Pertsona-izenak

- Ayuda

*: Reemplazar uno o más caracteres
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Reemplazar un solo caracter
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Hazia - Pertsona-izenak - EODA

Hazia

Sexo:
epiceno 
Hipocorístico:
No 
Normativización:
dictamen de la Comisión 

Nombre común: ‘semilla’.

  • Hazia - (2022/11/01) OB.IRIZP , --
    (...)
    Hazi(a) euskal hitza pertsona-izen gisa erabiltzeari buruzko irizpen-txostena 1. Atarikoa 2022ko azaroaren 9an, herritar batek txosten bat eskatu dio Euskaltzaindiari hazi(a) euskal hitza pertsona-izen gisa erabiltzeko egokitasunaz. Hezkuntza eta Zientzia Ministerioaren 573/1976 Dekretuak Euskaltzaindia aitortzen du “Real Academia de la Lengua Vasca” izendapenarekin. Euskarari dagozkion gaietan erakunde aholku-emaile ofiziala da, Euskal Autonomia Erkidegoko eta Nafarroako Foru Komunitateko Autonomia Estatutuetan horrela aitortua. Beraz, Akademia honen egitekoa da eskatzaileari aholkua ematea, inskripzio-eskaria Erregistro Zibilean edo dagokion Justizia Administrazioaren eremuan dokumentatzea izan dezan. Horregatik, Estatutuek Euskaltzaindiari esleitzen dizkioten eginkizunak betez, irizpen hau ematen da. Bertan biltzen diren kontsiderazio eta ondorioak Justizia Administrazioak kontuan hartu beharrekoak dira, kasu honetan hizkuntzaren ikuspegitik funtsatutako ebazpena eman ahal izateko. Jasota geratu behar da Euskaltzaindiak lehenago ere kezka adierazia duela euskal izen epizenoak, hau da, genero-bereizketarik ez dutenak, inskribatzerakoan Erregistro Zibil batzuek arauaren erabilera murriztailea egiten dutelako. Hori dela eta, erakunde akademiko honek 2018ko urtarrilaren 22an gutun bat bidali zion Justizia Ministerioari, Erregistro Zibilek arauaren aplikazio malguagoa eta euskararekiko errespetuzkoagoa egin zezaten eskatuz, genero gramatikalik ez duen hizkuntza baita. Hazia pertsona-izena epizenoen kategorian txertatzen da bete-betean. Izen horrek euskal lexiko arruntean du jatorria, eta, toponimoekin batera, osatzen du Akademiak 2019ko ekainaren 14an sortu eta argitara eman zuen halako izenen zerrenda. Harrezkero, sorta hori handitzen ari da eta gaur egun 468 izen ditu. Azpimarratu behar da izen-zerrenda hori irekia dela eta etengabe berriak sartzen direla, jasotako eskarien arabera, eta izen horiek Akademiako Onomastika Batzordearen aldeko irizpena emanez gero. Orobat, ezin daiteke albo batera utzi gertaera natural eta historikoki ohikoa dela pertsona-izen berriak bilakatzea eta sartzea erabilera sozialean, baita administratiboan ere. Izaera ireki eta dinamiko hori agerian utzi zuen Euskaltzaindiak 2019ko ekainaren 19an Eusko Legebiltzarreko Giza Eskubideen eta Berdintasunaren Batzordean egindako agerraldian: “izendapen-sistemak ez dira hertsiak, ez dira geldirik egoten. Aitzitik, sortzaileak eta aldakorrak dira, garaian garaiko gustu estetikoak eta sentsibilitateak zein diren”. Erregistro Zibil jakin batek pertsona-izen bat kontsultatzen duen unean argitaraturik ez egoteak ez du esan nahi izen hori hizkuntzaren aldetik onargarria ez denik. Izen hori ez agertzea oraindik aztertu eta ebatzi gabe egotearen ondorio izan daiteke −eta hau da Hazia izenaren kasua−, horretarako eskaririk aurkeztu ez delako. 2. Hazi hitzaren esanahia eta erabilera. Arestian esan bezala, Hazia izenean hazi hitza dago, euskararen lexiko arruntetik datorrena, eta –a azken elementua hizkuntza horren artikulu marka da. Esanahiari dagokionez, Euskaltzaindiaren Hiztegiak (www.euskaltzaindia.eus) bi sarrera biltzen ditu, bata aditz gisa eta bestea izen edo substantibo moduan. Lehendabizikoan zortzi adiera daude eta lau definizio, lehentasun-hurrenkera honen arabera: 1. Haur edo animalia jaioberriak elikatu eta zaindu; haurra elikatu, zaindu eta hezi heldutasunera iritsi arte. 2. Animaliak elikatu eta zaindu, bereziki bizibidez edo helburu jakin batekin. 3. Izaki bizidun bat ezarian-ezarian handituz joan. 4. Handitu. Halaber, Akademia honen Orotariko Euskal Hiztegian, aditz gisako sarreran, adiera hauekin ageri da: “criar, mantener, alimentar, nutrir (referido tanto a personas como animales)”. Orokorrean, lexiko arruntetik sortutako epizenoek izen edo izenondoetan izan ohi dute jatorria. Hazi izen gisako sarreran, Euskaltzaindiaren Hiztegiak lau adiera jasotzen ditu, bakoitza bere definizioarekin, hizkuntzan duten hedadura handienetik txikienera ordenatuta. Lehenengoa honako hau da: “fruituaren zatia, landare berri bat sor dezakeena”. Orotariko Euskal Hiztegian ere adiera nagusia "semilla, simiente" da, eta zehazten da orokorra dela garai eta euskalki guztietan. Akademiaren Hiztegiak jasotzen dituen hazi hitzaren beste adiera batzuk honako hauek dira: 2. Ernamuina, garatzean zerbait sor dezakeen gauza. 3. Animalia arren ernaltze organoei darien gaia. 4. Zerbaiten iturburua edo kausa sortzailea. Azkenik, aipatzekoa da Akademiaren Hiztegian bi aditz-lokuzio daudela, “hazia bota” eta “hazia jarri”. Gramatika-azpikategoria bat osatzen dute. Biak dira irudizko edo hedadurazko erabilerakoak. “Hazia bota” lokuzioaren esanahia “erein”da, eta bigarren mailan bakarrik "eiakulatu". “Hazia jarri” “hazia erein” da. 3. Ondorioak Hazi substantiboaren esanahi nagusi, tradizional eta historikoki euskalki guztietara hedatua “semilla, simiente” itzul daiteke gaztelaniara. Gainerako adierak bigarren mailakoak edo irudizko zein hedadurazko erabilerakoak dira. Akademia honek ez du eragozpenik ikusten pertsona-izen gisa erabiltzeko, bi sexuetarako erabili ere, euskararen lexiko arrunteko beste hitz askorekin den bezala, hizkuntza honen berezko ezaugarria baita genero gramatikalik eza. Pertsona-izen gisa Hazi nahiz Hazia erabil daiteke, bigarrena -a artikulu-markarekin. Euskaltzaindiko Onomastika batzordeak 2022ko azaroaren 28ko bilkuran onetsitako irizpena. // Dictamen acerca del uso de la palabra vasca hazi(a) como nombre de persona 1. Introducción Con fecha de 9 de noviembre de 2022, un ciudadano ha solicitado a la Real Academia de la Lengua Vasca-Euskaltzaindia la emisión de un informe sobre la idoneidad del uso de la palabra vasca hazi(a) como nombre de persona. El Decreto 573/1976 del Ministerio de Educación y Ciencia reconoce a la Academia de la Lengua Vasca bajo la denominación de Real Academia de la Lengua Vasca. Es la institución consultiva oficial en materia de euskera, así reconocida en los Estatutos de Autonomía de la Comunidad Autónoma del País Vasco y de la Comunidad Foral de Navarra. Le compete, por tanto, asesorar en este tema a la persona solicitante, a fin de que pueda documentar la petición de inscripción en el Registro Civil o en el ámbito correspondiente de la Administración de Justicia. Por ello, en cumplimiento de las funciones estatutariamente asignadas a esta Academia, se emite el presente dictamen. En él se recogen las consideraciones y conclusiones que ha de tomar en cuenta la Administración de Justicia para, en este caso, poder dictar una resolución fundada desde el punto de vista de la lengua. Debe hacerse constar que la Real Academia de la Lengua Vasca-Euskaltzaindia ya ha expresado anteriormente su preocupación por el uso restrictivo de la norma que hacen algunos registros civiles en la incripción de nombres vascos considerados epicenos, es decir, aquellos que carecen de distinción de género. Por ese motivo, esta institución académica remitió el 22 de enero de 2018 una carta al Ministerio de Justicia en la que solicitaba que los Registros Civiles apliquen la norma de manera más flexible y respetuosa con el euskera, lengua que carece de género gramatical. El nombre de persona Hazia se inserta plenamente en la categoría de los epicenos. Se trata de un nombre que tiene su origen en el léxico común vasco y que, junto con los topónimos, conforma la lista de tales nombres que creó y publicó esta Academia el 14 de junio de 2019. Desde entonces, se viene incrementando la relación y hoy asciende a 468 nombres. Es preciso subrayar que ese listado de nombres se mantiene abierto y no cesa de acoger nuevas incorporaciones, en función de las peticiones recibidas, y a condición de que dichos nombres obtengan el dictamen favorable de la Comisión de Onomástica de esta Academia. Asimismo, no puede soslayarse que la evolución e incorporación de nuevos nombres de persona al uso social, y también administrativo, es un hecho natural e históricamente corriente. Así lo recordó la Real Academia de la Lengua Vasca-Euskaltzaindia en la comparecencia parlamentaria del 19 de junio de 2019 ante la Comisión de Derechos Humanos e Igualdad del Parlamento Vasco: “los sistemas de denominación onomástica no son cerrados, no permanecen inmutables. Al contrario, son creativos y cambiantes, dependientes de los criterios estéticos y las sensibilidades de cada época”. El hecho de que un nombre de persona no aparezca publicado en el nomenclátor de la web de esta Academia en el momento que un determinado Registro Civil realice la consulta no significa que ese nombre no sea admisible desde el punto de vista de la lengua. Su ausencia puede obedecer −y éste es el caso de Hazia− a que tal nombre no esté todavía estudiado ni dictaminado, porque no se haya presentado una petición para ello. 2. Significado y uso de la voz hazi. Como se ha dicho, en el nombre Hazia se encuentra la voz hazi, procedente del léxico común del euskera, y el elemento final –a es la marca de artículo de esta lengua. En cuanto al significado, el Diccionario de la Real Academia de la Lengua Vasca-Euskaltzaindia (www.euskaltzaindia.eus) recoge dos entradas, una como verbo y otra como nombre o sustantivo. En la primera se incluyen ocho acepciones con cuatro definiciones (traducidas del original en euskera), según esta prelación: 1. Alimentar y cuidar a los niños o animales recién nacidos; alimentar, cuidar y educar al niño hasta su madurez. 2. Alimentar y cuidar a los animales, especialmente como medio de vida o con una finalidad determinada. 3. Crecimiento progresivo de un ser vivo. 4. Crecer, agrandar(se). También figura en el Diccionario General Vasco de esta misma Academia, en la entrada como verbo, con las acepciones “criar, mantener, alimentar, nutrir (referido tanto a personas como animales)”. Generalmente, los epicenos surgidos del léxico común suelen tener origen en nombres o adjetivos. En la entrada de hazi como nombre o sustantivo, el Diccionario de la Real Academia de la Lengua Vasca-Euskaltzaindia recoge cuatro acepciones, cada una con su definición, ordenadas de mayor a menor extensión en la lengua. La primera es “parte del fruto que puede dar lugar a una nueva planta”. También en el Diccionario General Vasco la acepción principal es “semilla, simiente”, y se especifica que ésta es “general en todas las épocas y dialectos”. Otras acepciones de la voz hazi en el Diccionario de la Academia son: 2 Germen, cosa que puede producir algo al desarrollarse. 3. Materia de los órganos de fecundación de los animales machos. 4. Origen o causa generadora de algo. Finalmente, cabe mencionar que en el Diccionario de la Academia se encuentran dos locuciones verbales, “hazia bota” y “hazia jarri”. Constituyen una subcategoría gramatical. Ambas son de uso figurado o por extensión. El significado de la locución “hazia bota” es “sembrar” y solo secundariamente “eyacular”. “Hazia jarri” es “sembrar la simiente”. 3. Conclusiones El significado principal, tradicional y extendido históricamente a todos los dialectos del euskera del sustantivo hazi es traducible al castellano como “semilla, simiente”. Las demás acepciones son secundarias o de uso figurado o por extensión. Esta Academia no ve impedimento para que se utilice como nombre de persona, indistinto para ambos sexos, al igual que lo son otras muchas palabras del léxico común del euskera, por ser una característica inherente de esta lengua la inexistencia de género gramatical. Como nombre de persona puede utilizarse tanto Hazi como Hazia, con la marca de artículo -a. Dictamen aprobado por la Comisión de Onomástica de Euskaltzaindia-Real Academia de la Lengua Vasca en reunión realizada el 28 de noviembre de 2022
    (...)

    Qué: Pertsona-izen epizenoa
    Dónde: --
    Origen: OB.IRIZP

  • Hazia - (2022/11/28) OB.AG , 3.1
    (...)
    Onomastika batzordeak, online egindako bileran berretsitako izena
    (...)

    Qué: Pertsona-izen epizenoa
    Dónde:
    Origen: OB.AG

Nombre común: ‘semilla’.

Sede principal

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Centro de Investigación

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Sedes

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Asociación

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper