Bilatzailea

Euskera 2019, 2-1

Euskera 2019, 2-1 (Ikerketa zenbakia)

  • Egilea: Euskaltzaindia
  • Bilduma: Euskera aldizkaria
  • ISBN: ISSN (0210-1564)
  • Editorea: Euskaltzaindia
  • Argitaratze urtea: 2020-10
  • Ikerketa zenbakia
  • Hizkuntza: euskara

19,00€ 20,00€

Paperean erosi

Sinopsia

Euskaltzaindiaren agerkari ofizialaren zenbaki honek Akademiaren jakintza-esparruko ikerketak argitaratzen ditu: literatura, soziolinguistika, onomastika eta exonomastika, gramatika, lexikografia, dialektologia, bidegileen biografiak eta abar. Zenbaki honetan egile hauek idazten dute: Jean-Baptiste Coyos, Andres Iñigo eta Paskual Rekalde, Josu Larrañaga, Gotzon Lobera, Iñaki Iurrebaso eta Mikel Navascués, Irantzu Oyarzabal, Iker Salaberri, Patxi Salaberri Muñoa, Ekaitz Santazilia eta Mikel Taberna, eta Lontzo Zugazaga.

Aurkibidea

255 Euskara batua eta euskalkiak Ipar Euskal Herrian: Pertzepziozko dialektologian oinarritua den inkestaren bigarren zatia Coyos, Jean Baptiste

Laburpena: Artikulu honetan, Euskaltzaindiaren Euskara eskuz esku egitasmoan eraman den inkesta soziolinguistiko bateko galdera irekien erantzunak aurkezten eta aztertzen ditugu. Galdera itxiei erantzunen emaitzak eta analisia jadanik argitaratuak dira (Euskera, 2018, 63, 2-1, 185-208). Hona bigarren erantzun multzo horren emaitza nagusi batzuk: inkestatuen arabera, Ipar Euskal Herrian euskara batua ez da ongi ezagutua, euskalkiekin nahasten da eta euskaraz eskolatuak ez diren euskaldunentzat zalantzazkoa da. Baina lehen arazoa lurralde horretan osoki nagusitzen den frantsesa da. Euskaran berean ere eragina du. Geroan, guti transmitituak izanez, euskalkiak ahulduko direla eta euskara batua indartuko dela da inkestatuengan aurreikuspen hedatuena. Era batez edo bestez euskararen preskribatzaileak diren berrogei lekukoren erantzunei esker, euskara batuaren, euskalkien eta frantsesaren egoera eta haien arteko harremanak Ipar Euskal Herrian hobeki ulertzen ditugu, hizkuntza-ekosistema hori konplexua eta aldakorra dela kontuan hartuz.
Gako-hitzak: euskara batua, euskalkiak, Ipar Euskal Herria, pertzepziozko dialektologia, inkesta, galdera irekiak.
Resumen: En este artículo presentamos y analizamos las respuestas dadas a las preguntas abiertas que se insertaban en la encuesta sociológica que se desarrolló como parte del proyecto de la Real Academia de la Lengua Vasca “Euskara eskuz esku” (‘Euskera de mano en mano’). Los resultados y análisis desarrollados en base a las preguntas cerradas del cuestionario han sido ya publicados (Euskera, 2018, 63, 2-1, 185-208). Pero lo que ahora nos atañe, estas serían las principales conclusiones de este segundo estudio: Analizando las respuestas vemos que el euskera unificado no es muy conocido en el País Vasco Norte, esta mezclado con los dialectos, y los no vascoparlantes dudan de su validez. El principal problema es el absoluto dominio del francés en este territorio. La predicción mas compartida entre los que han respondido al cuestionario es que los dialectos se van debilitando, baja su transmisión y como resultado de ello el euskera unificado se fortalece. Las personas que han respondido a las preguntas poseen cierto prestigio en el ámbito del euskera y es por ello que sus opiniones son muy válidas para conocer la situación del euskera, de los dialectos vascos, del francés y de las interconexiones entre dicha lenguas en el País Vasco Norte. Aún así hay que tener en cuenta que el ecosistema lingüístico es complejo y cambiante en cada territorio.
Palabras clave: Euskera unificado, dialectos, País Vasco Norte, dialectología perceptiva, encuesta, preguntas abiertas
Résumé: Dans cet article sont présentées et analysées les réponses aux questions ouvertes d’une enquête sociolinguistique menée dans le cadre du projet “Euskara eskuz esku” (Le basque de main en main) de l’Académie de la langue basque. Les résultats et l’analyse des réponses aux questions fermées ont déjà été publiées (Euskera, 2018, 63, 2-1, 185-208). Voici quelquesuns des principaux résultats de ce deuxième groupe de réponses : selon les enquêtés, le basque unifié n’est pas bien connu en Pays Basque Nord, il est mélangé aux dialectes et il pose des difficultés aux bascophones qui n’ont pas été scolarisés en basque. Mais le principal problème, c’est le français, langue ultra-dominante sur ce territoire. Il influe sur la langue basque elle-même. La prévision la plus répandue parmi les enquêtés est qu’à l’avenir, parce qu’ils sont peu transmis, les dialectes vont s’affaiblir et le basque unifié se renforcer. Grâce aux réponses de ces quarante témoins tous prescripteurs de la langue basque d’une manière ou d’une autre, nous comprenons mieux la situation et les relations entre le basque unifié, les dialectes et le français en Pays Basque Nord, prenant en compte le fait qu’il s’agit d’un écosystème linguistique complexe et changeant.
Mots-clés: basque unifié, dialectes, Pays Basque Nord, dialectologie perceptuelle, enquête, questions ouvertes
Abstract: In this article, we present and analyse answers to the open-ended questions from a sociolinguistic survey carried out as part of Royal Academy of the Basque Language’s “Euskara eskuz esku” (‘Basque from Hand to Hand’) project. The results and analysis of the answers to open-ended questions have already been published (Euskera, 2018, 63, 2-1, 185-208). These are some of the main results of this second set of answers: according to the respondents, standard Basque in the Northern Basque Country is not well known; it is mixed with dialects; non-Basque speakers doubt its validity. But the first problem is the general dominance of the French language in that territory. This affects the Basque language itself. The most widespread prediction among the respondents is that as dialects are not passed on in general they will be weakened, and standard Basque will be strengthened as a result of that. Answers from forty respondents (who, in one way or another, have authority to speak about Basque) give us a better understanding of the situation of Basque, Basque dialects, French and the connections between them in the Northern Basque Country. It has been taken into account that the linguistic ecosystem is complex and ever-changing in the territory.
Keywords: Unified Basque, dialects, Northern Basque Country, perceptual dialectology, survey, open-ended questions."

291 Zenbait toponimoren lekukotasunak Bortzirietako, Malerrekako eta Baztango agiri zaharren argitan Iñigo Ariztegi, Andres; Rekalde Irigoien, Paskual

Laburpena: Lan honen helburua da Nafarroako Bortziriak, Malerreka eta Baztan eremuetako artxiboetan aurkitu diren toponimoen lekukotasun zaharrenak ilunpetik atera eta ezagutzera ematea. Izan ere, lortutako lekukotasun gehientsuenak XVI-XVIII. mendeetakoak izanik, badira XI-XV.etakoak ere. Antzinako lekukotasun horiek zenbait toponimoren nondik norakoak eta haien inguruko zalantzak argitzeko baliagarriak izaten ahal dira. Horretaz gain, lagungarriak dira euskal toponimiaren diakroniarako datu-baseak osatzeko eta, orokorrean, mesedegarriak onomastikaren alorreko ondare aberatsa sakonago ezagutzeko.
Gako-hitzak: toponimoak, oronimoak, hidronimoak, lekukotasun historikoak, elkarrekikoak, eliak
Resumen: El objetivo de este trabajo es sacar a la luz los testimonios más antiguos de topónimos extraídos de archivos del entorno de los valles navarros de Bortziriak, Malerreka y Baztan. Ciertamente, aunque la mayoría de los obtenidos pertenecen a los siglos XVI-XVIII, los hay también pertenecientes a los siglos XI-XV. Dichos testimonios antiguos suponen, sin duda, una importante ayuda para aclarar la referencia de muchos topónimos y para poder despejar posibles dudas. Sirven, además, para enriquecer las bases de datos para el estudio diacrónico de la toponimia vasca y proporcionan, en general, una ayuda para un mayor conocimiento del patrimonio onomástico.
Palabras clave: topónimos, orónimos, hidrónimos, testimonios históricos, elkarrekikoak, eliak
Résumé: Ce travail permet de faire connaître les témoignages les plus anciens concernant des toponymes extraits des archives des vallées navarraises des Cinco Villas, de Malerreka et du Baztan. Bien que la majorité d’entre eux soient de la période XVIe-XVIIIe siècles, certains d’entre eux viennent de la période XIe-XVe siècles. Ces témoignages anciens peuvent être très précieux pour expliquer l’origine de certains toponymes et lever de nombreux doutes. De plus, ils enrichissent les bases de données qui permettent une étude diachronique de la toponymie basque ; de façon générale ils permettent une meilleure connaissance du patrimoine onomastique.
Mots-clés: toponymes, oronymes, hydronymes, témoignages historiques, elkarrekikoak, eliak
Abstract: The aim of this work is to bring to light and provide the oldest evidence of toponyms that have been found in the archives of the Bortziriak, Malerreka and Baztan areas of Navarre. Most of the evidence obtained dates back to the 16th to 18th centuries; there is also some evidence dating from the 11th to 15th centuries. These ancient records may be of use in clarifying the nature of certain toponyms and any doubts there may be about them. In addition, they are helpful in compiling databases about Basque toponymy diachrony and, in general, they help towards a deeper knowledge of our rich onomastic heritage.
Keywords: place names, mountain names, river names, historical records, elkarrekikoak, eliak.

343 Galdo(n)a izenari buruzko txostena Larrañaga Arrieta, Josu

Laburpena: Aspalditik dokumentatzen da Mutrikun Galdo(n)a izena. Etxea, deitura eta auzoa izendatzeko erabili izan da. Idatzizko eta ahozko lekukotasunak aintzat hartuta, etxea eta auzoa Galdoa gisa normalizatzeko argudioak ematen dira artikulu honetan. Horretarako, oinarrian Galdo(n)a izena duten Mutrikuko zenbait toponimo ere aztertzen dira; halaber, amaiera bereko bestelako toponimoek (Zestoa, Arroa) izan ohi duten bilakaera ere aipatzen da.
Gako-hitzak: Galdoa, Galdona, Mutriku, toponimia.
Resumen: El nombre Galdo(n)a se documenta en Mutriku desde fechas tempranas. Hace referencia a una casa, a un apellido y a un barrio. En este artículo se ofrecen distintos argumentos para proponer la forma Galdoa a la hora de normalizar la denominación de la casa y el barrio, todo ello a la luz de los testimonios escritos y orales. Para esa propuesta, también se analizan otros topónimos de dicha localidad que toman como base el nombre Galdo(n)a. Así mismo, se menciona la evolución que suelen sufrir otros topónimos con la misma terminación (Zestoa, Arroa).
Palabras clave: Galdoa, Galdona, Mutriku, toponimia.
Résumé: Le nom Galdo(n)a est présent depuis longtemps à Mutriku. Il a été utilisé comme nom de maison, nom de famille ou nom de quartier. Grâce à des témoignages écrits et oraux, cet article apporte des arguments qui incitent à choisir la forme normalisée du nom de maison et de quartier Galdoa. Sont aussi étudiés quelques toponymes de Mutriku basés sur le nom Galdo(n)a. L’article montre aussi quel a été le destin d’autres toponymes comportant la même terminaison (Zestoa, Arroa).
Mots-clés: Galdoa, Galdona, Mutriku, toponymie.
Abstract: At Mutriku the name Galdo(n)a has been on record for a long time. It has been used for a house, as a surname, and for a neighbourhood. Taking written and oral records into account, in this article we will state the case for using Galdoa as the standard name for the house and the neighbourhood. To this end, some toponyms from Mutriku based on the name Galdo(n)a have also been examined; the evolution of other toponyms with the same ending (Zestoa, Arroa) is mentioned too.
Keywords: Galdoa, Galdona, Mutriku, toponymy.

377 Urazemendi eta Urazandi izenei buruzko txostena Larrañaga Arrieta, Josu

Laburpena: Deba ibaiaren ezkerraldean, Mutrikuko lurretan, egon zen Urazemendi edo Urazandi etxe historikoa. Etxea XX. mendearen amaieran desagertu arren, izenek bizirik jarraitzen dute, eta gaur egun Mutrikuko auzo baten izena ere bada. Ibaiak (urak) izendapen bikoitza eragin du: debarrek Urazandi erabiltzen dute eta mutrikuarrek Urazemendi. Etxearen eta auzoaren izena normalizatzeko orduan Mutrikuko Urazemendi formaren aldeko argudioak ematen dira artikulu honetan. Horretarako, aspalditik dokumentatzen diren bi izen horien idatzizko eta ahozko lekukotasunak ematen dira.
Gako-hitzak: Urazemendi, Urazandi, Mutriku, toponimia.
Resumen: La histórica casa Urazemendi o Urazandi se emplazaba en la margen izquierda del río Deba, en el término municipal de Mutriku. Aunque dicha casa desapareció a finales del siglo XX, ambos nombres siguen vivos, e incluso hoy en día es el nombre de uno de los barrios de Mutriku. El río dio lugar a una doble denominación: mientras que los debarras emplean la forma Urazandi, en Mutriku se emplea Urazemendi. En este artículo, partiendo de testimo- nios escritos y orales, se ofrecen argumentos a favor de optar por la forma Urazemendi a la hora de normalizar la denominación del barrio y la histórica casa.
Palabras clave: Urazemendi, Urazandi, Mutriku, toponimia.
Résumé: Le nom Galdo(n)a est présent depuis longtemps à Mutriku. Il a été utilisé comme nom de maison, nom de famille ou nom de quartier. Grâce à des témoignages écrits et oraux, cet article apporte des arguments qui incitent à choisir la forme normalisée du nom de maison et de quartier Galdoa. Sont aussi étudiés quelques toponymes de Mutriku basés sur le nom Galdo(n)a. L’article montre aussi quel a été le destin d’autres toponymes comportant la même terminaison (Zestoa, Arroa).
Mots-clés: Urazemendi, Urazandi, Mutriku, toponymie.
Abstract: At Mutriku the name Galdo(n)a has been on record for a long time. It has been used for a house, as a surname, and for a neighbourhood. Taking written and oral records into account, in this article we will state the case for using Galdoa as the standard name for the house and the neighbourhood. To this end, some toponyms from Mutriku based on the name Galdo(n)a have also been examined; the evolution of other toponyms with the same ending (Zestoa, Arroa) is mentioned too.
Keywords: Urazemendi, Urazandi, Mutriku, toponymy.

409 Ekarpen bat exonomastikari, Homeroren Iliada oinarri hartuta Lobera Revilla, Gotzon

Laburpena: Lan honek exonomastikari egin nahi dio ekarpena. Izan ere, Euskaltzaindiak badihardu lanean hainbat arauren bidez hura finkatzeko. Ekarpen honek badu berezitasun bat: idazlan klasiko bat du oinarri, Homeroren Iliada. Hor ageri diren izenek hogeita zortzi gizaldiz iraun dute, eta hainbat kasutan gure eguneroko bizitzaren ikur bihurtu dira. Hori ez ezik, Euskaltzaindiak orain arte araututako izenoi gehitzeko balio dezakete, eta horko izenak euskal irakaskuntzako hainbat mailatako ikasgaietarako lagungarri izan daitezke. Horrela amaiera eman diot Odisearekin hasi nuen lanari.
Gako-hitzak: exonomastika, Homero, Iliada, Akiles, Hektor, Grezia klasikoko izenak.
Resumen: Este estudio pretende ser una aportación a la exonomástica. Todo ello en el contexto de la labor que está desarrollando Euskaltzaindia en aras de fijar, mediante normas, la exonomástica en lo referente al euskera. Esta aportación tiene una peculiaridad: su materia de análisis es un texto clásico, La Ilíada de Homero. Los nombres que aparecen en dicha obra han permanecido durante veintiocho siglos y algunos de ellos se han convertido en símbolos de nuestra vida actual. Además de esto, este material podría engrosar las listas de exónimos aprobados ya por la Academia, y posterirmente implantarse en los textos de enseñanza en euskera. De esta manera, se termina la labor iniciada con La Odisea.
Palabras clave: Exonomastika, Homero, Iliada, Akiles, Hektor, Grezia klasikoko izenak.
Résumé: Ce travail est une contribution à l’exonomastique, dans le cadre du travail mené par Euskaltzaindia pour la fixation, par des normes, de l’exonomastique basque. Cette contribution a une particularité : elle a comme support un texte classique, L’Iliade d’Homère. Les noms qui apparaissent dans cette œuvre existent depuis vingt-huit siècles et certains d’entre eux sont devenus des symboles de notre vie actuelle. De plus, ils peuvent être ajoutés à la liste des exonymes déjà approuvés par l’Académie et on pourrait les faire figurer dans les textes de l’enseignement en basque. De cette façon, le travail commencé avec L’Odyssée est terminé.
Mots-clés: Exonomastique, Homère, Iliade, Achille, Hector, noms de la Grèce antique
Abstract: This paper sets out to make a contribution to the study of exonyms, in the context of the work being done by Euskaltzaindia with a view to standardising, through rules, exonyms in Basque. This contribution has one peculiarity: it takes as its basis a classical text, Homer’s Iliad. The names that appear in the Odyssey have persisted for twenty-eight centuries and some of them have acquired symbolic meaning in modern life. Moreover, it could serve for adding to the list of exonyms already approved by the Academy, and therefore be imple- mented in Basque teaching texts. In this way, the work started with The Odyssey is finished.
Keywords: Exonyms, Homer, Iliad, Achilles, Hector, Classical Greek names.

585 Diglosia eta endodiglosia arnasguneetan: Ondarroako nerabeen hizkuntza-gaitasuna eta erabilera-ohiturak: euskara eta gaztelania, batua eta tokiko euskara Navascués Basterra, Mikel; Iurrebaso Biteri, Iñaki

Laburpena:

Ikerketa honekin arnasgune bateko (Ondarroako) nerabeek duten hizkuntza-errealitatea deskribatu nahi dugu, euren errealitatea diglosiaren kontzeptuarekin zein neurritan azal daitekeen aztertzen saiatuz. Gure ahaleginean, hizkuntza-gaitasuna eta erabilera ohiturak aztertu ditugu, bai euskara eta gaztelaniaren artekoak eta baita euskara batua eta tokiko euskararen artekoak ere.

Metodologia kuantitatiboaren eremutik, inkesta autoaplikatu bat egin dugu, Ondarroako DBH 3ko ikasleen artean. Erabilera eta banaketa soziofuntzionala aztertzeko erabilera-eremu eta rol-harreman desberdinak ezarri ditugu, batzuk informalak eta beste batzuk formalak. Emaitzek adierazi dute nerabe gehienak euskaraz hobeto moldatzen direla, nahiz eta gaztelaniaz ere ondo moldatzen diren, irakurtzeko orduan batez ere. Erabilera-eremuen azter- ketari dagokionez, jokabide ezberdindu argia dute nerabeek erabilera-eremuen arabera: oso alde handiak daude euskara-gaztelaniaren erabileran eremuz eremu. Eremu gehienetan euskara nagusi bada ere, gaztelania nagusi da nerabeen kultura-kontsumoan. Hizkuntza bien konpartimentazio soziofuntzionala xehe aztertuta, oro har, badirudi diglosiaren eredu tradizionala lausotuz doala nerabe hauen jokabidean, ezin baitaiteke esan gazteen artean gaztelania goi-mailako erabilera formalean erabiltzen denik gehienbat, eta ezta nagusiki euskara behe-mailako eremu informaletan erabiltzen dutenik ere. Bestalde, tokiko euskararen eta euskara batuaren arteko harremanari dagokionez, nerabeak tokiko hizkeran aritzen direla eta euskara batuaren erabileraren ehunekorik altuenak eremu formaletan daudela ikusi dugu. Endodiglosia egoera baten hasiera izan liteke agian. Gainera, tokiko hizkeran eta euskara batuan duten gaitasunari begiratuta, nerabeen parte handi batek batuaz hitz egiteko zailtasunak adierazi ditu. Azkenik, eta zeharka bada ere, Ondarroako nerabeek tokiko euskararekiko duten balorazio altua agerian geratu da ikerketa honetan.

Gako-hitzak: hizkuntza-gaitasuna, diglosia, arnasguneak, erabilera, erabilera-eremuak
Resumen:

El objetivo de este estudio es describir la realidad lingüística de los adolescentes de un arnasgune (Ondarroa), tratando de analizar en qué medida se puede explicar dicha realidad mediante el concepto de diglosia. Para ello, se han estudiado la competencia y los hábitos de uso lingüísticos, tanto entre el euskara y el castellano, como entre el euskara batua y la variante local.

Mediante una metodología cuantitativa, se ha realizado una encuesta autoaplicada entre el alumnado de 3o de ESO de Ondarroa. A la hora de estudiar los usos lingüísticos y la compartimentación sociofuncional se han establecido diversos ámbitos de uso y roles, algunos informales y otros formales. Los resultados muestran que la mayoría de adolescentes se desenvuelven mejor en euskara, si bien también muestran ser competentes en castellano, principalmente en la competencia lectora. En lo que respecta al análisis de los ámbitos de uso, puede verse una conducta diferenciada en los adolescentes: hay una gran diferencia entre los usos del euskara y del castellano dependiendo de los ámbitos estudiados. Aunque el euskara sea dominante en la mayoría de los ámbitos, el castellano impera en el consumo cultural de los adolescentes. Por otro lado, analizando la compartimentación sociofuncional de los usos, puede observarse que la conducta de estos adolescentes no se ajusta al modelo tradicional de diglosia, ya que no se puede afirmar que usen el castellano principalmente en ámbitos formales, ni que utilicen el euskara mayoritariamente en los ámbitos informales. En cuanto a la relación entre el habla local y el euskara batua, se aprecia que los adolescentes usan principalmente el habla local y que los porcentajes más altos de uso del batua se observan en los ámbitos más formales. Los datos recabados sugieren que podríamos estar al inicio de un proceso conducente a una situación endodiglósica. Además, observando la competencia que muestran en cada variante del euskara, los resultados muestran que una gran parte de los adolescentes presenta dificultades para hablar el batua. Por último e indi- rectamente, ha quedado patente la alta valoración que recibe el habla local por parte de los adolescentes de Ondarroa.

Palabras clave: competencia lingüística, diglosia, ‘arnasgune’, usos lingüísticos, ámbitos de uso
Résumé:

L’objectif de cet étude est de décrire la réalité linguistique des adolescents appartenant à un arnasgune (Ondarroa), en essayant d’analyser en quelle mesure peut cette réalité-là être expliquée par le concept de diglossie. Pour cela, on a étudié la compétence et les usages linguistiques, soit entre le basque et l’espagnol, soit entre le basque standard et la variante locale.

Par le biais d’une méthodologie quantitative, une enquête auto-appliquée a été dispensée entre les élèves de 3 ème cours d’Éducation Secondaire de Ondarroa. Afin d’étudier les usages linguistiques et la compartimentation socio-fonctionnelle, des diverses domaines d’utilisation et rôles ont été établis, certains informels et certain d’autres formels. Les résultats montrent que la plupart des adolescents se débrouillent mieux en basque, bien qu’en espagnol, ils se montrent également compétents, surtout dans la compétence lectrice. En concernant à l’analyse des domaines d’utilisation, on peut voir un comportement différencié entre les adolescents : il y a une grande différence entre les utilisations du basque et de l’espagnol à chacun des domaines étudiés. Même si le basque est dominant dans la plupart des domaines, l’espagnol règne à la consommation de la culture des adolescents. En plus, en faisant une analyse de la compartimentation de chaque langue, on peut voir que le comportement de ces adolescents n’est pas conforme au modèle traditionnel de diglossie, puis qu’on ne peut pas affirmer qu’ils utilisent l’espagnol principalement aux domaines formels, ni qu’ils utilisent surtout le basque dans les domaines Informels.

En ce qui concerne au rapport entre le parler local et le basque standard, on peut constater que les adolescents utilisent surtout la variante locale et que les pourcentages les plus hauts de l’utilisation du basque standard on les voit dans les domaines les plus formels. Les données recueillies pourraient laisser entendre qu’on est au début d’un processus conduisant à une situation d’endodiglossie. De même, en observant les compétences dont ils font preuve par rapport à chaque variante du basque, les résultats montrent qu’une grande partie des adolescents pourrait difficilement parler le basque standard. Finalement et indirectement, la haute évaluation reçue par la variante locale a été manifestée entre les adolescents d’Ondarroa.

Mots-clés: compétence linguistique, diglossie, ‘arnasgune’, usages linguistiques, domaines d’utilisation
Abstract:

The aim of this study is to describe the linguistic reality among teenagers from a basque breathing space (Ondarroa), in order to investigate to what extent this reality can be explained by the concept of diglossia. For this purpose, we have studied the linguistic competence and uses, first between Basque and Spanish and then, between the standard Basque and the local speech.

Using a quantitative methodology, we have administered a self-application request among the students of 3 rd grade of Compulsory Secondary Education from Ondarroa. With reference to the study of the linguistic uses and socio-functional compartmentalization we have set up some domains and roles, some are informal, and others formal.

The results show that the majority of teenagers does better in Basque, even though, they are also competent in Spanish, especially in the reading competence. In regards to the do- main analysis, we can see a contrasting behavior among teenagers: there is a great difference between the Basque and Spanish uses in each of the studied domains. Although Basque is dominant in most of the domains, Spanish reigns in the teenagers’ cultural consumption. After the study of functional compartmentalization in each languages’ uses, we can observe that the behavior of those teenagers it is not in line with the traditional model of diglossia, as we cannot affirm that they especially use Spanish in formal domains, nor Basque in the informal ones. Concerning to the relationship between local speech and standard Basque, we can estimate that they use local speech principally, while their highest values of the standard Basque’s use can be seen in the most formal domains. The collected data suggest that we could be in the beginning of a process leading to endodiglossia. Further, regarding the competence displayed in each variant of Basque, the results show that most of the studied teen- agers experience problems with the standard Basque. Last and obliquely, it is obvious the high appreciation of the local speech received by the teenagers of Ondarroa.

Keywords: linguistic competence, diglossia, breathing spaces, domain analysis.

623 Ternuako penak eta gazte-literatura Oiartzabal Ostolatza, Irantzu

Laburpena: Artikulu honek Bernardo Atxaga idazlearen Bambulo saileko Ternuako penak (1999) liburua, R. L. Stevensonen Treasure Island (1881) obra klasikoarekin alderatu du, euskal idazlan horri buruzko irakurketetan sakontzeko xedez. Horretarako, biek partekatzen duten generoaren nondik norakoak aurkeztuko dira lehenik, esparru honetako eredu kanonikoak eta euskal testu gogoangarri horrek dituen ezaugarri jakin batzuk agerian jarriz. Alderaketaren ondorioek, gazte-literaturaren ezaugarriak hausnartuaz batera, Ternuako penak liburuak izan ditzakeen erabilera didaktikoei bidea ireki nahi diete.
Gako-hitzak: haur- eta gazte-literatura, euskal literatura, ahozko literatura, ezaugarriak, pertsonaiak, testuartekotasuna
Resumen: Este artículo tiene el objetivo de profundizar en la lectura del libro Ternuako penak (1999) escrito por Bernardo Atxaga dentro de la colección Bambulo, y para ello la autora lo compara con el clásico de R.L. Stevenson Treasure Island (1881). Con esa finalidad se presentarán las características del género que ambas obras comparten, resaltando de esa manera unas especificidades que presenta tanto el modelo canónico como este memorable texto vasco. Las conclusiones, aparte de reflexionar sobre las características de la literatura juvenil, quieren abrir una vía a las posibles alternativas didácticas que pueda tener el libro Ternuako penak.
Palabras clave: literatura infantil y juvenil, literatura vasca, literatura oral, características, personajes, intertestualidad
Résumé: Cet article permet une lecture approfondie du livre intitulé Ternuako penak (1999) écrit par Bernardo Atxaga dans la collection Bambulo, où on le compare à l’œuvre classique de R.L. Stevenson L’île au trésor (1881). L’article présente les caractéristiques du genre partagé par les deux œuvres et souligne ainsi des spécificités qui figurent aussi bien dans cette œuvre classique que dans l’œuvre basque. Les conclusions présentent non seulement une réflexion sur les caractéristiques de la littérature pour la jeunesse, mais elles ouvrent aussi une voie à de possibles alternatives didactiques que pourrait avoir le livre Ternuako penak.
Mots-clés: littérature pour enfants et pour la jeunesse, littérature basque, littérature orale, caractéristiques, personnages, intertextualité
Abstract: This article aims to look in depth at Bernardo Atxaga’s book Ternuako penak (1999) – Bambulo Collection) by comparing it with RL Stevenson’s classic Treasure Island (1881). To this end, we will first examine the genre they both belong to by looking at its canonical models, and at some specific features of this memorable Basque text. The conclusions of this comparison, together with a reflection on the characteristics of young adult fiction, seek to pave the way for the educational uses that Ternuako penak may have.
Keywords: young adult fiction, Basque literature, oral literature, characteristics, characters, intertextuality.

651 Euskarazko bihurkarien historiaz: hizkuntza ukipena eta errepikapen gramatikalizazioa Salaberri Izko, Iker

Laburpena: Lan honetan euskarazko buru-egitura bihurkaria Erdi Aroko latinarekiko ukipenaren ondorioz sortu zelako hipotesia plazaratzen da, errepikapen gramatikalizazioa delako mekanismoaren bidez. Hipotesi honen arabera, prozesuaren iturria Erdi Aroko latinean ediren daitezkeen buru hitzaren erabilera anaforiko eta bihurkarietan bilatu beharra dago. Proposamen honek euskararen historiarako eta berreraiketarako dituzkeen ondorioak ere eztabaidatzen dira.
Gako-hitzak: Bihurkaritasuna, errepikapen gramatikalizazioa, Erdi Aroko latina, euskararen historia
Resumen: En este trabajo se presenta la hipótesis de que la construcción reflexiva vasca basada en la palabra buru surgió como resultado del contacto con el latín medieval, a través del mecanismo conocido como gramaticalización replicativa. Según esta hipótesis, el origen del proceso se encuentra en usos anafóricos y reflexivos de la palabra cabeza en el latín medieval. Se analizan asimismo las consecuencias que esta propuesta tendría para la historia y reconstrucción del euskera.
Palabras clave: Reflexividad, gramaticalización replicativa, latín medieval, historia del Euskera
Résumé: Dans ce travail on présente l’hypothèse que la construction réfléchie basée sur le mot buru est apparue à la suite du contact avec le latin médiéval, au moyen du mécanisme connu comme grammaticalisation réplicative. Suivant cette hypothèse, l’origine du processus se trouve dans les usages anaphoriques et réfléchis du mot tête dans le latin médiéval. On analyse aussi les conséquences que cette proposition aurait pour l’histoire et reconstruction du Basque.
Mots-clés: Réfléxivité, grammaticalisation réplicative, latin médiéval, histoire du basque
Abstract: This study puts forward the hypothesis that the Basque reflexive buru construction arose by virtue of contact with medieval Latin, by means of the mechanism known as replica grammaticalization. According to this hypothesis, the process was triggered by anaphoric and reflexive uses of the word head in medieval Latin. The potential implications are addressed which this proposal may have for the history and reconstruction of Basque.
Keywords: Reflexivity, replica grammaticalization, medieval Latin, history of Basque.

683 Mikelestorenaren Zerura nahi duenak liburuaren edizioak mintzo Salaberri Muñoa, Patxi

Laburpena: Agerikoa da ez dela Mikelestorenarena ikertzaileen arreta erakarri duen obra, eta ez soil-soilik liburuaren izaera erlijiosoagatik edota bere literatur estatus subalternoagatik. Horrek guztiak ikerketa-idorte horretan franko lagundu badu ere, nabarmena da baduela azterketarako esparru historiko-ideologikotik eta hizkuntzari dagokionetik harago doan interesik; alegia, edizioen katramilaren ingurukorik, batetik, eta ingurune eta abagune politikoekiko mendekotasunari buruzkorik, bestetik. Hipotesiak eta zalantzak tarteko, auzi horien guztien gaineko ikuspegi orokorraren jorraketa aurkezten du artikulu honek. Liburuaren bilakaeraren eta bariazio guztien berri ematen duen bertsioa erantsiko da amaieran, edizio ezagun oroz osatua.
Gako-hitzak: Euskal literatura, XVIII, Mikelestorena, Zerura nahi duenak, edizio-erkaketa
Resumen: Es notorio que no ha sido la obra de Mikelestorena de especial interés para los investigadores, y no solo por su carácter religioso o por su estatus literario subalterno. Si bien es verdad que los factores citados han contribuido a esa carencia, no es menos cierto que la obra tiene interés más allá del ámbito histórico-ideológico y lingüístico. Es decir, por un lado tenemos los quebraderos de cabeza que generan sus diferentes ediciones, y por otro lado, el que hace referencia a su subordinación a un determinado contexto político. Entre hipótesis y dudas, el artículo presenta una propuesta de visión general sobre las circunstancias que rodean a esta obra. Al final se muestran todas las ediciones conocidas de ella, detallando cuál ha sido su desarrollo y las variaciones que ha habido.
Palabras clave: Literatura vasca, XVIII, Mikelestorena, Zerura nahi duenak, comparación de ediciones
Résumé: Il est clair que l’œuvre de Mikelestorena ne revêt pas d’intérêt particulier pour les cher- cheurs, qu’il s’agisse de son caractère religieux ou de sa valeur littéraire mineure. Même si ces aspects ont contribué à ce manque d’intérêt, il est pourtant certain que cette œuvre revêt un intérêt allant bien au-delà des domaines historique, idéologique et linguistique. Nous avons d’une part ceux qui ont publié les différentes éditions, et d’autre part l’édition qui fait référence à sa subordination à un contexte politique précis. Entre hypothèses et doutes, cet article propose une vision générale sur les circonstances qui entourent cette œuvre. A la fin de l’article sont citées toutes les éditions connues de cette œuvre où l’on voit son évolution et ses variations.
Mots-clés: Littérature basque, XVIII, Mikelestorena, Zerura nahi duenak, comparaison des éditions
Abstract: It is obvious that Mikelestorena’s book fails to attract the attention of scholars, and not only for reasons related to his religious character or his subordinate literary status. However, it is necessary to underline that, in addition to its historical-ideological and linguistic inter- est, the work does not lack notorious elements of analysis, both referred to the editions made and to the situation of subordination of the book with respect to at the political juncture. Among hypotheses and certainties, this article presents a general review of Mikelestorena’s work in its most fundamental aspects. It is accompanied by an annex that, based on the five known editions, accounts for all textual variations.
Keywords: Basque literature, XVIII, Mikelestorena, Zerura nahi duenak, edition-comparison

811 Uscaldunac garen ezquero. Berako euskal testu administratibo berri bat (1822) Santazilia, Ekaitz; Taberna Irazoki, Mikel

Laburpena: Lan honetan Berako Udal Artxiboan gordetako 1822. urteko eskuizkribu bat dugu aztergai. Euskal testu administratibo bat da, herriko batzarrean irakurtzeko prestatua eta euskararen kanpo eta barne historia osatzeko gako batzuk ematen dizkiguna. Testuinguru soziohis- torikoaz eta testuaren egiletzaz aritu ondoren, dokumentua deskribatu dugu, testua bera orrazturik eman, hizkera aztertu eta Bortzerrietako nahiz mugaz haraindiko auzo-herrietako euskararekin alderatu dugu. Azkenik, hiztegia, adizkitegia eta faksimilea ere eman ditugu.
Gako-hitzak: Bera, Bortzerriak, euskal testu administratiboak, XIX. mendea, euskararen Historia
Resumen: En este artículo estudiamos un manuscrito del año 1822, conservado en el Archivo Mu- nicipal de Bera. Se trata de un texto administrativo en euskera, redactado para ser leído en la junta vecinal, que nos aporta algunas claves sobre la historia interna y externa de la lengua. Tras tratar sobre el contexto histórico y la autoría del texto, hemos descrito el documento, aportado el texto editado, estudiado la variedad lingüística empleada y comparado esta con el euskera tanto de las Cinco Villas como de otras localidades vecinas de allende la muga. Finalmente, hemos incluido un diccionario, un listado de verbos y el facsímil.
Palabras clave: Bera, Cinco Villas, textos administrativos vascos, siglo XIX, historia del Euskera
Résumé: Dans cet article nous étudions un manuscrit de 1822, conservé aux Archives Municipales de Bera. Il s’agit d’un texte administratif en basque, rédigé afin d’être lu lors de l’assemblée de voisinage, qui nous apporte quelques clés sur l’histoire interne et externe de la langue. Après avoir abordé le contexte historique et la paternité du texte, nous avons décrit le document, apporté le texte édité, étudié la variété linguistique employée et comparé celle-ci avec le basque aussi bien de Bortzerriak que d’autres villages voisins situés de l’autre côté de la frontière. Enfin, nous avons inclus un dictionnaire, une liste de verbes et le facsimilé.
Mots-clés: Bera, Bortzerriak, textes administratifs basques, XIX e siècle, histoire du basque
Abstract: In this paper we study a manuscript from 1822, kept at the City Council Archive of Bera, a bordering village. This administrative text in Basque, written to be read at the neighbour assembly, reveals some keys into the internal and external history of the Basque language. For its analysis, the historical context and authorship were determined, the document described, the text edited, the linguistic variety examined and contrasted with the Basque language both from Bortzerriak and from other neighbouring villages on the other side of the border. Finally, we have developed a dictionary, a list of verbs, and the facsimile.
Keywords: Bera, Bortzerriak, Basque administrative texts, 19th century, history of Basque

873 Mikel Zarate eta euskera baturako bideak Zugatzaga, Lontzo

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper