(
aill- Vc ap. A; all- Aq 199 (G)),
ailada (
aill- AN-5vill ap. A
),
aillera (
A),
aillere (
H (all-),
A),
ailaga (
aill- L ap. A Apend
).
Fleje de hierro o de madera.
"Varas lisas que eligen en los jarales para cellos de barricas, comportas, etc., allarak (G)"
Aq 199.
"Fleje, ramas delgadas y rectas, cortadas verticalmente y labradas por un solo lado, que sirven para hacer aros de barricas o cestas. Muchos impropiamente tienen por sinónimos aillara y zumitza. Se distinguen en que aillara es 'fleje labrado sólo por un lado', zumitza es 'fleje labrado por los dos lados'"
A.
v. EREINOTZ-AILARA.
Eta oez ostean, zenbat pipol, arraun, allere, barrika ta tonel landuak eta landubagekoak igorritzen dira Erbeste urrunekoetara ontziak betean?
Izt C 129.
Burdinazko zatai ta aillarak sutan sartu ta txingura-ganera porrikaz ekarri ta taunk eta taunk, taunk eta taunk ekin eutsan San Martinek lanari...
A EY II 312.
Bi ailara kurtzetara lurrean irarrita.
A EY IV 60.
Ta urre utsez estal ezazu barne ta azaletik, eta gañetik inguru guzian urrezko allara bat ezarriozu.
'Coronam auream per circuitum'
.
Ol Ex 25, 11 (Ker urrezko egal bat).
azpiadiera-1.1
(Como segundo miembro de comp.).
Aren burutik erori lore-aillarak lur gainean zeuden.
Ibiñ Virgil 48.