- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Ihartu - Lekuak - EODA

Ihartu (Alorra (desagertua))

Entitatea:
Erabilera/Alorra
Arautzea:
arautu gabeko lema 
Non: Sestao
Kokalekuak:
  • yartu - (1645) UA.PORT , At.F, K.30, zk.3
    (...)
    Dokumentazioa / Documentación [...] YARTU [...] Item la mitad de otra heredad en la mier de Yartu, que linda con otra de Pedro de la Hera, mayor en dias
    (...)

    Zer: Antzinako lekua / Antiguo lugar
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • yarto - (1728) UA.PORT , At.E, K.11, zk.54
    (...)
    Izenaren aldaerak / Variantes del nombre [...] YARTO [...] Tasacion de los bienes de Antonio de Larrazabal y Maria de la Hera, vecinos del Concejo de Sestao (…) En el puesto de Yarto otra heredad; Otra heredad en el Callejo de Yarto
    (...)

    Zer: Antzinako lekua / Antiguo lugar
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • yartu - (1764) BFAH , AJO 1566/2
    (...)
    Dokumentazioa / Documentación [...] YARTU [...] La Viña y Sierra de Yartu
    (...)

    Zer: Antzinako lekua / Antiguo lugar
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • yartu - (1820) BAHP.PR , Esp. Clemente de Urioste, 2301
    (...)
    Dokumentazioa / Documentación [...] YARTU [...] Pedro de Echabarria y Maria del Casal vecinos del Concejo de Santa Maria de Sestao entregamos (…) a (…) nuestro hijo, una heredad de Pan Sembrar notoria (…) en (el) sitio titulado Yartu, parte abajo del Pozo de Abacholo
    (...)

    Zer: Antzinako lekua / Antiguo lugar
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • yartu - (1900) JE.BAR , T.12, finka zk.561
    (...)
    Dokumentazioa / Documentación [...] YARTU [...] Terreno destinado a hortalizas en el punto de Aceta, sitio llamado Yartu (…) término de Sestao
    (...)

    Zer: Antzinako lekua / Antiguo lugar
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • yarto - (1924) BFAH , AHO 19/1
    (...)
    Izenaren aldaerak / Variantes del nombre [...] YARTO [...] Yarto: Cultivo
    (...)

    Zer: Antzinako lekua / Antiguo lugar
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • yartu - (1934) BFAH.UAH.SEST , 214/124
    (...)
    Dokumentazioa / Documentación [...] YARTU [...] Que necesitamos ampliar el hueco de la huerta de la heredad Yartu, sita en la entrada de Sestao, junto al cambio de Aceta
    (...)

    Zer: Antzinako lekua / Antiguo lugar
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • yarto - (1940) JE.BAR , T.29, finka zk.402
    (...)
    Izenaren aldaerak / Variantes del nombre [...] YARTO [...] Casa en el punto de Yarto del Concejo de Sestao
    (...)

    Zer: Antzinako lekua / Antiguo lugar
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • yartu - (2016) IZ.06 , 14 / 21. or. (sarrera)
    (...)
    Euskarazko testua: Barneko zonalde izenen zerrenda luzea ikusita, nekazari giroko gizarteetan ematen den espazio fisikoaren antolaketa zehatza agerian gelditzen dela esan genezake. Baditugu El Queto (leku garai eta defendatua), Arbinaga (Rebonza eta San Nikolas arteko eremua izendatzen zuena), San Pedro (sarrera honi azpisarrera asko eta La Plaza de San Pedro eta La Ermita de San Pedro erregistroak gehitu behar zaizkio), Albiz, Urtetegi (urez naroa den lekua), Elguero (filicaria berba latindarretik eratorria, iralekua), Urtubeko (Piedra Panadera-ren inguruko aldea), Labariega (Rebonza-tik egungo Txabarri-rantz hedatzen zen, La Bariega kalea gelditu zaigu zonalde honen testigu), Las Llanas (mahastileku bezala 1642an), Iturburu (Repelega aldean kokatuta, bertako urgunearen izena hartu zuen), Jauregi (Salcedillo inguruko aldea), Yartu (Azeta eremuko lekua), Arana (Ondezaga eta Abatxolo arteko parajea), Las Sernas, Borreaga (Galindoko erroten aldera zegoen), Etxebarriaga (Galindo-ko aldaparen aldamenean), El Callejo (ibarbide, sakonune edota sakana ere izendatzen duen hitza), El Valladar (El Sol kalearen gainean omen zegoen lubeta), La Alta de Arriba (1667ko aipua), El Pedazo (egunean Escribano etxea dagoen lekua), eta El Aleron (lurzoruaren irtengunea). /// Gaztelaniazko testua: El catálogo de nombres que designan distintos lugares del concejo, compilados en documentos del siglo XVII, es uno de los hitos de esta onomástica, tanto por su amplitud como por su diversidad lexicográfica. Los registros dibujan una ordenación precisa del espacio, propia de las sociedades rurales. Entre ellos citamos El Queto (sitio alto y defendido), Arbinaga (correspondía a una zona entre Rebonza y San Nicolás), San Pedro (de esta entrada se derivan numerosas subentradas, y se asocian los registros La Plaza de San Pedro y La Ermita de San Pedro), Albiz (topónimo relacionado con la existencia de fundi o propiedades de influencia romana, como Lemoiz, Urduliz, Fruiz, etc.), Urtetegi, Elguero (del latín filicaria, helechal), Urtubeko (zona próxima a la Piedra Panadera), Labariega (lugar entre Rebonza y las playas del Ibaizabal, en la actualidad el topónimo perdura adaptado a la grafía castellana como Calle La Bariega), Las Llanas (registrado como viña en 1642), Iturburu (lugar situado en Repelega), Jauregi (sitio próximo a Salcedillo), Yartu (terreno de la zona de Azeta), Arana (paraje entre Ondezaga y Abatxolo), Las Sernas, Borreaga (lugar cercano a los molinos de Galindo), Etxebarriaga (zona situada junto a la cuesta de Galindo), El Callejo (topónimo que designa una depresión natural del terreno), Las Returas (registrado como viña y heredades en 1632), El Valladar (terraplen o desmonte abierto sobre la calle del Sol), La Alta de Arriba (cita de 1667), El Pedazo (el lugar que hoy ocupa la casa del Escribano), y El Alerón (resalte del terreno)
    (...)

    Zer: Antzinako lekua
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

  • ihartu - (2016) IZ.06 , 165-166. or.
    (...)
    Euskarazko testua: Aurkintza hau Azeta aldean zegoen, Portugalete ondoko mugan, alegia, kontzejuko mendebaldean, eta gaurko Bilbo-Santurtzi errepidetik hurbil. Iparraldetik Ibaizabal zuen mugakide eta hegoaldetik Abatxolo auzoa. // La Mier de Yartu (1645) izendatutako nekazaritza-gune honetan soroak eta mahastiak lantzen ziren batik bat, besteak beste, La Heredad Yartu (1764) eta La Viña de Yartu (1764) izeneko lursailak. Halaber, bertan egon zen El Callejo de Yartu, agian orga-estrata bat, hitz honek Enkarterri eskualdeko gazteleraz ‘gurdibidea, itxia eta pareten artekoa’ esan nahi baitu. // Gainera, herriko hondartza izandakoaren gainean eta fabriketatik hurbil zegoen leku honetako laborantza-jarduerak XX. mendea ondo sartu arte iraun zuen. Adibide gisan La Campa Yartu (1924) landa-finka eta La Huerta de la Heredad Yartu ortua aipa daitezke, besteak beste, «necesitamos ampliar el hueco de la huerta de la heredad Yartu, sita en la entrada de Sestao, junto al cambio de Aceta» (1934). // Ihartu izena, izatez, aditz-partizipio bat da, ihar ‘zimel, lehor’ adjektiboaz eta -tu aditz atzizkiaz osaturik dagoena [140. oharra: Mitxelena, 2001: 306; 100 or. eta 561; 153 or.], eta mendebaldeko euskarari dagokion aldakia igartu da, bokalarteko -g- galdu ondoren iartu / yartu bilakatzen dena. Batzuetan, gaztelaniaren eraginaz, hitzaren amaierako -u bokala -o bihurtu ohi da, honela Yarto aldaera sortzen dela. /// Gaztelaniazko testua: Paraje situado en la zona de Azeta, en la linde con Portugalete, al occidente del municipio y cerca de la actual carretera Bilbo-Santurtzi Por el norte limitaba con el Ibaizabal y por el sur con el barrio de Abatxolo. // Fue éste un espacio agrícola, también documentado como la Mier de Yartu (1645), donde se trabajaban huertas y viñedos, como la llamada Heredad Yartu (1764) y la Viña de Yartu (1764). Igualmente, aquí se encontraba el nombrado Callejo de Yartu, quiáa un camino carretil, pues en el castellano de las Encartaciones esta palabra también significa ‘vía que transitan los carros, cerrada y encajonada entre paredes’. // Además, la actividad agrícola en esta zona, situada encima de la que fue la Playa de Sestao y muy cerca de las fábricas, se prolongó hasta bien entrado el siglo XX; como ejemplo se pueden citar la finca rural titulada Campa Yartu (1924) y la Huerta de la Heredad de Yartu, ≪necesitamos ampliar el hueco de la huerta de la heredad Yartu, sita en la entrada de Sestao, junto al cambio de Aceta≫ (1934). // El topónimo vasco Ihartu es un participio verbal formado por el adjetivo ihar, que quiere decir ‘marchito’ ‘seco’, y el sufijo verbal -tu [141. oharra: Mitxelena, 2001: 306, p 100 y 561, p 153], y la variante que corresponde al euskara occidental es igartu, que tras perder la consonante intervocálica -g- se convierte en iartu / yartu. A menudo, por influencia del castellano, la vocal final -u tiende a convertirse en -o, surgiendo así la variante Yarto. El significado de esta palabra en castellano es ‘marchitado’, ‘secado’
    (...)

    Zer: Antzinako lekua / Antiguo lugar
    Non: Sestao
    Jatorria: IZ.06

 

 

UTM:
ETRS89 30T X.499092 Y.4795601
Koordenatuak:
Lon.3º0'40"W - Lat.43º18'47"N

Kartografia:

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper