Leku-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Atxika-Errekalde - Lekuak - EODA

Atxika-Errekalde (Auzoa)

Entitatea:
Populamendua/Herri ofiziala
Arautzea:
batzordearen argitalpena 
Non: Errigoiti
Kokalekuak:
  • achica, joan martinez de - (1376/08/01 [1785]) ITUR.HGV , 399. or. [Dok. Errig.]
    (...)
    Et que la cerca de la dicha Villa [Errigoiti] que se estienda et sea tamaña segun que ordenaren Ochoa Ruiz de Echeaga, el Arcipreste que es agora en la merindad de Busturia, et Pero Ibañez de Arriaran, et Joan bueno de Arriaga, et Joan Martinez de Achica, et Joan Lopez Orcondona, et Joan Perez de Cuzanga, et otros homes buenos
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: ITUR.HGV

  • rekalde - (1985) JIM.ESTN , 74. or.
    (...)
    V. Toponimia en Iruñerria: Sistemas de denominación y localización [en Euskera, núm. 30, Bilbao: Euskaltzaindia, 1985, pp. 527-532] [...] 2. Topónimos compuestos [...] Son abundantes ios topónimos formados por dos o más conceptos. [...] 2.2. Frases descriptivas Muchos de los topónimos compuestos ya mencionados, y otros más llegaron a constituir un todo indivisible (pensemos, por ejempio, en rekalde, iturrondo, ardanzarte, tallunze), que a su vez admitían nuevas relaciones complementarias. Para precisar con exactitud el emplazamiento de una finca fue preciso a veces emplear frases descriptivas, más o menos complejas, tal como lo han venido haciendo los labradores hasta nuestros días. El recurso fue imprescindible en parajes extensos, como es el caso de Gares bidea en Astráin, que cruzaba la parte suroriental del término, por campos cultivados, zonas yermas, regatas y monte arbolado, hasta doblar el espinazo de la sierra de Erreniega camino de Valdilzarbe. Se refieren a zonas diferentes y aún distantes entre sí: «Gares bidea aurco larrea», «Gares bidea azpico aldea larreas onat», «Gares bidea idoi aldecoa», «Gares bidea goiti» o «Gares bidea arriba» y «Gares bidea bizcarrean». Las ermitas rurales, y las zonas donde estaban emplazadas, fueron mencionadas por la advocación, precedida de los títulos Señor o Señora y Sanctus, Sancta, o sus equivalentes Joan, Juan (porJaun), y Ander (por Andre), y Done, Dene, Dona: Juan done Miquel, Juan dene Salbatore, Ander dona Maria. A veces, y esto desde antiguo, se prescindió del primer título en Done Anso, Dona Gracia, Dona Pia, iglesia de Azella citada a mediados del siglo XIII como Sancta Pia y que modernamente ha dado Donapea.
    (...)

    Zer: Toponimo ohikoa
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: JIM.ESTN

  • erreca aldea - (1985) JIM.ESTN , 74. or.
    (...)
    V. Toponimia en Iruñerria: Sistemas de denominación y localización [en Euskera, núm. 30, Bilbao: Euskaltzaindia, 1985, pp. 527-532] [...] 2. Topónimos compuestos [...] Son abundantes ios topónimos formados por dos o más conceptos. 2.1. Dos conceptos. Constituyen los topónimos más frecuentes del grupo los formados por un sustantivo básico y otro elemento, que puede ser otro sustantivo, un adjetivo o una posposición de carácter adverbial. Veamos unos ejemplos: [...] C. El sustantivo básico acompañado de posposiciones que expresan la situación geográfica de un paraje o predio en relación con aquél: al lado de (alde), junto a (ondo), encima de (gain), debajo de (pe, azpi, barren), delante de (aurrean, aurrun) detrás de, a espaldas de (gibel), a un lado (saeska, saeskan), al par de (pare, parean), pegante a (kontra), entre (arte), en medio de (erdi, erdian): Erreca aldea, Dorre ondo, Idoí ondoa, Aiz gaña, Elizpea, Legua azpian, Mendi barren, Lagarreta barrena, Garaje aurrea, Elizguibela, Unzearen parean, Larrain contra, Bide artea, Ardanze artea, Unze bern erdian. Las voces aurka (‘frente a, enfrente de’), begia (‘a la vista de, dando vista a’) y aldera (‘hacia, a la parte de’), suelen ser utilizadas para localizar fincas en un paraje relacionándolo con otro diferente, como podemos ver en estos casos de fincas de Astráin, situadas en «Legarreta, Zariquiegui aurquam», «Legarreta, Zariquiegui beguia», «Faceria bizcarra, Perdona aldera».
    (...)

    Zer: Toponimo ohikoa
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: JIM.ESTN

  • ACHICAS-RECALDE: ATXIKA-ERREKALDE - (1986) HPS.EAE , 15

    Zer: Entitatea
    Non:
    Jatorria: HPS.EAE

  • rekalde, rekaldea, erreka alde - (1987) JIM.ESTN , 111. or.
    (...)
    X. Hidronimia en tierra de Pamplona [«Hidronimia en tierra de Pamplona», en Noticias del agua, núm. 6, Pamplona: Mancomunidad de Aguas de la Comarca de Pamplona, 1987, pp. 6-7] [...] La mayoría de los pueblos tiene su Rekalde o Rekaldea, frecuentemente dedicado a huertas vecinales, ‘al lado del regacho’, que es lo que literalmente significa erreka alde.
    (...)

    Zer: Toponimo ohikoa
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: JIM.ESTN

  • atxikas-rekalde - (1990/07/05) BAO , 154. zkia., 079.0001
    (...)
    Bizkaiko Lurralde Historikoko Foru Administrazioa - Foru Aldundiaren Foru Dekretua // Diputatu Nagusiaren Idazkaritza Nagusia // Estatistika eta informatika beharrizanak direla eta, Gobernu Zentralak (INE), Eusko Jaurlaritzak (EUSTAT) eta Foru Aldundiak, garaiz, Bizkaiko udalerrietarako kodeak hartu zituzten, haiseran bateratsiak izan eta, denboraren poderioz, nahasten joan direnak. Nahasketa hau Foru Sailei ere zabaltzen izan zaie. Estatistika Foru Batzordeak, bere eskumenetan diharduela eta eremu honetan erizpide normalizatuei geroago eta tinkoago eutsi behar zaiela uste duenez, iragan martxoaren 29ko bileran, Gobernu Kontseiluari proposatu zion, ofizialki, erabat eta behin betikoz, INE eta EUSTATek egun udalerrien kodeketarako erabiltzen duen sistema har dezan. Proposamen bera zabaltzen zaie biztanguneei, EUSTATekin baterako sistema hartzen delarik. Honenbestez, Diputatu Nagusiaren Idazkari Nagusiak proposaturik, Bizkaiko Herrialde Historikoko Foru Erakundeen Hautapen, Antolaketa, Erregimen eta Funtzionamenduari buruzko 3/87 Foru Araueko 17. artikuluan ezarritakoa dela bide, Gobernu Kontseiluak 1990eko ekainaren 26ko bileran eztabaidatu ondoren, hauxe. // XEDATU DUT: // 1. Ofizialki eta erabat, udalerri eta biztanguneen kodeaketa eguneratua hartzen da, eranskinean dagoen zerrendaren arabera. 2. Hartutako kodeketak iraun egingo du, udalerrien edo biztanguneen izen aldaketak edo bereizketak ematen badira ere. 3. Udalerri berriak sortzen direnetan, zegoen azkenari zegozkion kodeak esleituko dira, Batzar Nagusiek sorkuntza onetsitako dataren arabera ordenatuta eta alfabetoaren arabera, onespen data batera datorrenean. 4. Biztanguneei dagokienez, erizpide berbera erabiliko da, ezarritako lau digituetarik lehen biak talde biztanguneei eta beste biak banakako biztanguneei dagozkiela kontutan hartuz. Talde biztanguneen kodeak hurrenez hurrenekoak izango dira, beren udalerriaren barruan. Banakako biztanguneen kodeak hurrenez hurrenekoak izango dira, beren talde biztangunearen barruan. 5. Diputatu Nagusiaren Idazkaritza Nagusiak kodekera hau zuzen aplikatzen denentz gainikusiko du, aldian-aldian udalerri eta biztanguneen zerrenda eguneratua argitaratuko duelarik, beraien kode eta izenekin. 6. Dekretu hau "Bizkaiko Egunkari Ofiziala"n argitaratuko den egunean jarriko da indarrean. Diputatu Nagusia,. JOSE ALBERTO PRADERA JAUREGI. Diputatu Nagusiaren Idazkari Nagusia,. JOSE LUIS BILBAO EGUREN. // ERANSKINA. // Bizkaiko Udalerrien eta beren banakako biztanguneen zerrenda [...]
    (...)

    Zer: Auzoa
    Non: ERRIGOITI
    Jatorria: BAO

  • rekaldea (erreka aldea) - (1991) JIM.ESTN , 21. or.
    (...)
    Los topónimos compuestos llegaron frecuentemente a constituir un todo indivisible (Fustiñana, Candipuerca, por ejemplo), fenómeno que se prodiga en la toponimia euskérica, como evidencian ejemplos tan corrientes como Rekaldea (Erreka aldea), Mendiluz, Iturzar, Gazarrieta, y muchos nombres de valles (entre ellos Aibar, Aranguren, Esteribar, Izagaondoa), de comarcas (Iruñerria, Basaburua) y localidades (Iturgoyen, Erriberri, Zubiri). La necesidad de precisar con la máxima exactitud el emplazamiento de una finca o un punto concreto del término municipal o concejil, obligó a la utilización de frases descriptivas, explicativas o puntualizadoras de la situación, recurso conocido y practicado desde antiguo hasta nuestros días por pastores y agricultores.
    (...)

    Zer: Toponimo ohikoa
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: JIM.ESTN

  • Atxika-Errekalde - (1995/03/10) EJ.ENT95 , 2628. or.
    (...)
    OGASUN ETA HERRI ADMINISTRAZIO SAILA KULTURA SAILA 1145 ERABAKIA, 1995eko otsailaren 20koa, Erakunde Harremanetako eta Toki Administrazioko zuzendariarena eta Hizkuntza Aholkularitza eta Informaziorako zuzendariarena, Euskal Autonomi Elkarteko udalerrien biztanleria guneen izenei zabalkundea ematen diena. Euskal Autonomi Elkarteko udalei kontsulta egin ondoren eta urtarrilaren 3ko 1/1995 Dekretuaren 7.1.j). eta 13.d) ataletan, apirilaren 30eko 286/1991 Dekretuaren 17.e) atalean eta apirilaren 23ko 258/1991 Dekretuaren 13.c) atalean ezarritakoarekin eta azaroaren 24ko Euskeraren Erabilpena Arauzkotzezko 10/1982 Oinarrizko Legearen 10. atalean ezartzen denarekin bat, biztanleria guneen izenen erabileran batasuna bermatzeko, hauxe ERABAKI DUGU: Erabaki honen Eraskinean agertzen den Euskal Autonomi Elkarteko udalerrien biztanleria guneen izenen zerrendari zabalkundea ematea. Vitoria-Gasteiz, 1995eko otsailak 20. Erakunde Harremanetako eta Toki Administrazioko zuzendaria, IÑIGO BARANDIARAN BENITO. Hizkuntza Aholkularitza eta Informaziorako zuzendaria, XABIER AIZPURUA TELLERIA. Udala: Errigoiti.
    (...)

    Zer: Biztanleria-entitatea
    Non: Errigoiti
    Jatorria: EJ.ENT95

  • atxikas-errekalde: atxika-errekalde - (2000) E.EUS.GOR.EAE , Euskera, XLV (2000, 3), 1203. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.GOR.EAE

  • Atxikas-Errekalde: Atxika-Errekalde - (2001) EUDEL , 125

    Zer: Biztanle-entitatea
    Non:
    Jatorria: EUDEL

  • atxika-errekalde - (2001/08/20) EHAA , 158. zkia., 14064. or.
    (...)
    Errigoitiko Udala // IRAGARKIA // Errigoitiko Udal Batzak 2001eko uztailaren 27an egindako Osoko Bilkuran udalerriko auzo nagusien izen ofizialak finkatzea onartu zuen honela gelditzen direlarik: Atxika-Errekalde, Elizalde- Olabarri, Metxika eta Errigoiti. // Denen ezagupenerako argitaratuz. // Errigoitin, 2001eko abuzturaren 8an.—Alkatea, Iñaki Madariaga Otazua // (II-3.623)
    (...)

    Zer: Biztanleria-entitatea
    Non: Errigoiti
    Jatorria: EHAA

  • atxika-errekalde auzoa - (2003/02/12) DEIKER.HPS , 7566

    Zer:
    Non: Errigoiti
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • atxika-errekalde - (2010/06/24) BAO , 119. zkia., 16266-16267. or.
    (...)
    Errigoitiko Udala. Iragarkia. Errigoitiko Udalbatzak, 2010eko ekainaren bian egindako osoko Bilkuran, udalerriko Entitate eta Auzoen [izen] ofizialak finkatzea erabaki zuen, honela gelditzen direlarik: Entitatea: Errigoiti. “Errigoiti”ko auzoak: Uria, Katalinaga, Orkondoaga, Zabala, Baraia, Larrinaga, Altoaga y [eta] Madalen. Entitatea: Atxika-Errekalde. “Atxika-Errekalde”ko auzoak: Atxika eta Errekalde. Entitatea: Metxika. “Metxika”ko auzoak: Metxika, Sallobente, Bizkaigana, Gorbeia y [eta] Bizkargana. Entidad [sic. Entitatea]: Elexalde-Olabarri. “Elexalde-Olabarri”ko auzoak: Elexalde, Borika, Mendi, Etxano y [eta] Olabarri. Denen ezagunenerako [sic] argitaratzen da. Errigoitin, 2010eko ekainaren 18an.- Alkatea (II-4943)
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: BAO

  • atxika-errekalde - (2011) SAL.IKA , 6.5, 152. or.
    (...)
    Atxika (Atxika-Errekalde, barrio de Errigoiti; Atxika, casa de Larrabetzu, B) // Como se ha visto, Irigoien (1986: 40-41) menciona Achica y dice que tiene como base el nombre de persona Achi, doblete de Achu, con vocalismo romanizante Acho, «formas con palatalización expresiva, normal entre hablantes vascos, variantes de Azu» (ibíd., 40-41); Atxika ha podido salir de la forma tardía Atxi que menciona Irigoien (yo no la he documentado), con añadido de -ka sufijo independiente. Encontramos el topónimo Achica por primera vez en 1511 en Errigoiti (En Achica bibe Pero de Achica, Enríquez et al., 1997: 232), junto a Acheca (En Acheca vive Juan de Acheca, ibíd., 232). // En 1430 Pedro Martinez de Asutegui dicho (Çierra era parroquiano de Santo Thomas de Bolibar, así como también Joan Ibañez de Aberanga, morador en Achutegui. En el mismo documento aparece Joan Martinez de Asutegui, notario publico por la autoridad apostolica (Enríquez & Hidalgo de Cisneros & Martínez, 2005, 29, pág. 59)
    (...)

    Zer: Auzoa
    Non: Errigoiti
    Jatorria: SAL.IKA

 

  • Atxika-Errekalde (ofiziala)
  • Barrio Atxika-Errekalde (gaztelania)
UTM:
ETRS89 30T X.521085 Y.4798128
Koordenatuak:
Lon.2º44'18"W - Lat.43º20'12"N

Kartografia:

038-59 [FK]; 062-03 [FK]

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper