Leku-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Azilu - Lekuak - EODA

Azilu (Kontzejua, lekua, udalerriko auzo nagusia)

Entitatea:
Populamendua/Herri ofiziala
Altitudea:
638 
Arautzea:
batzordearen argitalpena 
  • acilu - (1257) RODR.CDIPR , IV, 218

    Zer: Herria
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: IZ.05

  • don sancio d'acillu - (1275 k.) RODR.CDIPR , IV, 304

    Zer: Antroponimoa
    Non:
    Jatorria: IZ.05

  • açilu - (1295) RODR.CDIPR , IV, 438

    Zer: Herria
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: IZ.05

  • sancho d'açilu - (1350) CAR.PNAXIV , 335 A (B dok. [AGN Reg. Comptos, Caj. 31, nº 59], 17v A)
    (...)
    Sancho d'Açilu
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Viana, Rua Mayor, Plaza-Sant Pedro
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • pero yuañes de açilu, pero yuañez d’açilu - (1415) FDMPV.122 , 63 y 69

    Zer: Antroponimoa
    Non:
    Jatorria: IZ.05

  • açilu, acilu - (1464) FDMPV.122 , 190, 203

    Zer: Herria
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: IZ.05

  • açilu - (1503) MART.MEND , II, 251

    Zer: Herria
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: IZ.05

  • açilu - (1513) FDMPV.141 , 375

    Zer: Herria
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: IZ.05

  • açilu - (1551) DIBO.LVMG , 234

    Zer: Herria
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: IZ.05

  • Azilu - (1696-1773) Gam. , 33
    (...)
    Yruraiz, quinta hermandad / cuyos lugares se llaman / Gaceta, Troconiz, Burgo / Alegria Azilu, Gauna
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: Gam.

  • acilubide, acilubidea, acilurabidea - (1700-1800) OV.05 , 20

    Zer: Bidea
    Non: Gauna, Dulantzi
    Jatorria: IZ.05

  • azilu - (1700-1800) Gam. , 33

    Zer: Herria
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: IZ.05

  • aciluvidea - (1771-1862) AAHP.HIPAURK , 2101

    Zer: Leku-izena
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • acilu - (1771-1862) AAHP.HIPAURK , 2107

    Zer: Leku-izena
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • aciluvidea - (1771-1862) AAHP.HIPAURK , 2107

    Zer: Leku-izena
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • acilu - (1771-1862) AAHP.HIPAURK , 0181

    Zer: Leku-izena
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • acilu - (1771-1862) AAHP.HIPAURK , 0254

    Zer: Leku-izena
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • acilu - (1802) DRAH , I, 5-6
    (...)
    v. señ. de la herm. de Iruraiz, pr. de Álava, arcip. de Eguilaz, vic. de Salvatierra, dióc. de Calahorra. Está situada en un espacioso llano al e. y cerca de 3 leguas de Vitoria, y una hácia o. de la villa de Salvatierra. Comprehende en su jurisdiccion 9 pueblos, los quales ocupan un terreno de 2 leguas de extension de e. á o. y poco menos de n. á s.; son los siguientes: JÁUREGUI. GACÉO. GUEREÑU ESQUERECOCHA. LUSCANDO. ARRIETA. ALAIZA TROCONIZ. LANGARICA. Se gobiernan todos por un alcalde ordinario, que se elige indistintamente á fin de año de qualquiera de los diez pueblos, y exerce su jurisdiccion á nombre del duque del Infantado, señor de todos, celebrando sus audiencias en esta villa de Acilu, dos regidores, un procurador general, y á mas el gobernador de las hermandades unidas, que en el pais llaman tierras del Duque. Confina la villa por n. con Langarica, distante quarto y medio de legua, por e. con Luscando y Alaiza á distancia de tres quartos, por s. á la de media legua con Guereñu y Jáuregui y por o. con la villa de Gauna y lugar de Adana, de quienes dista un quarto de legua. Baña sus términos por o. un rio que tiene su orígen en el puerto de Guereñu, distante una legua hácia s., el qual corre de s. á n. hasta llegar cerca de la villa, y dexándola á la derecha revuelve sobre la izquierda, dirigiendo su curso de e. á o. hasta desaguar en el Zadorra en términos de Zurbano: abunda en truchas, barbos, anguilas y otros peces, y sobre él hay un famoso molino harinero, capaz de surtir á la mayor parte de los pueblos de esta jurisdiccion. Disfruta la villa privativamente de un buen trozo de monte, en que se crian muchos robles y hayas de bastante corpulencia, de que se sirven los naturales para sus fogueras, vender y carbonear, fuera de los quo se extraen para edificios y baxeles de la real armada, y mantiene alli igualmente que en algunos prados y dehesas sus ganados de labranza. Cada uno de los nueve pueblos de esta jurisdiccion tiene su porcion de monte con iguales producciones y los mismos usos. La poblacion consiste en 12 casas, una de ellas la la consistorial ó de ayuntamiento de toda la jurisdiccion, sobre cuya puerta están colocadas las armas reales y las del duque del Infantado: otros tantos vecinos labradores y 60 personas, cuya cosecha asciende á 10 fanegas de todos granos. Su única iglesia parroquial está dedicada a S. Juan Bautista, y servida por un beneficiado patrimonial. M.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRAH

  • acilu - (1802) DRAH , I, 5

    Zer: Herria
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: IZ.05

  • acilu - (1829 [1557]) CENS.CAST.XVI , Ap. 120a
    (...)
    IRURAIZ // Villodas // Ixona // Elburgo // Arbulo // Eguileta // Añua // Troconiz // Alaiza // Luscando // Arrieta // Langarico [sic; -ica] // Esquerucocha [sic; -recocha] // Gasco // Jauregui // Acilu // Argomaniz // Gaceta // Gauna y Guereñu / [Vecindario:] 370
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: CENS.CAST.XVI

  • acilu - (1848) MAD.DGEH , I, 73

    Zer: Herria
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: IZ.05

  • acilu - (1945) CB.MAT , IV-3, P.97

    Zer:
    Non:
    Jatorria: CB.MAT

  • acilu - (1945 [1956]) CB.MAT , 96-97. or. [M.IFOV, Emerita, 24, 171-172. or.]
    (...)
    Es muy difícil distinguir por las formas actuales entre -o y -u antiguas. Los nombres oficiales tienden a generalizar -o: Motrico (Guip.), pop. Mutriku; en Álava Cárcamo, Laño, Luco, Turiso, Tuyo y Zumento aparecen en 1025 como Carcamu, Cimentu, Langu, Lucu, Torissu, Tuiu. Con todo, -u se conserva en bastantes nombres: Acilu, Andollu, Anguelu (río), Chinchetru, Guereñu, Junguitu, Musitu en Ál. (C. Baroja, Mat., 96-97); [3. oharra: Creo, sin embargo, que el Turiasu de leyendas monetales frente a Turiaso hay que explicarlo como un nom. de tipo céltico de tema en -n, con -ū de -ō] Betelu, Mañeru, etc. en Nav. En algún caso es el nombre actual el que termina en -u: Artazu (Nav.), en 1246 Artaço
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Araba
    Jatorria: M.IFOV

  • acilu - (1982) SGE.100KART , 11-4

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • ACILU: AZILU - (1986) HPS.EAE , 15

    Zer: Entitatea
    Non:
    Jatorria: HPS.EAE

  • acilu - (1988) AFA.MAP200 , --

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • acilu - (1989) OV.05 , --
    (...)
    pueblo
    (...)

    Zer:
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • acilu - (1991) NOM.1991 , Ar. 18

    Zer:
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • acilu - (1992) FK , 139-02-092-2
    (...)
    iruraiz-gauna
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • azilu - (1993/07/07) DEIKER.HPS , 103391
    (...)
    139-02 092
    (...)

    Zer:
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • Azilu / Acilu - (1995/03/10) EJ.ENT95 , 2616. or.
    (...)
    OGASUN ETA HERRI ADMINISTRAZIO SAILA KULTURA SAILA 1145 ERABAKIA, 1995eko otsailaren 20koa, Erakunde Harremanetako eta Toki Administrazioko zuzendariarena eta Hizkuntza Aholkularitza eta Informaziorako zuzendariarena, Euskal Autonomi Elkarteko udalerrien biztanleria guneen izenei zabalkundea ematen diena. Euskal Autonomi Elkarteko udalei kontsulta egin ondoren eta urtarrilaren 3ko 1/1995 Dekretuaren 7.1.j). eta 13.d) ataletan, apirilaren 30eko 286/1991 Dekretuaren 17.e) atalean eta apirilaren 23ko 258/1991 Dekretuaren 13.c) atalean ezarritakoarekin eta azaroaren 24ko Euskeraren Erabilpena Arauzkotzezko 10/1982 Oinarrizko Legearen 10. atalean ezartzen denarekin bat, biztanleria guneen izenen erabileran batasuna bermatzeko, hauxe ERABAKI DUGU: Erabaki honen Eraskinean agertzen den Euskal Autonomi Elkarteko udalerrien biztanleria guneen izenen zerrendari zabalkundea ematea. Vitoria-Gasteiz, 1995eko otsailak 20. Erakunde Harremanetako eta Toki Administrazioko zuzendaria, IÑIGO BARANDIARAN BENITO. Hizkuntza Aholkularitza eta Informaziorako zuzendaria, XABIER AIZPURUA TELLERIA. Udala: Iruraiz-Gauna.
    (...)

    Zer: Biztanleria-entitatea
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: EJ.ENT95

  • acilu: azilu - (2000) E.EUS.GOR.EAE , Euskera, XLV (2000, 3), 1194. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.GOR.EAE

  • Acilu: Azilu - (2001) EUDEL , 113

    Zer: Biztanle-entitatea
    Non:
    Jatorria: EUDEL

  • Acilu - (2005) AFA.IZ , --
    (...)
    20 biztanle
    (...)

    Zer:
    Non: Donemiliaga
    Jatorria: AFA.IZ

  • azilu auzoa (kontzejua) - (2006/05/16) DEIKER.HPS , 103391
    (...)
    139-02 092
    (...)

    Zer:
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • acilu - (2009) MTNA100 , 540/4740

    Zer: Herria
    Non: Araba
    Jatorria: MTNA100

  • azilu - (2010) OB.IRIZP , Euskera, 2010, 55, 1, 324-326. or.
    (...)
    Mikel Gorrotxategi Nieto, euskaltzain urgazle eta Euskaltzaindiaren Onomastika batzorde idazkari denak, // ADIERAZTEN DU: // Orain arte izen ofiziala Acilu duen Iruraitz-Gauna udalerriko Administrazio Batzordearen euskal izena Azilu dela. // Azilu zela euskaraz erabiltzen zen izena Akademia honek argitaratutako Gerardo López de Guereñuren Toponimia Alavesa seguido de Mortuorios o Despoblados y Pueblos Alaveses liburuko testigantzetan ikus daitekeen bezala: Azilubide (1776, Gauna), Azilubidea (1743, Dulantzi) o Azilurabide (1716, Gauna). // Herritar izenaren lekukotzarik ez dagoen arren, antzeko izenak ikusita (arratzuar, burguar, maeztuar...) aziluar izan daitekeela uste du Batzordeak. // Azaldutakoaren ondorioz, // EGIAZTATZEN DU: // Onomastika batzordeak emandako irizpenari jarraiki aipatutako herriaren euskal izena Azilu dela. Ondorioz, Administrazio Batzordearen izen osoa hizkuntza ofizial bietan honakoa izango litzatekeela: Azilu kontzejuko Administrazio Batzordea / Junta Administrativa del concejo de Azilu edo Aziluko Administrazio Batzordea / Junta Administrativa de Azilu. // Kontuan izanik aurreko azalpena, Euskadiko Autonomia Estatutuko seigarren artikuluaren laugarren puntua, azaroaren 24ko 10/1982 Legearen hamargarren artikulua, egungo legedia eta indarrean dagoen Akademiaren arautegia, gomendatutako izena zeregin ofizialetarako edozein hizkuntzatan Azilu dela. // Bilbon, bi mila eta zortziko uztailaren hamalauan. // Mikel Gorrotxategi,Onomastika batzorde-idazkaria // O.I. // Andres Iñigo,Onomastika batzordeburua
    (...)

    Zer: Kontzejua
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: OB.IRIZP

  • azilu - (2010/04/22) OB.AG , 2.1.2
    (...)
    Onomastika batzordeak Gasteizen izandako bileran onartutako izena
    (...)

    Zer: Kontzejua
    Non: Araba
    Jatorria: OB.AG

  • azilu - (2010/08/04) ALHAO , 087. zkia., 9321. or.
    (...)
    Administrazio batzarrak. Azilu. 5238. Kontzejuaren izen ofiziala aldatzea. Aziluko Kontzejuko Auzokoen Batzarrak kontzejuaren izen ofiziala behin betiko onartzea erabaki zuen 2010eko uztailaren 26an. Aurrerantzean izen ofiziala Azilu izango da. Denek jakin dezaten ematen da aditzera, Arabako Lurralde Historikoko Kontzejuetako martxoaren 20ko 11/1995 Foru Arauak 4.3 artikuluan ezarritakoarekin bat etorriz. Azilu, 201eko uztailaren 27a. Erregidore-lehendakaria, José Ignacio Armentia.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: ALHAO

  • azilu - (2015) IZ.05 , 117. or.
    (...)
    Den. oficial: Azilu [...] Etimol.: Habrá que buscar el origen del topónimo en Acilius, antropónimo documentado en la misma Álava, en Angostina (Ciprés, 2006: 100, 126), al que se le habría añadido el sufijo -inu de pertenencia, es decir, se trataría de ‘el terreno, la propiedad de Acilius’. La evolución habrá sido la siguiente: *(fundu) acilinu > *Atzilinu (latín tardío) > *Atzilĩɦ̃ũ > *Atzilju (por desnasalización de las vocales y evolución -liV- > -ljV-) > *Atzillu (con evolución -ljV- > -llV- que habría impedido el paso -l- > -r en euskera) > *Atzilu (por despalatalización temprana de la lateral palatal). No sabemos si la forma vasca tenía una sibilante africada, pero es posible que así fuera, es decir, que se pronunciara Atzilu. En romance pasaría a [θ] tras desaparecer el fonema africado del inventario de la lengua. Cfr. Abezia.
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: IZ.05

  • azilu - (2016/11/08) OB.AG , 1

    Zer: Herria
    Non: Iruraiz-Gauna
    Jatorria: OB.AG

  • [a.θí.lu] / [a.sí.lu] - (2015) [IZ.05]
  • Azilu (ofiziala)
UTM:
ETRS89 30T X.542885 Y.4742254
Koordenatuak:
Lon.2º28'26"W - Lat.42º49'58"N

Kartografia:

139-02 [FK]

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper