- Info

*: Remplacer un ou plusieurs caractères
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Remplacer un seul caractère
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Aralar - Lieux - EODA

Aralar (Châine)

  • montibus aralarensis, montis eçelsi - (1005) AR.DHN , D.5
    (...)
    In montibus aralarensis, ... Juxta cacumine montis eçelsi
    (...)

    Que:
    :
    Origine: BEL.DEMR

  • haralarre - (1025 [1956]) M.IFOV , 171. or.
    (...)
    doc. haralarre (1025)
    (...)

    Que: Mendilerroa
    : Gipuzkoa-Nafarroa
    Origine: M.IFOV

  • aralarre bedaiça - (1074) LAC.SANPEÑ , 561. or. (29, 2. zutabea)
    (...)
    In Aralarre Bedaiça, bustalem unam
    (...)

    Que:
    :
    Origine: LAC.SANPEÑ

  • montibus aralarrensis - (1074) LAC.SANPEÑ , 560. or. (23)
    (...)
    In montibus Aralarrensis, bustale due que a uulgis appelatur Eçkiasso Ata Iria, intus et foris
    (...)

    Que: Mendilerroa
    : Aralar
    Origine: LAC.SANPEÑ

  • aralarre - (1100-1200 [1992]) DRPLV , IV, 198. or.
    (...)
    Okalar. Jaizkibelgo itsasaldeko mendi harritsua, mendebaldeko maldan belardi eta arboladia duela. Lehenengo elementua Oka da argi eta garbi. Leku-izen horren jatorri eta hedaduraz ikus ene lan "Sobre los Topónimos Oca y su entorno", Symbolae Lvdovico Mitxelena septvagenario oblatae, Vitoria 1985, 1007-1016 orr. Bigarrenekorako pareko asko dago, Axular, Oñalar, Otalar, Ermular, eta abar, seguro aska lahar laburtua [20. oin oharra: Ikus ene azken liburua Sobre Toponimia del País Vasco Norpirenaico (Observaciones en torno a la obra Toponymie basque de Jean-Baptiste Orpustan). Bilbao 1990, §14.9 eta n. 107, 48 orr]. Hala ere, gorago ikusi dugunez, egungo eguneko Aralar oronymo ezagunari XII-garren mendean Aralarre dagokio, itxura guztien arauera larre duela azken elementutzat, amaierako -e vokala paragogikoa ez baldin bada
    (...)

    Que: Mendialdea
    : Gipuzkoa-Nafarroa
    Origine: DRPLV

  • sancti michaelis de celci - (1105) MD.DMLEIRE , N.212
    (...)
    Sancti Michaelis de celci
    (...)

    Que:
    :
    Origine: BEL.DEMR

  • arelarre - (1141 [1992]) DRPLV , IV, 196. or.
    (...)
    Bizkaia auzoa ere biltzen da Pasaian, edonon ugari agertzen den toponymo zaharra. Eta eginiko lanean 1141-garren urteko dokumentu baten berri emaiten da Serapio Mugica-k Labayru-ren baitarik gaztelaniaz bilduriko eta interpretaturiko erara. Baina ez dirudi zuzen ulertu zenik bere garaian, zeren, hain zuzen ere, José Mª Lacarra-k argitara baitzuen geroago latinezkoa hitzez hitz: "Tres documentos del siglo XII referentes a Guipúzcoa", BRSVAP, V (1949), 421-425 orr., eta bertan baitio: Ego Garsias Ranimiriz, gratia Dei Pampilonensium rex, facio cartam Domino Deo et Sancte Marie Pampilone ... Dono et concedo totum quod in lheldo Bizchaya habeo, ... Eta Iheldo Bizchaya toponymoak '(El) Monte Igueldo' erran nahi duela uste dut, eta hala adierazi nuen neure lan En torno a la Top. vasco y circumpir. delakoan [13. oin oharra: "Las lenguas de los vizcainos: Antroponimia y Toponimia medievales", En torno a la Toponimia vasca y circumpireaica, Bilbao 1986], §60, 61-62 orr. Hor agertzen den Bizchaya aurreko Iheldo-ri loturik doa, eta inola ere ez dagokio Pasaia-koari, dokumentuak honela jarraitzen baitu: et Hurumea similiter cum tota sua pertinentia, et Alça et Soroeta cum suis pertinentiis, et totos meos cubilares quos in Ariaz inuenire potuerint, et Gorostica Zaharra [sic] [14. oin oharra: Bigarren dokumentu 1141-1150 bitartekoan Gorostiaga Zaarra biltzen da] cum tota sua pertinentia, et Saueria Olatze et Zamilola cum omnibus suis pertinentiis, et quicquid in Arelarre [15. oin oharra: Bigarren dokumentu 1141-1150 bitartekoan in Aralarre biltzen da] de meo inuenire potuerint
    (...)

    Que:
    : Gipuzkoa-Nafarroa
    Origine: DRPLV

  • aralarre - (1141-1150) OV.14.20 , 14
    (...)
    Aralarre, In
    (...)

    Que:
    :
    Origine: BEL.DEMR

  • aralarre - (1141-1150 [1992]) DRPLV , IV, 196. or.
    (...)
    Bizkaia auzoa ere biltzen da Pasaian, edonon ugari agertzen den toponymo zaharra. Eta eginiko lanean 1141-garren urteko dokumentu baten berri emaiten da Serapio Mugica-k Labayru-ren baitarik gaztelaniaz bilduriko eta interpretaturiko erara. Baina ez dirudi zuzen ulertu zenik bere garaian, zeren, hain zuzen ere, José Mª Lacarra-k argitara baitzuen geroago latinezkoa hitzez hitz: "Tres documentos del siglo XII referentes a Guipúzcoa", BRSVAP, V (1949), 421-425 orr., eta bertan baitio: Ego Garsias Ranimiriz, gratia Dei Pampilonensium rex, facio cartam Domino Deo et Sancte Marie Pampilone ... Dono et concedo totum quod in lheldo Bizchaya habeo, ... Eta Iheldo Bizchaya toponymoak '(El) Monte Igueldo' erran nahi duela uste dut, eta hala adierazi nuen neure lan En torno a la Top. vasco y circumpir. delakoan [13. oin oharra: "Las lenguas de los vizcainos: Antroponimia y Toponimia medievales", En torno a la Toponimia vasca y circumpireaica, Bilbao 1986], §60, 61-62 orr. Hor agertzen den Bizchaya aurreko Iheldo-ri loturik doa, eta inola ere ez dagokio Pasaia-koari, dokumentuak honela jarraitzen baitu: et Hurumea similiter cum tota sua pertinentia, et Alça et Soroeta cum suis pertinentiis, et totos meos cubilares quos in Ariaz inuenire potuerint, et Gorostica Zaharra [sic] [14. oin oharra: Bigarren dokumentu 1141-1150 bitartekoan Gorostiaga Zaarra biltzen da] cum tota sua pertinentia, et Saueria Olatze et Zamilola cum omnibus suis pertinentiis, et quicquid in Arelarre [15. oin oharra: Bigarren dokumentu 1141-1150 bitartekoan in Aralarre biltzen da] de meo inuenire potuerint
    (...)

    Que:
    : Gipuzkoa-Nafarroa
    Origine: DRPLV

  • aralar - (1471/05/15 [1983]) FDMPV.002 , 95. dok., 166. or.
    (...)
    dizque de cinco o seis dias a esta parte los dichos navarros a mano armada entraron en los limites de La dicha mi provincia en la tierra de Aralar e llebaron cierto ganado robado de los vecinos de la dicha mi Provincia
    (...)

    Que: Mendilerroa
    : Nafarroa(-Gipuzkoa)
    Origine: FDMPV.002

  • aralarra - (1519) NAN.ERRMUG , L.1 N.8
    (...)
    Aralarra
    (...)

    Que:
    :
    Origine: BEL.DEMR

  • sierra de aralarra - (1526) NA.AN , L.1 C.10

    Que:
    :
    Origine: NA.TM

  • aralarr - (1526) NA.AN , L.1 C.10

    Que:
    :
    Origine: NA.TM

  • sierra de aralarr - (1526) NA.AN , L.1 C.10

    Que:
    :
    Origine: NA.TM

  • aralarra - (1526) NA.AN , L.1 C.10

    Que:
    :
    Origine: NA.TM

  • ararâ, monte - (1638) O.NUV , II, VIII. kap., 166. or. [0683. or.]

    Que:
    :
    Origine: O.NUV

  • aralar - (1802) DRAH , I, 83-84
    (...)
    montaña elevada que separa la provincia de Guipuzcoa del reyno de Navarra, y se halla situada en jurisdiccion de las villas de Villafranca, Amézqueta y Abalzisqueta de aquella provincia, y valles de Araiz por n., Araquil por e. y Burunda por s. del reyno de Navarra. Tiene 2 altísimas peñas llamadas Larraun-arri y Gamboagaña, abundantes pastos para el ganado lanar, muchos robles, hayas, avellanos y otros árboles bravos, y unas excelentes minas de cobre. Su nombre, semejante al de los montes de Armenia, en donde paró el arca despues del diluvio, ha dado ocasion á discursos poco sólidos sobre la antigüedad de la poblacion de los lugares vecinos. A.
    (...)

    Que:
    :
    Origine: DRAH

  • aralargo mendiyan - (1833) SATR.ETZ , 1898
    (...)
    Huarte Araquil Juridiscioyuan Aralargo mendiyan, eta da Excelsisco Templo Santubau
    (...)

    Que:
    :
    Origine: BEL.DEMR

  • aundi mendira, alargo mendira - (1833) SATR.ETZ , 192
    (...)
    Aundi Mendira, eta andic Alargo mendira (1833, ETZ, p. 192
    (...)

    Que:
    :
    Origine: BEL.DEMR

  • aralar(re) - (1920) CAMP.PETIMB , 120. or.
    (...)
    El toponímico Iberia es la primera vez que le encuentro nombrado. Del contexto del diploma se deduce que es término del monte Aralar, al cual en cierto pasaje del documento se le llama Aralarre [1074ko Antso Peñalengoaren dokumentu batean]
    (...)

    Que: Mendilerroa
    : Uharte Arakil
    Origine: CAMP.PETIMB

  • aralar - (1921-1925) AZK.CPV , 0182. zkia., I. lib., 0250. or. [02-b lib., 038. or.]
    (...)
    Leku-izena [NA, Oskotz (Imotz), Txangolo mangolo]: Aralargo mendira goiztirietan betor onera
    (...)

    Que:
    :
    Origine: AZK.CPV

  • aralar - (1956) M.IFOV , 171. or.
    (...)
    A juzgar por los préstamos, las vocales finales se han conservado. Sin embargo, Araquil (Nav.), de Araceli, si damos valor pleno al testimonio de la forma documentada, pues la -i de berri, tambien documentada desde muy antiguo, sólo se ha perdido en formas romanizadas (Javier, Lumbier, frente a Etxaberri, Irumberri). // La excepción principal la constituye -e que, en algunas zonas, se ha perdido de manera bastante constante: // Albistur, Albiztur (Guip.), doc. aluiz turre (1025), de tŭrre; // Aralar, doc. haralarre (1025), cf. Aralarre Bedayça (siglo XI); // Eguiluz (Ál.), Sorholus (Soule), de luze “largo”, pero sul. -lüz, ronc. -lúz en composición
    (...)

    Que: Mendilerroa
    : Gipuzkoa-Nafarroa
    Origine: M.IFOV

  • aralar, aralarre, arelarre - (1959) M.FHV , 6.5 par., 134. or.
    (...)
    Hay frecuente vacilación entre formas con y sin -e (...) Azkue (Diccionario s.v. atze) expresa la opinión de que -e no es más que el resultado de la aglutinación de la "vocal de unión": aparecen en efecto empleados preferentemente en los casos locales (...) Del mismo modo el orónimo Aralar contiene acaso como segundo miembro el nombre larre, y efectivamente encontramos in Aralarre Bedaiça, año 1074, Lacarra, BCMNav. 2, 561, in Arelarre 1141 y 1141-1150, BAP 5 (1949), 424 s., etc.
    (...)

    Que:
    :
    Origine: M.FHV

  • aralar-mendi (elkartea) - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 137, 142, 143. or.
    (...)
    Bestelakoa
    (...)

    Que:
    :
    Origine: IÑ.SATR.PV

  • aralar - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 25, 64, 65, 79, 111, 112, 113, 139, 144, 167, 189, 190, 228. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Que:
    :
    Origine: IÑ.SATR.PV

  • aralarko - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 228. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Que:
    :
    Origine: IÑ.SATR.PV

  • aralarko baseliza - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 189. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Que:
    :
    Origine: IÑ.SATR.PV

  • aralarren - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 189. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Que:
    :
    Origine: IÑ.SATR.PV

  • aralar - (1968) INTZA.NAF , Euskera, XIII (1968), 85. or.
    (...)
    Naparratx aldeko atx edo malkor ori, Madotz’ko iturri ondoan asi, ta goraka-goraka Aralarko Artxueta mendi muturreraño igotzen du; naiz artean beste izen sail bat puxketaka izan. Ordun Naparratx alde guzia arkaitz edo malkorra al da? Ez orixe. Naparrats edo Naparratx aldea da Madotz’ko erritik asi ta eguzkiaren sarraldera; Aralar mendiaren oñetarañoko alderdi guzia, luzean (...) (2) [oin oharra: Naparrats edo Naparratxez esan dizuetan guzia egiztatu nai dezuenok, bide ederra ta erraza dezue Madotz’eko. Altsatsua aldetik zoaztenak, Irurtzun baño lentxagotik; eta Tolosa aldetik, Lekunberri artu bide berezia. Nondinaitik 6 bat kilometro Aralar’ko Migel Goiaingeruaren Etxe santura ba-zoazte. Trinitate Santuaren eliztxoaren zearreko muñotik begiraldi bat emaiozue Naparrats edo Naparratx alde orri ta Madozko erritxoari]
    (...)

    Que:
    :
    Origine: INTZA.NAF

  • san miguel de aralar - (1980-1997) CMN , -- [CEEN, 80 (2005), 152. or.]
    (...)
    En el Catálogo Monumental de Navarra la describen diciendo que “en el primer cuerpo se abre un portalón de medio punto con un tosco relieve de San Miguel de Aralar en la clave, (…). Sobre la puerta se puede leer una inscripción cortada por una rueda, que dice: MARIA IRIGOIEN / AÑO DE 1798”. La trascripción de esta inscripción es errónea. En realidad lo que está escrito es: “MARTIN IRIGOIEN EL AÑO DE 1799”
    (...)

    Que: Santua
    : Aralar (Zorokiain)
    Origine: IT.UNCIT

  • aralar - (1985) JIM.ESTN , 79. or.
    (...)
    VI. Sustitución de topónimos por hagiónimos en Navarra [en Euskera, núm. 30, Bilbao, Euskaltzaindia, 1985, pp. 610-626] [...] 1. Relación hagiónimo-topónimo Desde muy antiguo ha sido práctica general y habitual relacionar al titular de un templo con el nombre del paraje donde se halla emplazado (sierra, monte, pueblo, despoblado, término), mediante el sufijo -ko (en euskera) o la preposición de (en castellano). Responde a la exigencia ineludible de singularizarlo entre los demás erigidos en honor de un mismo titular, máxime cuando fue costumbre legar mandas testamentarias a determinadas iglesias y peregrinar o visitar procesionalmente basílicas a veces muy lejanas. El topónimo designó un paraje más o menos extenso, mientras el nombre del santo se vinculaba estrictamente al edificio religioso. Si la voz Aralar evoca un amplio territorio serrano extendido por Navarra y Gipuzkoa, cuando nombramos a San Miguel de Aralar nuestra atención se centra en la efigie del arcángel y en su santuario. La costumbre se mantiene viva y es general. Podríamos confeccionar una larga lista demostrativa, citando iglesias desde Nuestra Señora de Muskilda, San Salvador de Ibañeta y Mendaurko Trinitatea, hasta San Esteban de Argadiel en Azagra, San Juan de Pedriz en Ablitas y Santa María de Mosqueruela en Fontellas, ésta situada junto a la fuente de Lizar, y desde San Bartolomé de Ull en Sangüesa hasta Erkudengo Ama Birjina en Alsasua y la Virgen de Cuevas en Viana. Las excepciones en la regla general se han producido en dos sentidos: perpetuación exclusiva del topónimo con olvido del hagiónimo, y sustitución de aquél por nombres de santos, aspecto en que pretendo poner la atención.
    (...)

    Que:
    :
    Origine: JIM.ESTN

  • san miguel de aralar - (1985) JIM.ESTN , 79. or.
    (...)
    VI. Sustitución de topónimos por hagiónimos en Navarra [en Euskera, núm. 30, Bilbao, Euskaltzaindia, 1985, pp. 610-626] [...] 1. Relación hagiónimo-topónimo Desde muy antiguo ha sido práctica general y habitual relacionar al titular de un templo con el nombre del paraje donde se halla emplazado (sierra, monte, pueblo, despoblado, término), mediante el sufijo -ko (en euskera) o la preposición de (en castellano). Responde a la exigencia ineludible de singularizarlo entre los demás erigidos en honor de un mismo titular, máxime cuando fue costumbre legar mandas testamentarias a determinadas iglesias y peregrinar o visitar procesionalmente basílicas a veces muy lejanas. El topónimo designó un paraje más o menos extenso, mientras el nombre del santo se vinculaba estrictamente al edificio religioso. Si la voz Aralar evoca un amplio territorio serrano extendido por Navarra y Gipuzkoa, cuando nombramos a San Miguel de Aralar nuestra atención se centra en la efigie del arcángel y en su santuario. La costumbre se mantiene viva y es general. Podríamos confeccionar una larga lista demostrativa, citando iglesias desde Nuestra Señora de Muskilda, San Salvador de Ibañeta y Mendaurko Trinitatea, hasta San Esteban de Argadiel en Azagra, San Juan de Pedriz en Ablitas y Santa María de Mosqueruela en Fontellas, ésta situada junto a la fuente de Lizar, y desde San Bartolomé de Ull en Sangüesa hasta Erkudengo Ama Birjina en Alsasua y la Virgen de Cuevas en Viana. Las excepciones en la regla general se han producido en dos sentidos: perpetuación exclusiva del topónimo con olvido del hagiónimo, y sustitución de aquél por nombres de santos, aspecto en que pretendo poner la atención.
    (...)

    Que:
    :
    Origine: JIM.ESTN

  • aralar - (1992) DRPLV , IV, 198. or.
    (...)
    Okalar. Jaizkibelgo itsasaldeko mendi harritsua, mendebaldeko maldan belardi eta arboladia duela. Lehenengo elementua Oka da argi eta garbi. Leku-izen horren jatorri eta hedaduraz ikus ene lan "Sobre los Topónimos Oca y su entorno", Symbolae Lvdovico Mitxelena septvagenario oblatae, Vitoria 1985, 1007-1016 orr. Bigarrenekorako pareko asko dago, Axular, Oñalar, Otalar, Ermular, eta abar, seguro aska lahar laburtua [20. oin oharra: Ikus ene azken liburua Sobre Toponimia del País Vasco Norpirenaico (Observaciones en torno a la obra Toponymie basque de Jean-Baptiste Orpustan). Bilbao 1990, §14.9 eta n. 107, 48 orr]. Hala ere, gorago ikusi dugunez, egungo eguneko Aralar oronymo ezagunari XII-garren mendean Aralarre dagokio, itxura guztien arauera larre duela azken elementutzat, amaierako -e vokala paragogikoa ez baldin bada
    (...)

    Que: Mendialdea
    : Gipuzkoa-Nafarroa
    Origine: DRPLV

  • aralarko aingerua - (1993) NA.TM , XII, 127
    (...)
    OBS.- Ver SAN MIGEL. No hemos incluido en esta relación de Uharte-Arakil el topónimo Aralar, denominado en euskera Aralármendié.
    (...)

    Que:
    :
    Origine: NA.TM

  • aralar - (1993) NA.TM , XII, 190-191
    (...)
    OBS.- Iruña merinerriko NW muturrean kokatutako mendia da, Gipuzkoan ere sartua. Goi-zelaiaren itxura du, inguruko ibarren gainetik goratua. 50 bat kilometro koadroko azalera. Orografiazko deskripzioa egitean hiru alderdi berezi ohi dituzte autoreek: sortaldekoa, Malloak deritzan haitz zerrenda batean bukatua; zirkulu erdiaren forma du, Nafarroan eta Gipuzkoan hedatua, Araitz ibarraren gainean malkor pikua eginaz. Zerrenda horretan gailen, Balerdi edo Mallozarko harria (1179 m.), Beoin (1353 m.), Aldaon (1411 m.), Irumugarrieta (1427 m.) eta Tuturre (1281 m.). Erdialdea, Gipuzkoan, Txindoki (1341 m.) eta Ganbo (1415 m.) daude; Hegoaldekoan, Sakanaren gainbegirale, Puttarri dago (1296 m.) eta Artxueta (1343 m.), San Migelgo santutegiari datxekiola. Hain zabala izanagatik ere, oso erreka gutxi ditu azalean, akuifero karstikoak baititu, ura urrupatu eta gero zenbait sortokitan azaleratzen dutenak, Larraun ibaiaren sortokia, kasu, Iribasen, eta Irañeta eta Latasakoak Nafarroan. Aunitz koba eta leze dira. Mendiaren hirutatik bat Gipuzkoarena da, eta beste biak Nafarroarenak. Banalerroa Irumugarrietatik hurbil pasatzen da, mendiketaren goreneko puntua. 2190 hektarea Estaduarenak izan ziren eta 1987an Foru Komunitatera pasatu, baina erabiltzeko eskubidea Aralarko Unioak du, hau da, Nafarroako hamaika herrik, Etxarri-Aranatz, Ergoiena, Arbizu, Lakuntza, Arruazu, Irañeta, Araitz, Betelu, eta Ihabar, Hiriberri (Arakil) eta Errazkingo kontzejuek, eta Gipuzkoako hamabostek. Eskubide horren arrenean bestorduz elur, zimaur, iratze, orbel, ehiza eta beste biltzea izaten zen. Gaur egun bazkatzeko eskubidea eta zur ateratzekoa daude indarrean. Azienda libre eta dohainik gobernatzeko aukera delarik, eta bai zenbait mugarekin etxola eta saroiak egiteko baimena ere, urte osoan (negu min-minean ezik) egoten dira bazkan, erdi-libre, pirinio arrazako behiak, pottokak eta ardi latxa. Pagoa, haritza eta artea dira bertako arboladia. Zura ateratzeko urteroko lotea 2016 metro kubo zur dira eta 718 metro egur. Ehiza larririk ez da apenas gelditzen, denboraz ugari ziren espezieak desagertu zirelarik, hartzak, otsoak eta sarrioak. Besteak ere gutxi dira gaur: azari eta basurdeak. Aralarko Unioaren eta mendiaren gaineko eskubideen jatorria, agidanez, Luis Hutinen garaian sortu omen zen (1305-1318). Errege horrek eginahalean saiatu zen Etxarriko gotorlekua indartzen gipuzkoar eta arabarren kontra, bai eta zenbait eskubide eman ere gazteluko biztanleei. Geroago Unioko beste herriak ere bereganatuko zituzten eskubide horiek. Aralar Nafarroako aztarnategi megalitiko garrantzitsuena da. haren mugapean 44 trikuarri daude, katalogatu diren 61etatik, eta horrez gain "Erroldan Arria" zutarria. Uharte Arakilgo mugapean, ibai bidearen eta erromatarbide zaharraren gainbegirale, San Migel in Excelsisko santutegia zegoen IX. mendean, harez geroz sagaratu eta zabalduko zena (1074); XII eta XIII. mendean goraka haundia izandu zuen bai ondasunez bai debozioz. Bertan altxaturik daude esmailezko erretaula eta San Migel zaindariaren gizamoldea, udaberrian Nafarroan barrena herriz-herri abiatzen dena.
    (...)

    Que:
    :
    Origine: NA.TM

  • norte de aralar / aralar iparraldea - (1993/10/06) NAO.NA.2000 , 122. zkia., 5 subzona/azpizona
    (...)
    DECRETO FORAL 253/1993, de 6 de septiembre, sobre la composición y denominaciones de la zonificación “Navarra 2000”
    (...)

    Que:
    : Nafarroa
    Origine: NAO.NA.2000

  • sierra de aralar / aralar - (1993/10/06) NAO.NA.2000 , 122. zkia., 692
    (...)
    DECRETO FORAL 253/1993, de 6 de septiembre, sobre la composición y denominaciones de la zonificación “Navarra 2000”
    (...)

    Que:
    : Nafarroa
    Origine: NAO.NA.2000

  • aralar - (1996) BEL.DEN , 76
    (...)
    Significado dudoso. Comentario lingüístico: Fonéticamente el nombre se podría derivar de Aran-larre 'pastizal del valle', pero Aralar es la forma más antigua y mejor documentada. Traducciones curiosas y explicaciones populares: Es conocida la interpretación que relacionaba el nombre del monte Aralar con el del monte Ararat, monte caucásico bien conocido, donde Noé posó su arca y donde nacía un río llamado Araxes.
    (...)

    Que:
    :
    Origine: BEL.DEN

  • sierra de aralar - (1996/05/01) NA.IZ , 692

    Que: Facerías y montes
    : Nafarroa
    Origine: NA.IZ

  • sierra de aralar - (1999) NA.IZ , 692

    Que:
    :
    Origine: NA.IZ

  • aralar - (2000) BEL.DEMR , 62
    (...)
    Significado dudoso. Comentario. Fonéticamente el nombre se podría derivar de Aran-larre 'Pastizal del Valle', pero Aralar es la forma más antigua y mejor documentada. Es conocida la infundada interpretación que relacionaba el nombre del monte Aralar con el del monte Ararat, monte caucásico, donde Noé posó su arca y donde nacía un río llamado Araxes. Véase Araxes.
    (...)

    Que:
    :
    Origine: BEL.DEMR

  • aralar - (2004/07/07) OB.AG , 3.7
    (...)
    Onomastika batzordeak Ziordian izandako bileran onartutako izena
    (...)

    Que: Santutegia
    : Uharte Arakil
    Origine: OB.AG

  • sierra de aralar - (2006) NA.IZ , 692

    Que:
    :
    Origine: NA.IZ

  • sierra de aralar - (2007) NA.IZ , 692

    Que:
    :
    Origine: NA.IZ

  • sierra de aralar - (2008) NA.IZ , 692

    Que:
    :
    Origine: NA.IZ

  • sierra de aralar - (2009) NA.IZ , 692

    Que:
    :
    Origine: NA.IZ

  • sierra de aralar - (2009) MTNA100 , 560-580/4740

    Que: Mendilerroa
    : Aralar
    Origine: MTNA100

  • sierra de aralar - (2011) NA.IZ , 692

    Que:
    :
    Origine: NA.IZ

  • sierra de aralar - (2012) NA.IZ , 692

    Que:
    :
    Origine: NA.IZ

  • aralar - (2022/11/28) OB.AG , 2.1
    (...)
    Norberaren etxetik egindako bilkuran ontzat emandako izena: [eskatutakoa] Sierra de Aralar... [euskarazko ordaina (izen espezifikoa)] Aralar... [euskarazko ordaina (izen espezifikoa + izen generikoa)] Aralar mendilerroa edo Aralarko mendilerroa [Herri-erabileran: Aralar mendia edo Aralarko mendia]
    (...)

    Que: Mendilerroa
    : Nafarroa
    Origine: OB.AG

  • Sierra de Aralar (officiel)
  • Sierra de Aralar (espagnol)
UTM:

				
Coordonnées:

				

Cartographie:

Siège social

  • B
  • BISCAYE
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBAO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Centre de recherche

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 SAINT SÉBASTIEN
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Represéntations

  • A
  • ALABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 VITORIA-GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GUIPUSKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 SAINT SÉBASTIEN
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAVARRE
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 PAMPELUNE
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

L'association

  • P
  • PAYS BASQUE NORD
  • Château Neuf
    15, place Paul Bert
    64 100 Bayonne
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper