(...)
rio del valle de Larraun, de la mer. de Pamplona, r. de Navarra. En su origen da suficiente agua con que muele un molino harinero, y poco despues se esconde y corre como por un quarto de legua debaxo de tierra, hasta que vuelve á salir al pie de la iglesia del lugar de Iribas, En Alli recibe las aguas que se desprenden de Albiasu, Huici Lecumberri y Echarri. Baña los términos de Muguiro y Arruiz, y recibiendo nuevas aguas, se une con el riachuelo que baxa de Latasa del valle de Imoz, y con Araya del valle de Araquil, que se llama tambien Burunda y Araquil. Este rio y el de Lecumbegui forman gran parte del caudal del rio Arga, que desagua en el Ebro cerca de Milagro. Abunda el Lecumbegui en excelentes truchas, anguilas y bermejuelas: su direccion y curso en su origen es de o. á e.: desde Latasa sigue corriendo de n. á s. e. T.
(...)
(...)
OBS.- "Este curso fluvial ace en la vertiente N de la sierra de raar. A los pocos metros pierde sus aguas en un sumidero y nuevamente surge en la localiad de iribas. Tiene una longitud de 19 kilómetrs que recorre en dirección NW-SE, atraviesa el estrecho de Dos Hermanas, y tras pasar por la localidad de Irurzun desemboca en la margen izquierda del río rakil, aguas arriba de izurdiaga" (GEN).
(...)
(...)
OBS.- El río Larraun no nace en el manantial de Aitzrrateta, es el río Ertzilla, que desaparece por infiltración y reaparece un poco más adelante, cerca de Iribas, ya como río Larraun. En este lugar tiene un caudal de 77 hm cúbicos. Su cuenca ocupa 221 km cuadrados y recorre 19 km antes de desembocar en la margen izquierda del rio Arakil poco antes de la localidad de Izurdiaga, donde aporta 244 hm cúbicos. en su recorrido recibe al río Basaburua y corta el extremo oriental de la Sierra de Aralar formando la foz de las Dos Hermanas (El agua en Navarra).
(...)
(...)
LARRAUN, RÍO.
Toma el nombre del valle donde nace. 'Lugar de Pastizales'. Del vasco larra- (variante en composición de larre 'pastizal') y un(e) 'sitio de'.
Comentario. Hasta la fijación reciente de su nombre han alternado varias denominaciones. Así el DGH, Madoz y Ochoa lo llaman Lecumbegui, denominación que en 1693 la encontramos aplicada a un molino situado en su cabecera (molino llamado Legunbegui, hoy pronunciado Leumbé). Altadill señala que el nombre ha sido denominado también Belzunce e Inzoa. Igualmente ha recibido nombres locales como los que recogen Madoz «llamado vulgarmente (río) Dos Hermanas» y Carasatorre río de Agita (año 1576) o rio que llaman Agita (año 1815).
(...)
DRAH - Diccionario geográfico histórico de España por la Real Academia de la Historia. Sección I. Comprehende el reyno de Navarra, señorío de Vizcaya y provincias de Álava y Guipúzcoa
Laburdura: DRAH
Egilea: ABELLA, Manuel & GONZÁLEZ ARNAU, Vicente & MARTÍNEZ MARINA, Francisco & TRAGGIA, Joaquín
Titulua: Diccionario geográfico histórico de España por la Real Academia de la Historia. Sección I. Comprehende el reyno de Navarra, señorío de Vizcaya y provincias de Álava y Guipúzcoa
Lan oharra: 2 liburuki
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Real Academia de la Historia, Viuda de AtD. Joaquín Ibarra
Tokia: Madril
Data: 1802
Erreferentzia:
Oharrak:
Mota: bibliografia
Erauzketa: partziala
Alorra: dokumentazioa
IGNE.50 - Mapa Topográfico Nacional
Laburdura: IGNE.50
Egilea: Instituto Geográfico Nacional
Titulua: Mapa Topográfico Nacional
Lan oharra: 1:50000
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Instituto Geográfico Nacional
Tokia: Madril
Data: 1942-1990
Erreferentzia:
Oharrak: Edizio zaharrak Servicio Geográfico del Ejército delakoak eginak dira eta argitaraldia Instituto Geográfico y Catastral zuen izena eta oraindik ez ziren Mapa Topográfico Nacional deitzen, Mapas del Instituto Geográfico y Catastral, escala 1:50000 baizik (IGC, 1:50000).
Erreferentzietan orri zenbakia adierazten da. Testuinguruan, ordea, altitudea eta erpin ikurra ote daraman. Honako orri hauek erabili dira:
37-Guecho (1953), 38-Bermeo (1953), 39-Lequeitio (1950), 40-Jaizquibel (1952), 41-Irún (1952), 60-Valmaseda (1954), 61-Bilbao (1958), 62-Durango (1952), 63-Eibar (1954), 64-San Sebastián (1953), 65-Vera de Bidasoa (1953), 66-Maya del Baztán (1952), 85-Villasana de Mena (1942), 86-Orozco (1954), 87-Elorrio (1952), 88-Vergara (1954), 89-Tolosa (1953), 90-Sumbilla (1953), 91-Valcarlos (1950), 91bis-Mendi-Zar (1950), 110-Medina de Pomar (1990), 111-Orduña (1950), 112-Vitoria (1963), 113-Salvatierra (1954), 114-Alsasua (1953), 115-Gulina (1954), 116-Garralda (1953), 117-Ochagavía(1990), 118-Zuriza (1951), 136-Oña (1961), 137-Miranda de Ebro (1953), 138-La Puebla de Arganzón (1954), 139-Eulate (1954), 140-Estella (1954), 141-Pamplona (1954), 142-Aoiz (1952), 143-Navascués (1952), 169-Casalarreina (1952), 170-Haro (1953), 171-Viana (1954), 172-Allo (1954), 173-Tafalla (1954), 174-Sangüesa (1979), 175-Sigüés (1952), 203-Nájera (1952), 204-Logroño (1952), 205-Lodosa (1953), 206-Peralta (1979), 207-Sos del Rey Católico (1979).
ECO zerbitzuko Patxi Galék EMFren Mendi Katalogoaren datu-baserako eginiko erauzketa partziala, Katalogo horretako mendien gaineko informazioa bakarrik jasotzen duena.
Mota: kartografia
Erauzketa: partziala
Alorra: dokumentazioa
E.EUS.EHIBAL - Euskal Herriko ibaiak (aurrelanak)
Laburdura: E.EUS.EHIBAL
Egilea: Euskaltzaindiko Onomastika Batzordea
Titulua: Euskal Herriko ibaiak (aurrelanak)
Lan oharra:
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria: 620
Argitaletxea:
Tokia:
Data:
Erreferentzia:
Oharrak: Araua Euskera agerkarian agertzen den artean, batzordean ponentzia gisara aurkezten diren materialak jasotzen dira
Mota: artikuluak
Erauzketa: guztizkoa
Alorra: dokumentazioa
TCSA - Trabajos Catastrales S. A.
Laburdura: TCSA
Egilea:
Titulua: Trabajos Catastrales S. A.
Lan oharra:
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Nafarroako Gobernua, Dirección General de Política Lingüística
Tokia: Oso erabilia
Data: 1992
Erreferentzia:
Oharrak: Trabajos Catastrales Sociedad Anónima delakoak Nafarroako Gobernurako lan egiten du eta toponimia-zerrendetako datuak ematean, zenbaitetan DGPL siglak ere erabili dira (Dirección General de Política Lingüística).
Mota: artxibategia
Erauzketa: partziala
Alorra: dokumentazioa
NA.TM - Nafarroako Toponimia eta Mapagintza
Laburdura: NA.TM
Egilea: JIMENO JURÍO, José María (zuz.)
Titulua: Nafarroako Toponimia eta Mapagintza
Lan oharra: 59 liburuki
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Nafarroako Gobernua & Trabajos Catastrales S.A.
Tokia: Iruñea
Data: 1992-1999
Erreferentzia:
Oharrak: Nafarroa. Toponimia eta Mapagintza: gazt. Toponimia y Cartografía de Navarra.
Erreferentzia gisa liburuki zenbakia ematen da aditzera eta apurka-apurka, orrialdea ere gaineratuz joango da.
Lan honen iruzkin kritikoa argitaratu zen in FLV, 64 (1993).
Mota: bibliografia
Erauzketa: guztizkoa
Alorra: ofizialtzea
SUA.EH - Euskal Herria
Laburdura: SUA.EH
Egilea: ZZ.AA.
Titulua: Euskal Herria
Lan oharra: 1:280000 eskala
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Sua edizioak
Tokia: Bilbo
Data: 1999
Erreferentzia:
Oharrak: Ondoren Gara egunkariak eta Elkar argitaletxeak ere argitaratua
Mota: kartografia
Erauzketa: partziala
Alorra: dokumentazioa
BEL.DEMR - Diccionario etimológico de los nombres de los montes y ríos de Navarra
Laburdura: BEL.DEMR
Egilea: BELASKO ORTEGA, Mikel
Titulua: Diccionario etimológico de los nombres de los montes y ríos de Navarra
Lan oharra:
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Pamiela
Tokia: Iruñea
Data: 2000
Erreferentzia:
Oharrak: Erreferentzietan orrialde zenbakia ematen da aditzera.
Helena Pérezek eskaneatu eta ECO zerbitzuko Patxi Galék datu-taula itxurara isuritako datuak.
Mota: bibliografia
Erauzketa: guztizkoa
Alorra: hizkuntza azterketa
MTNA100 - Mapa topográfico de Navarra
Laburdura: MTNA100
Egilea: Nafarroako Gobernua
Titulua: Mapa topográfico de Navarra
Lan oharra: 1:100000
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Nafarroako Gobernua
Tokia: Iruñea
Data: 2009
Erreferentzia:
Oharrak: Euskal Herriko ibaien araugaia prestatzean, zerrendetako ibaiei zegokien informazioa jaso zen bakarrik. Errepikapenak saiheste aldera, datu haiek ezabatu eta oraingoekin ordezkatu dira. Erreferentzia gisara, maparen koadrikulan ageri diren UTM koordenatuetako lehen digitoen pautak erabili dira, betiere txikitik handira joanez, hau da, latitudean hegoaldetik iparraldera eta longitudean mendebaldetik ekialdera
Mota: kartografia
Erauzketa: guztizkoa
Alorra: dokumentazioa
ARAUA.166 - Euskal Herriko ibaiak
Laburdura: ARAUA.166
Egilea: Euskaltzaindiko Onomastika Batzordea
Titulua: Euskal Herriko ibaiak
Lan oharra:
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria: 620
Argitaletxea:
Tokia:
Data:
Erreferentzia:
Oharrak:
Mota: artikuluak
Erauzketa: guztizkoa
Alorra: arautzea
OB.AG - Batzar agiriak
Laburdura: OB.AG
Egilea: Euskaltzaindiko Onomastika Batzordea
Titulua: Batzar agiriak
Lan oharra:
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Onomastika batzordeko agiritegia
Tokia: Bilbo
Data:
Erreferentzia:
Oharrak:
Mota: artxibategia
Erauzketa: partziala
Alorra: arautzea
NA.TOF - Nafarroako Toponimia Ofiziala / Toponimia Oficial de Navarra
Laburdura: NA.TOF
Egilea: ZZ. AA.
Titulua: Nafarroako Toponimia Ofiziala / Toponimia Oficial de Navarra
Lan oharra:
Paratzailea:
Bilduma:
Aldizkaria:
Argitaletxea: Nafarroako Gobernua
Tokia: Iruñea
Data: 2019tik
Erreferentzia:
Oharrak: 2019. urtetik datutegi osoa deskargarako eskaintzen da: https://gobiernoabierto.navarra.es/eu/open-data/datos/toponimia-oficial-navarra