- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

El Callejo - Lekuak - EODA

El Callejo (Aurkintza)

Entitatea:
Orografia/Aurkintza
Arautzea:
arautu gabeko lema 
Non: Sestao
Kokalekuak:
  • el callejo - (1617) BFAH , JCR 888/28
    (...)
    Dokumentazioa / Documentación [...] EL CALLEJO [...] en donde dicen el Callejo
    (...)

    Zer: Antzinako lekua / Antiguo lugar
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • el calejo - (1659) BFAH , JCR 888/28
    (...)
    Izenaren aldaerak / Variantes del nombre [...] EL CALEJO [...] en do dicen el Calejo
    (...)

    Zer: Antzinako lekua / Antiguo lugar
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • el callejo - (1669) BFAH , JCR 888/28
    (...)
    Dokumentazioa / Documentación [...] EL CALLEJO [...] otra heredad do dicen el Callejo
    (...)

    Zer: Antzinako lekua / Antiguo lugar
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • del callexo - (1788) UA.PORT , At.F, K.24, zk.1
    (...)
    Izenaren aldaerak / Variantes del nombre [...] EL CALLEXO [...] Concurso y división de bienes por Antonio y Josepha de Larrazabal: Veinte y quatro aces en el sitio del Callexo
    (...)

    Zer: Antzinako lekua / Antiguo lugar
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • el callejo - (1904) JE.BAR , T.12, finka zk.610
    (...)
    Dokumentazioa / Documentación [...] EL CALLEJO [...] Una finca sita en el término de Sestao y punto llamado el Callejo
    (...)

    Zer: Antzinako lekua / Antiguo lugar
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • el callejo - (1923) BFAH , AHO 13/1
    (...)
    Dokumentazioa / Documentación [...] EL CALLEJO [...] El Callejo: Cultivo
    (...)

    Zer: Antzinako lekua / Antiguo lugar
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • el callejo - (1925) BFAH , AHO 25/1
    (...)
    Dokumentazioa / Documentación [...] EL CALLEJO [...] El Callejo: Cultivo
    (...)

    Zer: Antzinako lekua / Antiguo lugar
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • el callejo - (2016) IZ.06 , 14 / 22. or. (sarrera)
    (...)
    Euskarazko testua: Barneko zonalde izenen zerrenda luzea ikusita, nekazari giroko gizarteetan ematen den espazio fisikoaren antolaketa zehatza agerian gelditzen dela esan genezake. Baditugu El Queto (leku garai eta defendatua), Arbinaga (Rebonza eta San Nikolas arteko eremua izendatzen zuena), San Pedro (sarrera honi azpisarrera asko eta La Plaza de San Pedro eta La Ermita de San Pedro erregistroak gehitu behar zaizkio), Albiz, Urtetegi (urez naroa den lekua), Elguero (filicaria berba latindarretik eratorria, iralekua), Urtubeko (Piedra Panadera-ren inguruko aldea), Labariega (Rebonza-tik egungo Txabarri-rantz hedatzen zen, La Bariega kalea gelditu zaigu zonalde honen testigu), Las Llanas (mahastileku bezala 1642an), Iturburu (Repelega aldean kokatuta, bertako urgunearen izena hartu zuen), Jauregi (Salcedillo inguruko aldea), Yartu (Azeta eremuko lekua), Arana (Ondezaga eta Abatxolo arteko parajea), Las Sernas, Borreaga (Galindoko erroten aldera zegoen), Etxebarriaga (Galindo-ko aldaparen aldamenean), El Callejo (ibarbide, sakonune edota sakana ere izendatzen duen hitza), El Valladar (El Sol kalearen gainean omen zegoen lubeta), La Alta de Arriba (1667ko aipua), El Pedazo (egunean Escribano etxea dagoen lekua), eta El Aleron (lurzoruaren irtengunea). /// Gaztelaniazko testua: El catálogo de nombres que designan distintos lugares del concejo, compilados en documentos del siglo XVII, es uno de los hitos de esta onomástica, tanto por su amplitud como por su diversidad lexicográfica. Los registros dibujan una ordenación precisa del espacio, propia de las sociedades rurales. Entre ellos citamos El Queto (sitio alto y defendido), Arbinaga (correspondía a una zona entre Rebonza y San Nicolás), San Pedro (de esta entrada se derivan numerosas subentradas, y se asocian los registros La Plaza de San Pedro y La Ermita de San Pedro), Albiz (topónimo relacionado con la existencia de fundi o propiedades de influencia romana, como Lemoiz, Urduliz, Fruiz, etc.), Urtetegi, Elguero (del latín filicaria, helechal), Urtubeko (zona próxima a la Piedra Panadera), Labariega (lugar entre Rebonza y las playas del Ibaizabal, en la actualidad el topónimo perdura adaptado a la grafía castellana como Calle La Bariega), Las Llanas (registrado como viña en 1642), Iturburu (lugar situado en Repelega), Jauregi (sitio próximo a Salcedillo), Yartu (terreno de la zona de Azeta), Arana (paraje entre Ondezaga y Abatxolo), Las Sernas, Borreaga (lugar cercano a los molinos de Galindo), Etxebarriaga (zona situada junto a la cuesta de Galindo), El Callejo (topónimo que designa una depresión natural del terreno), Las Returas (registrado como viña y heredades en 1632), El Valladar (terraplen o desmonte abierto sobre la calle del Sol), La Alta de Arriba (cita de 1667), El Pedazo (el lugar que hoy ocupa la casa del Escribano), y El Alerón (resalte del terreno)
    (...)

    Zer: Antzinako lekua
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • el callejo - (2016) IZ.06 , 28 / 34. or. (s. v. Sestao)
    (...)
    Euskarazko testua: Sestao muturreko kasu bat izan zen. Honek guztiak jende-metaketa, osasun-arazoak, bizi-baldintzen degradazioa eta eritasunak eragin zituen, batez ere ur-eskasiagatik eta estolderiarik ezagatik. Izan ere, 1918ko baztanga-izurriteak 60 sestaoar hil zituen. Ezinbestean, aldakuntza sozialaren eraginak herriko toponimian ere isla izan zuen. Hainbat toponimo zahar desagertu egin ziren adibidez: Arbinaga, El Barranco, Borreaga, El Callejo, Los Cendejones, Etxebarriaga, Urtetegi; edo desitxuratuta gelditu ziren, Ondezaga egun Ondejeda, eta, finean, beste toponimo berri batzuk sortu ere egin ziren, esaterako fabrika handiekin erlazionatutakoak: San Frantzisko (1883), Aurrera (1891), edo Eskarbilla (1907), besteak beste. /// Gaztelaniazko testua: Sestao fue un caso extremo. Todo ello supuso el hacinamiento de la población, la consiguiente degradación de las condiciones de vida y enfermedades, causadas, sobre todo, por la falta de agua y sistemas de alcantarillado. Así, en 1918 la epidemia de viruela mato a 60 sestaoarras[.] // Inevitablemente este cambio social también se dejó sentir en la toponimia del pueblo. Muchos viejos topónimos desaparecieron, por ejemplo: Arbinaga, El Barranco, Borreaga, El Callejo, Los Cendejones, Etxebarriaga, Urtetegi; y otros fueron alterados o castellanizados, Ondezaga > Ondejada > Ondejeda… Y, finalmente, también surgieron nuevos nombres, ligados a la actividad industrial: Astillero (1899), Aurrerá (1891), Eskarbilla (1907) o San Francisco (1883)
    (...)

    Zer: Auzoa
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • callejo, el - (2016) IZ.06 , 109. or.
    (...)
    Euskarazko testua: Ez dugu ezagutzen leku zahar honen kokagunea; jakin badakigu, aitzitik, XVII. mendean Rebonzako dorretxearena zen ardantze bat zegoela hemen, «María de Rebonza, viuda de Diego del Mello (…) otorga escritura de censo redimible (…) hipotecando varios bienes raíces, entre ellos dos viñas pertenecientes a la casa de Rebonza, sitas la una donde llaman el Calejo…» (1613). Bestalde, 1922. urtean Caserío Callejo izeneko baserria dokumentatzen da. // Gaztelaniazko Callejo hitzak latinezko callicŭla du sorburu, eta callis ‘kale’ izenaren txikigarria da. Hala ere, Enkarterri eskualdeko leku batzuetan, Karrantza herrian kasurako, hitz honek ‘gurdibidea, itxia eta pareten artekoa’ edo ‘kalitate txarreko bidea’ esan nahi du. Berba hau Nafarroa aldean ere dokumentatzen da esangura berberarekin [72. oharra: Echevarría, 1999: 414 eta 415 or.]. /// Gaztelaniazko testua: Aunque desconocemos la ubicación de este lugar, sí sabemos que en él hubo un viñedo que fue posesión de la Casa de Rebonza, ≪María de Rebonza, viuda de Diego del Mello (…) otorga escritura de censo redimible (…) hipotecando varios bienes raíces, entre ellos dos viñas pertenecientes a la casa de Rebonza, sitas la una donde llaman el Calejo…≫ (1613). Por otra parte, en el ano 1922 se documenta el denominado Caserío Callejo. // El sustantivo castellano Callejo proviene del latino callic˘ula, diminutivo de callis ‘calle’. Sin embargo, el significado de esta palabra en la comarca Encartaciones, por ejemplo en el pueblo de Karrantza, suele ser ‘camino de carros estrecho y entre dos paredes’ o, también, ‘camino de mala calidad’. Este vocablo, con la misma acepción, se registra tambien en Navarra [73. oharra: Echevarria, 1999: pp 414 y 415]
    (...)

    Zer: Antzinako lekua / Antiguo lugar
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

 

  • El Callejo (gaztelania)
UTM:

				
Koordenatuak:

				

Kartografia:

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper