Euskaltzaindia. OEH. Orotariko Euskal Hiztegia
goiburua
sense-1
1.
(Dv),
igale (Lh).
(El) que asciende, trepa.
[Ahuntzak] arrokaz-arroka, leze hegiz-hegi, / net artexki badabiltza: / aziñda igaillea deusez ezta lotsa.
Gy 183.
Asto ttipian nor-nahi igaile.
EZBB I 48.
sense-2
2.
(Urt, A).
"Ascensor, igaillea, zamari gañera igaillea
"
Urt II 389.
"(L?), jinete"
A (que cita a Dv).
Igailea gibelera eror dadientzat.
"Ascensor"
.
Dv Gen 49, 17 (Urt zamaldun, Ol zalduna).
sense-3
3.
Transeúnte.
v. iragaile.
Khexátü eta igáiler kheñü égin.
Lrq Larraja RIEV 1935, 138.
Oroek ezagützen zien haren otela edo igaile errezebitzeko etxia.
Herr 24-9-1959, 3.