(V-m-gip, G, AN-5vill, B; Lar, Añ),
estarta (V-ger-ple-arr-oroz, G-to-bet, AN-gip-larr, B; estartea Añ (V, det.)),
estarte,
estratza (V-ger),
estrada (V-gip, AN-larr),
estraka (B),
estreka (BN),
esterrata (AN-gip),
estata (V-gip)
Ref.:
A(estarta, estrata, estratza, estreka);
BEchegNombr 186;
TotorArr(estarta);
AspLeiz(estarta);
EtxbaEib;
IzetaBHizt(estraka);
EAEL 72;
ElexpBerg(estata);
ZestErret
. Camino, sendero, estrada."
Estrada quiere decir calle, y particularmente la que hacen los setos de las heredades, cuya etimología verdadera es estarte y estartea, y la común pronunciación que usamos es estratea
"Ech 59v.
"Espacio que se interpone entre dos casas no unidas por pared medianera [...] estrata (L-sar), estradia (V-gip)"BEchegEAlde 1922, 443.
"Dícese estrata, en Baztán, del espacio que no permite el paso de una pareja de vacas uncidas"BEchegNombr 186.
"Camino poco transitado que discurre entre paredes y zarzales"AspLeiz.
"
Estraka, bide meharra, extua, estrata, vericueto"IzetaBHizt.
"
Estrata, [...] camino que se abre al caserío"EtxbaEib.
"Dícese de los caminos que discurrían más profundos que el nivel del terreno"ElexpBerg.
"1.Galtzada-harriz zolatutako bide edo kalea [...]. 2. [...] Bi etxeren edo bi terrenoren arteko mugek sortzen duten bidexka"ZestErret.
Tr. Atestiguado al Sur desde Mendiburu. Estrata es la forma más documentada. Hay estarte en Orixe, estarta en Kirikiño, Akesolo, Ugalde y J. Azpiroz, y estreka en Larre.
Estrata meharra dela, dio zeruko bidea. [...] sasiz, arantzez [...] betea. MbOtGai II 92.
Erdits-estrat-bide onetan erori bage ibilzeko. MbIArg I 332.
Estratako atetik aterarik, eraso zioten [...] etsaiari. IztC 333.
Nagusiak esan zion: bide eta estrataetara zoaz. Lard 416.
Denbora aietan estrata edo gurdibidea izango zana. AranSIgn 85.
Sagastegiko estratan bera, Oñatirako bidea artzen du. AgG 276.
Estarta bakarretara yueten naz. KkAb II 140.
Estarte medar. "Estrecha senda"
.OrEus 330.
Ango aldatz, estarta illun. AkesIpiñ 8.
Arrapaladan sartu zan estratean gora. BilbaoIpuiB 96.
Atsegin dago giro arekin asko estrata zarretan. UztSas 179.
Gero gu, arri-estartatik barrena, etxera. JAzpiroz 143.
Ni nabuek ateraten nenguen soluen pare-paretik etorren, eta an egoan estratara salto egin neban.Gerrika 65.
Marrubien biltzeko Bustintoko zerrandei-peko estrekan.LarreArtzainE 14.
v. tbn. NEtx Antz 21. Arti MaldanB 198. Azurm HitzB 58. Estarta: PPer FLV 1987, 188.
ESTRATA-MUTIL.
Segundón, hijo que no es mayorazgo. Etxe jabetza zutela eta "teillatupearen jabeak" izenez ezagutzen ziran maiorazkoak; aien ondorengo anaiei "sasimutillak" deitzen zitzaien, eta Aia eta inguruko errietan "estrata mutillak" izenarekin ezagutzen ziran.J.M. LertxundiDV 26-3-2009.