Bilatzailea

Euskera 2009, 2-2.zatia "Gerra Zibila eta Euskal Literatura"

Euskera 2009, 2-2.zatia "Gerra Zibila eta Euskal Literatura"

  • Egilea: Euskaltzaindia. Koordinatzailea: Ana Toledo Lezeta
  • Bilduma: Euskera aldizkaria
  • ISBN: ISSN (0210-1564)
  • Editorea:
  • Argitaratze urtea: 2010
  • 23 x 16 cm; 272 orr.; azal arrunta
  • Hizkuntza:

9,50€ 10,00€

Paperean erosi

Sinopsia

2009an Euskera Agerkariaren ikerketa zenbakiak bi zati izango ditu. Honako hau da bigarren zatiaren oinarri nagusia den lan monografikoa.

Aurkibidea

930 Gerra Zibila eta euskal literatura

Laburpena:

Ale monografikoa. 2009ko uztailean Euskaltzaindiaren Literatura Ikerketa batzordeak (Lib) Euskal Herriko Unibertsitateko Udako Ikastaroetan antolatutako ikastaroan egindakoak.

935 Gerra Zibila eta euskal kontagintza Kortazar, Jon

Laburpena:

Espainiako Gerra Zibilak (1936-1939) euskal kontagintzan (nobelan nahiz ipuingintzan) izan duen eragina aztertzerakoan, gaiari egiten zaion lehen hurbilketa zabaletariko bat dela kontuan izanik, lan honek beharbada hainbat alde orokor samarrak ager ditzake. Lehen eskema bat eskaintzea da asmoa, euskal literaturaren historian gertatu diren aukera ugarien ikuspegia eskaintzearren.

Gako-hitzak: euskal Literaturaren Historia, Gerra zibila, nobela eta ipuingintza.
Resumen:

A la hora de abordar el tema de la Guerra Civil española (1936-1939) en la narrativa del País Vasco, es decir en la novela y en el relato, tengo presente que esta es una de las primeras aproximaciones extensas al tema, y que, por ello, el presente trabajo puede padecer de algunas generalizaciones. su objetivo preferente es intentar fijar un primer esquema, con sus limitaciones, que contemple las posibilidades variadas que se han producido enla historia de nuestra literatura en lengua vasca.

Palabras clave: Historia de la literatura Vasca, Guerra Civil, novela, narrativa
Résumé:

En abordant le thème de la Guerre Civile espagnole (1936-1939) dans la narration du Pays Basque, c’est-à-dire dans le roman et dans le récit, je n’oublie pas que c’est une des premières approches développées du sujet, et que, par conséquent, ce travail dégage peut-être quelques généralisations. son objectif principal est d’essayer de fixer un premier schéma, avec ses limitations, qui envisage les diverses possibilités qui se sont produites dans l’histoire de notre littérature en langue basque.

Mots-clés: Histoire de la littérature Basque, Guerre Civile, roman, narration.
Abstract:

When addressing the issue of the spanish Civil War (1936-1939) in the narrative of the Basque Country, that is, in the novel and in the lengthy story, please bear in mind that this is one of the first comprehensive overviews on the subject, and, therefore, this work may suffer from some generalizations. Its principal objective is the attempt to set an initial layout, with its limitations, that contemplates the varied possibilities that have occurred in the history of our literature in the Basque language.

Keywords: History of Basque literature, Civil War, novel, narrative

953 Isiltasunaren gerraostetik gerrari buruzko autobiografira Toledo Lezeta, Ana Maria

Laburpena:

Gerra Zibilaren amaieraren (1939) ondoko hogei eta bost urteetan kontaketaren barrutian gerra honek izan zuen oihartzuna eta oihartzun horren nolakotasuna aztertzen da. Gerra-garaian bertan bada gerrate-egunetan gertaerak kokatzen dituen kontaketarik: Mendi-lauta goitizenaz baliatuz, Domingo Arrutik “loretxo” (1937) argitaratu zuen. Alabaina, gerra-ostean euskarazko adierazpen oro desagertu egiten da Hego Euskal Herrian. Muga hauetatik at berreskuratuko da euskal testuaren argitalpena. Gerra Zibilaren egunetako gorabeherez, nahiz eragin zituen ondorioez, diharduten lehen kontaketak Hego Euskal Herritik kanpo argitaratuko dira: Jon Andoni Irazustaren Bizia garratza da (Buenos Aires, 1950), Sebero Altuberen Laztantxu eta Betargi (Baiona, 1957) eta, azkenik, Martin Ugalderen “Gizerailtza” (Caracas, 1961). Gerraren amaieratik mende laurdenera dator Sebastian Salaverriaren Neronek tirako nizkin (Donostia, 1964) autobiografia, gerratean egin zituen ibileren berri emanaz: horra hor gerraren gaiari heltzen dion Hego Euskal Herrian argitaratutako lehen kontaketa

