Etim. Para su proximidad con mu(i)no, etc., v. FHV 307, n. 16.
sense-1
1.
(Dv, H, VocB; -uilloB; O-SP 231, SP, H, -ulloG, B, BN-baig; VP 60v, Lar, Añ(G, AN)),
mulo (Lar, H, AApend),
mulu (V-m, G-nav)
Ref.:
A(mullo, muillo, mulhu);
IzIzG(amukoa);
OndBac(mulu);
IzetaBHizt2(mullo)
. Estopa; copo de lino."Étoupe"O-SP.
"Atascar, tapar con tascos o estopones, mulloaz, muloaz [...] zirrituak itxi
"Lar.
"Lana en ovillo"A.
"
Mullo: [...] copo grande de lino que se arrolla en la extremidad de la rueca (FSeg)"Ib."Material menos fino [del lino para hilar]"IzIzG 200.
"Lino de mediana calidad, estopilla? Con él se hace eztupazko aria, hilo de estopa"OndBac 398.
Tr. Documentado al Sur desde mediados del s. XVIII. La forma general es mullo; hay mullu en LakDot y mulo en D. Aguirre (Kr 131), único ej. vizcaíno que hemos encontrado.
Orien kalafet-erako ta beste lanetarako ez da emen mullo piska bat, ez da iltze bat. MbIArg II 290.
Olio santua ta mullo molso batzuek artu, ta argi batekin orazio deboziozko bat esango dizu. CbEg III 238.
Sare guztik ere, guztik pusketuko ditu mulloa bezala.
IntzSerm
181.
Gizonkia da sua, emaztekia mulloa. LEUrt 182 (ms. 65r istúpa).
Mullo iruten ari zan atso zar [bat]. "Hilaba su copo"
.IztCarta a JJMg 23.
Lotu ondoan oialak edo mulluek.
LakDot
234.
[Sansonek] sokak mullo-ari samur bat bezala eten zituen. Lard 144.
An erretzen zaio mullo edo estopa zatitxo bat. AgSerm 163.
Ari eta jantziki asko illez iotzen ziran, [...] baita mulloz eta amukoz ere. JMBELG 70.
Sobra dan mulloa erre egin bear omen da. OrEus 124n.
Mulloa pelota bezala egin ta su eman. (AN-larr, B)'Un copo de lino'
.AEY I 154.
azpiadiera-1.1
Gure bizitza-mataza gutxitzen goaz, eta eriotz-mulloa ariltzen une bakoitzean... NEtx Antz 107.
sense-2
2.
(-ull- L; H(+ -uill-)),
mulo (L; H; -lh- SP vEys, Urt, H),
mullu (L-côte),
moillo (V-gip),
boilo (V-gip)
Ref.:
A(mullo, mulo, mullu, moillo);
IzArOñ(boilo)
. Montoncito, bola; montículo; terrón."Petite colline"SP.
"Choma, banka, muloa
"Urt V 1.
"
Sator muloa, taupinière. Martin muloa, rouleau (Martin) à écraser les mottes"H.
"Pella, pelotilla"A.
"
Boillo aundixak, terrones grandes"IzArOñ.
[Martxoan] sathor muloak barraiatzea eta landetako errekak ongi ezartzea. DvLab 205.
Ontzi meiak aateak bezala ura urratzen du, ta tillapeak apar-muilloak ebakitzen. 'Flocons d'écume'
.OrMi 131.
Odei-muilloak gaiñetik sapai, / izarrik ez du Illargiak zai. NEtxLBB 260.
azpiadiera-2.1
Itsasoa hormaz estalia zelakotz, [...] hain lodia eta azkarra zen, nun beldurrik gabe xutik ibiltzen ahal bainintzan haizeak harat eta hunat zabiltzan muiloen gainean.Prop 1881, 185 (cf. Dv, ref. a este ej.: "Il semble qu'il est employé dans le sens de 'onde clapotante de la mer'. Il est peut-être le même que le labourdin mulo, mais avec sens figuré").
sense-3
3.(-ull- BN-baig ap. A; H (+ -uill-)), mulo (BN ap. A; Dv, H). "Nœud de la pioche percé par l'œil" Dv. "Mulo: [...] 2.º parte del azadón donde tiene el ojo; [...] 5.º cubo, ojo de un instrumento por donde se mete el mango" A. "Mullo: [...] la parte posterior del hacha" Ib. v. 1 mula. Xara bat ebakitzeko denean, langileak garbitu behar du ondoaren ingurua eta haizkoaren muloaz jo itzuli guzian. DvLab 366.
azpiadiera-3.1
mulu (-lh- S ap. A),
mullu (BN-mix ap. A). "Cubo de la rueda"A.
azpiadiera-3.2
mulo (BN-baig ap. A
; Urt II 81, Dv). "Extremo del bastón"A.
sense-4
4.mulo (Dv, A), mulu (-lh- Sc ap. A). "Tampon" Dv. "Mulhu, tapón de barricas" A. v. 1 mula (3), multzo (7). Tapa edo mulua sarturik, dutxulua nahi zuen ezarri. Herr 2-4-1959, 4.
7.mullo (G-to ap. A), mulu (V-m, Gc... ap. A), mollo (V-gip ap. Iz ArOñ). "Mata. Ota-mulu, mata de argoma" A. "Mollo, mollúa, bedármollo bat, porción de hierba suelta" Iz ArOñ. Ote-molloz bete genin gaztaiñ zarraren barrua. AtañoTxanKan 97.
sense-8
8."
Mullo (V-m), ramitos de racimo"A.
v. 1 mulko.
sense-9
9.
(L ap. Lh
; -ulloB ap. A). "Inútil (cosa o persona)"A.
"
Gizon muilo, homme inutile"Lh.
v. multzo (4).
azpisarrera-1
BELAUN-MUILO(-lh- Hb, H). Rodilla; rótula. "Belhaun muiloa (V, G, L), rotule" H. v. belaunburu. Belhaun muilo handia Senpertarra deitzen, / Ordu luke gargoro hasteko aphaintzen. HbEsk 122.
azpisarrera-2
ELUR-MUILO(edur-moillo V-gip ap. A FSeg). "Pelotilla de nieve" A. Elhur-mulu xuriño bat / bota niro gogotik / jakin dezan noiz den negu / elhur horren hotzetik. Herr 520 (1960) 4.
Haurren ahurrean elhur muluak urtzen eta suntsitzen diren bezala. EtchebZeruari 29.
azpisarrera-3
LUR-MUILO(Hb; -mullo Dv (s.v. mullo)). Terrón. "Motte de terre" Dv (que cita a Goyhetche). Ilki deneko xilotik / lur-muillo baten gainetik. Gy 27.
Nere ganaraino harriak eta lur-muiloak ezin helduz. ElzbPAd 41.
azpisarrera-4
MUILO UTZI.
Ori mullo utzirik. (B)'Ori alde bat utzirik'
.InzaNaEsZarr 2077.
Ori mullo utziko du. (B)'Ori arras aizatuko du'
.Ib. 2078.
azpisarrera-5
MUILO ZAKAR.
"Mullu-zakar (G-to), tomento o aresta, arestín" A. Autsaldi bat emanez, egin dute taka, / eskuz igurtzitzeko darion mullaka (mullo-zakarra). OrEus 101.
azpisarrera-6
MUILOZKO(-ull- Lar H (s.v. mulloa)), MULOZKO (Lar H). "Estopeño" Lar. "Estoposo" Ib.