1.
(
V ap. A
; Lar)
(Uso pred.). Descarriado, suelto; abandonado, descuidado. "(Al) descuid]ad[o y con cuidado, deslai baña nai" Lar. Cf. LzG: "Deslayo. "...y de allí en deslayo como hasta Agostina..." (Moj. Bernedo, 1545)". Cf. deslei, eslai.
Tr. Documentado en autores vizcaínos desde comienzos del s. XIX; en el s. XX se encuentra tbn. en autores de otros dialectos, que le dan a veces un uso adj.
Or emen zabaldurik, non nai deslai dabiltzelako zure zenzunak.
Añ
LoraS
17.
Deslai, uste baga legez eta deskuido moduban.
Astar II 112.
Arditxu galdu bat deslai ebilena.
Zav Fab,
RIEV 1907, 541.
Deslai geratzen direan gauzak.
AB AmaE 438.
Deslai itxiten dituezanak [euren semealabak] jaio eta gero.
Itz Azald 98.
Zerk arabil, gaizo ori, galdu ta deslai?
A Ardi 112.
Jakintsun batzuek ulertu dute eskuara zerbait miragarririk zela, eta etzutela behar debet edo deslai utzi.
Lacombe LEItz
78.
Bizi guzian deslai ta saiestu ibilli.
Etxde JJ 279.
Munduan bakar, zabar ta deslai ez dagola.
Erkiag BatB 201.
Deslai joate minean / entzun dut inoiz bidean / adarraren hots zolia.
Azurm HitzB 38.
Burrukak ekarren ekarri be deslai, ausia.
Onaind STeresa 39.
Elexa lutuz dago, / erria bere bai [...] / Araba ta Gipuzko, / Naparro ta Bizkai, / lpar-Euskadirekin / itxitean deslai (eskutik utzia, abandonatua).
Ayesta 120.
(Como adj. pleno).
v.
deslaitu.
Ekin zion txistu ta oiu ardi deslaiak (extraviados) agertzen ziranentz.
Etxde JJ 5.
Zezen deslaiaren azterrenik.
Ibiñ
Virgil
49.
2.
(Lar, Añ, H (V, G)) .
(Sust.).
"Negligencia",
"descuido"
Lar,
Añ.
Ebék [Deabruek] inzitátzen gaizkirá; aiék [Aingeru guardakoek] tirátzen onerá ansioso, triste bekála berén jasien deslaias, baña ezin bortxátu.
'
Tristes por el extravío de sus encomendados'
.
LE Bail 223 (trad. de Ir FLV 1977, 495).
Urduritasuna, gogoarterik-eza, deslaia eta zurtasunik-eza.
Itz Azald 182.
DESLAIAN ( (Lar, H)).
"Descuidadamente", "(al) desgaire" Lar. "Al descuido, sin cuidado, al soslayo" Lar DVC 212. "(V-m), dejando de la mano el aparejo" A EY III 274 y A Apend.