(SP, Dv),
adimentudun (Añ).
Provisto de entendimiento, racional.
"Qui a entendement"
SP.
"Racional"
Añ.
"Aditua, adimenduduna, enthelegitsia [sic]."
HeH Voc.
.
v. adimendun,
adimendutsu.
Zeren Santu Doktoreak dion bezala, Kristo Jaunaren bukanzik bageko graziditik datorren grazia den adimentudun guziak duten grazi guzia [...] ta gizonak bezain adimentudunak diran ta adimentu agitz garbiagokoak aingeru guziak.
Mb IArg I 341.
Izarrak handiago dire. Hek dire munduak! Nihor ez othe dute garraiatzen? Ez othe da hetan adimendu dunik?
Hb Egia 39.