- Info

*: Remplacer un ou plusieurs caractères
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Remplacer un seul caractère
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Montes de Oca - Lieux - EODA

Montes de Oca (Châine)

Identité:
Orografia/Mendimultzoa
Normatif:
lemme sans normativiser 
Localisations:
  • io[h]annis aukensis - (0864/05/21 [1807, 2013]) LLOR.NHPV , III, 98-102 [IZ.03, 357, 358. or.]
    (...)
    Donación de muchas iglesias al monasterio de san Felix de Oca en 21 de mayo de 864 [1 Hala transkripzioa nola gaztelaniarako itzulpena Llorenteren bildumatik jaso da hitzez-hitz, 1807, III. liburukia, 98-102. or.]. // Archivo de San Millán, becerro gótico, fol. 45, y galicano, fol. 108 [...] Ego quidem gracia dei Didaco, comite, amore divino compungtus, de scelerum meorum numerositate recordatus, sic facio donacionem pro remedio anime ee ad atrium sanctisimi Felicis et sancti Micael, et sancte Marie et sanctorum Petri et Pauli et sancti Ioannis aukensis et tibi patri Severo abbati, naenon et omnibus tibi sublectis clerices in ibidem die et nocte Christo famulantium [...] Ego Didaco, comite, sic confirmo istos monasterios cum suos monacos et suos fratres ut serviant ad sancti Felicis et sancti Micael et sancte Marie, et sancti Petri et sancti Iohannis qui sunt ecclesias fundatas sub Aukensis et ad Severo abbas cum tres calices argenteos, quinque calices de stango, sex casullas de sirgo, octo casullas de lino, triginta octo libros, et cum istos abbates de istos monasterios [Yo Diego, conde por la gracia de Dios (1 Conde por la gracia de Dios. Esta expresión en la presente escritura es testimonio infalible de que antiguamente no se pretendía significar con ella una soberanía independiente, pues el mismo conde don Diego que la usa para su titulo llamó después rey suyo al príncipe don Alonso III, y calendó por su monarquía de Oviedo el instrumento; por lo cual no tuvieron razón los escritores, que para probar la qualidad de soberano en los señores de Vizcaya, alegaron aquel modo de titularse en algunas escrituras. Este don Diego, de quien tratamos, era don Diego Rodriguez Porcelos, conde de Castilla, hijo de don Rodrigo Fruelaz, y nieto de don Fruela, que también lo habían sido), excitado del amor divino, y recordándome de la multitud de mis pecados, hago donación por el remedio de mi alma al atrio del santísimo Felix, y de san Miguel, de santa María, de los santos Pedro y Pablo, y de san Juan de Oca (2 De Oca. El monasterio de san Felix, o Felices de Oca, estuvo situado cerca de donde ahora la villa de Villafranca de montes de Oca, y también de la ciudad de Oca, capital del obispado de su nombre, que por el tiempo de la presente escritura estaba unido al de Valpuesta, con todo el territorio del condado de Castilla que gozaba don Diego, quien usa de una potestad casi soberana en el contenido del instrumento, pues tal era en aquellos siglos la anexión y subordinación de unos monasterios a otros, reduciendo a la clase de súbditos los que habían sido independientes; por lo que debemos pensar que fue señor solariego de Ayala y Mena, o que con el condado le había concedido el monarca poder para el objeto. Después el monasterio mismo de san Félix de Oca, que ahora se hallaba cabeza de tantos anexos, fue subordinado al de san Millán de la Cogulla con todos ellos por vía de anexión en el año de mil quarenta y nueve, y vino a parar en priorato) y a ti padre abad Severo, como también a todos los clérigos súbditos tuyos, que sirven a Dios allí día y noche (...) Yo el conde Diego confirmo estos monasterios con sus monjes y hermanos, para que sirvan a San Félix y san Miguel y santa María y san Pedro, y san Juan, cuyas iglesias están en Oca, y al abad Severo con tres cálices de plata y cinco de estaño, seis casullas de seda y ocho de lino, treinta y ocho libros, y los abades de estos monasterios]
    (...)

    Que: Monasterioa [San Juan de Oca]
    : Burgos [Villafranca de Montes de Oca?]
    Origine: IZ.03

  • montes […] de oca - (1614) SAND.COP , 6 [IÑ.SAND, 1255. or. (2. oharra)]
    (...)
    en esta Prouincia tan estendida, desde los montes Pyrineos, hasta los de Oca, y nacimiento del rio Hebro
    (...)

    Que:
    :
    Origine: IÑ.SAND

  • montium de oca - (1638) O.NUV , I, III. kap., 008. or. [0525. or.]

    Que:
    :
    Origine: O.NUV

  • idubeako mendien - (1847) Izt.C , 37
    (...)
    Udalako aitzaren erpiñetik ikusten dira argiro *Kantauriko Erri anitz, beraren itsasoa, eta an dabiltzan ontziak; *Idubeako mendien zati asko; *Franziako Erribera, eta Itsasaldeak beste gauza geiagorekin
    (...)

    Que: Mendiak [Montes de Oca]
    : Burgos
    Origine: OEH.ONOM

  • villafranca-montes de oka, villafranca - (1974) LIZ.LUR , 20, 24. or. (mapa)
    (...)
    Bi herrialde hauek inoiz euskal eremuan sartzen badira, Bureba-Oka izeneko euskal herrialde elkartu bakar bat osa lezakete 2.357 km2-rekin, Bizkaiaren antzera. Bion hiriburuak Bibirezka edo Birobezka izan beharko luke, administrazgo aldetik. Eliz barrutiaren buru, ordea, "VilIafranca-Montes de Oka", hiri hontan bait zegoen Hegoaldeko autrigoinen apezpikutegia
    (...)

    Que: Herria
    : Burgos
    Origine: LIZ.LUR

  • okamendieta, montes de oca - (1974) LIZ.LUR , 14, 15, 17, 18-19, 24. or. (mapa)
    (...)
    Gaurko Villarcayo alderdiarekin ez da erraza igartzea. Batzuek, ez bakarrik alderdi hori, baita Sedano eta Reinosakoak ere euskal eremuan sartzen dituzte; beraz, Ebro Garai guztia. Ez naiz ni, gaur behintzat, iritzi hortakoa. Uste dut Villarcayo alderdia, erromatar eta kantabroen arteko gerrak zirela eta, kantabroen eskuetan gelditu zela, autrigoin euskal leinua bi alderditan zatitua utzirik, Gobia aldeko bazterra izan ezik: itsas aldeko autrigoinak, Ason eta Nerbion bitartekoak eta hegoaldeko autrigoinak, Bureba eta Okamendietakoak. Beraz Gaztela Zaharreko zazpi merinalde lehenak, Cuesta Urria, Montija, Losa, Valdeporres, Sotoscueva, Gaztela Zaharreko Ciguenza, eta Valdivielso utz ditzagun Gaztelan [...] Hegoaldeko autrigoinak, Bureba, Okamendieta eta Miranda aldea: beraz, gaurko Burgosen Brivieska, Belorado eta Miranda hauzitegi alderdiak [...] Bureba eta Okamendieta [...] Aipa ditzagun, bada, herrialde historiko bi, Bureba eta Okamendieta [...] Okamendieta // "Montes de Oca" izenaren pean, askotan agertzen da herrialde hau Iruineko erreinuaren historia gora-beheretan. Nolabait "Okamendieta" euskeratzen dugun herrialde hau, non zegoen eta zer zen? // Sakon aztertu ditugu Gaztela Zaharreko herrialde banaketak, eta nahiko argi ikusten da herrialde honen nondik-norakoa. Gaurko Belorado hauzitegi alderdia hartzen zuen probintzien banaketa egin arte, nahiz eta feudal arrazoiengatik Elizaren eta jauntxoen feudo apartekoak izan. Hortik landa -eta hau harrigarria da-, Okamendietak saltatu egiten zuen normalki euskal aztarrenen muga den Ebro eta Duero harroen mendikatea, eta Dueroren *híbaiadar den Arlanzon hibai harro garaia ere hartzen zuen, hasi Arlantzon herrian eta iturburarte: Galarde, Villasur, Uzkitza, Herramel, Urrez, Villorobe, Alarcia eta Pineda de la Sierra. // Gehiago oraindik: Juarros izeneko harana, Burgosko ateetaraino heltzen dena; baita euskal historian hain zoritxarreko herria izan den Atapuerca ere: Okamendietarekin bat egina zegoen herrialde berberean, aipatu ditugun joan den mendearen hasierako zatiketa berriak egin arte. Merino Urrutiak makinatxo bat euskal toki izen agertzen du Okamendieta guztikoak, eta baita Arlantzon garai guztikoak ere. // Baserri ekonomiari lotua, batez ere basoei, eskualde baztertu bat da orain; beheruntz eta egunetik egunera hustutzen doana. Herri batzuk aste azkenak igarotzeko aukerakoak bihurtu dira; baina batez ere burgostarrak joaten dira; euskaldunik guti, ehizera ez bada. // Herrialde hontan zegoen autrigoinen *apezpikutegi zaharra, gero Valpuestara eramana; gaur Okako apezpiku "titularra"k diócesis extinta bezala darama. Larraurik edo Setienek eramatea hobe izango zen, sinbolu bezala. Sinboluak eskatzeaz ere ez gara oroitzen. // Herrialde honek 1.103,93 km2-ko zabalera du; 20.199 bizilagun
    (...)

    Que: Eskualdea
    : Burgos
    Origine: LIZ.LUR

  • montes de oca - (1999) MOR.MPB , 169. or. (s. v. Antzaramendi)
    (...)
    Antzaramendi 462 m [...] Une explication littérale donnerait “montagne de l'oie”(antzara “oie”). Mais il s'agit peut-être d'une étymologie populaire, de même que l'on trouve des Montes de Oca du côté basque espagnol
    (...)

    Que: Mendilerroa
    : Burgos
    Origine: MOR.MPB

  • montes de oca - (1999) MOR.MPB , 184. or. (s. v. Occabe)
    (...)
    Occabe 1466 m, comm. de Lécumberry. // Écrit Occabé chez P. Raymond. Nom à mettre en relation avec le toponyme Occos (Okoze) et les Montes de Oca du Pays basque sud réinterprétés populairement par “monts de l'oie”. On pourrait y voir une vieille racine oronymique préindoeuropéenne apparentée à *jok-/juk-, elle-même forme affaiblie de l'oronyme pré-indoeuropéen kuk “hauteur”. On la retrouve dans le toponyme Jokoberro à Saint-Étienne-de-Baïgorry et peut-être dans Juxue. On aurait donc ici une forme réduite ok- suivie de -be “sous, en bas”. Soit “en bas de la hauteur”.
    (...)

    Que: Mendilerroa
    : Burgos
    Origine: MOR.MPB

 

 

UTM:

				
Coordonnées:

				

Cartographie:

Siège social

  • B
  • BISCAYE
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBAO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Centre de recherche

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 SAINT SÉBASTIEN
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Represéntations

  • A
  • ALABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 VITORIA-GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GUIPUSKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 SAINT SÉBASTIEN
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAVARRE
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 PAMPELUNE
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

L'association

  • P
  • PAYS BASQUE NORD
  • Château Neuf
    15, place Paul Bert
    64 100 Bayonne
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper