1.
(Lar),
biktor .
(Interj.).
"Vítor, interjección, bitor, lat. io, io, triumphe"
Lar.
Cf. bitore.
Biktor Hespaña ta Kola Franzia.
EgiaK
88.
(tomada de la expresión, frecuente al menos en el castellano del XVII: "Víctor ..., cola ..." que elogia el primer término y denuesta el segundo)
2.
(Adj.).
"Vainqueur, victorieux, triomphant"
Hb.
Satisfecho, contento (?).
Cf. infra BITORRIK.
Azantzako Zaldun hori / Herri huntan errotor, / Ez errotor, bai erorkor, / Hura andria aldian bitor.
(In Hb Esk 106
).
3.
(Sust.).Vítor, aclamación.
Bitorreki arten dud, zernaiden gaiza oil daztadan, uskaraz eskribitan dionetarik.
Mdg 120.
BITORREZ
(Estar, etc.) contento, satisfecho.
Jesusian egin zein arzatzek azionia; lasterrian, biak eltuzen beinkoan [...]. Otsoari [...] kostilla guziuak baratu zitzazkan tortilla batian. Bitorrez arzatzek, modo onez erran zabei otsoari: mertxede kaur egin daiguk yik guri, eginaionaren paku.
Mdg 174.
BITORREZKO,
BITOREZKO (Lar).
"Vítor, la tabla en que se escribe y pinta, Bitorezko olandua" Lar.
BITORRIK
(Estar, etc.) satisfecho, contento.
Ikusten du harmada berritz zehatua; / Galtzen du aitzindari, galtzen du bandera; / Aski bitorrik dago, eskapatuz bera.
Hb Esk 162.