Gako-hitzak: Isiltasuna, salaketa, erailketa, gertaera erreala, lekukotasuna, autobiografia.
Resumen:

Se estudia la resonancia que alcanzó la Guerra Civil (1936-1939) en la producción na-rrativa durante el cuarto de siglo que sigue a su conclusión. Tras un breve análisis de “loretxo” (1937) de Mendi-lauta (pseudónimo de Antonio Arruti), publicado en plena guerra, se constata la desaparición de toda manifestación literaria en euskera en la postguerra inmediata, hasta su recuperación de la mano de escritores exiliados. se examinan los textos narrativos que sitúan los hechos narrados en algún momento de la Guerra Civil o relatan acontecimientos provocados por ella: Bizia garratza da (Buenos aires, 1950) de Jon Andoni Irazusta; Laztantxu eta Betargi (Baiona, 1957) y “Gizerailtza” (Caracas, 1961) de Martin Ugalde. Por último, el relato autobiográfico (Donostia, 1964) de Sebastián Salaverria, rememora sus experiencias en la contienda: ya ha transcurrido el primer cuarto de siglo para cuando hace su aparición el primer relato publicado en el Pais Vasco peninsular que aborda sucesos de la Guerra Civil.

Palabras clave: Silencio, denuncia, asesinato, hecho real, testimonio, autobiografía
Résumé:

Le retentissement qu’a suscité la Guerre Civile (1936-1939) est étudié dans la production narrative durant le quart de siècle suivant sa fin. Suite à une brève analyse de « loretxo » (1937) de Mendi-lauta (pseudonyme d’Antonio Arruti), publié en pleine guerre, on constate la disparition de toute manifestation littéraire en basque dans l’après-guerre immédiate, jusqu’à sa récupération de la main d’écrivains exilés. on examine les textes narratifs qui situent les événements narrés à un moment de la Guerre Civile ou qui relatent desévénements provoqués par elle : Bizia garratza da (Buenos aires, 1950) de Jon Andoni Irazusta ; Laztantxu eta Betargi (Baiona, 1957) et « Gizerailtza » (Caracas, 1961) de Martin Ugalde. enfin, le récit autobiographique Neronek tirako nizkin (Donostia, 1964) de Sebastián Salaverria, remémore ses expériences dans la lutte: le premier quart de siècle s’est déjà écoulé quand le premier récit publié au Pays Basque péninsulaire qui aborde les événements de la Guerre Civile voit le jour.

Mots-clés: Silence, plainte, assassinat, fait réel, témoignage, autobiographie.
Abstract:

The repercussion that the Civil War (1936-1939) obtained in the narrative production during the quarter of a century following its end is analyzed. After a brief analysis of “lo- retxo” (1937) by Mendi-lauta (the pseudonym of Antonio Arruti), which was published during the war, the disappearance of all Basque literary expression in the immediate post-war period, until its comeback at the hands of exiled writers is corroborated. The narrative texts that place the facts described at any given moment of the Civil War or related events caused by same are analyzed: Bizia garratza da (Buenos aires, 1950) by Jon Andoni Irazusta; Laztantxu eta Betargi (Bayonne, 1957) and “Gizerailtza” (Caracas, 1961) by Martin Ugalde. Finally, Sebastián Salaverria’s autobiographical story Neronek tirako nizkin (Donostia, 1964) calls up memories of his experiences in the war: by now a quarter of as century having elapsed since the first narrative making its appearance in the peninsular Basque Country that addresses the events of the Civil War.

