- Info

*: Remplacer un ou plusieurs caractères
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Remplacer un seul caractère
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Merelludi - Lieux - EODA

Merelludi (Quartier)

Identité:
Populamendua/Herri ofiziala
Habitant:
merelluditar 
Normatif:
publication de la Commission 
: Berriatua
Localisations:
  • mereludi - (1796) BFAH.FOG96 , 1178

    Que:
    : Berriatua
    Origine: DEIKER.HPS

  • mereludi - (1796 [1995]) DRPLV , V, 98. or. (3. oin oharra)
    (...)
    en la Fogueración vizcaina de 1796 se documenta como Mereludi el nombre de caserío
    (...)

    Que: Baserri etxea
    : Berriatua
    Origine: DRPLV

  • mieludi - (1798) BFAH.FOG98 , 0674

    Que:
    : Berriatua
    Origine: DEIKER.HPS

  • mereludi, casería y pertenecidos de - (1799) BFAH.ADM.JABARB , sig. reg. 1, 626

    Que:
    : Berriatua
    Origine: DEIKER.HPS

  • mereludi, barrio de - (1799) BFAH.ADM.JABARB , sig. reg. 1, 619

    Que:
    : Berriatua
    Origine: DEIKER.HPS

  • mereludi - (1860) NOM.1860 , --
    (...)
    Berriatúa. Bárrio
    (...)

    Que:
    : Berriatua
    Origine: DEIKER.HPS

  • merelludi - (1925 [1990]) DRPLV , III, 65. or.
    (...)
    R. M. de Azkue dice en su Morfología vasca lo siguiente sobre el sufijo -di < -dui < -doi [1. oin oharra: Resurrección María de Azkue, Morfología Vasca, Bilbao 1925]. // "El derivativo toponímico di de Merelludi hinojal, en Berriatua (B), Elordi espinal, Lapurdi (nombre de un barranco de Elgeta (O) en que con frecuencia eran asaltados viajeros) lo hemos introducido en neologismos como gaztedi Juventud y el nombre de nuestra Corporación". Y en una nota añade: "El pueblo dice gazteri como zaarreri, txikiteri, ontziteri... etc., siendo eri el sufijo y no di", MV, p. 29, §27. // Más adelante escribe: "Di (B, O), doi (BN, L, R, S), dui (B). Apenas suenan ya no siendo en Toponimia: Elordi espinal, Arantzadi espinal, Merelludi hinojal, sagardui manzanal, ilardui arvejal, astui peñascal. No son, sin embargo, arbitrarios los neologismos gaztedi juventud y Euskaltzaindi Academia de la lengua vasca, liter. conjunto de cuidadores del vascuence; pues aun en Toponimia hay vocablos en que a este sufijo le sirven de tema seres animados. En territorio de Elgeta (B) hay una encaiñada, según se baja hacia Eibar, llamada Lapurdi que fué un tiempo, dicen los del pueblo, refugio de salteadores; denominación que, según me aseguran, es la de un cortijo de Murelaga (B) y, como es sabido, lleva también una de las regiones vascas. Gizadi gente, grupo de hombres y umedi (Ubillos y Aguirre) caterva de niños, son voces populares", MV, p. 81, §100 [2. oin oharra: J. M. Hiribarren da una etimología parecida, la cual, si Larramendi hubiera vivido en aquel momento le habría satisfecho de alguna manera, en su epopeya Escaldunac, Bayonan 1853, p. 42: Nola baita sagardi sagar dia deitzen, / Escaldunac icena eman Baionari / Laphurdi, nola ohoin toki segurari", 'De la misma forma que sagardi se llama sagar dia / los hablantes vascos dieron nombre a Bayona / Laphurdi, como lugar seguro de ladrones'. Como se ve emplea dia autónomamente y con sentido colectivo, tal como veremos más abajo en relación con Larramendi].
    (...)

    Que:
    :
    Origine: DRPLV

  • merelludi - (1925 [1990]) DRPLV , III, 47. or.
    (...)
    R. M. Azkue-k bere Morfología vasca-n -di < -dui < -doi berrekailuaz dio [1. oin oharra: Resurrección María de Azkue, Morfología Vasca. Bilbao 1925]: // "El derivativo toponímico di de Merelludi hinojal, en Berriatua (B), Elordi espinal, Lapurdi (nombre de un barranco de Elgeta (G) en que con frecuencia eran asaltados viajeros) lo hemos introducido en neologismos como gaztedi Juventud y el nombre de nuestra Corporación". Eta nota baten gaineratzen du: "El pueblo dice gazteri como zaarreri, txikiteri, ontziteri... etc., siendo eri el sufijo y no di", MV, 29 orc., §27. // Aurrerago dio: "Di (B, G), doi (BN, L, R, S), dui (B). Apenas suenan ya no siendo en Toponimia: Elordi espinal, Arantzadi espinal, Merelludi hinojal, sagardui manzanal, ilardui arvejal, astui peñascal. No son, sin embargo, arbitrarios los neologismos gaztedi juventud y Euskaltzaindi Academia de la lengua vasca, liter. conjunto de cuidadores del vascuence; pues aun en Toponimia hay vocablos en que a este sufijo le sirven de tema seres animados. En territorio de Elgeta (B) hay una encañada, según se baja hacia Eibar, llamada Lapurdi que fué un tiempo, dicen los del pueblo, refugio de salteadores; denominación que, según me aseguran, es la de un cortijo de Murelaga (B) y, como es sabido, lleva también una de las regiones vascas. Gizadi gente, grupo de hombres y umedi (Ubillos y Aguirre) caterva de niños, son voces populares", MV, 81 orr., §100 [2. oin oharra: Etymologia berdintsua. eta orduan Larramendi bizi izan balitz nolabait atsegin zukeena. emaiten du J. M. Hiribarren-ek bere Escaldunak epopeian, Bayonan 1853, 42 orr.: Nola baita sagardi sagar dia deitzen, / Escaldunac icena eman Baïonari / Laphurdi, nola ohoin toki segurari". Multzoaren zentzuan autonomo moduan darabil dia, Larramendi-ren hiztegian datorren erara, beherago ikusiko dugunez].
    (...)

    Que:
    :
    Origine: DRPLV

  • merelludi - (1925 [1995]) DRPLV , V, 98. or. (3. oin oharra)
    (...)
    R. Mª de Azkue lo da como Merelludi en su Morfología Vasca, Bilbao 1925, §27, p. 29
    (...)

    Que: Lekua
    : Berriatua
    Origine: DRPLV

  • Milloy - (1956) BFA.OG.KAT , --
    (...)
    Par: 0. Azalean eta parajean dago
    (...)

    Que:
    : Berriatua
    Origine: DEIKER.HPS

  • Milloy - (1956) BFA.OG.KAT , --
    (...)
    Par: 0.
    (...)

    Que:
    : Berriatua
    Origine: DEIKER.HPS

  • Milloy - (1956) BFA.OG.KAT , --
    (...)
    Par: 0.
    (...)

    Que:
    : Berriatua
    Origine: DEIKER.HPS

  • mereludi - (1960) NOM.1960 , --
    (...)
    Berriatua. Barrio
    (...)

    Que:
    : Berriatua
    Origine: DEIKER.HPS

  • mereludi: milludi (milluditar) - (1976) E.EUS.LIZ.KN , Euskera, XXI (1976, 1), 309. or.
    (...)
    Kodea: 2.2.11.3.
    (...)

    Que:
    :
    Origine: E.EUS.LIZ.KN

  • mereludi - (1983) IGNE.25 , 063-I (Ondárroa)

    Que:
    :
    Origine: DEIKER.HPS

  • MERELUDI: MILLUDI - (1986) HPS.EAE , 30

    Que: Entitatea
    :
    Origine: HPS.EAE

  • mereludi - (1990/07/05) BAO , 154. zkia., 018.0003
    (...)
    Bizkaiko Lurralde Historikoko Foru Administrazioa - Foru Aldundiaren Foru Dekretua // Diputatu Nagusiaren Idazkaritza Nagusia // Estatistika eta informatika beharrizanak direla eta, Gobernu Zentralak (INE), Eusko Jaurlaritzak (EUSTAT) eta Foru Aldundiak, garaiz, Bizkaiko udalerrietarako kodeak hartu zituzten, haiseran bateratsiak izan eta, denboraren poderioz, nahasten joan direnak. Nahasketa hau Foru Sailei ere zabaltzen izan zaie. Estatistika Foru Batzordeak, bere eskumenetan diharduela eta eremu honetan erizpide normalizatuei geroago eta tinkoago eutsi behar zaiela uste duenez, iragan martxoaren 29ko bileran, Gobernu Kontseiluari proposatu zion, ofizialki, erabat eta behin betikoz, INE eta EUSTATek egun udalerrien kodeketarako erabiltzen duen sistema har dezan. Proposamen bera zabaltzen zaie biztanguneei, EUSTATekin baterako sistema hartzen delarik. Honenbestez, Diputatu Nagusiaren Idazkari Nagusiak proposaturik, Bizkaiko Herrialde Historikoko Foru Erakundeen Hautapen, Antolaketa, Erregimen eta Funtzionamenduari buruzko 3/87 Foru Araueko 17. artikuluan ezarritakoa dela bide, Gobernu Kontseiluak 1990eko ekainaren 26ko bileran eztabaidatu ondoren, hauxe. // XEDATU DUT: // 1. Ofizialki eta erabat, udalerri eta biztanguneen kodeaketa eguneratua hartzen da, eranskinean dagoen zerrendaren arabera. 2. Hartutako kodeketak iraun egingo du, udalerrien edo biztanguneen izen aldaketak edo bereizketak ematen badira ere. 3. Udalerri berriak sortzen direnetan, zegoen azkenari zegozkion kodeak esleituko dira, Batzar Nagusiek sorkuntza onetsitako dataren arabera ordenatuta eta alfabetoaren arabera, onespen data batera datorrenean. 4. Biztanguneei dagokienez, erizpide berbera erabiliko da, ezarritako lau digituetarik lehen biak talde biztanguneei eta beste biak banakako biztanguneei dagozkiela kontutan hartuz. Talde biztanguneen kodeak hurrenez hurrenekoak izango dira, beren udalerriaren barruan. Banakako biztanguneen kodeak hurrenez hurrenekoak izango dira, beren talde biztangunearen barruan. 5. Diputatu Nagusiaren Idazkaritza Nagusiak kodekera hau zuzen aplikatzen denentz gainikusiko du, aldian-aldian udalerri eta biztanguneen zerrenda eguneratua argitaratuko duelarik, beraien kode eta izenekin. 6. Dekretu hau "Bizkaiko Egunkari Ofiziala"n argitaratuko den egunean jarriko da indarrean. Diputatu Nagusia,. JOSE ALBERTO PRADERA JAUREGI. Diputatu Nagusiaren Idazkari Nagusia,. JOSE LUIS BILBAO EGUREN. // ERANSKINA. // Bizkaiko Udalerrien eta beren banakako biztanguneen zerrenda [...]
    (...)

    Que: Auzoa
    : BERRIATUA
    Origine: BAO

  • mereludi - (1991) NOM.1991 , --

    Que:
    : Berriatua
    Origine: DEIKER.HPS

  • mereludi, pop. milloi - (1995) DRPLV , V, 98. or.
    (...)
    la etimología que identifica este topónimo [Milutze] con la forma vasca de 'hinojo' más el sufijo colectivo -tze. El oicónimo vizcaino de Berriatua Mereludi, pop. Milloi, de merelu más el sufijo colectivo -di, tenía el mismo significado en su origen
    (...)

    Que: Lekua
    : Berriatua
    Origine: DRPLV

  • merelludi /milloi/ - (1995) DRPLV , V, 196. or. (137. oin oharra)
    (...)
    [Mizpira landare izenaz ari da] Bada Mizpiradi izeneko baserria Andoainen, Nom. Guip., eta baita-ere Merdilladi herri berean, baina Zaldibian Berdelladi. Zer da merdilla edo berdella? Merellu-ren antzeko zerbait? Hiztegietan ez da biltzen ez bata eta ez bestea, bai, ordea, merellu Azkue-renean, 'hinojo', eta bada Merelludi leku-izena Berriatuan, egungo egunean Milloi forman ezagutzen dena inguruetan. // Mizpildi ere irakurri-berri dut Bergara-ko leku-izen bati dagokiola, eta forma bereko Mizpildi bada Ataunen ere, Mizpiradi-ren aldagarri baita, efr. Juan de Arin Dorronsoro, BRSVAP, XXV (1969), 474 orr.
    (...)

    Que: Leku-izena
    : Berriatua
    Origine: DRPLV

  • Mereludi - (1995/03/10) EJ.ENT95 , 2625. or.
    (...)
    OGASUN ETA HERRI ADMINISTRAZIO SAILA KULTURA SAILA 1145 ERABAKIA, 1995eko otsailaren 20koa, Erakunde Harremanetako eta Toki Administrazioko zuzendariarena eta Hizkuntza Aholkularitza eta Informaziorako zuzendariarena, Euskal Autonomi Elkarteko udalerrien biztanleria guneen izenei zabalkundea ematen diena. Euskal Autonomi Elkarteko udalei kontsulta egin ondoren eta urtarrilaren 3ko 1/1995 Dekretuaren 7.1.j). eta 13.d) ataletan, apirilaren 30eko 286/1991 Dekretuaren 17.e) atalean eta apirilaren 23ko 258/1991 Dekretuaren 13.c) atalean ezarritakoarekin eta azaroaren 24ko Euskeraren Erabilpena Arauzkotzezko 10/1982 Oinarrizko Legearen 10. atalean ezartzen denarekin bat, biztanleria guneen izenen erabileran batasuna bermatzeko, hauxe ERABAKI DUGU: Erabaki honen Eraskinean agertzen den Euskal Autonomi Elkarteko udalerrien biztanleria guneen izenen zerrendari zabalkundea ematea. Vitoria-Gasteiz, 1995eko otsailak 20. Erakunde Harremanetako eta Toki Administrazioko zuzendaria, IÑIGO BARANDIARAN BENITO. Hizkuntza Aholkularitza eta Informaziorako zuzendaria, XABIER AIZPURUA TELLERIA. Udala: Berriatua.
    (...)

    Que: Biztanleria-entitatea
    : Berriatua
    Origine: EJ.ENT95

  • mereludi: merelludi - (2000) E.EUS.GOR.EAE , Euskera, XLV (2000, 3), 1201. or.

    Que:
    :
    Origine: E.EUS.GOR.EAE

  • mereludi - (2000) NOM.2000 , --
    (...)
    42 emakume + 67 gizonezko = 109
    (...)

    Que:
    : Berriatua
    Origine: DEIKER.HPS

  • Mereludi: Merelludi - (2001) EUDEL , 132

    Que: Biztanle-entitatea
    :
    Origine: EUDEL

  • mereludi - (2002) EUST.KALE , Bizkaia

    Que:
    : Berriatua
    Origine: DEIKER.HPS

  • mereludi - (2002) NOM.GEOGR , Bi.

    Que:
    : Berriatua
    Origine: DEIKER.HPS

  • merelludi - (2002/03/27) BAO , 060. zkia., 5910. or.
    (...)
    Berriatuko Udala Berriatuko udalerriko biztanle-entitateen zerrenda Udalbatzak, 2002ko urtarrilaren 25ean egindako osoko bilkuran, bere aginte zatian honako hau deneko erabakia onartu zuen: Lehena.- Ribera auzoaren izena Erribera izenagatik aldatzea eta Mereludi auzoarena Merelludi izenagatik, Euskaltzaindiak proposatutakora egokitzeko. Bigarrena.- Berriatuko udalerriko biztanle-entitateen zerrenda ofiziala onartzea, ondorengo auzo hauekin osatutakoa: Asterrika, Erribera, Magdalena eta Merelludi. Hirugarren.- Erabaki hau udaletxeko iragarkien taulan eta Bizkaiko Aldizkari Ofizialean argitaratzea. Eta denek horren berri izan dezaten argitaratzen da.- Alkatea, Rodolfo Bakeriza Fernández (11-1.269)
    (...)

    Que:
    :
    Origine: BAO

  • merelludi auzoa - (2002/12/11) DEIKER.HPS , 25449
    (...)
    063-02 173
    (...)

    Que:
    : Berriatua
    Origine: DEIKER.HPS

  • Merelludi (officiel)
  • Barrio Merelludi (espagnol)
UTM:
ETRS89 30T X.542485 Y.4796019
Coordonnées:
Lon.2º28'28"W - Lat.43º19'0"N

Cartographie:

063-02 [FK]; 063-01 [FK]

Siège social

  • B
  • BISCAYE
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBAO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Centre de recherche

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 SAINT SÉBASTIEN
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Represéntations

  • A
  • ALABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 VITORIA-GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GUIPUSKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 SAINT SÉBASTIEN
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAVARRE
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 PAMPELUNE
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

L'association

  • P
  • PAYS BASQUE NORD
  • Château Neuf
    15, place Paul Bert
    64 100 Bayonne
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper