1.
(AN-larr ap. AspLeiz2). "Ocurrírsele una idea, surgir espontáneamente. A[zkue] 'concebir una idea'. Parece que este significado de A excluye toda espontaneidad, y supone cierta actividad de la mente. Coincide con el significado de A el de la palabra asmatu
"AspLeiz2(A no trae burutatu, sino bururatu; ¿será errata en Asp?).
Cf. Añ CS 11 gogoratu ta burutatuten jatzuz pentsamentu loiak (en el ms. orig. bururatuten, por lo que seguramente se trata de errata de la ed. ). Bestera bizi leikenik be burutau ez. Gerrika 156
azpiadiera-1.1
Pensar. Euskeraz burutatua dirudi Axularren liburua[k]. OrEEs 1927, 195.
Arbelbideren aitzin-solasak ere ongi burutatuak eta mintzo ederr[e]an esanak dire. Ib. 207.
sense-2
2.Hacer pensar. Bein [itsasoak] burutatzen asitakoan, / orduak doaz emaro. "Una vez que comienza a hacer pensar"
.OrEus 386.