OEH - Bilaketa

27 emaitza faja bilaketarentzat

Euskaltzaindia. OEH. Orotariko Euskal Hiztegia
goiburua
zumitz.
tradizioa
Tr. La forma mejor documentada es zumitz. Se encuentran además en menor proporción algunos ejs. de sumitz, sumits, zimitz y ximitx. En Arrue hay sendos ejs. de zuminz y zurmintz.
sense-1
1. (V, G, AN-gip, BN-baig; Zam Voc), zumetz (V-gip), zimitz (V-gip, G, AN-gip, L-ain, B; Lar, Aq 538 (G, AN)), zuminz, zurmintz, tximitx (V-gip, Sal, R), zimentz (V-arr-oroz), zimintx (V-m), zimintza (V-arrig), zimetz (V-ger-gip), zumitze (H), simitz (V-gip), sumitz, sumits, tximetz (V-gip), ximitx (L-sar, B, BN-mix) Ref.: A (tximitx, ximitx, zimentz, zimintx, zimintza, zimitz); A Apend (zimetz); AEF 1927, 99; BU Arano 218; Iz ArOñ (zimitza); Elexp Berg2 (zimitz, zumitz); ZestErret .
Fleje. "Aro, uztaia, zimitza" Lar. "Faja o rajita de mimbre u otra rama con que se hacen las cestas en nuestros países, zimitza (G, AN)" Aq 538. "Tximitx [...], fleje, ramas para hacer aros de barriles o de cestas" A. "Fleje. Saskiak obeki ta aisago egiten dira zimitzak uretan bustiz (B), los cestos se hacen mejor y más fácilmente mojando en agua los flejes" Ib. "Zumitza ta aillarea eztira bardiñak: zumitza alde bietati laua da; aillarea, alde batetik biribilla, bestetik laua (V-m), [...]; zumitz es fleje labrado por los dos lados; aillara es fleje labrado solo por un lado, por el otro es redondo (arqueado)" Ib. "Fleje de la rueda del carro (V-ger)" A Apend. "De cada palo se sacan seis, ocho, diez y más tiras, zimitzak atera" AEF 1927, 99. "Al entretejido circular ascendente se llama banasta igo; al aro que recoge los zimitzak en su borde superior, eskarpia" Ib. 99. "Simitz, fleje" Iz ArOñ 213n. "Zumitza [...] Bedar luze bat omen da kirtena kaina gisakoa duena" Ib. En A Apend tbn. hay zumintz (V-ger), sin trad. (cf. zumintz(a)).
Artzainak beren langintzarako dituzten erremienta eta beste zenbait gauzen izenak: [...] zumitza, estugarria, malatxa. Izt C 224. [Egurra] puska bi egiñ eta egur azalezko zuminz batekin lotuaz gurutze bat moldau. Arr GB 46. Jostorratzat arantzak eta aritzat zurmintz eta aien izpiak artuaz. Ib. 62. Erregalo egiteko nork egiñ zestuba? Zimitz asko biar ta egiten gastuba. JanEd I 77. Eskuan sumitz abartxo bat. Elizdo EEs 1913, 106. Etzera sumits, kañabel-makill, / limurgarriya noruntz erabill. Inzag EEs 1914, 64. Otar au egiteko gaia, aiena edo zumitza izaten zan. Elizdo EEs 1926, 7. Etzenuke zumitz garbiketan ari bearrik. 'Éclisses' . Or Mi 50. Zumitzak garbi bitartean. Ib. 50. [Txarari] zumitzak ateratzen dizkio. Amar bat zumitz ematen ditu, ta epelak dauden bitartean oso errez zuritu ditezke. Garm EskL I 56. Beste zumitzak estuagoak dira, eta eio-zumitz edo zear-zumitz izena daramate. Ib. 56. [Muturrak] saskiaren barru aldera biltzen ditu eta eiotako zumitz artean josten. Ib. 58. Zumitz ateratzeari ekin zioten. TxGarm BordaB 127. Erreka arte oietan bildutako urritz ziorrei ateratako zimitzekin. AZink 168 (ib. 168 zumitz).
sense-2
2. (V-gip; LarH, Dv (V)), zumetz (V-ger-ple-m-gip) Ref.: A (zumetz); Elexp Berg2. .
"Mimbre, zumea, zumitza " Lar. "Osier" Dv. "Especie de mimbre" A. v. zume.
Ipintzen da lasto edo zumitz ganian. Ur Dial 87 (It, Dv, Ip zume).
azpiadiera-2.1
Hemen izan bagine bederen gure makilañoekin! Zer ximitxak eta ximixtak hire bizkarrean! (Interpr?).Barb Sup 164.
azpiadiera-2.2
[Emakumearen] arpegiak eguzkia zirudian, ileak urre, [...] gerriak zumitz bigurria. Egan 1958 (3-6), 193. Zumitzez egiña gerri. Oña ttiki. NEtx LBB 341.
azpiadiera-2.3
(Uso adj.).
Begi zorrotza, / Beso ta gerri zumitza. "La cintura de mimbre" . Or Eus 420.
sense-3
3. (G, L; Lar, H), zimitz (AN-gip-5vill, L-ain, B; SP, Dv, H, VocB ), tximitx (AN-ulz), tximintx (V-gip), ximitx (BN-baig), simitz (BN), sumitz (G-goi) Ref.: A (simitz, tximintx, ximitx, zimitz, zumitz); Lh; AEF 1955, 143; JMB AEF 1955, 49; Iz Ulz (tximítxe); CEEN 1969, 172 y 1969, 229; Izeta BHizt2 (zimitz); ZestErret. .
Molde para elaborar quesos. "Éclisse où on met le fromage" SP. "Encella, canastilla, zumitza, zumeskia" Lar. "Moule à fromage" Dv. "Zumitz (G), encella, molde para hacer quesos" A. "Ximitx, cesto para poner quesos" Ib. "Especie de jaula de seto en que se conservan castañas, queso, etc." Ib. "Zimitz orren beteko gazna ezta ttipia izain (B), el queso que cabe en ese molde no será pequeño" Ib. "Simitz (BN), cesta a la cual se lleva el requesón, se oprime, se quita el suero y se hace el queso" Ib. "Recipiente generalmente metálico (hace 50 años era de madera) de forma cilíndrica y de base provista de agujeros: su nombre es zimitz" JMB AEF 1955, 49. "Sumitza, un cuenco de madera donde se hace el queso y le da su forma. Los hay de distintas dimensiones" AEF 1955, 165. "La quesera" Iz Ulz. "Ximitxa, molde de metal con base fija en forma de colador. A veces suele tener tres patas para mantenerse al aire sobre la tabla" CEEN 1969, 172. "Moldes de quesos (zimitzak)" Ib. 229. "Zimitz unekin gasna politek iten dire. Zimitze ona da" Izeta BHizt2. Cf. VocNav: "Zimitza, utensilio empleado para elaborar quesos. Es un molde cilíndrico hecho tradicionalmente de madera de abedul y en la actualidad también de metal o plástico (Errazu, Valle de Baztán)"; "cimiza, molde para hacer quesos (Regata)". v. GAZTA-ZUMITZ.
sense-4
4. Cayado de pastor.
Gapelu bat ere bazen, / yaketa, dibeziera, / kaltzoiñak eta zimitza. "Petit chapeau, jupon, panetière, houlette, [...] musette" . Gy 320.
sense-5
5. zimitz (S; Foix ap. Lh). Ref.: A; Lh. "Pedacito de cuero de que pende el badajo del cencerro" A. "Petit morceau de cuir auquel est attaché le battant de la clochette" Lh.
sense-6
6. "(L), oseraie" Lh. v. 1 zumatze.
azpisarrera-1
ZUMITZEZKO (V-gip, G-azp; zimitzezko V-gip). Ref.: Iz ArOñ (goru-burua); Elexp Berg (zimitz); ZestErret. "Goru-burua, el rocadero (no la envoltura del copo). Zimitzezkua edo lastozkua izaten zan" Iz ArOñ. "Zumitzezkua, eskulekua arkuan gaiñetik dabela, luzenkia" Elexp Berg (s.v. zimitz). "Banastak eta zestuak zimitzezkuak izeten die. Zimitzezko zesto aundixak zien eta an ogixak da arek elizara eruaten zien" Ib. "Zumitzezko sillak ite nittun" ZestErret.
Zumitzezko jarleku apalak. Ag G 15. Zumitzezko otartxoen babespean. TAg Uzt 37. Zumitzezko jesarlekua. Erkiag BatB 113.
azpisarrerakoSense-1.1
[Eztugu] gaztain zimitzezko seaskarik ikusi al izango. Agur 7-2-1974 (ap. DRA).
azpisarrera-2
ZUMITZ-GAI. Material para flejes.
Zumitz-gaiak bildu ta etxerako saskiak berak egin. JAzpiroz 90.
azpisarrera-3
ZUMITZ-MAKIL. Fleje.
Ekarriko degu sorta bat zumitz-makil; da, elurte onek jarraitzen badu, saskiak egingo ditugu. TxGarm BordaB 126.
zumitz
<< 1 zirrindara 0 / 0

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper