1.
(SP, Dv, H),
txurru (R-uzt ap. A),
txorru (AN-5vill ap. A),
xuru (L-sar-ain, S ap. A). "Trémie de moulin"SP.
"Depósito por donde pasa el grano desde la tolva antes de ser molido"A.
"
Txorru, [...] granero en el molino"Ib."Cajita de donde va el grano de la tolva al molino"Ib.
sense-2
2.(L-ain, BN-baig-lab-mix; VocBN, Dv, H (BN)), surru,txorro (AN-araq), xorro (Lh), xorrua (det., BN-baig), xur (L-ain, R-vid), xurri (BN-baig). Ref.: A (xurru, xur, xurri); Premorena 11; Satr VocP (txorro)."Cuve à lessive"VocBN..
"Cuvier"Dv.
"2. le tuyau d'écoulement; 3. cuve à lessive"H.
"1.º (BN-lab), canal de madera puesto en declive para hacer correr el agua, arena, harina; [...] 4.º (L-ain, BN-baig), coladero, vasija de la colada"A.
"
Xur, [...] coladera por donde se escurre el agua de la lejía"Ib."Bec de cruche"Lh.
"
Txorro (AN-araq), recipiente para cocer la colada. En BN-baig xorrua
"Satr VocP. Cf. A: "Xurru [...] (BN), chorro de la lejía" que podría tratarse de una interpretación errónea del testimonio de VocBN (aunque cf. tbn. 2 xurru). Surru ustai berri bat. HerVal 185.
Surru <sunr-> baten ustaia barrika bati. Ib. 157.
Eskalanpoaren orde indazut bujaa edo xurria eta hura betherik nik ezariren deizut urhez. Eskual 3-1-1913 (ap. DRA
).
Hitz hori [zuban] eskuara ote da? Aditu ditugunak dira bakarrik zuga, xurria eta bokhetera. JEGH 1924, 396n.
Una non trein gotiko bat amesten duen, gau-ainara burdin egal batzu bi saietsetarik, xurru batzu ke-bide gisa [...] erensugeari bezala sua aotik dariola. LfEgan 1955 (5-6), 9s.
sense-3
3.(Dv, H, A (que cita Dv Num)), txurru."Mortier, égrugeoir"Dv.
"
Xurrua (L), mortier à écraser, pulveriser, concasser les substances à l'aide du pilon. Xurruan xehatzea, iotzea, concasser, battre au mortier"H.
"Mortero, almirez"A.
Iharan ehaiten zuen edo xurruan xehatzen eta eltzean egosirik. DvNum 11, 8.
Oliba ondoetako olio garbienetik xurruan ehorik. DvEx 27, 20.
Idortu ondoan, yotzen dira xurru marteluetan.DvDial 17 (It almerizean edo motrairuan).
[Hurrak] azala khendu ondoan yotzen dira xurruan. Ib. 105.
Lurrin-ontzi, txurru, gopor ta ixurketarako antuxiñak. OlNum 4, 7 (Dv xurrutto).
azpiadiera-3.1
"Chrysites, xurrumorthero harria
"Urt V 11.
sense-4
4.(BN ap. Lh 347, en una descripción de instrumentos para la elaboración de quesos), xura.Escurridero para secar quesos."A la coladera se llama xura
"Mdg 154.
Matoĩa erkiten dei xura batra; kan esprimitan dei onki zuku guziua. Mdg 136 (ref. a la elaboración del queso).
sense-5
5.xura (xü- Foix ap. Lh), txura (S ap. A). "Vaso de madera en que se guarda la leche" A. "Tine en bois qui contient le lait" Lh.