(BN-bard-mix, S; SP (+ elgia det. (S)), VocS , HeH Voc , Gèze, Dv (S), H (L, BN, S)). Ref.: A; Lrq; EAEL 67; AtSac 57.
Campo (gralmte. se refiere al cultivado). Leiçarraga (Decl ã 7v) da elgia como equivalente suletino de landa. "Ager ubi sunt multa arua [sic]" SP, que cita a O. "Campagne" VocS (el ed. supone que es "hesi gabekoa" frente al zerrategia "bocage"). "Alhor edo landa ereina, ereintzea" HeH Voc. "Champ, plaine cultivée" Gèze. "Plaine. P(eu) u(sité): on dit d'ordinaire ibar ou ürrüphea" Lrq.
Frecuente en toponimia (v. supra los testimonios medievales), de la que se deduce tbn. una forma *elke: Elquezabal, quizá tbn. Elcano, Elcarte, Elcoro, Elcorri (v. ApV 203). Elge (en comp. frecuentemente elga-) es muy frecuente en la toponimia alavesa: v. LzG AEF 1963-64, 145s. Tr. Documentado en textos septentrionales desde mediados del s. XVII. Laborariak bere elgian bere ogia edo artoa urte batian galzen dianian. Tt Onsa 69. Zer dira gizonak mundian, liliak elgetan diren bezala baizi? Ib. 97. Galtzen bada bidea, izanen elgeak, / gainditzen dituenak bazkailu ferdeak. Hb Esk 132. Irla hoik ibentzen zituzten ur-errekek iduri zuten elgian dostatzen zirela. Dv Telem RIEV 1931, 557. Elge lanthuak, azikatuak, landare edo bihiz betheak. Prop 1896, 109. Eiherazain bat, oro irin, batü zian egün batez, elge zolan, zorro gaitz bat suinian. Const 32. Alhor, landa eta elge maiteez burlatzen ari direla. Barb Sup V. Elgietan, zelhaietan / dirade gaixto zabaltzen. 'Dans les plaines et sur les coteaux'. Casve SGrazi 132.
(Heráldica) campo. Elge urdiñean. Ag EEs 1917, 213.
(Como segundo miembro de compuesto). Hari etxeka baratze mehar bat, etxelgerik ez, emüts etxia. SGrat 3 (Azkue, que lo traduce como "sin terreno adherente...", da este ej. bajo el significado "(S), llano; (fr.) plat, uni").
azpisarrera-1
ELGE-SOLTA.
"(S-saug), 1.º livraison au bétail d'un champ moissonné; 2.º sonnerie de cloche annonçant cette livraison" Lh.