Pertsona-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Galia - Lekuak - EODA

Galia (Eskualdea)

Entitatea:
Antolakuntza/Eskualdea
Herritarra:
galiar 
Arautzea:
Euskaltzaindiaren araua 
  • gallico, gallia, gallos, celtae - (-0100--0044 [1822, 1986]) CJC.BG , I. lib. [IRI.TVC, 173-174. or.]
    (...)
    Julio Cesar De bello Gallico [...] Gallia est omnis divisa in partes tris, quarum unam incolunt Belgae; aliam Aquitani; tertiam, qui ipsorum Iinguae Celtae, nostra Galli adpellantur. Hi omnes lingua, institutis, legibus inter se differunt. Gallos ab Aquitanis Garumna flumen, a Belgis Matrona et Sequana dividit (2 [oharra, 252. or.: C. Julii Caesaris, Commentarii, 1, cura et studio Francisci Oudendorpii, Stutgardiae MDCCCXXII])
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: IRI.TVC

  • gallia narbonensi - (1638) O.NUV , passim
    (...)
    galliâ narbonensi (III, VII. kap., 431. orr. [0948. orr.]) Galia Narbonense // gallia narbonensi (III, VIII. kap., 455. orr. [0972. orr.]) // narbonensis galliae (III, IX. kap. [IV sic], 469. orr. [0986. orr.])
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: O.NUV

  • galliae - (1638) O.NUV , passim
    (...)
    gallia (eskaintza [0510. orr.]) Quotusquisque est vel in Gallia // galliae (mandato regis [0512. orr.]) Ludovici XIII. Galliae & Nauarrae Regis authoritate cautum est // galli (I, I. kap., 002. orr. [0519. orr.]) // galliae (I, I. kap., 003. orr. [0520. orr.]) // galliae (I, II. kap., 005. orr. [0522. orr.]) in confinio Galliae // galli (I, VI. kap., 021. orr. [0538. orr.]) // gallorum (I, XI. kap., 035. orr. [0552. orr.]) // galli, callicè (I, XI. kap., 036. orr. [0553. orr.]) Besteak beste, Scaligeroren latinezko aipuan. // gallicâ, gallicis (I, XII. kap., 039. orr. [0556. orr.]) // gallis (I, XII. kap., 042. orr. [0559. orr.]) // gallice (I, XIV. kap., 057. orr. [0574. orr.]) // gallice (I, XIV. kap., 058. orr. [0575. orr.]) // gallice (I, XIV. kap., 059. orr. [0576. orr.]) // gallice (I, XIV. kap., 060. orr. [0577. orr.]) // galli (I, XIV. kap., 065bis. orr. [0582bis. orr.]) // gallica (I, XIV. kap., 066. orr. [0583. orr.]) // gallica (I, XIV. kap., 066bis. orr. [0583bis. orr.]) // gallorum, gallice (I, XIV. kap., 071. orr. [0588. orr.]) // gallice (I, XIV. kap., 072. orr. [0589. orr.]) // galliam (II, II. kap., 078. orr. [0595. orr.]) // gallias (II, II. kap., 079. orr. [0596. orr.]) Isidororen latinezko aipu batean // gallis (II, II. kap., 079. orr. [0596. orr.]) // galliâ, galliae (II, III. kap., 102. orr. [0619. orr.]) // gallicae (II, IV. kap., 106. orr. [0623. orr.]) // gallicae (II, IV. kap., 108. orr. [0625. orr.]) // gallicâ (II, V. kap., 118. orr. [0635. orr.]) // galliae (II, VI. kap., 132. orr. [0649. orr.]) // galliâ (II, VIII. kap., 155. orr. [0672. orr.]) Frantzia // galliae (II, VIII. kap., 165. orr. [0682. orr.]) // galliam (II, VIII. kap., 166. orr. [0683. orr.]) // galliae (II, VIII. kap., 167. orr. [0684. orr.]) // galliam, gallicâ, galliae (II, VIII. kap., 168. orr. [0685. orr.]) // galliae (II, VIII. kap., 172. orr. [0689. orr.]) // gallia, gallici (II, VIII. kap., 173. orr. [0690. orr.]) Besteak beste, Thuan-en latinezko aipuan. // galliam (II, VIII. kap., 173. orr. [0690. orr.]) // galliam, franciae, francorum (II, IX. kap., 178. orr. [0695. orr.]) // gallis, francorum, franciam (II, IX. kap., 182. orr. [0699. orr.]) Besteak beste Reginón de Prusniens-en eta Paulo Emilioren latinezko aipuetan // galliae, francicorum (II, IX. kap., 190. orr. [0707. orr.]) // gallie, galliâ, galliae (II, IX. kap., 197. orr. [0714. orr.]) Latinezko aipuan // gallie, galliâ (II, IX. kap., 198. orr. [0715. orr.]) // gallicâ (II, IX. kap., 199. orr. [0716. orr.]) // galliae (II, X. kap., 220. orr. [0737. orr.]) Karlomagnoren bizitzaren latinezko aipuan // gallorum (II, XI. kap., 240. orr. [0757. orr.]) // galliâ celticâ (II, XII. kap., 254. orr. [0771. orr.]) // gallos, rencis (II, XIII. kap., 270. orr. [0787. orr.]) // galliam, galliae, gallorum, galli (II, XIII. kap., 272. orr. [0789. orr.]) Besteak beste, Sampiro de Astorgaren latinezko aipuan // gallia, francorum, franciae (II, XIII. kap., 281. orr. [0798. orr.]) Besteak beste, monasterio regulenseko latinezko aipuan // gallus (II, XIII. kap., 294. orr. [0811. orr.]) // gallicae (II, XIII. kap., 295. orr. [0812. orr.]) // galliam (II, XV. kap., 339. orr. [0856. orr.]) // galliam, francico, francorum, franciae (II, XV. kap., 340. orr. [0857. orr.]) Besteak beste, Pardiaceko monasterioko latinezko aipuan // gallicis, franciae, gallicar. (II, XV. kap., 342. orr. [0859. orr.]) // galliâ, francorum (II, XV. kap., 345. orr. [0862. orr.]) // galliâ, gallus (II, XV. kap., 349. orr. [0866. orr.]) // galliae (II, XV. kap., 353. orr. [0870. orr.]) // gallicae (II, XVI. kap., 357. orr. [0874. orr.]) // gallos, franciae, galliâ (II, XVI. kap., 359. orr. [0876. orr.]) // gallorum seu francorum, francum, gallum, galliâ (II, XVII. kap., 368. orr. [0885. orr.]) // galliarum (III, I. kap., 384. orr. [0901. orr.]) San Jeronimoren latinezko aipuan // galliam, galliâ (III, I. kap., 385. orr. [0902. orr.]) // galliam, francorum (III, I. kap., 386. orr. [0903. orr.]) // gallie, gallic., gallis, francicarum, galliae (III, II. kap., 390. orr. [0907. orr.]) Besteak beste, Elias Venetoren latinezko aipuan // galliâ, francicarum, francicis (III, II. kap., 394. orr. [0911. orr.]) // gallis (III, III. kap., 395. orr. [0912. orr.]) // galliam, francorum (III, III. kap., 396. orr. [0913. orr.]) // galli (III, III. kap., 400. orr. [0917. orr.]) // galliae (III, IV. kap., 400. orr. [0917. orr.]) // gallis (III, IV. kap., 401. orr. [0918. orr.]) // galliam (III, IV. kap., 402. orr. [0919. orr.]) // galliae (III, IV. kap., 403. orr. [0920. orr.]) // galliae, francorum (III, V. kap., 418. orr. [0935. orr.]) Besteak beste, Eliza condomienseko dokumentuaren latinezko aipuan // galliae (III, VIII. kap., 445. orr. [0962. orr.]) // galliae (III, VIII. kap., 448. orr. [0965. orr.]) // galliae (III, VIII. kap., 450. orr. [0967. orr.]) // galliae, francorum (III, VIII. kap., 457. orr. [0974. orr.]) // galliae, francie (III, VIII. kap., 458. orr. [0975. orr.]) // galliae (III, VIII. kap., 462. orr. [0979. orr.]) // gallus, francorum (III, VIII. kap., 465. orr. [0982. orr.]) Erromako Aracoeliko Andre Mariako latinezko inskripzion eta Ciconioren latinezko aipuan // gallis (III, IX. kap. [IV sic], 466. orr. [0983. orr.]) // galliâ (III, IX. kap. [IV sic], 467. orr. [0984. orr.]) // galliam, gallico, galliae, galliam (III, IX. kap. [IV sic], 468. orr. [0985. orr.]) Besteak beste, Julio Zesarren eta Livioren Epitomearen latinezko aipuetan // galliae, gallis, gallia, gallorum, gallias (III, IX. kap. [IV sic], 469. orr. [0986. orr.]) Besteak beste, Zizeronen eta Plinioren latinezko aipuetan // galliae, galli, francorum (III, IX. kap. [IV sic], 470. orr. [0987. orr.]) Besteak beste, Apiano Alexandroren latinezko aipuan // celtogalatiâ (III, IX. kap. [IV sic], 470. orr. [0987. orr.]) Celtogalacia // gall[i]ae (III, IX. kap. [IV sic], 474. orr. [0991. orr.]) // gallus (III, IX. kap. [IV sic], 476. orr. [0993. orr.]) Ciacon-en latinezko aipuan // galliae (III, X. kap., 478. orr. [0995. orr.]) // gallia, franciae (III, X. kap., 486. orr. [1003. orr.]) // galliae, franciae (III, XI. kap., 504. orr. [1021. orr.]) // galliae, galliâ (III, XII. kap., 519. orr. [1036. orr.]) // galliae, galliâ (III, XIII. kap., 540. orr. [1057. orr.]) // galliae (III, XIII. kap., 541. orr. [1058. orr.]) // galliae (III, XIII. kap., 550. orr. [1067. orr.]) // galliae (index, s.v. arecomica [1079. orr.]) // gallis (index, s.v. basci & biscaini [1080. orr.]) // galliae (index, s.v. galliae [1084. orr.]) // gallis (index, s.v. vasconum lingua [1095. orr.])
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: O.NUV

  • galiati - (1802) Mg.PAb , 204
    (...)
    Eragozten deuskube ezer aurreratutia soldau aldra latzgarri bik; bata dator Uriti, bestia *Galiati
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • galliae - (1847 [1986]) CIL , II. lib., 2959 [IRI.TVC, 183. or.]
    (...)
    En las fuentes latinas se documenta también con el segundo elemento como -gorri-: "In itinerario (p. 393, 1) Calagorra forma in libris melioribus traditur; Tarracone extat titulus C. Sempronii M. f(ilii) Gal(eria) Fidi Calagorrit(ani); similisque Calagorris forma, quam supra habuimus in titulo n. 2959, tam ab Ausonii libris (epist. 25, 57) quam in oppido Galliae cognomine ab auctoribus melioribus confirmatur", CIL, II, p. 404. Se trata, a mi juicio, del topónimo más antiguamente documentado en relación con la lengua vasca
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: IRI.TVC

  • gaule - (1863) RAY.DTBP , introduction V
    (...)
    Trois grandes voies romaines parcouraient les Basses-Pyrénées [...] La seconde, d'Astorga a Bordeaux, entrait en Gaule par le pays de Cize, traversait Saint-Jean-Pied-de-Port, Larceveau, Saint-Palais, Garris, et gagnait Dax
    (...)

    Zer: Eskualdea (Galia)
    Non: Frantzia
    Jatorria: RAY.DTBP

  • galia, celtas, galos, céltica - (1986) IRI.TVC , 173-175. or.
    (...)
    1. El nombre de Aquitania aparece por primera vez, como es conocido, en el comienzo de la obra de Julio Cesar De bello Gallico, donde se señala que la Galia está dividida en tres partes: una que habitan los belgas, otra los aquitanos, la tercera los que en su lengua se llaman celtas y en la nuestra, es decir en la de Cesar, galos, y todos éstos se diferencian entre sí en lengua, costumbres y leyes, separando a los galos de los aquitanos el río Garona, y de los belgas el Marne y Sena: Gallia est omnis divisa in partes tris, quarum unam incolunt Belgae; aliam Aquitani; tertiam, qui ipsorum Iinguae Celtae, nostra Galli adpellantur. Hi omnes lingua, institutis, legibus inter se differunt. Gallos ab Aquitanis Garumna flumen, a Belgis Matrona et Sequana dividit (2 [oharra, 252. or.: C. Julii Caesaris, Commentarii, 1, cura et studio Francisci Oudendorpii, Stutgardiae MDCCCXXII]). // Más tarde, en la época de Diocleciano, hacia finales del siglo III, la Aquitania de Cesar se llamó Aquitania Novempopulana, para distinguirse de Aquitania Prima y Aquitania Secunda, pues, como se ve por las señaladas denominaciones, el nombre de Aquitania fue extendido a otros territorios, comenzando por constituir, en virtud de la reforma administrativa llevada a cabo por Augusto, una gran provincia de la Gallia Nova. // Estrabón, que nació el año 65 a.C. en Amasia, Capadocia, y murió hacia el 20 p.C., (3 [oharra, 252. or.: Estrabón, Geografía de Iberia, edición, traducción y comentario por Adolfo Schullen, Fontes Hispaniae Antiquae, VI, Barcelona 1952]), (IV, 2, 1), señala que los aquitanos se distinguen del pueblo galo por la forma de sus cuerpos y por su lengua, siendo más parecidos a los iberos, y en (IV, 1, 1) dice que los aquitanos son completamente diferentes de los demás, no sólo por su idioma, sino también por sus cuerpos, siendo más parecidos a los iberos que a los galos. Confinan en el río Garona, habitando dentro de éste y del Pirineo. Hay más de veinte pueblos de los aquitanos, pero pequeños e insignificantes (4 [oharra, 252. or.: Rohlfs, p. 17, señala que "L'Aquitania Novempopulana, a laquelle est faite aIlusion déja dans la fameuse inscription d'Hasparren (début du III. siécle), comprenait d'abord les neuf peuples des Ausci, Bigerri, Boiates, Consoranni, Convenae, Elusates, Lactorates, Tarbelli et Vasates. Plus tard, dans la 'Notitia provinciarum et civitatum Galliae' (fin du IV. siécle), le nombre des peuples compris dans la Novempopulanie, avec I'adjonction des Aturenses, Beneharnenses et Ilurenses est porté a douze, ce qui correspond aux douze évéchés de I'ancienne Aquitaine dans sa primitive organisation chrétienne", y cita a J.-F. Bladé, Mémoire sur l'histoire religieuse de la Novempopulanie romaine, Bordeaux 1885)]: // Οί λκονιτανοί διαφέρονσι τοῦ Γαλαπκοῦ φύλού κατά τε τἁς τὦν σωμάτων κατασκενἁς καὶ κατἁ τήν γλὦτταν, ἑοίκασι δέ μᾶλλον '`Ιβηρσιν. // ...τούς μἑν 'Ακνιτανοὺς τελέως έξηλλαημένονς οὺ τᾖ γλώττη μόνον ἁλλἁ καὶ τοις σώμασιν, ἑμφερεῖς '`Ιβερσι μᾶλλον ᾔ Γαλάταις. ὁρίζονται δἑ τῷ Γαρούνα ποταμῷ, ἑντὁς τοὑτον καὶ τῆς Πνρήνης οὶκοῦντες. ἔστι δἑ ἔθνη τὦν 'Ακονιτανὦν πλείω μἑν τὦν ἔικοσι, μικρἁ δἑ καὶ ἄδοξα... // Como se ve nítidamente por estas palabras y por las del propio Julio Cesar, la Aquitania primitiva está definida como un territorio ocupado por un grupo étnico bien diferenciado del de los galos colindantes, lo cual no está en contra de que hubiera elementos ibéricos fuera de la Península propiamente dicha y como prolongación de los de la misma en la zona mediterránea, pues Estrabón sitúa como límite de esta provincia y de la Ibérica el templo de Afrodita Pirenaica, y añade que algunos dicen que el sitio de los Trofeos de Pompeyo es el límite entre Iberia y Galia (...μέχρι τοῦ ὶεροῦ τῆς Πυρηναίας 'Αφροδίτης. καὶ τοῦτο δ' ἑστὶν ǒριον ταύτης τε τῆς ἑπαρχίας καὶ τῆς 'Ιβηρικῆς. ἔνιοι δἑ τὁν τὁπον ἑν ῷ ἑστι τἁ Пομπηίου τρόπαια ὅριον 'Ιβηρίας ἁποφαίνουσι καὶ τῆς Κελτικῆς), que en cualquier caso estaba situado en zona hoy francesa. // 2. La lengua que se les opone es la céltica, que, según se desprende de las palabras escritas en griego por Ireneo de Lyon, heresiólogo del siglo II de origen greco-asiático que escuchó a Policarpo en Esmirna antes del año 156, y que en el 177 era presbítero en Lyon, sucediendo poco después a Potino en el episcopado, es la lengua que habitualmente él mismo estaba obligado a hablar en Lyon, Αούγδουνον a la sazón, llamándola bárbara, por lo que pide que no se le exija -habla en primera persona del plural- ni arte retórica, ni destreza en la pluma, ni elegancia de expresión, ni arte persuasoria, simplemente escribir con verdad y sencillez (5 [oharra, 252. or.: Contre les hérésies, ed. de A. Rousseau y L. Doutrelau, etc., París 1965-1979. Véase Βιβλίον α Пροοίμιον ‘Liber I. Praefatio'. De parte de ello hay traducción castellana de José Montserrat Torrents en Los gnósticos, tom. I y II, Madrid 1983]). Dice así: // Οὑκ επιζητήσεις δἑ παρ' ὴμῶν τῶν ἑν Κελτοἳς διατριβόντων, καὶ περὶ Βάρβαρον διάλεκτον τὁ πλεῖστον άσχολονμένων, λόγων τέχνην, ἣν οὑκ ἑμάθομεν, οὔτε δύναμιν συγγραφέως ἢν οὑκ ἠσκήσαμεν, οὕτε καλλωπισμὁv λέξεων, οὕτε πιθανότητα, ἣν οὑκ οἴδαμεν ἀλλά ἁπλῶς, καὶ ἀληθῶς καὶ ἰδιωπκῶς..., trasladado más tarde al latín por un traductor anónimo, al menos antes del año 422, pues Agustín lo cita en el Contra Julianum (Migne, Patrologia latina 44, col. 644): Non autem exquires a nobis, qui apud Celtas commoramur, et in barbarum sermonem plerumque vacamus, orationis artem, quam non didicimus, neque vim conscriptoris, quam non affectavimus, neque ornamentum verborum, neque suadelam, quam nescimus: sed simpliciter et vere et idiotice ea, ...
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: IRI.TVC

  • galia: galia - (1991) SAR.EEF , Euskera, XXXVI (1991-3), 1066. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: SAR.EEF

  • galia (galiar) - (1994) KINT.EF , Euskera, XXXIX (1994, 3), 2. zerr., 1372. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: KINT.EF

  • Galia / Galiak: galiar - (2004) ARAUA.142 , Euskera, XLIX (2004, 2), 1031. or.
    (...)
    Gallia (latina); Galia (gaztelania); Gaule (frantsesa); Gaul (ingelesa). Oharra: Zehar marraz bereizitako formak maila berean onartzen dira. Adibidez: Galia/Galiak
    (...)

    Zer: Antzinateko eskualdea
    Non: Erromatar Inperioa
    Jatorria: ARAUA.142

 

  • Galiak (alonimoa)
  • Galia (gaztelania)
  • Gaule (frantsesa)
  • Gaul (ingelesa)
  • Gallia (klasikoa)
UTM:

				
Koordenatuak:
Lon.4º2'12"E - Lat.47º9'50"N

Kartografia:

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper