dastailu
1.
daistailu (O-SP),
txestailu (S ap. A
; Foix ap. Lh.).
"
Daistaillui [la -i final parece estar tachada], goûtement"
O-SP 223.
"Gusto"
A.
Bihotzian zunbait ordüz senditzen düzün gozua eta eztitarzüna, presenteko graziaren obra düzü, eta aitzinetiko zelüko plazeren txestallü bat.
Mst III 6, 2 (SP gustu, Ch dastatze, Leon jasta).
2.
txestailu.
Gusto, afición. (Acepción que tiene su origen en una errónea interpretación del significado "gusto" que da Azkue).
Bestalde Santuak berak du aitortzen kantetako zun txestallua ta griña.
Gazt MusIx 167.