1.
(L, B, BN, S; H(L)),
pelekatu (B)
Ref.:
A;
Lh;
IzetaBHizt2(pelekatu)
. "Se mouiller, être mouillé jusqu'aux os. Il se dit de personnes, moins bien d'animaux. Pelakatu naiz, [...]"H.
"Calarse, mojarse hasta los huesos"A.
"
Pelekatu ginen
"Izeta BHizt2. v. 1 pelatu..
Nola ari izan den [...] lanean, izerdiz pelakatua. EOnAlm 1906, 13.
sense-2
2."Accabler de reproches, maltraiter de paroles, d'injures. Gaizkiz amak pelakatu nau, ma mère m'a accablé de reproches. Bi emakumeak aharretan hasi eta elgar pelakatu zuten, [...] se pelèrent l'une l'autre"H.
"(BN, S), transpercer de coups"Lh.