Keywords: Silence, accusation, murder, true story, testimony, autobiography

991 Gerla Zibila: Iparraldeko ikuspegia Haritxelhar, Jean

Laburpena:

Aztertzen da lehenik zein den giro politikoa iparraldean, nola eskuina den nagusi, orduko eskuineko aitzindaria Ybarnegaray diputatua delarik, eskuin muturreko diputatua. Sortzen delarik Gerla Zibila Espainian, laster Iparraldea agertuko da Franco-ren alde, bai politikarien aldetik eta bai Eskualduna astekariaren aldetik, apaiz gehienak doazila Ybarnegaray- en hildotik. Gure Herria aldizkariaren arduradunak eta eskualzaleen Biltzarre-ko kideak, aldiz, ez dira aburu berekoak, beti gogoan dauzkatela Hegoaldeko kideak, Iparraldean errefusiatuak direnak. Euskal anaitasunaren alde agertzen dira zenbait apezpiku ; emeki emeki sortzen ari dira talde batzu eta ez bakarrik Iparraldean, gazte batzu ere, haien artean Iratzeder olerkari gaztea, maiz aipatzen dituela Hegoaldeko hedoi beltzak, gerlak sortzen dituen ikaragarriko desmasiak. Zatitua da, beraz, Iparraldea, Hegoaldea bezala.

Gako-hitzak: Gerla Zibila, Iparraldea, Eskualduna, Ybarnegaray, Gure Herria, Eskualzaleen Biltzarra, Iratzeder.
Resumen:

En primer lugar se estudia el ambiente político en el País Vasco Norte, donde la derecha es hegemónica. el máximo exponente de la derecha es el diputado Ybarnegaray, diputado de extrema derecha. Cuando comienza la Guerra Civil en España, el País Vasco Norte se posiciona a favor de Franco, tanto en el ámbito político, como desde la óptica del semanal Eskualduna, consiguiendo el favor de la mayoría del clero. Los responsables de la revista Gure Herria y los miembros de Eskualzaleen Biltzarra no son en cambio de la misma opinión y tienen estrecha relación con los exiliados del sur de Euskal Herria. Algunos obispos se posicionan a favor de la fraternidad vasca; poco a poco empiezan a surgir algunos grupos y no sólo en Iparralde. algunos jóvenes, entre ellos el poeta Iratzeder, evoca muchas veces los cielos negros y las barbaridades de la Guerra. Guerra que genera división entre los vascos, también en el norte.

Palabras clave: Guerra Civil, País Vasco Norte, Eskualduna, Ybarnegaray, Gure Herria, Eskualzaleen Biltzarra, Iratzeder.
Résumé:

Le paysage politique du Pays Basque Nord montre une orientation à droite dans les années 30, le leader politique étant Jean Ybarnégaray, député affirmant ses idées d`extrême-droite. Lorsque éclate la guerre civile en Espagne, le Pays Basque nord se place du côté de Franco, non seulement ses politiciens, mais aussi Eskualduna, l’hebdomadaire basque dont les responsables suivent aveuglément Jean Ybarnégaray. La revue Gure Herria ainsi que eskualzaleen Biltzarra n`adoptent pas cette attitude. tout au contraire, les responsables de l’un comme de l`autre se préoccupent de leurs membres restés en Pays Basque sud et des réfugiés qui ont commencé à affluer. La fraternité basque se manifeste à travers de hauts dignitaires de l`eglise alors que naissent des associations en faveur des réfugiés. un certain nombre de jeunes se manifestent aussi parmi lesquels le jeune prêtre Iratzeder dont les poèmes évoquent les cieux chargés d’orage et les terribles conséquences de la guerre pour le Pays Basque. la fracture entre Basques du sud existe aussi au nord.

Mots-clés: Guerre Civile, Pays Basque Nord, Eskualduna, Ybarnégaray, Gure Herria, Eskualzaleen Biltzarra, Iratzeder.
Abstract:

The political landscape of the northern Basque country shows an orientation to the right during the 30s; the political leader was Jean Ybarnégaray, Member of Parliament, who asserted his ideas regarding the extreme right. When the civil War broke out in Spain, the Northern Basque Country aligned itself on the side of Franco, not only the politicians, but also Eskualduna, the Basque weekly newspaper whose leaders blindly followed Jean Ybarnégaray. The magazine Gure Herria as well as Eskualzaleen Biltzarra did not adopt this attitude. Quite the contrary, the persons in charge were concerned about their members remaining in the southern Basque country and the refugees who began to arrive. The Basque fraternity made its presence known through high-ranking dignitaries of the Church during the time that associations in favor of refugees became to come into exis- tence. a number of young persons also made their presence known, and who is also re- flected as among them, is the young priest Iratzeder whose poems evoke a tempest of leaden skies and the terrible consequences of the war for the Basque country. the division between the Basques of the south also exists in the north.

