- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Salmantón - Lekuak - EODA

Salmantón (Kontzejua, auzoa)

Entitatea:
Populamendua/Herri ofiziala
Altitudea:
429 
Arautzea:
batzordearen argitalpena 
Non: Aiara
Kokalekuak:
  • salvaton, salvantone - (0864) GAND.SM , 641

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.05

  • salbantone - (0864) OV.05 , 650
    (...)
    0864 Salbantone (LG 650)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: OR.AIAR

  • salbaton - (0864 [1990]) BARR.OTA , II. lib., 208. or.
    (...)
    salbaton, salbanton, salbantone edo Salmantón. El nombre del pueblo en la donación de San Vicente de Añes (864)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salbantone - (0864 [1990]) BARR.OTA , II. lib., 208. or.
    (...)
    salbaton, salbanton, salbantone edo Salmantón. Forma en que figura citado por primera vez el pueblo de Salmantón en el documento de fundación del Monasterio de San Vicente de Añes, año 864
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: BARR.OTA

  • salbantó, -tone - (0864/05/21 [1807, 2013]) LLOR.NHPV , III, 98-102 [IZ.03, 357, 358. or.]
    (...)
    Donación de muchas iglesias al monasterio de san Felix de Oca en 21 de mayo de 864 [1 Hala transkripzioa nola gaztelaniarako itzulpena Llorenteren bildumatik jaso da hitzez-hitz, 1807, III. liburukia, 98-102. or.]. // Archivo de San Millán, becerro gótico, fol. 45, y galicano, fol. 108 [...] Et ego Didaco, comite, confirmo ad huius regule et ad Aquelle abbate de sancti Ioannis ipsa defesa et silva que est in Barcena de illo vado usque ad illo roio qui descendit de Salvata; itaque, preter homines de hoc monasterio, alios homines de alias villas non habeant licencia in ipso ribo infra termino supradicto piscatos prendere, naec aliqua genera scindere in ipsa silva glandiferos, vel aliqua genera arborum que sunt in ea et in Barcena, id est de illo roio de Salbata per suma ripa de Barcena usque ad illa via publica qui discurret de Salvata apud Salbantó, et per illo semitario qui discurret de Faro ad Coronellas, et per suma ripa usque ad illa serna de Gaucella: et in ipsa silva defesa alios heredes non habeant porcionem, sed propia sit confirmata in hunc monasterium; et ipsa serna de Gaucella de illo ribo maiore ad sursum, et iuxta arroio de Gaucella usque ad illa fonte, ad integritatem sint confirmata; amen [...] Et meas villas prenominatas cum suas decanias ad ipsos deserviant, id est, Angulo, et Salbata, et Eversa, et Lixarzo, et Urzanico, et Pando, et Fluiso, et Ervico, Desolio, et Dobaltia, et Salbantone [Y yo el, conde Diego confirmo a esta regla y a Aquelio, abad de san Juan, la misma dehesa, y la selva de Bárcena desde el vado hasta el arroyo que baja a Salvada, por lo qual solamente los hombres de este monasterio, y no los de otras villas, tendrán licencia de pescar en el mismo río dentro de los términos acotados, y lo mismo en quanto a cortar en la citada selva los árboles que fructifican bellota y otros qualesquiera de los que hay en ella y en Bárcena desde el río de Salvada por la riba alta de Bárcena hasta el camino público que va de Salvada a Salvanton, y por el sendero de Faro para Coronillas, y por lo alto de la riba hasta la serna de Gaucella; y en la dehesa de la misma selva no haya porcionistas, porque ha de ser propia de este monasterio, y lo mismo la citada serna de Gaucella hasta la fuente; todo lo cual sea firme íntegramente, amen (...) Y sirvan a dichos monasterios mis villas citadas con sus decanías, a saber, Angulo (13 Angulo. Ya he dicho que no hay ahora lugar con este nombre, pero sí un valle), Salvada (14 Salvada. Tampoco con este, pero sí, la peña que conserva el nombre de Salvada entre los valles de Angulo y Ayala. El pueblo de Maroño en Ayala, provincia de Álava, es sucesor de Salvada, y por eso goza diezmos san Millán de la Cogulla), Eversa (15 Eversa. Lugar despoblado de Ayala); Lixarzo (16 Lixarzo. Hoy Lexarzo en Ayala), Urzanico, Pando, Fluiso (17 Urzanico, Pando, Fluiso. Lugares despoblados en Ayala), Ervico (18 Ervico. Hoy Ervi en Ayala), Desolio (19 Desolio. Hoy Soxo en Ayala), Dobaltia (20 Dovaltia. Este lugar se llamó después Obaldia, se despobló, y le sucedió el actual Madaria en Ayala, priorato de san Millán), y Salvanton (21 Salvanton. Hoy Salmanton en Ayala)]
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.03

  • salmanton - (0866) OV.05 , 650
    (...)
    0866 Salmanton (LG 650)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: OR.AIAR

  • salvantone - (1114) GAND.SM , 944

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.05

  • beila vermudez de salvaton, sancio alvarez de salvanton, tellu munnioz de salvanton - (1114) LED.CSM , 227

    Zer: Antroponimoak
    Non: --
    Jatorria: IZ.05

  • beila vermudez de salvaton, sancio alvarez de salvanton, tellu munnioz de salvanton - (1114) GAND.SM , 945

    Zer: Antroponimoak
    Non: --
    Jatorria: IZ.05

  • salbantone - (1114) OV.05 , 650
    (...)
    1114 Salbantone (LG 650)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: OR.AIAR

  • salbanton - (1114 [1990]) BARR.OTA , II. lib., 208. or.
    (...)
    salbaton, salbanton, salbantone edo Salmantón. Forma en que aparece a veces el nombre del pueblo (1114)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • juan saes de salmanton - (1514) FDMPV.053 , 386
    (...)
    Aiara, 1514
    (...)

    Zer: Antroponimoa
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.05

  • salmantón - (1533) OR.AIAR , 177

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.05

  • salmantón - (1533) AR.BNA , II, 506
    (...)
    1533 Salmantón (AA2 506)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: OR.AIAR

  • salmanton - (1551) DIBO.LVMG , 399

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.05

  • salmantón - (1560) IZ.03 , 121

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.05

  • Salmanton - (1696-1773) Gam. , 35
    (...)
    La tercera de Sopeña / con Respaldiza, y Madaria / Maraño [sic], Menoyo, Añes / Salmanton, con Aguiniga
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: Gam.

  • salmanton - (1700-1800) Gam. , 35

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.05

  • salmanton - (1745) IRIOL.FOGBI , 2269
    (...)
    1745 (Salmanton) (FB 2269)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: OR.AIAR

  • salmanton - (1771-) AAHP.PALORABZ , 0932

    Zer: Leku-izena
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1771-1862) AAHP.HIPAURK , 0164

    Zer: Leku-izena
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1771-1862) AAHP.HIPAURK , 0152

    Zer: Leku-izena
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1797) LAND.HEPA , 166. or.

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1797) LAND.HEPA , 13. or.

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1797) LAND.HEPA , 160. or.

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1797) LAND.HEPA , 161. or.

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1798) LAND.HCPA , I. lib. 109. or.

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1798) LAND.HCPA , I, 109
    (...)
    1798 Salmanton (LD 109)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: OR.AIAR

  • salmanton - (1802) DRAH , II, 1

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.05

  • salmanton - (1802) DRAH , II, 288
    (...)
    l. de señ. en la herm. de Ayala, prov. de Álava. Confina por e. con la sierra de Salvada, por s. con el valle de Angulo, por o. con Lexarzo, y por n. con Ates. Tiene una fuente mineral muy abundante y á propósito para curar varias enfermedades: 25 vecinos con 2 regidores para su gobierno, y el gobernador y justicia ordinaria comun á la hermandad: una iglesia dedicada á santa María, servida por un beneficiado que presenta el obispo de Calahorra. El monasterio de S. Millan de la Cogulla percibe la mitad de los frutos decimales. Pertenece al ob. de Calahorra, su vic. y arcip. de Ayala. M.
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DRAH

  • salmancon [sic] - (1829 [1557]) CENS.CAST.XVI , Ap. 120b
    (...)
    AYALA // Luyando // Oquendo // Respaldiza // Amurrio // Barambio // Izoria // Larrimbe // Astobiza // Lezama // Saracho // Aguinaga // Llanteno // Añez // Lecamaña // Echagoyen // Sojo // Erbi // Legarzo [sic; -j-] // Beostegui [sic; Beotegui] // Mendieta // Costera // Sta. Coloma // Lujo // Sanmancon [sic; -ton] // Madaria // Retes // Olabeza [sic; -zar] // Maroño // Menagaray // Quejana // Menoyo // Oceca // Murga / [Vecindario:] 1497
    (...)

    Zer: Herria [Salmantón]
    Non: Aiara
    Jatorria: CENS.CAST.XVI

  • salmanton - (1845-1850) MAD.DGEH , AR, 146 B s.v. lejarzo

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1845-1850) MAD.DGEH , AR, 45 B s.v. alava

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1845-1850) MAD.DGEH , AR, 180 A

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1845-1850) MAD.DGEH , AR, 180 A

    Zer: Auzoa
    Non: Salmantón
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1845-1850) MAD.DGEH , AR, 180 A s.v. salmanton

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1845-1850) MAD.DGEH , AR, 156 B s.v. menoyo

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1845-1850) MAD.DGEH , AR, 162 A s.v. oceca

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1845-1850) MAD.DGEH , AR, 100 B s.v. ayala

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1845-1850) MAD.DGEH , AR, 185 A s.v. tejera, la

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1845-1850) MAD.DGEH , AR, 101 A s.v. ayala

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1845-1850) MAD.DGEH , AR, 152 B s.v. maroño

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1849) MAD.DGEH , XIII, 701

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.05

  • salmanton - (1877) BEC.LA , 320
    (...)
    1877 Salmanton (BB 320)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: OR.AIAR

  • salmanton - (1877) BEC.LA , 320. or.

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmantón - (1892) MEND.AY , 2
    (...)
    1892 Salmantón (MD 2)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: OR.AIAR

  • salmanton'en, salmonton'en [sic] - (1926) ETX.EEI , Euskera III-IV (1926), 93, 94, 100, 103, 108. or.
    (...)
    Ituŕburu (Salmanton'en...) 93. or.; Rekalde (Aria'n, Aezkoa'ko Iribeŕi'n, Eritz'en, Eauŕta'n, Salmanton'en, Astigaŕaga'n...) 94. or.; Mugaburu (Salmonton'en [sic]...) 100. or.; Mendieta (Menagarai'n, Agiñiga'n, Salmanton'en, Gordexola'n...) [...] Uriondo (Salmanto'en...) 103. or.; Sagaŕdialdea (Salmanton'en...) 108. or.
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: ETX.EEI

  • salmantón - (1940) NOM.1940 , Araba, 10. or.

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • SALMANTON - (1962) LG.ASAF , 533
    (...)
    SALMANTON.- Santa Marina (PA). Magdalena (ED). Santa Marina (ED)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: LG.ASAF

  • salmanton (?) - (1963) ELEIZ.LAVTV2 , BRSBAP, XIX, 3 (1963), 251
    (...)
    lugar del valle de Ayala (Alaba)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: ELEIZ.LAVTV2

  • salmantón: salbantone (salbantondar) - (1976) E.EUS.LIZ.KN , Euskera, XXI (1976, 1), 307. or.
    (...)
    Kodea: 1.2.4.22.
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: E.EUS.LIZ.KN

  • salmanton - (1982) GARURR.COMAL , V. lib., 13. or.

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1984) GARURR.COMAL , V. lib., 11. or.

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmantón - (1984) GARURR.COMAL , V. lib., 76. or.

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmantón - (1984) GARURR.COMAL , V. lib., 77. or.

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1984) GARURR.COMAL , V. lib., 18. or.

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • SALMANTON: SALBANTONE - (1986) HPS.EAE , 34

    Zer: Entitatea
    Non: Aiara
    Jatorria: HPS.EAE

  • salmantón - (1989) OV.05 , --
    (...)
    lugar del valle de Ayala
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salbantone - (1990) BARR.OTA , II. lib., 208. or.
    (...)
    salbaton, salbanton, salbantone edo Salmantón.
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1990) BARR.OTA , II. lib., 208. or.
    (...)
    salbaton, salbanton, salbantone edo Salmantón. Nombre actual del pueblo (alt. 419 mts.)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (1991) NOM.1991 , Ar. 08

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmantón - (1992) FK , 086-43-170-2
    (...)
    ayala/aiara
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salbantone - (1993/12/02) DEIKER.HPS , 65015
    (...)
    086-43 170
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • Salmanton - (1995/03/10) EJ.ENT95 , 2614. or.
    (...)
    OGASUN ETA HERRI ADMINISTRAZIO SAILA KULTURA SAILA 1145 ERABAKIA, 1995eko otsailaren 20koa, Erakunde Harremanetako eta Toki Administrazioko zuzendariarena eta Hizkuntza Aholkularitza eta Informaziorako zuzendariarena, Euskal Autonomi Elkarteko udalerrien biztanleria guneen izenei zabalkundea ematen diena. Euskal Autonomi Elkarteko udalei kontsulta egin ondoren eta urtarrilaren 3ko 1/1995 Dekretuaren 7.1.j). eta 13.d) ataletan, apirilaren 30eko 286/1991 Dekretuaren 17.e) atalean eta apirilaren 23ko 258/1991 Dekretuaren 13.c) atalean ezarritakoarekin eta azaroaren 24ko Euskeraren Erabilpena Arauzkotzezko 10/1982 Oinarrizko Legearen 10. atalean ezartzen denarekin bat, biztanleria guneen izenen erabileran batasuna bermatzeko, hauxe ERABAKI DUGU: Erabaki honen Eraskinean agertzen den Euskal Autonomi Elkarteko udalerrien biztanleria guneen izenen zerrendari zabalkundea ematea. Vitoria-Gasteiz, 1995eko otsailak 20. Erakunde Harremanetako eta Toki Administrazioko zuzendaria, IÑIGO BARANDIARAN BENITO. Hizkuntza Aholkularitza eta Informaziorako zuzendaria, XABIER AIZPURUA TELLERIA. Udala: Ayala.
    (...)

    Zer: Biztanleria-entitatea
    Non: Aiara
    Jatorria: EJ.ENT95

  • Salmanton - (1998) GSAL.CTOPA , 8-083-000
    (...)
    Salmanton (Ayala)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: GSAL.CTOPA

  • salmantón: salmanton - (2000) E.EUS.GOR.EAE , Euskera, XLV (2000, 3), 1188. or.

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: E.EUS.GOR.EAE

  • Salmantón: Salmanton - (2001) EUDEL , 121

    Zer: Biztanle-entitatea
    Non: Aiara
    Jatorria: EUDEL

  • salbantone (gazt. salmantón) - (2001) OR.AIAR , 177-178, 182. or.
    (...)
    Aiarako herri honen bi etimologia dira kontuan hartu beharrekoak, Albertos Firmat-ena eta I. Horch-ena. Albertosen arabera izen honen oinarria sala- da, Europako ibai izen askotan dagoena, berdin bigarren elementua -m a n t i a; horrela, izena S a l m a n t i a-ren aldaera den Salmanto-ren gainean eratuta litzateke (1970: 198). Bestela uste du I. Horch-ek: pertsona izen bat *Salva(n)tus eta -one atzizkia (I. Horch 343). J. C. Barojak sail batean sartu zuen Salbantone, zeinean izenek -o bukaera zeukaten nominatiboan eta akusatiboan -onem, taldekideen artean Armiñón, Barrón, Buradon eta beste zenbait bazeuden (Baroja 1980: 254-255). // Edonola ere, etimologiek jatorri indoeuroparra bilatzen dute, nahiz eta bien artean Salbantone-ren azalpenean oso desberdinak izan. Beste aukera bat litzateke jatorrian hagionimo bat zela pentsatzea, ondoren aldaketa fonetikoa jasan zuela [...] P.S. // Lan hau bukatu ondoren, toponimia eta hizkuntzekin zerikusi handia duen libu ru baten ezaguera izan da (Francisco Villar-en Indoeuropeos y no indoeuropeos en la Hispania prerromana, Salamanca, 2000). Antzinako eta egungo toponimia ikertuz, frogatu nahi du indoeuropar herriak egon zirela iberiar penintsulan erromatarrak eta zeltiberiarrak baino lehenago. Liburu mardula eta mamitsua da, aspaldiko hizkuntzen hedapenaz eta antzinatasunaz jarduteko eta xede horretarako azterketa toponimiko ugari egiten ditu. Hauetako batzuek, beharbada, zerikusia izan dezakete lan honetako zenbait izenekin. Irakurketa arin baten ondoren, hauexek dira liburuko indoeuropar toponimoekin zerikusia izan dezaketenak: Aloria, Izoria, Maroño, Murga eta Salbantone [30. oin oharra: Aipagarria da antzinako Hispaniako hegoaldean Erbi leku izena bazela. Homonimia hutsa dela pentsa liteke, Villar-ek izen ez indoeuropartzat hartzen badu ere]. Hauetako gehienentzat lehenago ere etimologia indoeuroparra eman izan da, latina normalean, eta agian garai zaharragokoak dira baina horrek azterketa espezializatua behar du
    (...)

    Zer: Herria, auzoa
    Non: Aiara
    Jatorria: OR.AIAR

  • salmanton - (2002/11/28) OB.AG , 1.1
    (...)
    Onomastika batzordeak Eibarren izandako bileran onartutako izena. // 22000.- Salmanton (of.), Salmanton (eusk.), Salmanton (prop.). Zer: Entidad. Oin oharra: La primera cita de este pueblo es del año 864 donde figura Salbantone y el río Salvanto. En el año 1114 figura como Salvantone y Salvanton. En un primer momento la real Academia propuso Salbantone como forma euskérica por falta de datos y teniendo en cuenta que el euskera es más conservador en al toponimia pero posteriormente se ha revisado dicha propuesta. En cualquier caso es posible que estudios más detallados de la toponimia menor nos den algún día la forma euskérica de forma fehaciente, aunque lo más probable es que fuese la actual, Salmanton. // Es importante que en este concejo se recuperen los nombres de los barrios, usados por lo menos hasta 1930 y que hoy en día prácticamente están en el olvido
    (...)

    Zer: Kontzejua
    Non: Aiara
    Jatorria: OB.AG

  • salmanton - (2005) AR.MAP200 , --

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • Salmantón - (2005) AFA.IZ , --
    (...)
    30 biztanle
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: AFA.IZ

  • salmantón - (2005) NOM.GEOGR , Ar. MTN,25
    (...)
    ayala/aiara
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton - (2005) NOM.GEOGR , Ar.
    (...)
    Salmanton / Salmantón
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmantón - (2005) NOM.GEOGR , Ar.
    (...)
    Salmanton / Salmantón
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmanton auzoa (kontzejua) - (2006/06/02) DEIKER.HPS , 65015
    (...)
    086-43 170
    (...)

    Zer: Auzoa (kontzjua)
    Non: Aiara
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • salmantón - (2013) IZ.03 , 278-280, 356. or.
    (...)
    Auzoburua / Capitalidad del concejo: ED50 30T X.492704, Y.4766810, alt. 440 m. // Kontzeju hau Aiarako menditsuenetakoa da, Gorobel mendilerroaren iparraldeko mazeletan baitago, Ungino gailur ikusgarriaren iparraldeko mendi-adarretan hain zuzen ere, Errekalde ibaiaren eskuinean. Iparraldean Ozeka eta Menoio ditu, ekialdean Maroño, hegoaldean Madaria eta aipatutako Gorobel mendilerroa, eta mendebaldean Lexartzu eta Erbi. Becerro de Bengoak, 1877ko Libro de Álava izenekoan, Chave, Lumbarriaga eta Mendieta etxaldeak aipatzen ditu kontzejuan. Auzo nagusia ere Salmantón izendatu ohi da eta bertan dago eliza nagusia, Santa Marinaren adbokaziopean. Madozen Diccionario ezagunean (1845-1850) Santa María parrokia aipatzen da, baina seguru asko akatsa da, nahiz eta horrez gainera, Santa Marina ermita bat ere aipatzen duen. Egia esan, Andra Maria Magdalena ermita zaharra auzo erdiko bidegurutzean dagoen eraikin txiki bat da eta, zenbait urtetan kontzejuko areto bezala erabili zen. Gaur egun, ordea, batzar horiek eskolan egiten dira. La Magdalena izena ere erabiltzen da ondoko finka izendatzeko. Santa Marina herriko gunearen alderdi bat da, hari datxezkion eta Etxabe eta Mugaburu izenekin ezagutzen direnak pasatu ondoren. Beraz, Izoriatik datorren A-4614 errepidetik iristen da Santa Marinara, herrian barna elizako plazaraino sartuta. Etxabe eta Mugaburu auzoei jendeak ohikoan Barrio Abajo eta Barrio Medio esaten dien bezala, Santa Marina guneari Barrio Arriba esaten zaio. Bertakoek, gainera, La Iglesia ere esaten diote askotan. Esan dugun legez, ordea, ohikoa da kartografiarik hedatuenetan Etxabe, Mugaburu, Santa Marina eta Lunbarriaga auzoen multzoa izendatzeko Salmantón besterik ez agertzea. Izan ere, oso gertu daudenez, zaila da elkarretatik bereiztea. Madozek bere Diccionario ezagunean (1845-1850) 80 biztanle zituela esaten du. 1950ean kontzejuak 102 biztanle zituen, 1970ean 69 besterik ez, eta 2000ko erroldaren arabera 27. Aiara osoan despopulazioak eraginik handiena izan duen tokietako bat da. // Kontzeju honen izena 864ko agiri batean dokumentatu dugu lehen aldiz, Salbaton (Saluaton) eta Salbantone (Saluantone) formetan aipatua. Obaldiako monasterioa Donemiliagakoari eman zitzaioneko 1114ko agirian –azken monasterio horretako kartularioan gordea– Salbantone idazkera aurkitzen dugu, eta 1533an jadanik Salmantón era hasten da agertzen. Agirietako erak ikusita, Euskaltzaindiak lehen une batean Salbantone forma proposatu zuen euskaraz erabiltzeko. Ondoren, hala ere, zuhurtzia dela eta, proposamen hori zuzendu egin du. Agian toponimia xehea zehazkiago aztertu eta datu sendoagoak agertuko dira etorkizunean euskaraz izan zuen izendapenaz. // Izenaren etimoa bereziki iluna da. María Lourdes Albertosek (1970), kontua argitze aldera, elementu bitan bereiztea proposatu zuen. Hala, lehenengoa sala izango litzateke, Europako hidronimo ugaritan agertzen dena. Bigarrena, berriz, mantia litzateke eta ildo beretik interpreta daiteke. Bestalde, antzekotasunean oinarrituta, zalantzarik gabe erlazionatzen du Aiarako herri honen izena egungo Salamancaren jatorria den Salmantica zaharrarenarekin. Ingrid Horchek (1992) hain bihurriak ez diren beste bide etimologiko batzuk hobetsi eta pertsona izen arkaikoren batetik abiatzea gomendatzen du, hala nola *Salva(n)tus. Izenaren jatorrian antroponimo bat egon zitekeela ez da ideia berria, oso aspaldian mahairatu baitzen aukera hau [1 Julio Caro Baroja, 1945]. Felix Mugurutzaren iritziz [2 Mugurutza, 2004, Zaraobe, 95] Salbio (Amurrio) toponimoarekin erlaziona liteke, eta seguru asko –hau bai– oso ezaguna eta ongi dokumentatuta dagoen Salvius pertsona izenetik etorriko litzateke. Erro horri zenbait partikula erantsiko zitzaizkion, izenak adjektibo bihurtzeko oso erabiliak eta arkaikotzat jo ohi diren toponimo ugaritan agertzen direnak: -nt- eta -ona. Ikertzaile honek berak Salmantón eta Sálvada toponimoen arteko antzekotasuna ere aipatzen du, aitortuz, hala ere, hipotesiaren oinarriak ez direla batere finkoak. Guztiarekin ere, gogoratu behar da mendilerroaren eta herriaren lehenengo aipamena susmagarria dela oso (864): ad illa uia publica qui discurret de Saluata apud Saluaton. Beste etimologia batzuk ere eman dira, hala nola ‘larreen azpian’ [3 Barrenengoa, 1990], baina oinarririk gabekoak eta fantasiatsuak dira, eta ez dira aintzat hartzeko modukoak [...] Jai patronalak [...] Salmantón > Uztaila 18 > Santa Marina
    (...)

    Zer: Kontzejua, auzoburua
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.03

  • salmantón - (2015) IZ.05 , 341-342. or.
    (...)
    Den. oficial: Salmantón [...] Etimol.: Albertos (1970: 198) relaciona Salmantón con Salmantica, Salmantia, es decir con «un nombre tal vez de origen hidronímico, de estructura muy primitiva». No obstante, como puede verse, el testimonio de 864 es Salvantone o Salvaton, y está situado cerca de Salvata, hoy Sálvada (y Gorobel), nombre de la sierra, que quizás tenga alguna relación etimológica con aquel, a pesar de la diferente acentuación de uno y otro topónimo: «de illo vado usque ad illo roio qui descendit de Salvata» (864, GAnd., 2010: 640), «de illo roio de Salvata, per summa ripa de Barcena usque ad illa via publica qui discurrez de Salvata apud Salvaton» (sic, ibid., 641), «Angulo et Salvata [...] Desolio et Dobaltia et Salvantone» (ibid., 641). // La explicación del topónimo es muy sencilla, si se acepta que está basado en el participio de presente del verbo salvare ‘salvar’, lo mismo que, por ejemplo, Crescens, Crescente, Crescentius o Augentius (Piel, 1947a: 200; Kajanto, 1982: 94), es decir, necesitaríamos un *Salvans o *Salvantus (vid. Horch, 1992: 343) declinado según el modelo -o, -onis que a partir de cierta fecha pudo tener un genitivo en -oni, como se ha visto más arriba, convertido en -one primero, con pérdida posterior de la -e, normal en romance: *(uilla) Salvantoni > Salvantone > Salvantón > Salmantón (por asimilación b - n > m - n; cfr. Mañueta, calle de Iruñea). El modelo acentual es el mismo que encontramos en Arganzón, Comunión, Lantarón, Marañón y Oyón. Vid. la entrada Ehari [En Agurain había un término al parecer diferente de la localidad que estamos examinando: «en el termino de la dicha villa de Saluatierra, donde dizen de Heari» (1509, Poz., 2010, 45: 204). Ruiz de Eguino (2006: 107) menciona la heredad llamada Heary (1557). En la muga entre Buruaga y Zirao se documenta un Heariviscar (1450, Poz., 2013, 6A, 23) que parece estar demasiado lejos de Ehari para que sea identificado con esta aldea. // En los primeros testimonios encontramos la forma que ha experimentado el paso de lateral lene en posición intervocálica a tap (Ehali > Ehari; cfr. Hegiraz también en la Reja, con segundo miembro -latz que no suele convertirse en -ratz tras vocal, aunque existe algún ejemplo de ello; Mitxelena, 1956: 348). El lingüista guipuzcoano (ibid., 347) decía así a propósito de este tema: // Ante hechos como Birgara, Ehari, Huribarri (Al., año 1025), actuales Virgala (cf. Vergara en Guip. y Nav., doc. Virgara), Ali, Eguílaz, Ullivarri, O. de Apraiz (RIEV XI, 81 ss.) aceptaba un nuevo cambio r > l que se produjo en Álava en el s. XIII. Pero es quizá más simple suponer que durante cierto tiempo coexistieron dos formas de estos topónimos: la vasca con r y la romance que representaba la forma etimológica, y que estas últimas se impusieron como oficiales en los documentos en el siglo XIII. // Por ello, no parece aceptable la opinión de la Comisión de Onomástica de Euskaltzaindia (2003: 32) según la cual «Ali es una evolución romance del nombre euskérico original con cambio de -r- a -l- (fenómeno común en romance)», y quizás tampoco lo que sigue («y reducción de las dos vocales Ea- en A- al desaparecer en euskera la aspiración -h-»). En este punto hay que tener en cuenta los procesos de deglutinación que se han producido en ciertos topónimos en el sintagma habitual «(el lugar, la villa...) de + topónimo». Sin ir más lejos, en el testimonio de 1082 probablemente la secuencia *Gondissalvo Beilaz de Ehari fue entendida como Gondissalvo Beilaz de Hari, y transcrita de este modo. // Es posible que el topónimo tenga una explicación antroponímica, si partimos de Elanvs (Iruña, Elorza, 1967: 34. Vid. Albertos, 1970: 133-134). Necesitamos *(uilla) Elani ‘la propiedad de Elano’ (cfr. Villamaderne y Villanañe por un lado, y Elano, «labrantío de Angostina» en 1792 por el otro; LdG., 1989: 186) con una metátesis temprana que lo habría convertido en *Enali, de donde Ehali > Ehari. Esta conviviría con otra variante Heali, Heari, consecuencia del paso de h2 > h1 no bien justificado, de donde el castellano Ali por algún fenómeno de simplificación como el mencionado más arriba. // Si partiéramos de la forma sin metátesis inicial, es decir, de *(uilla) Elani, para explicar las variantes documentales deberíamos pensar que la aspiración de la nasal lene en posición intervocálica ocurrió antes que el paso -l- > -r-, es decir, que primero surgió una forma *Elahi que entonces sí, por metátesis, dio Ehali, variante que evolucionó a Ehari en euskera. El paso h3 > h2 ocurre a partir de una fecha no bien delimitada pero que datos de la toponimia alavesa como éste pueden ayudarnos a fechar (ya para 1025) y, dado que la posición inicial estaba libre, no es de extrañar que Heali, Heari, con paso h3 (> h2) > h1, también se documenten. Sobre el nombre personal Elanvs véase Albertos (1966: 113)]. // Puede verse un resumen de lo que han dicho otros autores en Galé, Gorrotxategi y Mugurutza (2013: 278-281). Si como se sugiere en esta obra la forma inicial fuera Salvaton, habría que partir de *Salvatus, nombre basado en el participio de pasado salvatus, formación bien conocida en la antroponimia latina, es decir, y siguiendo lo que se ha dicho, de *Salvatoni, de donde Salvatone primero y Salvantone después, por repercusión. La evolución posterior sería similar a la ya propuesta. Véase Sabando [En cuanto al final, compárese con Luzkando y Bujanda. Parece que en los acabados en -ando hay moción masculina de género, mientras que los que acaban en -anda tienen en origen moción femenina. Creemos que puede estar basado en un antropónimo de los que Kajanto (1982 [1965]: 359) llama «gerundives» (Agenda, Amandus, Habendus, Laudendus...), en *Salvandus (hay Salvus y Salvius; véase la entrada Salmantón [Albertos (1970: 198) relaciona Salmantón con Salmantica, Salmantia, es decir con «un nombre tal vez de origen hidronímico, de estructura muy primitiva». No obstante, como puede verse, el testimonio de 864 es Salvantone o Salvaton, y está situado cerca de Salvata, hoy Sálvada (y Gorobel), nombre de la sierra, que quizás tenga alguna relación etimológica con aquel, a pesar de la diferente acentuación de uno y otro topónimo: «de illo vado usque ad illo roio qui descendit de Salvata» (864, GAnd., 2010: 640), «de illo roio de Salvata, per summa ripa de Barcena usque ad illa via publica qui discurrez de Salvata apud Salvaton» (sic, ibid., 641), «Angulo et Salvata [...] Desolio et Dobaltia et Salvantone» (ibid., 641). // La explicación del topónimo es muy sencilla, si se acepta que está basado en el participio de presente del verbo salvare ‘salvar’, lo mismo que, por ejemplo, Crescens, Crescente, Crescentius o Augentius (Piel, 1947a: 200; Kajanto, 1982: 94), es decir, necesitaríamos un *Salvans o *Salvantus (vid. Horch, 1992: 343) declinado según el modelo -o, -onis que a partir de cierta fecha pudo tener un genitivo en -oni, como se ha visto más arriba, convertido en -one primero, con pérdida posterior de la -e, normal en romance: *(uilla) Salvantoni > Salvantone > Salvantón > Salmantón (por asimilación b - n > m - n; cfr. Mañueta, calle de Iruñea). El modelo acentual es el mismo que encontramos en Arganzón, Comunión, Lantarón, Marañón y Oyón. Vid. la entrada Ehari. // Puede verse un resumen de lo que han dicho otros autores en Galé, Gorrotxategi y Mugurutza (2013: 278-281). Si como se sugiere en esta obra la forma inicial fuera Salvaton, habría que partir de *Salvatus, nombre basado en el participio de pasado salvatus, formación bien conocida en la antroponimia latina, es decir, y siguiendo lo que se ha dicho, de *Salvatoni, de donde Salvatone primero y Salvantone después, por repercusión. La evolución posterior sería similar a la ya propuesta. Véase Sabando]). Habría que partir de *(fundu) Salvandu ‘la propiedad de Salvando’ > *Salvando, en el que el nombre tendría valor adjetival. De aquí no sería muy difícil llegar a Sabando, a través de una forma asimilada *Sanbando, con posterior disimilación de nasales, como en Zamudio (vid. la entrada Abetxuku). La diferencia con el nombre de la localidad vizcaína, estriba, entre otras cosas, en que la s- inicial tendría que haberse convertido en z-, aunque hay excepciones. Véase la entrada Salmantón].
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: IZ.05

  • salmantón - (2016/11/08) OB.AG , 1
    (...)
    Lehen Salmanton. Erdal toponimoa da eta ez dugu euskarazko lekukotasunik.
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aiara
    Jatorria: OB.AG

  • [śal.man.tón] / [śal.mán.ton] - (2015) [IZ.05]
  • Salmantón (ofiziala)
  • Salmantón (gaztelania)
UTM:
ETRS89 30T X.492804 Y.4766678
Koordenatuak:
Lon.3º5'12"W - Lat.43º3'14"N

Kartografia:

086-43 [FK]

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper