un bois de haute futaie consistant en une sorte de chênes que les gascons appellent tausins").
"Bois tauzinats, ameztia
"
Ht VocGr 334.
"Quejigal"
Lar, Añ.
"La charmoie"
Arch VocGr.
"Lieu coin planté de chênes tauzins"
H.
Cf. Zerb Azk 12: Eta holako etxeak nun-nahi badire orai Azkainen! [...] Damurik Iparragerria, Ameztoia eta Haitzaldea deitzeko orde zenbeitek deitu dituzte "Ene ametsa", "Aski zaut" eta "Gure Doia".
Tr. La distribución geográfica de las tres variantes es conocida en general:
-toi (
-tui) aparece en áreas laterales;
-ti en el centro.
Amestien eta motz haritzen kontua.
(1743).
SenperEus
90.
Jo oraiñ ezkerrera, ibaiarekin batean, amezti beltz araruntz.
Lh Yol 4.
Hego xuria! Iraun dezake. Gora dabiltza hedoiak. / Harrokak irriz iguzkiari; itzal eder ameztoiak <amozt->.
Ox 20.
Berebiziko ameztiak itun aurreko txabal-une ta aldapa oietan.
Ataño
TxanKan
92.
"Lugar de arces, arboleda de arces. Ametzak diran tokixa, amezti."
Etxba Eib.