Keywords: Civil War, Northern Basque Country, Eskualduna, Ybarnégaray, Gure Herria, Eskualzaleen Biltzarra, Iratzeder.

1027 La recuperación de la memoria histórica en la novela contemporánea vasca Olaziregi, Mari Jose

Laburpena:

Memoriari buruzko hausnarketek egungo giza-zientzietan duten garrantzia aipatuz hasten da artikulu hau. Horretarako, Müller, White, Hutcheon edo Lowenthal bezalako historialari eta kritikarien lan eta kontzeptuak aipatzen dira, eta iraganak egungo narratiban duen protagonismoa azpimarratzen. Narraziozko testu horien artean, Espainiako Gerra Zibila hizpide duten euskal nobelak hartzen dira kontuan, batez ere, Ramon Saizarbitoriaren lanak

Gako-hitzak: Euskal literaturaren historia eta kritika, euskal narratiba, euskal narratiba eta Gerra Zibila.
Resumen:

Este artículo comienza subrayando la importancia que en la actualidad tiene la reflexión sobre la memoria en las Humanidades. Para ello, se mencionan las aportaciones y conceptos de historiadores y críticos como Müller, White, Hutcheon o Lowenthal, y se subraya el protagonismo que el pasado tiene en la narrativa actual. Son, precisamente, las novelas vascas que tratan la Guerra Civil las que se analizan a continuación, en especial, las obras de Ramon Saizarbitoria.

Palabras clave: Historia y crítica de la literatura vasca, narrativa Vasca, narrativa Vasca y Guerra Civil
Résumé:

Cet article commence par souligner l’importance de la réflexion sur la mémoire dans les sciences Humaines. Pour cela, il mentionne les apports et concepts d’historiens et critiques comme Müller, White, Hutcheon ou Lowenthal, et souligne la place prépondérante du passé dans la narration actuelle. Ce sont précisément les romans basques qui traitent de la Guerre Civile qui sont analysés ci-après, en particulier les œuvres de Ramón Saizarbitoria.

Mots-clés: Histoire et critique de la littérature basque, narration Basque, narration Basque et Guerre Civile.
Abstract:

His article examines the importance of memory and reflections on memory in the modern humanities. After a brief review of the concepts introduced by various critics and historians (Müller, White, Hutcheon, Lowenthal, etc.), we consider the prominence of memory and the past in recent narrative. Among these fictional journeys into the past, we call particular attention to Basque narrative concerning the Spanish Civil War, focusing specifically on the works by Ramon Saizarbitoria.

Keywords: History and critic of the basque literature, Basque narrative, Basque narrative and Civil War

1049 Euskal teatroa Gerra Zibilean (1936-37) Urkizu, Patri

Laburpena:

Gerra zibila eta ondorengo gerraostea suspertzen hasiberritako euskal kultura eta antzertiarentzat kolpe latza izan ziren. “aitzol” eta “Lauaxeta” mugimendu euskaltzalearen bi pertsonaia funtsezko eta gailenen fusilamendua, eta Nazionalista sutsu eta nabarmendu gehienen erbesteratze eta kartzelaratzea, euskara erabiltzeko debekua, ... horrek guztiak haustura larria ekarri zuen. Alabaina, 1937an jaio eta urte berean, Bilbo erortzearekin bat zenduko zen Eguna lehen euskal egunkariaren garaiko kronikak jarraituz gero, faxistek okupatu gabeko eremuan hainbat antzezpenen berri topa dezakegu, hala nola Bilbon, otsailaren 11n, Bilboko Euzko Gastedija taldeak eskaini zuena. Emanaldi horretan Pearse-ren Iru Gudari, gazteleraz eta Soroaren Ezer ez ta festa euskaraz jokatu ziren. Hitzaldi honetan aztertzen dira zein dramaturgiatan kokatzen diren bai aipatu obra hauek, baita batipat Yeats-Sota-Altunaren, Negarrez igaro zan atsua; S. Arana/M. Sota-ren Libe; eta A.. Campión-A. Etxaberen Pedro Mari. Hala nola bereziki gerra gaitzat harturik honoko antzergigileok moldatu eta antzeztarazitako lanak: Antonio Ruíz de Azua “Ogoñope”, Euzkadi ́ko erri baten (Ekin, Mexico, 1950); Antonio Labaien, Lurrikara (Euzko Gogoa, Miarritze, 1955); Jean-Louis Davant, Agirre presidenta (Arrokiaga, 1995), eta Carlos Panera, Lauaxeta, herri antzerkia (Bilbao, 2005).

Gako-hitzak: Euskal teatroa, Gerra zibila, Eguna, Erbestea, Manu Sota.
Resumen:

La guerra y la inmediata postguerra supusieron un cruel golpe para la incipiente cultura vasca así como en especial para el teatro. “Aitzol” y “Lauaxeta” dos intelectuales fundamentales en el movimiento basquista fueron fusilados, así como otros escritores y nacionalistas que o tuvieron que exiliarse o sufrieron largos años de cárcel. Estos hechos así como las prohibiciones del uso del euskara trajeron consigo una grave crisis. Para conocer el movimiento cultural anterior que se dio durante la República y la Guerra Civil se puede ojear el diario Eguna [El día] que se editó en Bilbao desde el 1 de enero hasta la caída de Bilbao. Nos podemos encontrar en sus páginas entre otras las reseñas de la sesión de teatro que el 11 de febrero Bilboko Euzko Gastedija [La juventud vasca de Bilbao] ofreció con la representación de la obra de P. Pearse Tres Gudaris en castellano y la de M. Soroa Ezerez ta festa [Se hace fiesta por nada]. En esta conferencia, –acompañada de numerosas ilustraciones– se analizan las dramaturgias en las que se hallan inmersas dichas obras, así como las siguientes de W.B. Yeats-M. Sota- J. Altuna (La anciana que pasó llorando), S. Arana-M. Sota (Libe), A. Campión-A. Etxabe (Pedro Mari). así como aquellas otras que teniendo como leit-motiv la Guerra Civil han sido escritas, dirigidas y representadas por A. Ruíz de Azua “Ogoñope” (En un pueblo de Euzkadi, Ekin, Mexico, 1950), A. Labayen (Terremoto, Euzko Gogoa, Biarritz, 1955), J.-L. Davant, Agirre presidenta, Arrokiaga, 1995), y C. Panera (Lauaxeta, teatro popular, Bilbao 2005)...

Palabras clave: Teatro vasco, Guerra Civil, Eguna, Exilio, Manu Sota.
Résumé:

La guerre et l’immédiate après-guerre a été un coup terrible porté à la culture basque naissante, et tout particulièrement au théâtre. « Aitzol » et « Lauaxeta », deux intellectuels fondamentaux dans le mouvement basque ont été fusillés, ainsi que d’autres écrivains et nationalistes qui ont dû s’exiler ou ont passé de longues années en prison. Ces faits, ajoutés aux interdictions d’utiliser le basque, ont entraîné une grave crise. Pour connaître le mouvement culturel précédent né durant la république et la guerre civile, on peut lire le quotidien Eguna [Le jour] qui a été édité à Bilbao du 1er janvier jusqu’à la chute de Bilbao. Nous pouvons trouver entre autres dans ses pages les comptes rendus de la séance de théâtre que Bilboko Euzko Gastedija [La jeunesse basque de Bilbao] a offert le 11 février avec la représentation de l’œuvre de P. Pearse Tres Gudaris/Trois Gudaris en espagnol et celle de M. Soroa Ezer ez ta festa [On fait la fête pour un rien]. Cette conférence, –accompagnée de nombreuses illustrations– analyse les dramaturgies dans les quelles ces œuvres sont plongées, ainsi que les suivantes de W.B. Yeats-M. Sota- J.Altuna (La anciana que pasó llorando)/(La vieille dame qui passa en pleurant), S. Arana-M. Sota(Libe), A. Campión-A. Etxabe (Pedro Mari). Mais également d’autres qui, ayant pour leit-motiv la guerre civile, ont été écrites, dirigées et représentées par A. Ruíz de Azua « Ogoñope » (Dans un village d’Euskadi), Ekin, Mexico, 1950), a. Labayen (Terremoto/(Tremblementde terre), Euzko Gogoa, Biarritz, 1955, J.-L. Davant, Agirre presidenta (Agirre président), Arrokiaga, 1995), et C. Panera (Lauaxeta, théâtre populaire), Bilbao 2005)...

Mots-clés: Théâtre Basque, Guerre Civile, Eguna, exil, Manu Sota.
Abstract:

The war and the immediate post-war period were a cruel blow to the nascent Basque culture especially for the Theatre. ”Aitzol” and “Lauaxeta” two fundamental intellectuals in the “Pro-Basque” movement were shot, as well as other writers and nationalists who went or were forced into exile, or endured long years in prison. These facts as well as the prohibitions on the use of the Basque language brought with it a serious crisis. To be ac-quainted with the earlier cultural movement that took place during the republic and the civil war one can browse the newspaper Eguna [The Day] which was published in Bilbao from 1 January until the fall of the city. We can find in its newspaper sheets among other items, the review of the theater sessions that on 11 February Bilboko Euzko Gastedija [“The Basque Youth of Bilbao”] gave a performance of the play by P. Pearse Tres Gudaris (“Three Soldiers”) in Spanish and the play of M. Soroa Ezer ez ta festa [Party for nothing]. In this presentation, – together with several illustrations – discusses the dramatic art that these works are steeped in, as well as in the following W.B. Yeats-M. Sota- J. Altuna (“The old lady who wept away”), S. Arana-M. Sota (Libe), A. Campión-A.Etxabe (Pedro Mari) In the same way those works that have as leit motif the Spanish Civil War have been written, directed and performed by A. Ruíz de Azua “Ogoñope” (“a Town of Euskadi”) Ekin, Mexico, 1950), A. Labayen (Terremoto (“Earthquake”), Euzko Gogoa, Biarritz, 1955), J.-L.Davant, Agirre presidenta (“Agirre President”), Arrokiaga, 1995), and C. Panera (“Lauaxeta, popular theatre”), Bilbao 2005).

Keywords: Basque theatre, Civil War, Eguna, Exile, Manu Sota.

1079 Gerra Zibila Saiazarbitoriaren "Bihotz bi"-n: literaltasuna, alegoria eta beste zenbait hipotesi Apalategi Idirin, Ur

Laburpena:

Nola darabil Ramón Saizarbitoriak Gerra Zibilaren topos historikoa Bihotz bi. Gerrako kronikak eleberrian? Zein modutan argitzen du erabilpen horrek idazlearen azken aldiko poetika? Bi galdera hauei erantzuten saiatzen da honako artikulua eta historiak Saizarbitoriaren unibertso literarioan duen zentraltasuna agerian jartzen du ikerketan aurrera joan ahala. Eleberri saizarbitoriarrak historia mintzatzen duen bezainbat mintzatzen du historiak autorea, eta konkretuagoki, euskal historiak. Izan dadin estetika errealista baten berme, autorearen kontzientziaren katarsia egiteko tresna ala egungo euskal literatur eremuko borroken alegoria, funtzio anitzekoa ageri zaigu gerra zibila obra honetan.

Gako-hitzak: Ramón Saizarbitoria, errealismoa, historia, Gerra Zibila, esparru literarioa.
Resumen:

¿Cómo usa Ramón Saizarbitoria el topos histórico de la Guerra Civil en su novela Amor y guerra (Bihotz bi. Gerrako kronikak, 1996)? ¿de que modo esta utilización nos informa sobre la poética reciente del autor? el presente artículo intenta responder a estas dos preguntas y, según avanza en su investigación, pone de manifiesto la centralidad de la historia–de la historia vasca, precisamente– en el universo literario de Saizarbitoria. La Guerra Civil cumple en esta obra la función de soporte de una estética realista, ora de instrumento de la catarsis de la conciencia del autor, o incluso de alegoría de las luchas internas al campo literario vasco.

Palabras clave: Ramón Saizarbitoria, realismo, historia, Guerra Civil, ámbito literario, alegoría
Résumé:

Comment Ramon Saizarbitoria utilise-t-il le topo historique de la Guerre Civile dans son roman Amor y guerra [Amour et guerre] (Bihotz bi. Gerrako kronikak, 1996) ? de quelle manière cette utilisation nous informe-t-elle sur la poétique récente de l’auteur ? le présent article tente de répondre à ces deux questions et, à mesure qu’il avance dans sa recherche, il met en relief la centralité de l’histoire –de l’histoire basque en particulier– dans l’univers littéraire de Saizarbitoria. la Guerre Civile remplit dans cet ouvrage tantôt la fonction de support d’une esthétique réaliste, tantôt la fonction d’instrument de la catharsis de la consciencede l’auteur, voire même d’allégorie des luttes internes au champ littéraire basque.

Mots-clés: Ramon Saizarbitoria, réalisme, histoire, Guerre Civile, domaine littéraire,
Abstract:

How does Ramon Saizarbitoria use the historical clichés of the Civil War in his novel Amor y guerra (love and War) (Bihotz bi. Gerrako kronikak, 1996)? How does this use tell us about the recent poetry by the author? this article attempts to answer these two questions and, as it proceeds in its investigation, to highlight the centrality of history –precisely that of Basque history– in the literary universe of Saizarbitoria. the Civil War in this work serves as support function to a realist aesthetics, as an instrument of catharsis for the author’s conscience, or even as an allegory of the infighting in the Basque literary field.

Keywords: Ramon Saizarbitoria, realism, history, Civil War, literary field, allegory.

1079 Gernikako bonbardaketa euskal literaturan: errepresentazio eta begirada poetikoak Retolatza Gutierrez, Iratxe.

Laburpena:

Gerla Zibilak Euskal Herrian utzi zuen arrasto sinboliko nagusia, ezbairik gabe, Gernikako bonbardaketa da. 1937ko apirilaren 26an jazo zen gertaera lazgarri hark hainbat adierazpide literario eta artistiko izan ditu. Artikulu honetan adierazpide poetikoak aztertuko dira. Horretarako ibilbidea bost geltokitan banatuko da: irakurketa identitarioa, irakurketa historiko-soziala, irakurketa literarioa edo metaliterarioa, irakurketa antropologikoa eta irakurketa pertsonala.

Gako-hitzak: Gerla Zibila, Guernica, Gernikako bonbardaketa, euskal literatura, olerkigintza.
Resumen:

Sin lugar a dudas, el bombardeo de Gernika fue el legado simbólico más importante que dejó la Guerra Civil en Euskadi. Aquel penoso suceso que tuvo lugar el 26 de abril de 1937 ha sido recogido a posteriori en muchas obras literarias y artísticas. Este artículo se centra en las expresiones poéticas y para ello hará parada en cinco estaciones: lectura identitaria, lectura histórico-social, lectura literaria y metaliteraria, lectura antropológica y lectura en clave personal.

Palabras clave: Guerra Civil, Guernica, bonbardeo de Gernika, literatura vasca, poesía
Résumé:

Le bombardement de Guernica fut sans aucun doute l’héritage symbolique le plus im-portant laissé par la Guerre Civile en Euskadi – Pays Basque. Ce terrible événement quieut lieu le 26 avril 1937 a alimenté a posteriori de nombreuses œuvres littéraires et artistiques. Cet article porte sur les expressions politiques et, pour cela, il se décomposera en cinq étapes : lecture identitaire, lecture historique et sociale, lecture littéraire et métalittéraire, lecture anthropologique et lecture personnelle.

Mots-clés: Guerre Civile, Guernica, bombardement de Gernika, Basque literature, Poésie.
Abstract:

Undoubtedly, the bombing of Guernica was the most important symbolic legacy left by the Spanish Civil War left in the Basque Country. That painful incident, which took place on 26 april, 1937 was retrospectively reflected in many literary and artistic works. This article focuses on the poetic expressions and to that end, will be organized into five sections: self-defining reading, sociology-historical reading, literary and meta-literary reading, anthropological reading and personal reading.

Keywords: Civil War, Guernica, bombardment of Gernika, Basque litterature, Poetry.

1127 Gerra Zibila Ramon Saizarbitoriaren narraziogintzan Aldekoa Beitia, Iñaki

Laburpena:

Aristotelek bere Poetikan adierazi zuen moduan, poesia historia baino egiatiagoa eta unibertsalagoa da, poesia “gerta zitekeenaz” mintzo baitzaigu, eta ez, historiak egingo lukeen bezala, “gertatu zenaz” soilik. Alde horretatik, fikzioak “errealitate” deitzen dugun hipotesi sinesgarri horren ikuspegia zabaldu eta aberastu egiten du. Artikulu honek Gorde nazazu lurpean liburuko “Gudari zaharraren gerra galdua” eta “Asaba zaharren baratza” izeneko narrazioak izango ditu hizpide, noraino iristen den dokumentazio historikoa, noraino oroimen historikoa, noraino fikzioa. 36ko Gerrarekin hasi eta ETArekin batera indartu zen borroka armatuaren sasoira etorriko gara egile beraren Hamaika pausorekin batera. Bi belaunaldi eta bi eredu moral eta etiko aurrez aurre: Gerra garaiko EAJ-rena eta 68ko gaztediarengan nagusituko zen ETA-rena.

Gako-hitzak: Oroimen historikoa, egia historikoa, egia literarioa, nazionalismoa eta giza-balioak.
Resumen:

Como dejó sentado Aristóteles en su Poética, la poesía es más verdadera y universal que la historia, toda vez que aquélla nos transporta a lo que pudo haber ocurrido, en tanto que la historia sólo se refiere a lo que aconteció. De ahí que la ficción enriquezca y ensanche nuestra interpretación de esa hipótesis plausible que convenimos en llamar “realidad”.este artículo analiza la dialéctica memoria histórica/ficción, basándose en dos narraciones que el novelista Ramón Saizarbitoria reúne en Guárdame bajo tierra (Alfaguara): “la Guerra perdida del viejo gudari” y “el huerto de nuestros mayores”. sin embargo, nos ha aparecido conveniente comparar el mundo de nuestros mayores, es decir, la generación de muchos de aquellos que intervinieron en la Guerra Civil y compartieron valores y una misma visión del mundo, y la generación de sus hijos, que cobra protagonismo a partir de 1968 con la lucha armada de ETA. Esta última encontró en Los pasos incontables (Espasa Calpe), del mismo autor, su versión más cumplida.

Palabras clave: Memoria histórica, verdad histórica, verdad literaria, nacionalismo y valores humanos.
Résumé:

Comme l’a affirmé Aristote dans sa Poétique, la poésie est plus vraie et universelle que l’histoire, attendu qu’elle nous transporte dans ce qui a pu arriver, alors que l’histoire se rapporte seulement à ce qui est arrivé. D’où que la fiction enrichit et développe notre interprétation de cette hypothèse plausible que nous avons convenu d’appeler « réalité ». Cet article analyse la dialectique mémoire historique/fiction, en se basant sur deux narrations que le romancier Ramón Saizarbitoria réunit dans Guárdame bajo tierra (Garde-moisous terre) (Alfaguara) : “La guerra perdida del viejo gudari” (la Guerre perdue du vieux gudari) et “el huerto de nuestros mayores” (le potager de nos aïeux). Cependant, nous avons jugé bon de comparer le monde de nos aïeux, c’est-à-dire la génération de bon nombre d’entre ceux qui ont combattu pendant la Guerre Civile, ont partagé des valeurs et une même vision du monde, et la génération de leurs enfants, qui prend une place prépondérante à partir de 1968 avec la lutte armée de l’ETA. Cette dernière a trouvé dans Los pasos incontables (Les pas innombrables) (Espasa Calpe), du même auteur, sa meilleure version. Mots-clés:

Mots-clés: Mémoire historique, vérité historique, vérité littéraire, nationalisme et valeurs humaines
Abstract:

As Aristotle made clear in his Poetics, poetry is truer and more universal than history, since the former takes us to what might have happened, whereas the latter only refers to what happened. Hence, fiction enriches and broadens our understanding of that plausible hypothesis that suits our purpose to call “reality”. This article analyses the dialectics of historical memory/fiction, based on two stories that the novelist Ramón Saizarbitoria brings together in Guárdame bajo tierra (“let me restunderground”) (Alfaguara): “la guerra perdida del viejo gudari” (“the lost war of the old soldier”) and “el huerto de nuestros mayores” (“the vegetable garden of our elders”). However, its seems appropriate to compare the world of our elders, that is, the generation of many of those persons who were involved in the Civil War and shared values and same vision of the world, and their children’s generation, which gained special prominence from 1968 with the armed struggle of ETA. the latter is found in the Los pasos incontables (“Uncounted Footsteps”) (Espasa Calpe), by the same author, his most accurate version.

Keywords: Historical memory, historical truth, literary truth, nationalism and human values.

1149 La terminologie au Canada histoire d’une profession, Jean Delisle ... Urrutia, Andres

Laburpena:

Liburu-iruzkina.

1163 Ideologies across Nations, the Construction of Linguistic Minorities at the United Nations, Alexandre Duchêne ... Urrutia, Andres

Laburpena:

Liburu-iruzkina.

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper