(COMBATTIMENTO SPIRITUALE) GUDU ESPIRITUALA
il padre Don Lorenzo Scupoli chierico Regolare Teatrinoc italienez eguiña; Siluain Pouureau apezac escaraz emana
(Parisen; chez Claude Audinet-ek editatua, 1665ean).
Jean-Ambroise Duvergier de Hauranne, Saint-Cyraneko abade nagusia.
Testuingurua
Protestantismoaren desafioak katolizismoaren kontraerreforma ekarri zuen, eta ildo nagusi horren barruan idatzi ziren euskal literaturaren idazlan nagusiak hurrengo ehun urtean. Batez ere Iparraldean idatzi ziren, protestantismoak presio gogorra egiten zuen lekuan, eta monarkiak tolerantzia aski zabal bat erakusten zuen lekuan, hots, Frantzian.
Kontraerreforma hizpide hartuta, normalki Axular bat aipatzen da gurean, edo baita ere San Ignazio eta jesuitak… baina bada beste harribitxi bat, Lorenzo Scupoli-ren Gudu espirituala. Espainian ez zen horrenbeste zabaldu, baina Europako beste naziotan izugarrizko arrakasta izan zuen: italieraz idatzia, berehala edizio mordo bat izan zuen eta hizkuntza askotara itzuli zen, horien artean, euskarara. Ez zen izan bakarrik urte gutxiko best seller bat, aitzitik, arrakasta jarraia izan zuen mendez mende.
Baina guretzat bitxiena bere itzultzailea da: Silvain Pouvreau. Jaiotzez frantsesa, Baionara etorri zen Saint-Cyran ospetsuaren zerbitzari gisa, eta haren etxean ikasi zuen euskara; apaiz ordenatu zen eta hainbat euskal itzulpen eta lan egin zituen, horien artean aipagai duguna.
Lagin bat
“Bada ikusten duzunaz gerostik, ene alaba, zertan datzan Giristinoaren perfekzionea, eta haren ardietstekotzat gerla ardurako eta xoil garratz bat hartu behar duzula zure buruaren kontra, lau gauzaz egin behar duzu errekaitu, lau arma segurez eta guziz premiazkoez bezala garaiaren eramaiteko, eta biktorios gelditzeko gudu espiritual hunetan. Lau gauza hek dira.
Gure buruaz ez fida izaitea; Jainkoa baitako fidanza; eserziza, edo hariketa; eta Orazionea. Zeinetaz guziez minzatuko baigara, Iainkoarekin batean, hitz laburrez eta aditzeko errazez.”