- Ayuda

*: Reemplazar uno o más caracteres
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Reemplazar un solo caracter
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Haritzaldea - Lugares - EODA

Haritzaldea (-a) (Casa)

Entidad:
Eraikuntzak/Etxebizitza
Altitud:
201 
Normativización:
propuesta normativa de un(a) investigador(a) 
Dónde: Donazaharre
Localizaciones:
  • arizalde - (1350 [2000]) ORP.MAISMED , V. kap., 255. or.

    Qué: Etxe noblea
    Dónde: Donazaharre [Zabaltza]
    Origen: ORP.MAISMED

  • garcia harizalde - (1366) CAR.PNAXIV , 673 B (E dok. [AGN, Caj. 171, nº 29])
    (...)
    S. [III florines] Garcia Harizalde
    (...)

    Qué: Handizuren etxea
    Dónde: Zalbatza [Donazaharre]
    Origen: CAR.PNAXIV

  • haritzalde - (1366 [2000]) ORP.MAISMED , V. kap., 255. or.

    Qué: Etxe noblea
    Dónde: Donazaharre [Zabaltza]
    Origen: ORP.MAISMED

  • haritsaldia - (1840) IP.KAT.Z , --

    Qué:
    Dónde:
    Origen: IP.TOP.IKER

  • haritsaldia - (1970) IP.KAT.B , --

    Qué:
    Dónde:
    Origen: IP.TOP.IKER

  • haritzalde - (1983) ORP.MMPB , --

    Qué:
    Dónde:
    Origen: IP.TOP.IKER

  • aritz - (1985) JIM.ESTN , 71. or.
    (...)
    V. Toponimia en Iruñerria: Sistemas de denominación y localización [en Euskera, núm. 30, Bilbao: Euskaltzaindia, 1985, pp. 527-532] [...] 1. Topónimos básicos. Forman un bloque primario de topónimos los nombres comunes de los elementos geomorfológicos (orónimos, hidrónimos, fitónimos y otros) que configuran el territorio local, como los montes (mendi), cerros (munio), peñas (aitz), monte arbolado (oian); las fuentes (iturri), regatas (erreka), balsas (idoi), lagunas (more), pozos (butzu, putzu); los encinares (artadi), bojerales (ezpeldi), espinares (elordi, elorri,), alamedas y otras especies como el roble (aritz), olmos (zugar), fresno (lizar) y algunos frutales (urritz, urrizdi, urrizti; itxaur, gerezi, bikudi). Otros denuncian la calidad del suelo (bustin, kaskailu, legar) o su destino (alor, ardantze, euntze, fazeria, larre, sario, soto), la existencia de viales (bide, kamio, senda) o de construcciones de distinta índole (eliza, ermita, gaztelu, dorre, errota, teilari, korte, borda, gurutze, zubi). Estos y otros nombres fundamentales, que normalmente van acompañados de sufijos (-a; -ak; -am; -eta; -keta), dieron lugar a otros compuestos, que constituyen la inmensa mayoría en Iruñerria.
    (...)

    Qué: Toponimia-osagaia
    Dónde: --
    Origen: JIM.ESTN

  • haritzaldea - (1986) IGNF.25 , 1346 est
    (...)
    201 m-ko muino batean
    (...)

    Qué: Etxea
    Dónde: DONAZAHARRE
    Origen: IGNF.25

  • aritz - (1988) JIM.ESTN , 65. or.
    (...)
    IV. Encuesta toponomástica [en Euskera, núm. 33, Bilbao: Euskaltzaindia, 1988, pp. 289-301] (...) 9.2.13. Roble pedunculado; Robledal (Aritz, Arizdi; Aretx, Aresti).
    (...)

    Qué: Toponimia-osagaia
    Dónde: --
    Origen: JIM.ESTN

  • aldea - (1995) DRPLV , V, 198. or.
    (...)
    Berdintsu gertatzen da etxe-izenetan toponymo berak hurrengo argigarriren bat daramanean -gorago etxe-izen ez direnetan ere ikusi dugu-: Goitia / Beitia, Goikoa (Goikoetxea) / Bekoa, Goieaskoa (Goieaskoetxea) / Beaskoa (Beaskoetxea), Go(i)ena (Go(i)enetxea) / Barrena (Barrenetxea), Go(i)enengoa / Barrenengoa (Barrenengoetxea), Onaindia / Araindia, Aruzkoa / Onuzkoa, Garaia / Beherea, Ga(i)nekoa eta Goitikoa / Azpikoa (Azpitikoa) (Azpikoetxea), Garaikoa (Garaikoetxea) / Beherekoa, Aurrekoa (Aurrekoetxea) /Ostekoa (Osteikoa, Ostaikoa, Ostenkoa, Ostaikoetxea) [142. oin oharra: Eta baita Osteingoechea ere, Fog. 1704, Gatikan] eta Atzekoa (Atzekoetxea), Emetikoa (Emendikoa) / Andikoa (Andikoetxea), Zaharr(a) / Berri(a) (Barria), Erdikoa, Aurtena (Aurtenetxea), Aurtenekoa, Aurtenengoa, Auzokoa (Auzokoetxea), Urrutia (Urrutikoetxea, Urritikoetxea), Bengoa (Bengoetxea / Beingoetxea) (Beingoa), Goia, Ga(i)na, Bein, Beina (Beiña) [143. oin oharra: Bada Beinacoa baserria Ipazterren, Fog. 1796, aurretik finkaturiko Beina formari artikulurik kendu gabe sorturikoa, agian pertsona bati hala deitzen zitzaiolako, gaztelaniaz '(la) casa de Beina' litzateke formazio derivatuaren itzulpen jatorrizkoa], Azpia, Bitarte, Aurre, Aldea, Aldekoa, Basterra (Basterretxea), Zearra, Etxenagusia, Urrengoa, Errota, Etxaun, Soloa, Zelaia, Buru, Arte, Ondo, Uriarte, Arteetxe, Saletxe, Abeletxe, Jauregi, Torre(a) (Torretxea), Etxabarria, Etxatxua, Ormaetxea, Nagusia (Etxenagusia), Andia (Etxeandia) / Txiki(a), Txikerra, eta baita -txu edo -txo berrekailu diminutivoa ere bestea baino tipiagoa dela adierazteko, eta horren ondorik Txikerrena, eta abar. Badira Urazurrutia eta Urazandi ere, bigarrenak kasuren baten Urazemendi ere izan dezakeela, uren nongo aldetik begiratzen den [144. oin oharra: Hori gertatzen da Deban, uraz bestaldean dagoen etxeari Urazandi deitu izan baitzaio, baina Mutrikuarrek Urazemendi. Hala erran zidan Gerardo Elortza irakasle eta ene adiskide on denak]. Batzutan dokumentazioan ikusten da Goitia bat Goikoa bihurtu dela, eta Beitia berriz Bekoa. Dokumentazioa mapetan jarririk agian zerbait argituko litzateke khronologiari dagokion arazoa. Horretarako gai asko bildu beharko litzateke aurretik
    (...)

    Qué: Oikonimo-osagaia
    Dónde: Euskal Herria
    Origen: DRPLV

  • haritzalde - (2000) ORP.MAISMED , V. kap., 255. or.

    Qué: Etxe noblea
    Dónde: Donazaharre [Zabaltza]
    Origen: ORP.MAISMED

  • haritzalde - (2000) ORP.MAISMED , IV. kap., 186. or.
    (...)
    alde “côté, versant” alterne avec le précédent pour beaucoup de noms: eiheralde, errekalde, larralde, oihanalde, uhalde etc.; mais son emploi est parfois plus étendu: 1) avec les noms botaniques, la maison se situant alors à proximité des plantations: intzaurralde, jatsalde, haritzalde, phagalde indiquent que la maison est à côté de “noyers, genêts, chênes, hêtres”…; 2) avec des noms se référant à un édifice ou un élément de paysage unique qui exclut la notion de “intermédiaire, milieu” comme elizalde “côté de l’église” assez répandu, à Uhart-Cize 1350 beçonalde “côté du talus” etc.
    (...)

    Qué: Etxe-izena
    Dónde: Euskal Herria
    Origen: ORP.MAISMED

  • haritzalde - (2000) ORP.MAISMED , III. kap., 116. or.
    (...)
    des constructions en composés plus rares se font surtout sur haritz : surtout avec -pe “au bas (de)” qui fait le plus grand nombre de domonymes à base botanique harizpe à Larressore 1235 arispe, Sare 1505 harizpe, Baïgorry, Ascarat; et dans d’autres formations : harizmendi “mont des chênes” très répandu aussi à Hortza en Ossès 1150 ferismendi > 1249 harismendi, Bardos, Sare, Urrugne et en Soule (voir plus loin) ; haritzalde “côté des chênes” à Saint-Jean-le-Vieux, Çaro ; hariztegi “bord des chênes” à Sare (deux maisons), Urrugne, Bardos ; à Iriberry de Cize 1350 harizluceta “lieu des chênes longs” ; à Amendeuix 1412, hariznavarre(t) “lieu des chênes variés (de couleur)” ; à Bardos 1639 haritzandiet “lieu des (ou: “du”, car le suffixe n’implique aucune pluralité) grands chênes” ; à Bidart 1505 haritzaguerre “chênaie exposée” ; à Béguios 1412 harizcu “lieu de chênes” ; en position finale à Macaye dans 1245 gorostaritza “chêne(s) de la houssaie”, ce qui laisse penser que des noms comme “Ustaritz” 1235 ustariz peuvent fort bien être bâtis sur le même mot; et avec ametz à Saint-Pée 1412 ametzpetu (doit combiner -pe avec un suffixe collectif dans une structure inhabituelle), à Hélette 1366 ametzpil “arrondi ou réunion (peut-être “colline”) de tauzins” et à Orsanco son locatif 1412 amezpilleta
    (...)

    Qué: Etxeak
    Dónde: Donazaharre, Zaro
    Origen: ORP.MAISMED

  • haritzaldea - (2004) IGNF.TDAT , 1346

    Qué:
    Dónde:
    Origen: IP.TOP.IKER

  • haritzaldea (-a) - (2005) IP.TOP.IKER , LLAP

    Qué:
    Dónde:
    Origen: IP.TOP.IKER

  • haritzaldea (-a) - (2006) IP.TOP.IKER , BBAP

    Qué:
    Dónde:
    Origen: IP.TOP.IKER

  • haritzaldea (-a) - (2008) IP.TOP.IKER , 11339
    (...)
    64484 udal-kodea IGNFren arabera. IGNF Generikoa: ECAR: Hameau, gpe d'habit°, habit° isolée, maison forest. IGNF UTM X: 31269; UTM Y: 10312
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: IP.TOP.IKER

  • Haritzaldea (oficial)
  • Haritzaldea (francés)
UTM:
ETRS89 30T X.646472 Y.4781534
Coordenadas:
Lon.1º11'48"W - Lat.43º10'24"N

Cartografía:

1346 [RAND.25]; 1346 est [IGNF.25]

Sede principal

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Centro de Investigación

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Sedes

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Asociación

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper