Leku-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Akitania - Lekuak - EODA

Akitania (Eskualdea)

Entitatea:
Antolakuntza/Eskualdea
Herritarra:
akitaniar 
Arautzea:
Euskaltzaindiaren araua 
Non: Frantzia
Kokalekuak:
  • aquitani, aquitanis - (-0100--0044 [1822, 1986]) CJC.BG , I. lib. [IRI.TVC, 173-174. or.]
    (...)
    Julio Cesar De bello Gallico [...] Gallia est omnis divisa in partes tris, quarum unam incolunt Belgae; aliam Aquitani; tertiam, qui ipsorum Iinguae Celtae, nostra Galli adpellantur. Hi omnes lingua, institutis, legibus inter se differunt. Gallos ab Aquitanis Garumna flumen, a Belgis Matrona et Sequana dividit (2 [oharra, 252. or.: C. Julii Caesaris, Commentarii, 1, cura et studio Francisci Oudendorpii, Stutgardiae MDCCCXXII])
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: IRI.TVC

  • aquitanorum, aquitaniam - (0781 [1864, 1986]) PATR.LAT , 104. lib., 929, 930. or. [IRI.TVC, 177. or.]
    (...)
    después del desastre que Carlomagno sufrió en Roncesvalles, éste no dejó de aguzar su ingenio en el sentido de establecer una política de dominio, y así se decidió a crear el año 781 el reino de Aquitania para su hijo Ludovico Pío, niño de tres años a la sazón. En su territorio se incluía la antigua Vasconia -del Garona al Pirineo- que seguía refractaria a toda política nacional franca, Ludovico Pío el año 786 se presentó vestido a la vascona ante la asamblea de Paderborn siguiendo la sugerencia de su padre: "et transiit Garumnam fluvium Aquitanorum et Vasconum conterminum: quam regionem jamdudum in deditionem susceperat, Lupo principe se et sua ejus nutui dedente"; "fiIiumque suum Ludovicum regem regnaturum in Aquitaniam misit, praeponens iIIi bajulum Arnoldum, aliosque ministros ordinabiliter decenterque constituens tutelae puerili congruos (781)"; "Cui filius Ludovicus, pro sapere et posse obedienter parens, oecurrit ad Patrisbrunam (786) habitu Vasconum cum coaevis sibi pueris indutus, amiculo scilicet rotundo, manicis camisiae diffusis, cruralibus distentis, calcaribus caligulis insertis, missile manu ferens: haec enim delectatio voluntasque ordinaverat paterna", cfr. Patrologiae latinae, tomo 104, Migne editorem, 1864: Ludovicus I, cognomento Pius, Imperator Augustus. Ludovici Pii vita. Incerto auctore, sed qui se professione astronumum, et in palatio ipsius imperatoris versatum testatur, pp. 929, 930, 931. Cfr. también José María Lacarra, Historia política del Reino de Navarra desde sus orígenes hasta su incorporación a Castilla, Pamplona 1972, tres tomos, tomo I, p. 43 y ss. Véase también mi trabajo "Sobre el topónimo Gasteiz y su entorno antroponímico", Vitoria en la Edad Media (Actas del I Congreso de Estudios Históricos celebrado en esta Ciudad del 21 al 26 de setiembre de 1981 en conmemoración del 800 aniversario de su fundación), Vitoria-Gasteiz 1982, p. 634 y n. 65, p. 640
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: IRI.TVC

  • aquitanorum - (1060- [1873]) RAY.SORDE , XL. dok., 31. or.
    (...)
    abbas dedit ad comitem CC solidos in nummis infra spatium octo dierum, et Guido, dux Aquitanorum, dedit cum adfirmatione villas Deo et Sancto-Johanni
    (...)

    Zer: Dukerria, eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: RAY.SORDE

  • aquitanie - (1120, 1134 [1873]) RAY.SORDE , LXXXI. dok., 65, 66. or.
    (...)
    CONFIRMATIO DONORUM ET EMPTORUM QUAM FECIT W., DUX AQUITANIE [1. oharra, 66. or.: Guillaume VII, duc d'Aquitaine (1086-1127) (...)], DE HIIS, DE SORDUA, DE MISSON, CASSABER, CARRESSE, SALINIS, SANCTE-SUSANNE ET ALIIS SUBSCRIPTIS // Anno ab incarnatione Domini Mº C XX, dux tocius Aquitanie regionis, W., divina adveniente inspiratione, audiens divinum Domini preceptum ubi dicitur: qui reliquerit omnia que possidet propter nomen meum, centuplum accipiet et cetera, illud predicavit gentibus in quadrifidi orbis partibus insudando [...] Signum G. tocius Aquitanie ducis
    (...)

    Zer: Dukerria, eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: RAY.SORDE

  • aquitanie - (1128- [1873]) RAY.SORDE , VI. dok., 5. or.
    (...)
    DE WILELMO, DUCE AQUITANIE // Ego Guilelmus, tocius Aquitanie dux, filius Gulelmi tocius Aquitanie ducis, donum quod donavit pater meus es sua propria manu confirmavit ecclesie Santi-Johannis Babtiste Sorduensi, do illi et propria manu confirmo omnia i la que tenuit et tenet et adquirere poterit, tam de terris quam de silvis
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: RAY.SORDE

  • aquiteinne - (1248/10/29 [1890]) BRUT.CN , XV. dok., 16. or. [Cartulaire III, 281-282]
    (...)
    nostre chier seignor Hanri, par la grace de Dieu roi de Angleterre, seigneur de Illande, duc de Normandie et d'Aquiteinne et conte de Anjou d'une part
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: BRUT.CN

  • aquitaine - (1365/02/26 (?) [1890]) BRUT.CN , CI. dok., 102. or. [Tiroir 25, nº 56]
    (...)
    et lo prince d'Aquitaine et lo dit seynor de Labrit deu quoal son compayneros
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: BRUT.CN

  • quitania - (1366) CAR.PNAXIV , 515 (D.b dok. [AGN, sign. gb.], 72r)
    (...)
    Item de mandamiento del dicho thesorero, dado XVIIº dia de deziembre, anno LXVIIº, dio et deliuro al hondrado et discreto Johan de Hanecort, chancelero del synnor rey, los quoales el dicho seynnor rey les manda pagar con mayor suma en reconpensation d'una mula con sus arnues que fue tomada d'eill, la quoal fue dada et deliurada al princep de Gales et de Quitania, segunt paresce por su recognoscimiento
    (...)

    Zer: Printzerria
    Non: Frantzia
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • quita[i]ne - (1366/02/13 [1890]) BRUT.CN , CLI. dok., 139. or. [Cartulaire Charles II, 244]
    (...)
    Como Johan Manart, escudero de nuestro cormano el princep de Quitaine et de Quitane (sic) et de Galas, portador de las presentes, sea venido en nuestro regno por algunos [negocios ?] del dicho princep
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: BRUT.CN

  • aquitaine - (1368/03/21 [1890]) BRUT.CN , CXCI. dok., 161. or. [Tiroir 22, nº 19]
    (...)
    Edward, ainsné filz du roi d'Angleterre, prince d'Aquitaine et de Gales, duc de Cornaille, comte de Cestre, seigneur de Biscaie et de Castre d'Ordials, a touz ceuls qui ces lettres verront, savoir faisons qeu très honoré et puissant seigneur, nostre très chier et amé cousin le roi de Navarre est a passer par nostre dit principauté d'Aquitaine et aler oultre, la ou il lui plaira [...] a touz les autres justiciers et subjectz de nostre dicte principauté d'Aquitaine, requérons touz noz autres amis [...] laissent passer
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: BRUT.CN

  • pipino aquitanie - (1638) O.NUV , II, XII. kap., 254. or. [0771. or.]

    Zer:
    Non:
    Jatorria: O.NUV

  • aquitania - (1638) O.NUV , passim
    (...)
    aquitaniam (...) aquitanicum (synopsis capitum [0516. orr.]) Caput I. Quo tempore de Hispaniâ in Aquitaniam migrarint Vascones, de plurimis excursionibus ab ipsis in agrum Aquitanicum factis, et de variis ex eo illorum cum Francis dimicationibus // aquitaniae (synopsis capitum [0517. orr.]) Cap. IX. De Aquis Tarbellicis, ac de Aquitaniae nomine // aquitanorum (I, I. kap., 001. orr. [0518. orr.]) // aquitaniae parte, aquitanis (I, I. kap., 003. orr. [0520. orr.]) // aquitanorum (I, VII. kap., 025. orr. [0542. orr.]) // aquitania (I, IX. kap., 030. orr. [0547. orr.]) // aquitaniam (I, IX. kap., 031. orr. [0548. orr.]) Eginhardoren latinezko aipuan // aquitaniâ (II, I. kap., 073. orr. [0590. orr.]) // aquitaniam (II, II. kap., 089. orr. [0606. orr.]) // aquitaniae (II, VIII. kap., 163. orr. [0680. orr.]) // aquitaniae (II, VIII. kap., 165. orr. [0682. orr.]) // aquitaniam (II, IX. kap., 178. orr. [0695. orr.]) Besteak beste, Eginardoren latinezko aipuan. // aquitaniae (II, IX. kap., 190. orr. [0707. orr.]) // aquitaniae regnun (ducatum) (II, IX. kap., 192. orr. [0709. orr.]) // aquitaniae (II, X. kap., 219. orr. [0736. orr.]) Besteak beste, Ludovico Pioren bizitzaren latinezko aipuan // aquitaniae, aquitanorum (II, X. kap., 220. orr. [0737. orr.]) Besteak beste, Ludovico Pioren bizitzaren latinezko aipuan // aquitanum (II, XII. kap., 247. orr. [0764. orr.]) // aquitaniâ (II, XII. kap., 254. orr. [0771. orr.]) // aquitani (II, XII. kap., 257. orr. [0774. orr.]) // aquitanos (II, XII. kap., 259. orr. [0776. orr.]) // aquitanum (II, XII. kap., 260. orr. [0777. orr.]) // aquitanie (II, XIII. kap., 302. orr. [0819. orr.]) // aquitanicae (II, XV. kap., 344. orr. [0861. orr.]) // aquitaniam (II, XV. kap., 353. orr. [0870. orr.]) // aquitaniam (II, XV. kap., 354. orr. [0871. orr.]) // aquitaniae (II, XVII. kap., 366. orr. [0883. orr.]) Besteak beste, Garibairen latinezko aipuan. // aquitaniam, aquitanicum (III, I. kap., 383. orr. [0900. orr.]) // aquitaniâ, aquitanis, aquitaniae (III, I. kap., 384. orr. [0901. orr.]) // aquitaniae, aquitanis (III, I. kap., 385. orr. [0902. orr.]) // aquitaniâ, aquitaniae (III, I. kap., 387. orr. [0904. orr.]) // aquitaniâ (III, II. kap., 390. orr. [0907. orr.]) Elias Venetoren latinezko aipuan // aquitanie, aquitanorum, aquitaniam (III, II. kap., 391. orr. [0908. orr.]) // aquitaniae (III, II. kap., 393. orr. [0910. orr.]) // aquitaniae (III, II. kap., 394. orr. [0911. orr.]) // aquitaniae (III, III. kap., 398. orr. [0915. orr.]) // aquitanis (III, IV. kap., 400. orr. [0917. orr.]) // aquitaniae (III, IV. kap., 401. orr. [0918. orr.]) // aquitaniae, aquitanorum, aquitaniam (III, IV. kap., 406. orr. [0923. orr.]) Besteak beste, Fray Hugoren eta Roger Howedenen latinezko aipuetan // aquitaniae (III, IV. kap., 407. orr. [0924. orr.]) // aquitanie, aquitaniam (III, V. kap., 409. orr. [0926. orr.]) // aquitaniae, aquitaniam (III, V. kap., 410. orr. [0927. orr.]) Fredegarioren eta Freher-en latinezko aipuetan // aquitaniae (III, V. kap., 411. orr. [0928. orr.]) // aquitaniae (III, V. kap., 412. orr. [0929. orr.]) // aquitanorum, aquitaniae (III, V. kap., 413. orr. [0930. orr.]) // aquitaniam, aquitanorum (III, V. kap., 415. orr. [0932. orr.]) // aquitanorum (III, V. kap., 416. orr. [0933. orr.]) // aquitani (III, V. kap., 418. orr. [0935. orr.]) Eliza condomienseko dokumentuaren latinezko aipuan // aquitaniae (III, VI. kap., 419. orr. [0936. orr.]) // aquitaniâ (III, VI. kap., 421. orr. [0938. orr.]) // aquitaniae (III, VI. kap., 422. orr. [0939. orr.]) // aquitaniam (III, VI. kap., 424. orr. [0941. orr.]) // aquitaniae (III, VI. kap., 427. orr. [0944. orr.]) // aquitaniae (III, VI. kap., 430. orr. [0947. orr.]) // aquitania, aquitaniae (III, VII. kap., 431. orr. [0948. orr.]) Besteak beste, Frankoen historiako latinezko aipuan // aquitaniae (III, VII. kap., 432. orr. [0949. orr.]) // aquitania, aquitaniâ (III, VII. kap., 439. orr. [0956. orr.]) Ciaconioren latinezko aipuan // aquitaniae (III, VII. kap., 440. orr. [0957. orr.]) Lurbeoren latinezko aipuan // aquitaniae (III, VII. kap., 441. orr. [0958. orr.]) // aquitaniâ, aquitani (III, VII. kap., 442. orr. [0959. orr.]) // aquitania, aquitanorum (III, VIII. kap., 445. orr. [0962. orr.]) // aquitaniae (III, VIII. kap., 446. orr. [0963. orr.]) // aquitaniam (III, VIII. kap., 451. orr. [0968. orr.]) Auch-eko katedraleko dokumentuaren latinezko aipuan // aquitaniae (III, VIII. kap., 453. orr. [0970. orr.]) // aquitania (III, VIII. kap., 455. orr. [0972. orr.]) // aquitaniae (III, VIII. kap., 459. orr. [0976. orr.]) // aquitaniâ (III, VIII. kap., 462. orr. [0979. orr.]) // aquitanos, aquitanae, aquitanus (III, IX. kap. [IV sic], 467. orr. [0984. orr.]) Vinetoren latinezko aipuan // aquitanis, aquitaniam, aquitaniâ (III, IX. kap. [IV sic], 468. orr. [0985. orr.]) Besteak beste, Julio Zesarren latinezko aipuan // aquitanis, aquitani, aquitanie, aquitaniae, aquitanos, arecomica (III, IX. kap. [IV sic], 469. orr. [0986. orr.]) Besteak beste, Amianoren latinezko aipuan // aquitania, arecomica, arecomicam, aquitaniam, aquitaniae (III, IX. kap. [IV sic], 470. orr. [0987. orr.]) Besteak beste, Plinioren latinezko aipuan // aquitaniae, aquitaniâ (III, IX. kap. [IV sic], 472. orr. [0989. orr.]) // aquitaniae, aquitano (III, IX. kap. [IV sic], 473. orr. [0990. orr.]) // aquitaniae (III, IX. kap. [IV sic], 475. orr. [0992. orr.]) // aquitanus, aquit. (III, IX. kap. [IV sic], 476. orr. [0993. orr.]) Ciacon-en latinezko aipuan // aquitanus (III, IX. kap. [IV sic], 477. orr. [0994. orr.]) Lurbeoren latinezko aipuan // aquitaniae (III, X. kap., 487. orr. [1004. orr.]) // aquitanie, aquitaniae (III, XII. kap., 510. orr. [1027. orr.]) Akitania dukerria // aquitaniae (III, XII. kap., 512. orr. [sic 152] [1029. orr.]) // aquitaniae, aquitani (III, XII. kap., 517. orr. [1034. orr.]) Besteak beste, San Jeronimoren latinezko aipuan // aquitaniâ (III, XII. kap., 519. orr. [1036. orr.]) // aquitaniâ (III, XII. kap., 533. orr. [1050. orr.]) // aquitaniae, aquitaniâ (III, XIII. kap., 542. orr. [1059. orr.]) // aquitaniae (III, XIII. kap., 545. orr. [1062. orr.]) // aquitaniae (III, XIII. kap., 546. orr. [1063. orr.]) // aquitaniae (III, XIII. kap., 547. orr. [1064. orr.]) // aquitania (III, XIII. kap., 556. orr. [1075. orr.]) // aquitaniae, aquitania (III, XIII. kap., 558. orr. [1077. orr.]) // aquitania (index, s.v. aquitania propriè [1079. orr.]) // arecomica (index, s.v. aquitania propriè [1079. orr.]) // aquitania (index, s.v. aquitania quando [1079. orr.]) // aquitaniae (index, s.v. aquitaniae nomen [1079. orr.]) // aquitaniae (index, s.v. aquitaniae primatus [1079. orr.]) // arecomica (index, s.v. arecomica [1079. orr.]) // aquitaniâ (index, s.v. arecomica [1079. orr.]) // aquitaniae (index, s.v. aznarij [1079. orr.]) // aquitanicus (index, s.v. emeno [1083. orr.]) // aquitaniae (index, s.v. eudonis [1084. orr.]) // aquitanie (index, s.v. garumna [1085. orr.]) // aquitaniae (index, s.v. gasconia [1085. orr.]) // aquitaniae (index, s.v. gaufredus [1085. orr.]) // aquitaniae (index, s.v. hatto eudonis [1085. orr.]) // aquitanico (index, s.v. imo [1086. orr.]) // aquitaniae (index, s.v. lampagia [1087. orr.]) // aquitaniae (index, s.v. nauarra inferior [1089. orr.]) // aquitanie (index, s.v. otho [1090. orr.]) // aquitaniae (index, s.v. philippa [1090. orr.]) // aquitaniae (index, s.v. primatus [1090. orr.]) // aquitaniae (index, s.v. remistagnus [1091. orr.]) // aquitaniae (index, s.v. tarbelli [1093. orr.]) // aquitaniae (index, s.v. vaifarius [1093. orr.]) // aquitaniam (index, s.v. vascones planam [1094. orr.]) // aquitanorum (index, s.v. vascones sub gothis [1094. orr.]) // aquitaniae (index, s.v. vascones aquitanici [1094. orr.]) // aquitaniâ (index, s.v. vasconum primae sedes [1095. orr.])
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: O.NUV

