1.
(
BN-ciz),
basa-andere,
basandre
Ref.:
A Apend;
JMB At
.
Nombre aplicado a diversos personajes mitológicos que viven en el bosque.
"Lamia"
A Apend.
"La mujer de basajaun
"
JMB At.
"Es un genio que hace su aparición en la entrada de determinadas cuevas. Así, se dejaba ver a la puerta de una caverna que, según vieja creencia, existía en la cumbre de la montaña de Mondarrain"
JMB MitV 58.
"Al lado de los Basajaunak salen, menos caracterizadas, las basanderiak, sus parejas femeninas: esto ocurre sobre todo en el país de Soule, la zona más selvática del país vasco"
Caro Los Vascos 392.
Harpe batean ikusten du Basa-Andere bat, orai Salbatoreko elizan den ganderailua garbiturik, urrezko orraze batekin orraztatzen ari zela.
"Une Dame Sauvage"
.
Barb Leg 126.
Basa-Anderea eta Basa-Jauna gelditu ziren kolpez orduan berean.
Ib. 126.
Lehenago, Laminak omen ziren Mundarraingo mendiaren gainean, eta Bas'Andrea joaiten omen zen [...] mendi-kaskoan bere buruaren orhaze urhezko batekin orhaztatzerat.
Ib. 25.
Folklorean izaite asko agertzen zaizkigu bitxi baino bitxiagoak: basa-jaun, bas-andere, lamina, maide, inguma, eta abar.
Lf CEEN
1973, 131.
(Como personaje de Carnaval).
Garizuma izan ez balitz eta Misionea, Ihauteriko Basa-Andere Zigantea erranen zinuten, zinez eta minez.
Barb Sup 7.
Antzezkizunaren koroa egiñaz, laguntalde aundiak eldu ziran, bolantak, basanderiak eta jigantiak, batzuk oñez eta besteak zalgurditan.
Etxde JJ 173.
2.
Mujer rústica.
"Mulier aggrestis, basandréa, larreandréa, basemaztéa
"
Urt I 463.
Piarresek doi doia behatzen zion emazteki merkatuari; ez batere gehiago, pinpirinak iduri, orotaz ikusiak nahi ziren bas-anderea batzueri.
Barb Piar I 177.
3.
basandre
(BN-baig ap. A),
baxa-andre.
"Zona, enfermedad de la piel, especie de sarampión" A. "Baxa-andria, zona o herpes zoster" Garate Cont Eusk 1972, 63.