Mihi duena, heltzen Parisera (S)quien tiene lengua llega á Parísqui a langue arrive à Paris
Horak non mina, han mihiael perro lleva la lengua allí donde tiene dolorle chien porte sa langue là où il sent son mal(Oih. Prov. 249.)
Heyen bizitze berria guzien mihian laudagarria zen (L)su nueva vida era laudable en opinión de todosau dire de chacun leur nouvelle vie était digne d'éloge
Mihiz errozudecidlo en viva vozdites-lui cela de vive voix
Eztue denpora onetan iñoren beldurrik, ez begiak, miiak, ez belarriak, ez eskuakentre tanto no tienen miedo de nadie ni los ojos, ni la lengua, ni los oídos, ni las manosentre temps n'ont peur de personne ni les yeux, ni la langue, ni les oreilles, ni les mains(Ag. Eracus. 145-21.)
Mihi-luzeak eskua labur (S)el de lengua larga tiene corta la manocelui qui a la langue longue a la main courte
(BNc, L)chaflán, espiga de mortaja
/ chanfrein, tenon de mortaise
Dornadurako taulak mihietan sarthu behar dira eta artekak tapatulas tablas del piso deben meterse en los chaflanes y cubrir los canalesles planches du parquet doivent se mettre dans les chanfreins et couvrir les rainures(Duv. Labor. 109-10.)
Mihietan ezarri (BN-baig), mihietan sartu (L-ain)ensamblar tablones, lit.: meterles en sus canalesemmortaiser, assembler des planches, lit.: les mettre dans les rainures
(BN-ald)lengüeta de cerraja
/ pène de la serrure
(BN, L)badajo de una campana ó de campanilla
/ battant d'une cloche ou d'une clochette
Azkue Biblioteka eta Artxiboa Euskaltzaindiaren zerbitzura dago. Horrez gainera, zabalik dago ikertzaile ororentzat, eta bere ahalbideen neurrian euskal kultura gaien ikerkuntza eta hedapena sustatzen eta laguntzen saiatzen da.