  • aquitanie, royaume d' - (1712 [1700-1712, 1907, 1992]) DRPLV , IV, 156. or. (30. oin oharra)
    (...)
    Joannes d'Etcheberri, natural de Sara, y que fue médico en la villa de Azcoitia, en su obra Lahurdiri escuararen hatsapenac de principios del siglo XVIII cita a D. De Ivigne Brossiniere, quien en su diccionario histórico dice: "Biscaye est vn quartier d'Espagne costoyant la mer oceane vers l'occident pres de Bearn; ... Les habitans estoient jadis appelles Cantabres, Vascons, Vasques, Basques, et Biscains, recommandez par leur valeur entre tous les peuples d'Espagne: Elle estot anciennement comprise sous le Royaume d'Aquitanie, mais qui depend maintenant pour la plus part de la couronne d'Espagne: et l'autre partie contenant les villes de Bayone, de S. Iean de Luz, et quelques autres jusques au fleuve d'lron [sic] qui en fait separation, appartient au royaume de France. Les Biscains son [sic] ingenieux politiques...". Y más abajo, al dar la traducción, señala: "Bizcaitarrac (erran nahi da Escualdunac)...", es decir, que Joannes d'Etcheberri interpretaba la forma no usada por hablantes vascos de vizcaino, o su versión francesa de biscain, biscaïen, como 'hablante vasco'. Véase la edición de Julio de Urquijo e Ibarra, Obras vascongadas del doctor labortano Joannes d'Etcheberri, Paris 1907, pp. 25-26. Esto lo señalo en mi artículo "La lengua vasca y el País Vasco", Cuadernos de Etnología y Etnografía de Navarra, 26 (1977), p. 185, nota 4, donde recojo también las protestas del P. Larramendi por el uso del nombre "Bizcainos" para designar a "todos los Bascongados", "abuso que nunca llegará a prescripción", cfr. De la antiguedad y universalidad del Bascuence en España, Salamanca 1728, pp. 11-12.
    (...)

    Zer:
    Non: Akitania
    Jatorria: DRPLV

  • akitanian - (1853) Hb.Esk , 63
    (...)
    *Akitanian egon *Santxo aitzindari; Buru ona zuela dugu irakurri; Baina *Karloman zuen bere nausitako; *Adalrikek mendiak hauta beretako
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • aquitains, aquitaine - (1863) RAY.DTBP , introduction III, IV, VII
    (...)
    Nous allons faire connaitre la position des territoires de chacun de ces peuples, qui tous étaient Aquitains et d'origine ibérienne [...] La Novempopulanie ou Aquitaine IIIe, dont faisait partie le département des Basses-Pyrénées, se divisait en douze cités et avait pour métropole Elusa (Eauze) [...] Sous les Carlovingiens, le territoire du département actuel dépendait du royaume d'Aquitaine. C'est alors qu'apparaissent les fiefs vassaux des ducs et comtes de Gascogne; ils deviennent peu à peu héréditaires
    (...)

    Zer: Eskualdea, erresuma
    Non: Frantzia
    Jatorria: RAY.DTBP

  • akitania, akitano - (1974) LIZ.LUR , 11-12, 14, 21, 23, 37. or. (mapa)
    (...)
    Handik gorako lurraldeek behinolako Gaskoña ziren, lehenago Akitania. Lurralde zabal hau Euskal Herria zela zuzen zuzenean esatea gehitxo bada ere, ezin uka daiteke Akitania edo Gaskoña hau euskaldunen kideko edo anaia-herri bat zenik […] Baskoinak: Euskal Herriaren alderdirik handiena hartzen zuten. Guti gora behera gaurko Nafarroa herrialdea, Gipuzkoa herrialdearen Oiartzun eskualdea eta lpar Euskal Herria (?). Ala hau Akitanoa zen; edo Lapurdi eta Nafarroa Behera ere baskoinak ziren? Gaur arteko azterketek ez dute eman xehetasun zihurrik arazo hontaz. Ziberoan "zybiloteak" bizi omen ziren […] Aurrerago esan bezala, Garona hibaiaren ezkerraldean gaskoin edo akitano herria dago; euskal herri ez bazen ere, anaia herri bat behintzat zenik ezin uka. Dibulgazio-mailako azterketa bat bederen eskainiko diogu […] Frantziako region-programme-ko zatiketan Gaskoin Heddiaren [sic] batasuna ez da haintzat hartzen; eta Akitania eta "Midi-Pyrénees" izenekoen artean sakabanatzen da, teknokrazikeriak, beti bezala, herri nortasunentzako izan ohi duen mespretxurik nabarmenenez
    (...)

    Zer: Eskualdea, tribua
    Non: Frantzia
    Jatorria: LIZ.LUR

  • boiates - (1977 [1986]) ROH.GPPIR , 17. or. [IRI.TVC, 252. or. (4. oharra)]
    (...)
    Rohlfs, p. 17, señala que "L'Aquitania Novempopulana, a laquelle est faite allusion déja dans la fameuse inscription d'Hasparren (début du III. siécle), comprenait d'abord les neuf peuples des Ausci, Bigerri, Boiates, Consoranni, Convenae, Elusates, Lactorates, Tarbelli et Vasates. Plus tard, dans la 'Notitia provinciarum et civitatum Galliae' (fin du IV. siécle), le nombre des peuples compris dans la Novempopulanie, avec I'adjonction des Aturenses, Beneharnenses et Ilurenses est porté a douze, ce qui correspond aux douze évéchés de I'ancienne Aquitaine dans sa primitive organisation chrétienne", y cita a J.-F. Bladé, Mémoire sur l'histoire religieuse de la Novempopulanie romaine, Bordeaux 1885
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Akitania
    Jatorria: IRI.TVC

  • lactorates - (1977 [1986]) ROH.GPPIR , 17. or. [IRI.TVC, 252. or. (4. oharra)]
    (...)
    Rohlfs, p. 17, señala que "L'Aquitania Novempopulana, a laquelle est faite allusion déja dans la fameuse inscription d'Hasparren (début du III. siécle), comprenait d'abord les neuf peuples des Ausci, Bigerri, Boiates, Consoranni, Convenae, Elusates, Lactorates, Tarbelli et Vasates. Plus tard, dans la 'Notitia provinciarum et civitatum Galliae' (fin du IV. siécle), le nombre des peuples compris dans la Novempopulanie, avec I'adjonction des Aturenses, Beneharnenses et Ilurenses est porté a douze, ce qui correspond aux douze évéchés de I'ancienne Aquitaine dans sa primitive organisation chrétienne", y cita a J.-F. Bladé, Mémoire sur l'histoire religieuse de la Novempopulanie romaine, Bordeaux 1885
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Akitania
    Jatorria: IRI.TVC

  • vasates - (1977 [1986]) ROH.GPPIR , 17. or. [IRI.TVC, 252. or. (4. oharra)]
    (...)
    Rohlfs, p. 17, señala que "L'Aquitania Novempopulana, a laquelle est faite allusion déja dans la fameuse inscription d'Hasparren (début du III. siécle), comprenait d'abord les neuf peuples des Ausci, Bigerri, Boiates, Consoranni, Convenae, Elusates, Lactorates, Tarbelli et Vasates. Plus tard, dans la 'Notitia provinciarum et civitatum Galliae' (fin du IV. siécle), le nombre des peuples compris dans la Novempopulanie, avec I'adjonction des Aturenses, Beneharnenses et Ilurenses est porté a douze, ce qui correspond aux douze évéchés de I'ancienne Aquitaine dans sa primitive organisation chrétienne", y cita a J.-F. Bladé, Mémoire sur l'histoire religieuse de la Novempopulanie romaine, Bordeaux 1885
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Akitania
    Jatorria: IRI.TVC

  • ilurenses - (1977 [1986]) ROH.GPPIR , 17. or. [IRI.TVC, 252. or. (4. oharra)]
    (...)
    Rohlfs, p. 17, señala que "L'Aquitania Novempopulana, a laquelle est faite allusion déja dans la fameuse inscription d'Hasparren (début du III. siécle), comprenait d'abord les neuf peuples des Ausci, Bigerri, Boiates, Consoranni, Convenae, Elusates, Lactorates, Tarbelli et Vasates. Plus tard, dans la 'Notitia provinciarum et civitatum Galliae' (fin du IV. siécle), le nombre des peuples compris dans la Novempopulanie, avec I'adjonction des Aturenses, Beneharnenses et Ilurenses est porté a douze, ce qui correspond aux douze évéchés de I'ancienne Aquitaine dans sa primitive organisation chrétienne", y cita a J.-F. Bladé, Mémoire sur l'histoire religieuse de la Novempopulanie romaine, Bordeaux 1885
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Akitania
    Jatorria: IRI.TVC

  • aquitaine - (1977 [1986]) ROH.GPPIR , 18. or. [IRI.TVC, 176. or.]
    (...)
    3. Rohlfs, p. 18, acepta que "I'ancienne Aquitaine est devenue la Gascogne moderne", y añade que "ce nom apparait pour la premiare fois au IV. siècle chez I'écrivain Paulin (saint Paulin), né à Bordeaux, de longue résidence en Espagne, plus tard évêque de Nola en Italie, dans la forme Vasconiae saltus, pour dénommer la chaîne des Pyrénées. La Vasconia était donc le territoire des Vascones, c'est-à-dire des Basques d'aujourd'hui", cuyo punto de vista es a todas luces el correcto
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: IRI.TVC

  • aquitania, aquitaine, aquitanos - (1986) IRI.TVC , 173-178. or.
    (...)
    1. El nombre de Aquitania aparece por primera vez, como es conocido, en el comienzo de la obra de Julio Cesar De bello Gallico, donde se señala que la Galia está dividida en tres partes: una que habitan los belgas, otra los aquitanos, la tercera los que en su lengua se llaman celtas y en la nuestra, es decir en la de Cesar, galos, y todos éstos se diferencian entre sí en lengua, costumbres y leyes, separando a los galos de los aquitanos el río Garona, y de los belgas el Marne y Sena: Gallia est omnis divisa in partes tris, quarum unam incolunt Belgae; aliam Aquitani; tertiam, qui ipsorum Iinguae Celtae, nostra Galli adpellantur. Hi omnes lingua, institutis, legibus inter se differunt. Gallos ab Aquitanis Garumna flumen, a Belgis Matrona et Sequana dividit (2 [oharra, 252. or.: C. Julii Caesaris, Commentarii, 1, cura et studio Francisci Oudendorpii, Stutgardiae MDCCCXXII]). // Más tarde, en la época de Diocleciano, hacia finales del siglo III, la Aquitania de Cesar se llamó Aquitania Novempopulana, para distinguirse de Aquitania Prima y Aquitania Secunda, pues, como se ve por las señaladas denominaciones, el nombre de Aquitania fue extendido a otros territorios, comenzando por constituir, en virtud de la reforma administrativa llevada a cabo por Augusto, una gran provincia de la Gallia Nova. // Estrabón, que nació el año 65 a.C. en Amasia, Capadocia, y murió hacia el 20 p.C., (3 [oharra, 252. or.: Estrabón, Geografía de Iberia, edición, traducción y comentario por Adolfo Schullen, Fontes Hispaniae Antiquae, VI, Barcelona 1952]), (IV, 2, 1), señala que los aquitanos se distinguen del pueblo galo por la forma de sus cuerpos y por su lengua, siendo más parecidos a los iberos, y en (IV, 1, 1) dice que los aquitanos son completamente diferentes de los demás, no sólo por su idioma, sino también por sus cuerpos, siendo más parecidos a los iberos que a los galos. Confinan en el río Garona, habitando dentro de éste y del Pirineo. Hay más de veinte pueblos de los aquitanos, pero pequeños e insignificantes (4 [oharra, 252. or.: Rohlfs, p. 17, señala que "L'Aquitania Novempopulana, a laquelle est faite aIlusion déja dans la fameuse inscription d'Hasparren (début du III. siécle), comprenait d'abord les neuf peuples des Ausci, Bigerri, Boiates, Consoranni, Convenae, Elusates, Lactorates, Tarbelli et Vasates. Plus tard, dans la 'Notitia provinciarum et civitatum Galliae' (fin du IV. siécle), le nombre des peuples compris dans la Novempopulanie, avec I'adjonction des Aturenses, Beneharnenses et Ilurenses est porté a douze, ce qui correspond aux douze évéchés de I'ancienne Aquitaine dans sa primitive organisation chrétienne", y cita a J.-F. Bladé, Mémoire sur l'histoire religieuse de la Novempopulanie romaine, Bordeaux 1885)]: // Οί λκονιτανοί διαφέρονσι τοῦ Γαλαπκοῦ φύλού κατά τε τἁς τὦν σωμάτων κατασκενἁς καὶ κατἁ τήν γλὦτταν, ἑοίκασι δέ μᾶλλον '`Ιβηρσιν. // ...τούς μἑν 'Ακνιτανοὺς τελέως έξηλλαημένονς οὺ τᾖ γλώττη μόνον ἁλλἁ καὶ τοις σώμασιν, ἑμφερεῖς '`Ιβερσι μᾶλλον ᾔ Γαλάταις. ὁρίζονται δἑ τῷ Γαρούνα ποταμῷ, ἑντὁς τοὑτον καὶ τῆς Πνρήνης οὶκοῦντες. ἔστι δἑ ἔθνη τὦν 'Ακονιτανὦν πλείω μἑν τὦν ἔικοσι, μικρἁ δἑ καὶ ἄδοξα... // Como se ve nítidamente por estas palabras y por las del propio Julio Cesar, la Aquitania primitiva está definida como un territorio ocupado por un grupo étnico bien diferenciado del de los galos colindantes, lo cual no está en contra de que hubiera elementos ibéricos fuera de la Península propiamente dicha y como prolongación de los de la misma en la zona mediterránea, pues Estrabón sitúa como límite de esta provincia y de la Ibérica el templo de Afrodita Pirenaica, y añade que algunos dicen que el sitio de los Trofeos de Pompeyo es el límite entre Iberia y Galia (...μέχρι τοῦ ὶεροῦ τῆς Πυρηναίας 'Αφροδίτης. καὶ τοῦτο δ' ἑστὶν ǒριον ταύτης τε τῆς ἑπαρχίας καὶ τῆς 'Ιβηρικῆς. ἔνιοι δἑ τὁν τὁπον ἑν ῷ ἑστι τἁ Пομπηίου τρόπαια ὅριον 'Ιβηρίας ἁποφαίνουσι καὶ τῆς Κελτικῆς), que en cualquier caso estaba situado en zona hoy francesa. // 2. La lengua que se les opone es la céltica, que, según se desprende de las palabras escritas en griego por Ireneo de Lyon, heresiólogo del siglo II de origen greco-asiático que escuchó a Policarpo en Esmirna antes del año 156, y que en el 177 era presbítero en Lyon, sucediendo poco después a Potino en el episcopado, es la lengua que habitualmente él mismo estaba obligado a hablar en Lyon, Αούγδουνον a la sazón, llamándola bárbara, por lo que pide que no se le exija -habla en primera persona del plural- ni arte retórica, ni destreza en la pluma, ni elegancia de expresión, ni arte persuasoria, simplemente escribir con verdad y sencillez (5 [oharra, 252. or.: Contre les hérésies, ed. de A. Rousseau y L. Doutrelau, etc., París 1965-1979. Véase Βιβλίον α Пροοίμιον ‘Liber I. Praefatio'. De parte de ello hay traducción castellana de José Montserrat Torrents en Los gnósticos, tom. I y II, Madrid 1983]). Dice así: // Οὑκ επιζητήσεις δἑ παρ' ὴμῶν τῶν ἑν Κελτοἳς διατριβόντων, καὶ περὶ Βάρβαρον διάλεκτον τὁ πλεῖστον άσχολονμένων, λόγων τέχνην, ἣν οὑκ ἑμάθομεν, οὔτε δύναμιν συγγραφέως ἢν οὑκ ἠσκήσαμεν, οὕτε καλλωπισμὁv λέξεων, οὕτε πιθανότητα, ἣν οὑκ οἴδαμεν ἀλλά ἁπλῶς, καὶ ἀληθῶς καὶ ἰδιωπκῶς..., trasladado más tarde al latín por un traductor anónimo, al menos antes del año 422, pues Agustín lo cita en el Contra Julianum (Migne, Patrologia latina 44, col. 644): Non autem exquires a nobis, qui apud Celtas commoramur, et in barbarum sermonem plerumque vacamus, orationis artem, quam non didicimus, neque vim conscriptoris, quam non affectavimus, neque ornamentum verborum, neque suadelam, quam nescimus: sed simpliciter et vere et idiotice ea, ... // 3. Rohlfs, p. 18, acepta que "I'ancienne Aquitaine est devenue la Gascogne moderne", y añade que "ce nom apparait pour la premiare fois au IV. siècle chez I'écrivain Paulin (saint Paulin), né à Bordeaux, de longue résidence en Espagne, plus tard évêque de Nola en Italie, dans la forme Vasconiae saltus, pour dénommer la chaîne des Pyrénées. La Vasconia était donc le territoire des Vascones, c'est-à-dire des Basques d'aujourd'hui", cuyo punto de vista es a todas luces el correcto. En relación con los límites del gascón, la extensión del mismo en una especie de bolsa por la orilla derecha del Garona está estudiada por P. Bec, Les interférences linguistiques entre gascon et languedocien dans les parlers du Comminges et du Couserans, París 1968. // Creo, sin embargo, que la opinión que ha circulado entre vascólogos hasta nuestros días en el sentido de que el nombre dado por los propios hablantes a la lengua vasca, es decir, euskara, procedería de un radical que podría tener su origen en el nombre de los Ausci, pueblo aquitano antes mencionado en la nota (4), no es correcta. A mi juicio euskara tiene como primer elemento *eusi < procedente de *enausi, cuya raíz se encuentra en las formas verbales del tipo diñost, 'me lo dice', forma vizcaína que cuenta también con la variante popular diñaust, en los demás dialectos diost, con caída de -n- intervocálica, que en la primera forma aparece rehecha como palatal tras -i-. Así se explicaría, además, la forma enusquera que se registra para el siglo XVI dos veces en Garibay en oposición a erdeera, 'lengua extranjera, especialmente castellana', según su propia definición. Originariamente se trataría de un adverbio con un significado semejante al que tiene actualmente mintzaira > mintzara, o, tomando por base hitz egin o berba egin, hitz egikera o berba egikera, 'modo de hablar, ...’, cfr. mi trabajo "Geure hizkuntzari euskaldunok deritzagun izenaz", Euskera XXII (1977), pp. 513-538. // 4. En cualquier caso ésto no está en contra de la opinión mantenida por Michelena, Lafon, etc., de que vascones y aquitanos probablemente hablaban lenguas semejantes o dialectos de una misma lengua, o, bajo otro punto de vista, de que el aquitano es una lengua emparentada estrechamente con el vasco, cfr. R. Lafon, "La lengua vasca", ELH, I, p.92, y L. Michelena, "De onomástica aquitana", Pirineos, X (1954), p. 446, opinión ya avanzada por Luchaire, Les origines Iinguistiques de l'Aquitaine, Pau 1877, p. 69, la cual se sustenta en los datos que aportan diversas inscripciones aquitanas de época romana, cuyo testimonio no está en contradicción, por otra parte, sino todo lo contrario, con las afirmaciones de los autores clásicos que hemos visto más arriba. No entro ahora en la problemática que plantean dichas inscripciones aquitanas, la cual ha sido tratada ayer mismo aquí por Joaquín Gorrochategui. // 5. En relación con la temprana Edad Media no debemos olvidar que las relaciones entre francos y vascones fueron durante largo tiempo belicosas, y que además existía la Vasconia aquitana, y que el siglo VIII, inmediatamente después del desastre que Carlomagno sufrió en Roncesvalles, éste no dejó de aguzar su ingenio en el sentido de establecer una política de dominio, y así se decidió a crear el año 781 el reino de Aquitania para su hijo Ludovico Pío, niño de tres años a la sazón. En su territorio se incluía la antigua Vasconia -del Garona al Pirineo- que seguía refractaria a toda política nacional franca. Ludovico Pío el año 786 se presentó vestido a la vascona ante la asamblea de Paderborn siguiendo la sugerencia de su padre: "et transiit Garumnam fluvium Aquitanorum et Vasconum conterminum: quam regionem jamdudum in deditionem susceperat, Lupo principe se et sua ejus nutui dedente"; "fiIiumque suum Ludovicum regem regnaturum in Aquitaniam misit, praeponens iIIi bajulum Arnoldum, aliosque ministros ordinabiliter decenterque constituens tutelae puerili congruos (781)"; "Cui filius Ludovicus, pro sapere et posse obedienter parens, oecurrit ad Patrisbrunam (786) habitu Vasconum cum coaevis sibi pueris indutus, amiculo scilicet rotundo, manicis camisiae diffusis, cruralibus distentis, calcaribus caligulis insertis, missile manu ferens: haec enim delectatio voluntasque ordinaverat paterna", cfr. Patrologiae latinae, tomo 104, Migne editorem, 1864: Ludovicus I, cognomento Pius, Imperator Augustus. Ludovici Pii vita. Incerto auctore, sed qui se professione astronumum, et in palatio ipsius imperatoris versatum testatur, pp. 929, 930, 931. Cfr. también José María Lacarra, Historia política del Reino de Navarra desde sus orígenes hasta su incorporación a Castilla, Pamplona 1972, tres tomos, tomo I, p. 43 y ss. Véase también mi trabajo "Sobre el topónimo Gasteiz y su entorno antroponímico", Viroria en la Edad Media (Actas del I Congreso de Estudios Históricos celebrado en esta Ciudad del 21 al 26 de setiembre de 1981 en conmemoración del 800 aniversario de su fundación), Vitoria-Gasteiz 1982, p. 634 y n. 65, p. 640. // 6. No estará de más poner de manifiesto que el término vascones en la Edad Media tenía claramente sentido étnico y se aplicaba a gentes que habitaban en un área más extensa que la del territorio que se les atribuía en la época clásica, en la que aparece junto a divisiones de aquitani, varduli, caristii, jaccetani, etc., cuyos términos, cuando no se trataba de división provincial romana que podía perdurar en la memoria cultural, o de grupo étnico homogéneo y bien diferenciado hacia fuera, dejaron generalmente de usarse, siendo sustituidos por el de vascones, que englobaba a todos, el cual llegó a identificarse desde fuera del grupo como referente de la lengua que usaban, cfr. en el Becerro Antiguo de Leire: illam uineam que est in loco quem bascones uocant Ygurai mendico (año 1075, f. 44), cuyo topónimo era transparente a la sazón entre hablantes vascos, 'monticulo del meseguero, guardabosque', etc., así como también el propio nombre de la lengua, vascuence, < del latín vasconice, utilizado en romance, véase mi trabajo "La lengua vasca y el País Vasco", C. de Etnol. y Etnogr. de Navarra, 26 (1977), p. 185, n. 2. // Naturalmente se plantea el problema de cuándo perdieron definitivamente la lengua originaria, después de un largo proceso de convivencia, primero con el latín y luego con el mundo románico, los que luego continuaron con el nombre de gascones, < procedente de vascones, en zona actualmente francesa, lo que no es fácil de resolver por la escasez de información al respecto
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: IRI.TVC

  • ilurenses - (1986) IRI.TVC , 188-189. or.
    (...)
    17. Continuando con el mapa 1545 ouest de Mourenx podemos citar [...] también Bésaury, muy cerca hacia el sur de Biscarros, el que está situado al sureste de Monein, que lo cito porque puede tener relación con otros Basauri, por ejemplo el de Vizcaya, si bien la variante (h)uri, frente a (h)iri, 'villa', es de área occidental y hacia el sur, pero no es imposible que tuviera también otras con forma alternante, pues en ronc. decían Uruña por Pamplona, con u- inicial y no i-, y seguramente la forma Oloron, relacionada con el nombre de dios Iluro, (CIL, XIII, 154), de las inscripciones aquitanas, cfr. Ilurenses en nota (4), como puso de relieve Rohlfs, quien señala también la vallée de Louron, p. 21, se explica por una variante *Uluro, declinada en latín según el modelo en -o, -onis. Todos estos topónimos están situados hacia el nordeste del Gave de Oloron, pues en el lado opuesto el elemento vasco comienza a ser más corriente
    (...)

    Zer: Tribua
    Non:
    Jatorria: IRI.TVC

  • aquitania: akitania - (1991) SAR.EEF , Euskera, XXXVI (1991-3), 1059. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: SAR.EEF

  • akitania - (1991) EG.PAL.GD , 136
    (...)
    Aquitania (gazt.); Akitania (eusk.); Aquitaine (fr.).
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EG.PAL.GD

  • akitania: aquitaine - (1994) KINT.EF , Euskera, XXXIX (1994, 3), 1. zerr., 1365. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: KINT.EF

  • akitania (akitaniar) - (1994) KINT.EF , Euskera, XXXIX (1994, 3), 2. zerr., 1371. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: KINT.EF

  • Akitania - (1995) ARAUZ.036.1 , Euskera, XL (1995, 2-3), 890. or.
    (...)
    Aquitaine (Ofiziala)
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: ARAUZ.036.1

  • aquitaine - (2004) MOR.NLPBG , 193. or.
    (...)
    Nous savons déjà que l'Aquitaine qui englobe la Gascogne et le Pays basque est l'ancienne Aquitania "pays des eaux". Il nous faut maintenant examiner les grandes subdivisions territoriales de cette dernière. Tout d'abord on évoquera la Guyenne, car cette région n'est en fait rien d'autre que l'Aquitaine elle-même, sous une forme différente Aguienne qui a perdu ensuite son a initial (aphérèse). La Guyenne désigne plutôt la partie nord de l'Aquitaine qui confine au Périgord et elle est très souvent associée à la Gascogne qui serait située plus au sud. Il existe même une société cotée en Bourse qui se nomme Guyenne et Gascogne!
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: MOR.NLPBG

  • Akitania: akitaniar - (2004) ARAUA.142 , Euskera, XLIX (2004, 2), 1030. or.
    (...)
    Aquitania (latina); Aquitania (gaztelania); Aquitaine (frantsesa); Aquitaine (ingelesa)
    (...)

    Zer: Antzinateko eskualdea
    Non: Erromatar Inperioa
    Jatorria: ARAUA.142

  • Akitania - (2006) ARAUZ.036.2 , Euskera, LI (2006, 1), 396. or. (36. arau berritua)
    (...)
    Aquitaine (ofiziala) Oharra: Okzitanieraz, Aquitània.
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: ARAUZ.036.2

  • Akitania - (2007) ARAUA.151 , 1. or.
    (...)
    Oharra: 32. arauan (Espainiako Erresumako autonomia-erkidegoen, probintzien eta probintzia-hiriburuen izenak) eta 36. arauan (Frantziako Errepublikako eskualde-, departamendu-eta hiriburu-izenak) euskal exonimo gisa ageri da
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: ARAUA.151

  • Akitania - (2008) ARAUZ.154 , Euskera, LIII (2008, 1), 181. or.
    (...)
    Aquitania (gaztelania); Aquitaine (frantsesa); Aquitaine (ingelesa); Jatorrizkoa: Aquitaine.
    (...)

    Zer: Eskualde historikoa
    Non: Frantzia
    Jatorria: ARAUZ.154

  • Prospero Akitaniakoa, San - (2014) ARAUA.076 , 27. or.
    (...)
    Próspero de Aquitania, San (gaztelania); Prosper d'Aquitaine, Saint (frantsesa); Prosper of Aquitaine, Saint (ingelesa); Prosperus Tiro Aquitanus (latina)
    (...)

    Zer: Pertsona-izena [klasikoa]
    Non: Erromatar Inperioa
    Jatorria: ARAUA.076

  • Karlos III.a Akitaniakoa edo Karlos Haurra - (2015/06/26) ARAUA.180 , 16. or.
    (...)
    Carlos III de Aquitania / Carlos el Niño (gaztelania); Charles l'Enfant (frantsesa); Charles the Child (ingelesa)
    (...)

    Zer: Pertsonaia historikoa [Erregea]
    Non: Europa [Frankoen erresuma]
    Jatorria: ARAUA.180

  • Gilen Akitaniakoa edo Gilen Gellone-koa edo Gilen Tolosakoa (San Gilen Tolosakoa) - (2016) ARAUA.181 , 6. or.
    (...)
    Gilen Akitaniakoa edo Gilen Gellone-koa edo Gilen Tolosakoa (San Gilen Tolosakoa): Guillermo I, el Santo / Guillermo I de Tolosa (gaztelania); Guillaume de Gellone / Guillaume d'Aquitaine (frantsesa); William of Gellone / William of Aquitaine (ingelesa)
    (...)

    Zer: Pertsonaia historikoa
    Non: Europa
    Jatorria: ARAUA.181

  • Gilen Akitaniakoa edo Gilen Debotoa - (2016) ARAUA.181 , 6. or.
    (...)
    Gilen Akitaniakoa edo Gilen Debotoa: Guillermo I de Aquitania / Guillermo el Piadoso / Guillermo de Auvernia (gaztelania); Guillaume Ier d'Aquitaine / Guillaume Le Pieux (frantsesa); William I, the Pious (ingelesa)
    (...)

    Zer: Pertsonaia historikoa
    Non: Europa
    Jatorria: ARAUA.181

  • Joan Gantekoa, Lancasterko dukea eta Akitaniako dukea - (2017) ARAUA.186 , 14. or.
    (...)
    Juan de Gante, duque de Lancaster y duque de Aquitania (gaztelania); Jean de Gand, duc de Lancastre et duc d'Aquitaine (frantsesa); John of Gaunt, 1st Duke of Lancaster (ingelesa)
    (...)

    Zer: Pertsonaia historikoa [Erregea]
    Non: Gaztela
    Jatorria: ARAUA.186

  • Aines Akitaniakoa - (2020) ARAUA.192 , 8. or.
    (...)
    Aines Akitaniakoa
    (...)

    Zer: Pertsonaia historikoa [Erregearen ezkontidea]
    Non: Euskal Herria (errege-erreginak; herrialdeak
    Jatorria: ARAUA.192

  • Akitania - (2021) ARAUA.154 , 8. or.
    (...)
    Aquitania (gaztelania); Aquitaine (frantsesa); Aquitaine (ingelesa); Jatorrizkoa: Aquitaine.Oharra: jatorrizkoan izarño batez lagunduta ageri da, gaur egun izaera administratiborik ez duela adierazteko
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: ARAUA.154

 

  • Aquitaine (ofiziala)
  • Aquitaine (frantsesa), Aquitània (okzitaniera) (bertakoa)
  • Aquitania (gaztelania)
  • Aquitaine (frantsesa)
  • Aquitaine (ingelesa)
  • Aquitania (klasikoa)
UTM:

				
Koordenatuak:
Lon.0º7'4"W - Lat.44º21'32"N

Kartografia:

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper