1.
(
G-azp-bet, AN, L, BN, Ae, S, R; SP, Hb, Dv, H),
bia (
S; Gèze),
bire (
V-gip, G-nav, AN-olza-ulz),
bida (
L-sar)
Ref.:
Bon-Ond 164;
A;
Lh (bia);
EI
73;
Lrq
.
Dos cada uno (a cada uno, en cada uno, etc.).
"
Bira tolosan, à deux doubles"
SP.
"
Har zatzu bira sagar, prennez chacun deux pommes"
Dv.
"
Bia, avec accent tonique sur l'a (S-saug), deux à chacun"
Lh.
v. bina.
Tr. Documentado ya en Leiçarraga, no vuelve a encontrarse hasta el s. XIX; en la var.
bia aparece en Etchaun.
Eta eztuzuela birá arropa.
Lç Lc 9, 3.
Eta ordian bira alde orotarik bildürik gure botheren araura, ordenatüko dügü ahalik eta hobekiena.
Etchart 4.1r.
Landakotik beitziren bia phitxer kholkun.
Etch 374.
Lehenik ona denez jasta dezagun, / ona balinbada bira edan dezagun.
ChantP 264.
Bi aldiz bira gaizuru.
HerVal 172.
Errekesuna saltan dei bira erial libra.
Mdg 136.
Kaietek bota ditu / biak bira tiroz.
Etcham 232.
Hitzartu ginuen bira arroltze erreko zauzkula beraz xingar zathi eder banarekin.
Zerb Gerlan 57.
(Con bat-bedera
).
Eta ziraden han sei khuba [...] zadukatenik batbederak birá edo hirurná neurri.
Lç Io 2, 6 (LE birana edo irúna, Dv, Leon bizpahiruna).
2.
(SP, H).
"Deux à deux"
SP (que cita a Lç).
Eta igor zitzan hek birá bere begitharte aitzinean, bera ethorteko zen hiri eta lekhu guzietara.
Lç Lc 10, 1 (He, TB, Dv birazka, IBe, IBk binaka).
BIRA-BIRA (AN-burg, R ap. A).
De dos en dos; en grupos de dos.
Bestiak oro [...] juanen dira haren ehortzetala bira bira.
Mercy 35.
Gisa kontan xuntatan da bezino guziua bira-bira.
Mdg 136.
BIRA IZAN.
"Bira gare, nous sommes deux à deux" Hb. "Bira dira, bira dute, ils sont à deux de jeu, ils ont chacun deux" H.
BIRATAN
(biatan Gèze, H (S), Foix). Dos veces cada uno. "Chacun deux fois" H y Foix (s.v. deux).