Pertsona-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Auria - Pertsona-izenak - EODA

Auria

Sexua:
emakumezkoa 
Hipokoristikoa:
Ez 
Arautzea:
batzordearen argitalpena 

Erdi Aroan ohiko izena zen hau Europan. Euskal Herrian 1068an Zabaltzan (Nafarroa) ageri da, 1085ean Lizasoainen (Nafarroa) eta 1390ean Arrasaten (Gipuzkoa). Latineko aurea 'urrezkoa' hitzetik datorke. Auria izeneko hiru santa ditugu, bat Parisen (Frantzia), bestea Kordoban (Espainia) eta, azkena, Ostian (Italia). Jaieguna uztailaren 19an da (Kordobakoa). Aldaera: Oria.

  • andere auria acenariz - (1085 [1881]) CIERB.IABAL1 , F.43 [LU.NOBDP, III, 159. or.]
    (...)
    Cart. de Leyre, fº 43, acte de 1085: "Ego Andere Auria Acenariz"
    (...)

    Zer: Andrea
    Non: Leire
    Jatorria: LU.NOBDP

  • auria acenariz de lizassoain - (1085 [1881]) CIERB.IABAL1 , F.43 [LU.NOBDP, III, 159. or.]
    (...)
    Cart. de Leyre, fº 43, acte de 1085 [...] et plus bas: "Ego supra dicta Auria Acenariz de Lizassoain"
    (...)

    Zer: Andrea
    Non: Leire
    Jatorria: LU.NOBDP

  • andere auria zaarra - (1085 [1881]) CIERB.IABAL1 , F.43 [LU.NOBDP, III, 159; IV, 166. or.]
    (...)
    Cart. de Leyre, fº 43, acte de 1085 [...] et ailleurs: "unam terram que fuit de Andere Auria Zaarra" [...] Andere Auria Zaarra (Leyre, fº 43, acte de 1085)
    (...)

    Zer: Andrea
    Non: Leire
    Jatorria: LU.NOBDP

  • andree auria acenariz - (1085 [1985]) JIM.ESTN , 106. or.
    (...)
    IX. Nombres vascos de ermitas en Iruñerria [en Cuadernos de Sección. Hizkuntza eta literatura, Aingeru Irigaray-ri Omenaldia, núm. 4 (1985), Donostia / San Sebastián: Eusko Ikaskuntza, pp. 397-403] [...] 2. Ander Dona/Señora Santa Volviendo al Códice Calixtino y al Andrea Maria, en Iruñerria descubrimos el tratamiento de andere dado a damas nobles. «Andree Auria Acenariz», de Lizasoáin (Olza), legó a Leire sus bienes en esta localidad (1085).224 [MARTÍN DUQUE, 1983, núm. 117] Ha sido precisamente en esta localidad donde he hallado el título aplicado a una ermita de la Virgen. Normalmente aparece únicamente el Dona.
    (...)

    Zer: Andre izena
    Non: Lizasoain (Oltza)
    Jatorria: JIM.ESTN

  • andre auria et filia eius christina - (1157 [1968, 1990]) DRPLV , III, 169. or. (Lizarrako jardunaldiak, OV, 7. liburukian argitaratu gabe)
    (...)
    Andre Auria et filia eius Christina, 1157, doc. 103, Artajona [José María Jimeno Jurio, Documentos medievales artajoneses (1070-1312), Pamplona 1968].
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRPLV

  • andere auria - (1158-1159 kop. [1968, 1990]) DRPLV , III, 169. or. (Lizarrako jardunaldiak, OV, 7. liburukian argitaratu gabe)
    (...)
    Andere Auria, c. 1158-59, d. 126, Artajona [José María Jimeno Jurio, Documentos medievales artajoneses (1070-1312), Pamplona 1968].
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRPLV

  • andere auria - (1158-1159 kop. [1968, 1990]) DRPLV , III, 169. or. (Lizarrako jardunaldiak, OV, 7. liburukian argitaratu gabe)
    (...)
    Andere Auria, c. 1158-59, doc. 126, Artajona [José María Jimeno Jurio, Documentos medievales artajoneses (1070-1312), Pamplona 1968].
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRPLV

  • illam peciam de andere auria - (1158-1159 kop. [1968, 1990]) DRPLV , III, 176. or. (Lizarrako jardunaldiak, OV, 7. liburukian argitaratu gabe)
    (...)
    illam peciam de Andere Auria, c. 1158-59, doc. 126, Artajona [José María Jimeno Jurio, Documentos medievales artajoneses (1070-1312), Pamplona 1968].
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRPLV

  • auriat de larrebaig, larrebait - (1170 [1873, 1986]) RAY.SORDE , CLXXVIII [IRI.TVC, 181. or.]
    (...)
    en dicho Cartulario [Sorde, Raymond, 1873] [...] Auriat de Larrebaig, escrito también Larrerbait, (año 1170, doc. CLXXVIII)
    (...)

    Zer: Antroponimoa
    Non: Akitania
    Jatorria: IRI.TVC

  • auriat de larrebaig, auriat de larrerbait, auriat - (1170/11/01 [1873]) RAY.SORDE , CLXXVIII. dok., 149, 150. or.
    (...)
    DE AURIAT DE LARREBAIG [1. oharra, 150. or.: Il y a dans la commune de Gàas, canton de Pouillon, arrondissement de Dax (Landes), un domaine du nom Larrebaigt] // Auriat de Larrerbait, uxor Raimundi de Sseiresse, venit post mortem ejusdem cum filio suo, Bernardo, ad W. Bernardum, abbatem [...] Abbas autem cum fratribus suis, scilicet Amato de Mor, Bonefaci de Sendos, Martino et cum aliis omnibus, dedit predicte Auriat et filio suo, Bernardo, totam illam terram
    (...)

    Zer: Andrea, etxea
    Non: Sorde, Gàas
    Jatorria: RAY.SORDE

  • andre auria (=doynnoria) - (1190- [1957, 1969]) GLAR.GPNASJ , 65 [M.NLCDI, FLV 1, § 14, 49. or.]
    (...)
    Como praenomina vascos son corrientes and(e)re 'domna' y jaun 'domnus' 'senior' [...] inter andre Auria (= Doynnoria) et inter andre Semera in Barrenessea, andre Zuria (65, h. 1190, Barbatáin)
    (...)

    Zer: Andre izena
    Non: Barbatain
    Jatorria: M.NLCDI

  • auria belza - (1200-1300 [1957, 1960]) IRIG.OMN , 133. or. [G. Larr., Priorado, 110. dok.]
    (...)
    Auria Belza (...la negra)
    (...)

    Zer: Petxaduna
    Non: Lotza
    Jatorria: IRIG.OMN

  • auria goiena - (1200-1300 [1957, 1969]) GLAR.GPNASJ , 105 [M.NLCDI, FLV 1, § 8, 42. or.]
    (...)
    El suf. -ko se emplea también para indicar la situación en alto o en bajo, suso o yuso: Maria Vengoa (37, hacia 1168), Enequo Veengoa (265, 1236) o, por el contrario, Domenga Goicoa (107), Sancius y Sancha Goycoa (198, h. 1225), etc. Pero, si el superlativo be(h)en 'imus' lleva este determinativo, no sucede esto con su contrapuesto goi(h)en 'summus': Auria Goiena (105), Sancii Goyena (324, 1249, Barañáin). El frecuente Barrena (G. Ortiz Barrena 107, Lope Varrena 377, h. 1257, etc.) tiene, como el último, el aspecto de un superlativo y muy probablemente lo es: en la lengua corriente alude al 'interior', pero en la toponimia medieval hace seguramente referencia, como Beengoa, a posición más baja (24 [Para el uso tardío de lat. imus como intimus, véase Löfstedt, Syntactica II, p. 345, n. 2])
    (...)

    Zer: Antroponimoa
    Non: Nafarroa
    Jatorria: M.NLCDI

  • auria bengoa - (1350) CAR.PNAXIV , 352 A (B dok. [AGN Reg. Comptos, Caj. 31, nº 59], 28v B)
    (...)
    Auria Bengoa
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Napari (Bernedo)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • ORIO, ORIA - (1350 [1994]) IRI.PIENE , 243. or.
    (...)
    3.275. ORIO, ORIA, azkenengo hau emakume-izena, eta baita-ere AURIA, eta AURICO, hauek ere emakume-izenak (331. oharra): don Orio de Johan Lopiz, (1350, PN-XIV, L.Mon.Est., 309 orr.), Larraga-n; doyn 'Oria, su suegra, (1330, PN-XIV, F.Est., 241 orr.), Miranda-n; Auria Bengoa, (1350, PN-XIV, L.Mon.Est., 352 orr.), Napari-n; Auria Çuuiri, (1366, PN-XIV, F.Sang., 475 orr.), Abeurrea-n; Áurico, es muda et pobra, (1366, PN-XIV, F.Sang., 472 orr.), Adoayn-en; Áurico, (1366, PN-XIV, F.Sang., 488 orr.), Roncessuailles-en. Ikus ANDRE AURIA eta DOYNORIA. // XI eta XIII mendeetarako AURU, ORO, OROCO eta AURIA femeninoa: Auru / Auru, pertsona desberdin zerga pagatzaileen artekoak, (s. XIII, El gran Pr. Nav., dok. 105); çerca la pieça de don Oro de Muchant, (1262, El gran Pr. Nav., dok. 395); Oroco, (1090, Leyre, f. 38), -ko berrekailua daramala; Auria Goienessea, (s. XIII, El gran Pr. Nav., dok. 108); Auria Bela, (s. XIII, El gran Pr. Nav., dok. 109). // Ikus baita-ere ORIA, ORIOLA, AURIAUITA, AURIVITA, ORIUITA, AURUBITA femeninoak, eta AURIOLO, AURIOL, ORIOL, ORIBEL, AURUBILITU, ORBITA: don Oria de Andieraço, (1242, Doc, ling. Esp., Rioja Alta, dok. 94) (332); dompna Oria Acenarz de Gorraiz, (1096, Leyre, f. 131); dompna Oria Sanz, (1108, Leyre, f. 146); Oria, mulier de Arramelle, ([1090-1094], Huesca, dok. 62)(333) signum Gamiça filio Auriolo (334. oharra) (1008, Obarra, dok. 9) (335. oharra) , azkenengo honek -lo berrekailua duela; Tota Oriola, (1121, Leyre, f. 170), femeninoa; Brasc Auriol de Larsayal, (1120, Sorde, dok. VII), azken vokalik gabe; senior Oriol Asnari de Serramiciana, (1025, Leyre, f. 237); ego Oriol Enecoiz eta Auriol Enecoiz, pertsona berbera, (1103, Doc. Artajoneses, dok. 21); eta azkenez Bel itsatsirik duela senior Enneco Oribel testis, (1079, CSM, dok. 243); eta Vita itsatsirik duela: Auriauita de Elorze, (1097, Leyre, f. 164); Aurivita Didacoz, (984, CSM, dok. 12); illa mulier que dicitur Oriuita, (1125, Leyre, f. 235); eta Bilitu (< Bellitus, -i) itsatsirik duela uineis de Aurubilitu de Alhegi, (1072, Irache, dok. 49); eta baita-ere uxor mea Aurubita Gomiciz de Exauarri, (1100 inguruan, Irache, dok. 78) (336. oharra), baina senior Orbita Acenariz in Ipuzcoa, (1066, Leyre, f. 198). // 331. Oharra: Orio eta Oria pertsona-izenak Gipuzkoa-ko toponymo nagusi ezagun biren iturrian daudela uste izaitea zeharo arrazoizkoa da. // 332. Oharra: R. Menéndez Pidal, Documentos lingiiísticos de España, I, Reino de Castilla, Madrid 1966, reimpresión. (333) Antonio Durán Gudiol, Colección diplonuítica de la Catedral de Huesca, I, Zaragoza 1965, II, Zaragoza 1969. // 334. Oharra: Gamiça formak edizioan -c- du ç-ren ordez. (335) Angel J. Martín Duque, Colección diplomática de Obarra (siglos xl-xlll), zaragoza 1965. 336. Oharra: Azkenengo biak Luis Michelena-k aipatuak, "Notas lingüísticas a 'Colección diplomática de Irache"', FLV, no 1 (1969), 14-15 orr. [...] Zenbait izen XIV mendeko Nafarroan agertzen direnak (Hirugarren zerrenda)
    (...)

    Zer: pertsona izena
    Non:
    Jatorria: IRI.PIENE

  • auria çuuiri - (1366) CAR.PNAXIV , 475 A (D.b dok. [AGN, sign. gb.], 38v B)

    Zer: Zergaduna
    Non: Abaurrea
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • dona auria d'irayçoz - (1366) CAR.PNAXIV , 549 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 103v)
    (...)
    Item [pobres que ren non pueden pagar] dona Auria d'Irayçoz
    (...)

    Zer: Zergadun txiroa
    Non: Iruñea (Nauarreria)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • auria de garayoa - (1366) CAR.PNAXIV , 543 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 96r A)
    (...)
    Auria de Garayoa, III florines
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea (Rua Mayor, Sant Nicollas)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • aurie de le forcade, auriou - (1873 [d. g.]) RAY.SORDE , CLXII. dok., 138. or.
    (...)
    Lo casau Aurie de Le Forcade dat VI panes, concam annone, gallinam [...] Lo casau inter lo Doda de le Forcade et Auriou es lausedat [3. oharra, 139. or.: Vacant]
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Corron Susòn
    Jatorria: RAY.SORDE

  • auria bita - (1881) LU.NOBDP , III, 158-159. or.
    (...)
    Parmi les substantifs basques qui entrent le plus fréquemment dans la composition des noms propres de nos cartulaires, nous citerons les suivants, très-facilement reconnaissables et fort peu altérés, en somme, par l'orthographe des scribes du moyen âge [...] ANDERE, ANDRE "dame" correspond exactement au latin domina, dompna, qui, dans ces textes, précède souvent les noms des femmes [...] cf. Tota Bita, Auria Bita, autres noms de femmes
    (...)

    Zer: Andre izena
    Non: --
    Jatorria: LU.NOBDP

  • auria, aurea - (1959) M.FHV , 4.4 par., 093. or.
    (...)
    El diptongo au es el más frecuente en el período histórico de la lengua (...) Añádase Auria, nombre de persona en Navarra ya en el siglo XI, de Aurea, etc.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: M.FHV

  • Auria - (1966) EUS.NENP , 6 . or.
    (...)
    Auria (Ark. X-XV) [Ark. = izen arkaikoa]
    (...)

    Zer: Emakume izena
    Non:
    Jatorria: EUS.NENP

  • auria - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 155. or.
    (...)
    Antroponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • auria - (1969) M.NLCDI , § 16, 52. or.
    (...)
    Los nombres de varón no tienen por lo común correspondencia femenina y los nombres de mujer más empleados en zonas de habla vasca (Auria, Dota, Maria, Urraca, etc.) carecen de correlato masculino. Lo más turbador es acaso el par En(n)eco / On(n)eca, rom. Yennego / Uennega (Huenega 471, 1283, Buñuel), difícil de separar, donde la diferencia de terminación, que podría explicarse con el modelo latino-románico, se complica con la variación en el vocalismo inicial
    (...)

    Zer: Andre izena
    Non:
    Jatorria: M.NLCDI

  • AURIA - (1972) SATR.EI.72 , 27
    (...)
    AURIA. Frecuente en doc, navarros. Hasta ocho veces en el Becerro de Leyre
    (...)

    Zer: Emazteki izena
    Non: --
    Jatorria: SATR.EI.72

  • Auria - (1972 [1974]) TXILL.EI , 184
    (...)
    Auria (Antzinako Nafarroan oso maiz aurkitua)
    (...)

    Zer: Emazteki izena
    Non: --
    Jatorria: TXILL.EI

  • AURIA - (1977) SATR.EI.77 , 45
    (...)
    Becerro de Leire. CACP. I, 40, 118
    (...)

    Zer: Emazteki izena
    Non: --
    Jatorria: SATR.EI.77

  • AURIA - (1983) SATR.EI.83 , 51, 102
    (...)
    AURIA / Auriola (Leire. 1111) [...] AUREA: Auria
    (...)

    Zer: Emakume-izena
    Non: --
    Jatorria: SATR.EI.83

  • auria - (1984) M.ETA , § R I, 4; 283, 286. or.
    (...)
    El diptongo latino au da o, que ya no diptonga en 2.2 [diptongación posterior de e, o abiertas > ie, ue] [...] Billoria, de lat. aurea, como el nombre de pers. Oria, vasc. med. Auria
    (...)

    Zer: Pertsona izena
    Non:
    Jatorria: M.ETA

  • andere auria zaarra - (1986) DRPLV , I, 149. or. (12. or.)
    (...)
    Hala ere aipatu beharrekoak ditugu erromatarren garaiko Akitaniako izkrizioak eta Nafarroako Lerga-n aurkitua, latinez izkribaturikakoak izanarren zenbait pertsona eta jainko izen eskaintzen baitizkigute euskararekin zer ikusia dutenak eta guri ezagun egiten zaizkigunak, Ifarraldeko euskal eremua Bordel ingururaino zela agerian utzirik. // Hor agertzen dira Anderexo, CIL, XIII, 23, Anderexso, 324, Andere, 138, eta abar Erdi Aroan Andereco (Bec. Ant. Leire, urte gabe, 195), Andere Auria Zaarra (1085-garrenean, 44)
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRPLV

  • AURIA, AURICO - (1994) IRI.PIENE , 195. or.
    (...)
    3.52. AURIA, AURICO, emakume-izenak: Ikus ORIO, ORIA, eta ANDRE AURIA. [...] Zenbait izen XIV mendeko Nafarroan agertzen direnak (Hirugarren zerrenda)
    (...)

    Zer: pertsona izena
    Non:
    Jatorria: IRI.PIENE

  • aurino (< auru, aurio) - (1994 [2000]) OV.11 , 738-739 [SAL.STAIN, 127. or.]
    (...)
    En alguna ocasión la forma con sibilante y la forma en -ain son topónimos: Auritz (Burguete en castellano) / Auriain (topónimo de Barasoain y Mendibil, NTEM-XXXIX, 34, 167. Cf., además, Aurino, término de Gallipienzo / Galipentzu y Ujué / Uxue, Salaberri, 1994: 738-739) seguramente sobre Auru, Aurio o similar; Zenboroz (microtopónimo de Galipentzu / Gallipienzo; Salaberri, 1994: 483) / Zenborain (Untzitibar) sobre un probable *Zenbor. Este último caso es interesante porque tenemos también en Orba Zenborrain, nombre de un río, que nos puede dar pie a establecer alguna relación entre los topónimos acabados en -rain y los acabados en -rrain, especialmente si tenemos en cuenta que en Zirauki se documenta en el siglo XIII Çemborriuar (Salaberri, 1994: 42)
    (...)

    Zer: Aurkintza
    Non: Galipentzu, Uxue
    Jatorria: SAL.STAIN

  • auriain (< auru, aurio) - (1997 [2000]) NA.TM , XXXIX, 34, 167 [SAL.STAIN, 127. or.]
    (...)
    En alguna ocasión la forma con sibilante y la forma en -ain son topónimos: Auritz (Burguete en castellano) / Auriain (topónimo de Barasoain y Mendibil, NTEM-XXXIX, 34, 167. Cf., además, Aurino, término de Gallipienzo / Galipentzu y Ujué / Uxue, Salaberri, 1994: 738-739) seguramente sobre Auru, Aurio o similar; Zenboroz (microtopónimo de Galipentzu / Gallipienzo; Salaberri, 1994: 483) / Zenborain (Untzitibar) sobre un probable *Zenbor. Este último caso es interesante porque tenemos también en Orba Zenborrain, nombre de un río, que nos puede dar pie a establecer alguna relación entre los topónimos acabados en -rain y los acabados en -rrain, especialmente si tenemos en cuenta que en Zirauki se documenta en el siglo XIII Çemborriuar (Salaberri, 1994: 42)
    (...)

    Zer: Aurkintza
    Non: Barasoain, Mendibil
    Jatorria: SAL.STAIN

  • auritz (burguete) (< auru, aurio) - (2000) SAL.STAIN , 127. or.
    (...)
    En alguna ocasión la forma con sibilante y la forma en -ain son topónimos: Auritz (Burguete en castellano) / Auriain (topónimo de Barasoain y Mendibil, NTEM-XXXIX, 34, 167. Cf., además, Aurino, término de Gallipienzo / Galipentzu y Ujué / Uxue, Salaberri, 1994: 738-739) seguramente sobre Auru, Aurio o similar; Zenboroz (microtopónimo de Galipentzu / Gallipienzo; Salaberri, 1994: 483) / Zenborain (Untzitibar) sobre un probable *Zenbor. Este último caso es interesante porque tenemos también en Orba Zenborrain, nombre de un río, que nos puede dar pie a establecer alguna relación entre los topónimos acabados en -rain y los acabados en -rrain, especialmente si tenemos en cuenta que en Zirauki se documenta en el siglo XIII Çemborriuar (Salaberri, 1994: 42)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: SAL.STAIN

  • auria de beios - (2000 [1198]) ORP.MAISMED , I. kap., 16. or. [L. d'Or Bay., LVI]
    (...)
    1198, XLIV: sous l’épiscopat de Bernard de Lacarre cité à la fin de l’acte, Auria de Beios (domaine noble de Villefranque sur les bords de la Nive, biots en 1527, devenu “Miotz” après nasalisation de l’initiale, forme francisée “Meaux” en 1615) et ses enfants font donation du quart de la dîme de Berindos, Urcos et la moitié de la dîme de la “maison” (domus) d’Arnalt d’Urcos (la maison doit se nommer “Urcos”), de Sant Johan (nom de maison) d’Urcos, de la maison de Hanecourbio (toponyme incompréhensible probablement cacographié ou altéré, à Anglet), du quart de la dîme de Sincos, Andos, Urrusaga, Lelana, Usetarren, Honderiz, Ygasc, Befinos, Belai, Navariz, Fausegui et Balaisson: autant de noms des anciens domaines d’Anglet déjà cités pour la plupart, plus ou moins altérés, Belai maison noble étant comptée parfois à Biarritz
    (...)

    Zer: Emailea [etxaldea: Miotz]
    Non: Baiona [Milafranga]
    Jatorria: ORP.MAISMED

  • auria (em.) - (2001) GOR.SAL.EIZ , 202
    (...)
    Erdi Aroan ohiko izena zen hau Europan. Euskal Herrian 1068an Zabaltzan (Nafarroa) ageri da, 1085ean Lizasoainen (Nafarroa) eta 1390ean Arrasaten (Gipuzkoa). Latineko aurea 'urrezkoa' hitzetik datorke. Auria izeneko hiru santa ditugu, bat Parisen (Frantzia), bestea Kordoban (Espainia) eta, azkena, Ostian (Italia). Jaieguna uztailaren 19an da (Kordobakoa). Aldaera: Oria. Baliokideak: Aurea (es) eta Aure (fr). // Nombre frecuente en Europa en el Medioevo. En Euskal Herria lo documentamos en Zabaltza (Navarra) en 1068, en Lizasoain (Navarra) en 1085 y en Arrasate / Mondragón (Gipuzkoa) en 1390. Parece derivar del latín aurea 'áurea, de oro'. Existen tres santas de este nombre: la de París, la de Córdoba y la de Ostia (Italia). La fiesta de la santa de Córdoba se celebra el 19 de julio. Variante: Oria. Equivalentes: Aurea (es) eta Aure (fr).
    (...)

    Zer: Emakume-izena
    Non: --
    Jatorria: GOR.SAL.EIZ

  • aurio - (2011) SAL.OZ , 55. or.
    (...)
    El topónimo navarro se documenta como Huriz, Uritz, Uriz, nunca de otra manera, y parece que no es fácil derivarlo de (H)onorici, del que habría salido algo como *Oritz, que sí se podría identificar con Oritz, en el valle de Elorz / Elortzibar (N), Horiz, Oritz, Oriç en la documentación, aunque puestos a buscarle una explicación antroponímica es más económico (que yo sepa Honoricus no se documenta en Vasconia), y por lo tanto preferible, proponer el bien documentado Orio, variante de Aurio, antropónimo que está en la base de Auritz (Burguete, N), o mejor todavía, Ori- en un caso y Auri- en el otro, presentes en los compuestos Auribita y Oribita
    (...)

    Zer: Antroponimoa
    Non:
    Jatorria: SAL.OZ

  • auritz / auriain < auri(o) - (2011) SAL.OZ , 40-41. or.
    (...)
    El origen del sufijo creo que hay que buscarlo, siguiendo la opinión de IRIGOIEN (1995, p. 92-93), en el genitivo latino que indicaba posesión, pero con una matización importante: en el caso de los patronímicos indicaba el hijo o hija de alguien (Illurdotz, el hijo o hija de Illurdo) y en el caso de topónimos la hacienda o propiedad del nombre de base (Ilurdotz « la propiedad de Ilurdo »). Esto se ve claro en los pares con final –(V)(t)z / -(i)ain (Auritz / Auriain, N, Beraskoitz / Beraskoain, L,N,...). El sufijo en algún caso podría ser el pirenaico -o(t)z, pero tampoco puede descartarse que si Ani(t)z (N) se interpretaba como « la propiedad de Ani » que equivaldría a « el lugar de Ani », Anotz (N) el de Ano, Armendaritze (BN) el de Armentari, Auritz el de Auri(o), Beraskoitz el de Berasko, Ilurdotz el de Ilurdo, etc., el final –(i)tz se entendiera como « lugar de », de la misma manera que en patronimia el final –tz, precedido de diversas vocales que pertenecerían en principio a la base o al morfema latino del que procedía el sufijo (SALABERRI, 2003 y 2008), indicaba que la persona que llevaba el patronímico era hijo o hija del portador del nombre de base. // De todos modos, si como señala Mitxelena Biscarrués y Biscar(r)ose se han formado sobre bizkar « espalda », parece que la explicación más convincente es la de « el lugar (la población) situada en la espalda », teniendo en este caso el sufijo probablemente también un valor locativo similar al señalado para el descendiente del genitivo latino de Armendaritze, Auritz, Beraskoitz o Ilurdotz por ejemplo, con lo que en Alkotz, Urotz, Urrotz, Usotz etc., en principio, podríamos partir tanto de uno como de otro
    (...)

    Zer: Herriak, antroponimoa
    Non: Nafarroa (Erroibar-Aezkoa, Orbaibar)
    Jatorria: SAL.OZ

Erdi Aroan ohiko izena zen hau Europan. Euskal Herrian 1068an Zabaltzan (Nafarroa) ageri da, 1085ean Lizasoainen (Nafarroa) eta 1390ean Arrasaten (Gipuzkoa). Latineko aurea 'urrezkoa' hitzetik datorke. Auria izeneko hiru santa ditugu, bat Parisen (Frantzia), bestea Kordoban (Espainia) eta, azkena, Ostian (Italia). Jaieguna uztailaren 19an da (Kordobakoa). Aldaera: Oria.

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper