Pertsona-izenak

- Ayuda

*: Reemplazar uno o más caracteres
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Reemplazar un solo caracter
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Arantzazu - Pertsona-izenak - EODA

Arantzazu

Sexo:
femenino 
Hipocorístico:
No 
Normativización:
publicación de la Comisión 

Una de las advocaciones marianas más conocidas y veneradas de Euskal Herria, desde 1918 patrona de Gipuzkoa. La Virgen se apareció una segunda vez solicitando la edificación de una iglesia, ya que la primera vez no se le hizo caso. En la segunda ocasión se le apareció a Rodrigo Balantzategi sobre un espino (en euskera 'arantza') y a este hecho se debe la etimología tan extendida como errónea según la cual Rodrigo le dijo a la Virgen ¿'Arantzan zu?' (¿Tú en el espino?). En realidad se trata de un topónimo compuesto de arantza y el sufijo abundancial -zu, equivalente a 'lugar abundante en espino'. Existe un convento de franciscanos, que originariamente perteneció a los mercedarios. De esta Virgen tomó el nombre la de Ainhoa; en Bizkaia existe una localidad llamada Arantzazu en el valle de Arratia. El nombre tiene la variante Arantxa, en origen un hipocorístico. En todo el Pirineo es normal la asociación de Nuestra Señora y los espinos.

  • aranzazukoa - (1805) Gco2 , 465
    (...)
    Errosariokoa, *Karmengoa: Merzedetakoa: *Guadalupekoa: *Almudenakoa: *Atotxakoa: *Aranzazukoa: *Monserratekoa: *Konzepziokoa: Doloretakoa: Soledadekoa, eta beste ezin kontatu ala
    (...)

    Qué: Santutegia, auzoa
    Dónde: Oñati
    Origen: OEH.ONOM

  • aranzazuko - (1818) Astar , 48
    (...)
    Daukaguz *Kristo *Lezoko, *Kristo *Brugosko, Ama Birjinia Errosarijoko, *Karmengo, *Begoñako, *Aranzazuko, *Arrateko, *Antiguako, San *Antonio *Urikiolako, eta beste asko
    (...)

    Qué: Santutegia, auzoa
    Dónde: Oñati
    Origen: OEH.ONOM

  • aranzazukoa - (1818) Astar , 48
    (...)
    Esaterako Ama Birjina *Aranzazukoa, berbera da zein *Begoñakua, edo *Arratekua
    (...)

    Qué: Santutegia, auzoa
    Dónde: Oñati
    Origen: OEH.ONOM

  • aranzazu - (1818) Astar , 49
    (...)
    *Aranzazu, *Arrate, edo *Urkiolan daguan irudi, taiju, edo bultuak, ezta eurak adi erazoten ditubezan santubak bere; Jaungoikua da bakarrik mirari, edo milagruak egiten dituzana bitarteko diriala, edo erregututen deutsela arako Santu, noren irudi dirian imajina, taiju, edo bultu altara orreetan dagozanok
    (...)

    Qué: Santutegia, auzoa
    Dónde: Oñati
    Origen: OEH.ONOM

  • aranzazuko - (1818) Astar , 50
    (...)
    Orra zer dan Ama Birjina *Aranzazuko
    (...)

    Qué: Santutegia, auzoa
    Dónde: Oñati
    Origen: OEH.ONOM

  • Arantzazu - (1930-37 [2020]) GOR.NLRD , 124
    (...)
    Nombre censurado: Arantzazu. Cantidad: 9. Traducción: Arantzazu (topónimo)
    (...)

    Qué: emakumezkoen izena
    Dónde:
    Origen: GOR.NLRD

  • Arantzazu - (1966) EUS.NENP , 6 . or.
    (...)
    Arantzazu (Nuestra Señora)
    (...)

    Qué: Emakume izena
    Dónde:
    Origen: EUS.NENP

  • arantzazu - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 149, 174, 177. or.
    (...)
    Antroponimoa
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: IÑ.SATR.PV

  • arantzazuko andra mari - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 205. or.
    (...)
    Adbokazioa
    (...)

    Qué: Adbokazioa
    Dónde: Oñati
    Origen: IÑ.SATR.PV

  • maria arantzazu - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 177. or.
    (...)
    Antroponimoa
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: IÑ.SATR.PV

  • ama birjina arantzazukoa - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 205. or.
    (...)
    Adbokazioa
    (...)

    Qué: Adbokazioa
    Dónde: Oñati
    Origen: IÑ.SATR.PV

  • ARANTZAZU - (1972) SATR.EI.72 , 26
    (...)
    ARANTZAZU, N.ª S.ª de (Oñate, Guip.)
    (...)

    Qué: Emazteki izena
    Dónde: --
    Origen: SATR.EI.72

  • Arantzazu - (1972 [1974]) TXILL.EI , 183
    (...)
    Arantzazu (G. Birj., Oñati)
    (...)

    Qué: Emazteki izena
    Dónde: --
    Origen: TXILL.EI

  • ARANTZAZU - (1977) SATR.EI.77 , 44
    (...)
    A-M. (Oñate, Guip.)
    (...)

    Qué: Emazteki izena
    Dónde: --
    Origen: SATR.EI.77

  • ARANTZAZU - (1983) SATR.EI.83 , 49
    (...)
    A-M. (G)
    (...)

    Qué: Emakume-izena
    Dónde: --
    Origen: SATR.EI.83

  • arantzazu - (1994) KINT.PI , XXXIX (1994, 3), 1378. or.
    (...)
    Hegoaldean frankismoaren garaiko legalitateak sortarazitako saihesbidea ere aipatu behar da. Ezagun denez, diktatura horren azkenengo urteotan gaztelaniazko ez ziren izenak erabil zitezkeen baldin eta hizkuntza horretan “itzulpenik” ez bazeukaten. Izen berezi baten itzulpena izeneko entitatea zer den inork gutik jakin ezarren, Jose Maria Satrustegi apezaren lanari esker batez ere, baldintza horrek Erdi Arotik gordeta zegoen tradiziotik, hainbat izen zahar ahazturen berreskurapena eragin zuen: Eneko, Maider, Otsanda, Unai, e. a. Era berean, eta arrazoi legal horregatik ere, lehenagotik bazegoen saindu berrien jaiolekuak edo eta andramarien kokaguneak ponte-izen bihurtzeko joera txikia oso zabaldu zen. Guti batzuk baino ez aipatzeko: Aitziber, Arantzazu, Berriotxoa, Garikoitz, Itziar, Xabier, e. a.
    (...)

    Qué: Ponte-izena
    Dónde:
    Origen: KINT.PI

  • arantzazu (em.) - (2001) GOR.SAL.EIZ , 191
    (...)
    Euskal Herriko Andre Maririk ezagunenetako eta gurtuenetako bat dugu hau; 1918tik Gipuzkoako zaindaria da. Bitan agertu omen zen eliza eraikitzeko aginduz, dirudienez lehen aldian ez baitzuten haren manua aintzat hartu. Bigarrenean, berriz, Rodrigo Balantzategiri agertu omen zitzaion elorri edo arantza batean, eta honi zor zaio hain zabaldurik dagoen etimologia. Izan ere, kondairak dioenez, 'Arantzan zu?' galdegin omen zion artzainak Andre Mariari. Argi dago azalpen polita bezain okerra dela eta esanahia askoz ere arruntagoa dela: arantza + zu, hau da 'arantza-landarea ugari dagoen lekua'. Bertan frantziskotarren komentua dago, behinola mertzedariena izan zena. Oñatiko Arantzazutik hartu zuen Ainhoa-ko Andre Mariak izena; Bizkaiko Arratia ibarrean bada Arantzazu deritzan herria. Arantxa izen beregain bilakatu den jatorrizko hipokoristikoa dugu. Pirinio osoan agertzen zaizkigu arantza edo elorriari loturikako Andre Mariak. // Una de las advocaciones marianas más conocidas y veneradas de Euskal Herria, desde 1918 patrona de Gipuzkoa. La Virgen se apareció una segunda vez solicitando la edificación de una iglesia, ya que la primera vez no se le hizo caso. En la segunda ocasión se le apareció a Rodrigo Balantzategi sobre un espino (en euskera 'arantza') y a este hecho se debe la etimología tan extendida como errónea según la cual Rodrigo le dijo a la Virgen 'Arantzan zu?' (¿Tú en el espino?). En realidad se trata de un topónimo compuesto de arantza y el sufijo abundancial -zu, equivalente a 'lugar abundante en espino'. Existe un convento de franciscanos, que originariamente perteneció a los mercedarios. De esta Virgen tomó el nombre la de Ainhoa; en Bizkaia existe una localidad llamada Arantzazu en el valle de Arratia. El nombre tiene la variante Arantxa, en origen un hipocorístico. En todo el Pirineo es normal la asociación de Nuestra Señora y los espinos.
    (...)

    Qué: Emakume-izena
    Dónde: --
    Origen: GOR.SAL.EIZ

Una de las advocaciones marianas más conocidas y veneradas de Euskal Herria, desde 1918 patrona de Gipuzkoa. La Virgen se apareció una segunda vez solicitando la edificación de una iglesia, ya que la primera vez no se le hizo caso. En la segunda ocasión se le apareció a Rodrigo Balantzategi sobre un espino (en euskera 'arantza') y a este hecho se debe la etimología tan extendida como errónea según la cual Rodrigo le dijo a la Virgen ¿'Arantzan zu?' (¿Tú en el espino?). En realidad se trata de un topónimo compuesto de arantza y el sufijo abundancial -zu, equivalente a 'lugar abundante en espino'. Existe un convento de franciscanos, que originariamente perteneció a los mercedarios. De esta Virgen tomó el nombre la de Ainhoa; en Bizkaia existe una localidad llamada Arantzazu en el valle de Arratia. El nombre tiene la variante Arantxa, en origen un hipocorístico. En todo el Pirineo es normal la asociación de Nuestra Señora y los espinos.

Sede principal

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Centro de Investigación

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Sedes

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Asociación

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper