OEH - Bilaketa

1077 emaitza meza bilaketarentzat

Sarrera buruan (118)


Sarrera osoan (496)

Emaitza kopurua 500 elementura mugatua
Euskaltzaindia. OEH. Orotariko Euskal Hiztegia
goiburua
2 ba-.
sense-1
(Prefijo afirmativo). "El adverbio ba [a diferencia de bai] siempre acompaña a los verbos, y no a los nombres. Tiene dos significaciones; una es afirmativa, v.g., eztituzu ekarri, no los has traído, baditut ordea, si los he traído tal; y a esta significación se reduce la que tiene con los irregulares, y corresponde al ya, como badakart, ya lo traigo, baniekian, ya lo sabía yo" Lar Gram 293. "Estos mismos adverbios ba y ez, precediendo a las terminaciones sirven de ahorrar muchas veces la repetición del verbo: v.g. si diciéndole a uno zuk eztituzu ekarri, no los has traído tú, se responde baditut ordea, sí los he traído tal, sin que sea necesario añadir baditut ordea ekarri" Ib. 295. "On emploie le verbe izan pour rendre le verbe avoir pris à l'impersonnel: il y a, il y avait. Dans ce cas on fait précéder izan de la particule ba, à moins que la proposition ne soit négative; ex: il y a un homme, BADA gizun bat; il n'y avait pas de vin, ETZEN ardurik" Gèze 194s. "Lorsque la proposition est affirmative et qu'il y a lieu d'employer la forme principale ou la forme régie, les temps irréguliers de l'indicatif de ce verbe doivent être précédés de la particule ba, et l'on dit: banoa, je vais; bazoaza, tu vas, etc.; banoala, que je vais; bazoazala, que tu vas, etc. [...] Les formes irrégulières du verbe erran seules ne se font pas précéder de la particule ba" Ib. 218 (v. tbn. Ip Verb 431, que dice más o menos lo mismo)."Ba [...] Precediendo al verbo en los irregulares, equivale a la afirmación ya" Novia de Salcedo. "Le préfixe ba signifie une affirmation. Cela a lieu surtout quand une phrase affirmative commence par un verbe simple. Ex.: Badakit eta badaki zor dudala (Ax 244), je sais et il sait que je lui dois; Badut oraino (Ax 193), je l'ai (ou j'en ai) encore" Ith 360. "Particule affirmative, préfixée aux verbes qui se conjuguent sans auxiliaires, ou aux auxiliaires dut et naiz quand ils ne servent pas d'auxiliaires: banoha, je vais; banaiz, j'y suis; badut, je l'ai; badirudi, il semble. Parfois, comme dans le premier exemple, cette particule n'ajoute guère d'affirmation positive au verbe; parfois, comme dans le second exemple, l'affirmation est plus marquée: badirudi, il le semble en effet; badakit, oui, je le sais; badathor, oui, il vient" H. "(gral.), prefijo de la conjugación que denota el modo confirmativo. Es común en V, y aún se oye en algún otro dialecto, la contracción de bada- en ba-: bazaut por badazaut 'ya lo conozco' (Mg PAb 168); bakust por badakust 'ya lo veo' (fB Ic II 289); baantzut (BN, S), por badantzut 'ya lo oigo'. Una y otra partícula [se refiere a 1 ba-], además de esta distinción de que la segunda admite contracción y la otra no, tienen otras tres distinciones: a) que la ba de suposición tiene un campo mucho más extenso en la conjugación, pues abarca indicativo y subjuntivo; mientras que la ba de confirmación se concreta al indicativo. b) que al aplicarse al auxiliar, éste se pospone, como de ordinario, al infinitivo si la ba es de suposición, y se antepone si es de confirmación. Etorriko bada, jinen bada significa siempre 'si ha de venir'. Bada etorriko, bada jinen, 'ya va a venir'. c) se distinguen también en la entonación, por lo menos en los dialectos que tienen la verdadera acentuación vasca. Bada go , ba da , bada ki , significan 'si está, si es, si lo sabe', mientras que badago, bada, badaki significan 'ya está, lo es, lo sabe'" A s.v. ba-. "Es bae [ bai], que como prefijo pierde la final al chocar con un elemento de conjugación" A Morf 682. "Ba [...] Sí, categórico afirmativo; ya: bai-daki, ya lo sabe, sí lo sabe (El ba categórico procede de bai y debe restituírsele su forma real y primitiva, como se ve en el ejemplo propuesto)" Bera. "Sí, categórico, afirmativo, ya: ba-dakar, ya lo trae, sí, lo trae; en este caso el prefijo ba se une a la palabra subsiguiente por un guión" BeraLzM s.v. ba. "L'adverbe affirmatif ba, 'oui', est souvent attaché comme préfixe intensif aux formes personnelles de la conjugaison forte. On ne le trouve ni à l'imperatif, ni aux modes déjà pourvus de préfixe, ni avec la négation ez, ni avec les interrogatifs pronominaux comme nor, zer, zoin, zonbat, nola, noiz, etc. Ex.: bazoazi, vous vous en allez; zoazi, allez; baitzoazi, parce que vous partez; ez zoazi, vous n'allez pas; badaki, il le sait; nork daki, qui le sait? zer daki, que sait-il? nun du, ou l'a-t-il? Quant à la nuance precise qu'ajoute ce ba- au sens du verbe, il n'est pas facile de la définir; disons qu'il donne au verbe un sens absolu, un sens plein, souvent subjectif et continu: aussi les auxiliaires comme tels ne sont-ils pas souvent affectés de ce préfixe. Ex.: Gizon bat da, c'est un homme; gizon bat bada, il y a un homme; badu zaldi eder bat, il possède un beau cheval; zaldia ederra du, son cheval est beau (lit.: il a le cheval beau); Baionarat doa, il va à Bayonne; Baionarat badoa, il s'en va à Bayonne; eskolatik dathor, il vient de l'école; eskolatik badathor, il s'en vient de l'école. En tête d'une phrase, le ba- est courant chez les vieux auteurs; cette place indique d'ailleurs que l'on tient à mettre le verbe en relief. Ex.: Zizeronek dio, Cicéron affirme; badio Zizeronek, au dire de Cicéron" Lf Gram 786s. "Préf. des verbes, qui sert à en reforcer le sens: ex. bada (ba + da), il est, elle est, cela est" Lrq. "Prefijo adverbial (apócope de bai) que se une a ciertos verbos para afirmar o acentuar la acción de los mismos" Etxba Eib. "Aditz sintetikoekin doan aurrizkia" Elexp Berg. Tr. De uso gral.
Se sitúa siempre inmediatamente delante de una forma verbal conjugada, salvo cuando aparece alguna partícula como a(ha)l, bide, omen u ote, que se intercalan entre ba y el verbo; p. ej.: Ba al da iñor elizan? NEtx LBB 175; Alta etxean ba ahal zakiten etzutela ene beharrik ukanen handitu-ta. JEtchep 72; Duela bizpahiru ehun urthe, Laminak ba omen zuten egoitza bat, Senperen, Utsaleko zubiaren azpian. Barb Leg 22. Ba othe da gaitzik hain handia denik non ez baititake izan sendatua erremedio hoin puxantaz? Jaur 147. Se ha puesto en duda (v. EGLU 502 y II 494) que esto valga tbn. para bide; en principio parece que debería mantener su lugar ante el verbo, tal y como lo mantiene en la negación (ez bide da) y así lo confirma el único ej. que hemos encontrado: Horrek ba bide du zerbait makhur handi, hil aintzin zuzendu nahi lukenik! Larz Senper 122.
Su papel está inicialmente ligado, al parecer, a la existencia o no de elemento inquirido en la frase; EGLU II 488ss. da como regla general precisamente la no existencia de otro foco que la misma afirmación, si bien esta generalización no permite explicar todos los datos. Así (cf. EGLU 47s.), es general el empleo de ba- cuando una forma personal nuda, salvo los imperativos, encabeza la frase (cf. p. ej.: Banetorren erdi narraska euskaldunik billatuko ote neban bildurrez. Ag AL 145), aunque esta práctica no está reflejada en muchos textos antiguos, especialmente en las respuestas de ciertos catecismos, cosa que se ha solido achacar al tenor excesivamente literal de las traducciones (tal vez en algunos casos no sea tan simple, sin embargo; pudiera tratarse de una especie de elipsis: Zer da Jaungoikoa? [Jaungoikoa] da...); cf. Alt Erd 51s: "[Oraciones] afirmativas con flexión verbal sintética. Se caracteriza esta clase de oraciones por la presencia del prefijo ba colocado a la cabeza de la flexión verbal. [...] la flexión verbal sintética de una oración principal no puede aparecer colocada al principio de ella; es necesario que le preceda, el prefijo afirmativo ba, el negativo ez o un miembro de oración nominal o verbal. Las frases como Dator, Dabil au, Dago gertu son inusitadas en euskera. En este idioma la frase Viene se dice siempre Ba-dator o Etorri dator y nunca Dator. [...] Están en el mismo caso (porque encabezan también una oración) las flexiones que suceden a un morfema conjuntivo; así en euskera es absolutamente necesaria la presencia de ba en frases como las siguientes: Ala be, ba-dogu tamala zati baterako ; ba-noa eta ba-nator; gitxi baña ba-dago zerbait; ona da edo ba-dirudi beintzat; bakarrik gelditu giñanean, berandu be bazala ta otz be begoala ta, arrain piska bat be bageunkala ta... asi giñan etxeruntz. Algunos escritores sustituyen por bai la partícula ba de estas flexiones (v. bai I (4) )".
En los dialectos septentrionales, parece haber ido generalizándose su empleo ante casi cualquier verbo sintético: Ene bihotzak eziñ kausi dezake sosegurik, pasione hunek banarabilla; eta tormentatzen nau. Ch III 29, 1. Hilen naiz beraz, eta laster, bizitzerik luzeena amets bat da, denborak thonbarat banerama xismista Zeruaren parte batetarik bertzerat dohan baino lasterrago. Brtc 113. Deihadarka badagokizu eta argia dakhar zure barrenera. Dv LEd 256. Eso mismo ha sucedido en parte al Sur con algún verbo como jakin.
Aunque su empleo sólo es general con los verbos fuertes no auxiliares, en ciertas condiciones aparece tbn. ante el auxiliar de forma verbal perifrástica: 1) Hay algunos ejs. antiguos de anteposición del auxiliar en los que éste aparece con ba-: Mundu honetan badirogu batak berzia engana, / bana berzian egiatik batbedera ioanen da. E 33. Sepulturarat andreak / direnean hurbildu, / hitz kortes hautzaz bazaie / aingerua mintzatu. EZ Noel 105. Gabrielek zuenean / mandatua aditu, / haren konplitzeko bere / hala bazen prestatu. Ib. 42. 2) En interrogativas totales, en algunos pocos ejs. guipuzcoanos y vizcaínos: Iesusen gorputza jatsi bazan linbura? Zubia 135. Birjina Santisimeak bere Seme Iesusa jaiotean galdu beeban Donzella izaitea? Ib. 93s. Besterik sinistu bear bozu? Ib. 175. Partietan danean partietan ba [= bada] Jesu-Kristo? Arz 58. Aitea egin bazan <-tz-> gizon? Ez, Jauna. Espiritu santua egin bazan gizon? Ez, Jauna. Zein, bada? Solamente Semea. CatCeg 25v. Eta orregatik Jainkoaren Semea aldatu zan edo len zanetik besterik egin ba-zan? Ub 131. Hallamos además algún ej. aislado con el aux. antepuesto y partícula interrogativa: Eta materiazko organuak ba al dezake materi gabea atzeman? Vill Jaink 69.
Al ser el sintagma en el que aparece ere siempre tópico de la oración (v. EGLU III 37), el vb. fuerte que le sigue inmediatamente, en oraciones afirmativas, recibe el suf. ba- cuando la afirmación es el foco de la oración, p. ej.: Ezen hala plazer ukhan duté, eta zordun-ere badirade hetara. Lç Rom 15, 27. Ahal derraket, orduan ere badaidikeiela penitenzia. Ax 209 (V 140). San Agustiñ izandu da eta oraindik ere bada lenbiziko argi ura. Lar SAgust 11. Lurra bere badabil kolpe bakotxian. Mg PAb 133. Oraindik toki geiago ere badago. Lard 416. Lehenago zen hura orai ere badago. JE Bur 176. Euskaldunak ere ba zirala bide okerretan zikinduak. NEtx LBB 41. Cuando el foco es otro elemento (desplazado de su habitual posición inmediatamente preverbal), el verbo aparece sin ba-. : Talent bat rezebitu zuenak-ere diotsa: "Nabusia, ezagutzen nián ezen gizon gogorra inzela". Lç Mt 25, 24. Jaungoikuari ondo eskatutiak bere dauka indar andija. JJMg BasEsc 8. Zure ondasunak dauden lekuan, zure biotza ere daukazula. Lard 383. Orduan ere zegoan nere anaia len esan dedan gizon arekin. Apaol 79. Erriak gogortu zauzkit, / laneko ez ditut kara, / Zangoak ere doazkit / ihintzean lerra-lerra. Etcham 163.
Hallamos algunos ejs. que incumplen esta regla, así p. ej.: Piedadezko Amarena zan, ta orañ ere da. Cb Eg III 356. Ala judutarren Jainko da xoilki Jainkoa? [...]. Segurki jentillena ere da. He Rom 3, 29 (TB, Dv ere da, IBk ere ba da). Bertzenaz ba guk ere daukagu. HU Aurp 180.
La contracción de ba- con el verbo fuerte, está muy generalizada en los textos del vizcaíno antiguo (cf. CancAmV, BBizk 137s) y todavía se aprecia bien en algunos escritores de principios del s. XIX, especialmente Moguel, Añibarro y fray Bartolomé: bantzut (Mg PAb 175), bantzuzuz (Ib. 65), bazaut (Mg CO III), baazaut (Añ EL2 126), baakusde (Ib. 7), bakus (Ib. 126), bakust (fB Ic II 289), bagoz (fB Olg 54, CatLlo 88), etc.; hay tbn. un ej. en Izt C 119: bakusku. Por lo demás ya desde entonces prácticamente sólo se encuentran ejs. de jakin: baakit (Zav Fab RIEV 1907, 91), bakit (Añ EL1 159, fB Ic II 290, AB AmaE 180), bakizube (Astar II 38), además de contracciones del ba- condicional con el auxiliar transitivo: bozu (Zav Fab RIEV 1909, 38, Echta Jos 62), bozue (Enb 60, Kk Ab II 153), beban (Astar II 236, Itz Azald 144), beben (Itz Azald 32, Echta Jos 142), etc.; hay tbn. bebillan (condicional) en Ur MarIl 116 y boa en Zav Fab RIEV 1909, 30.
Badakizu, dolorian partaide niz ni ere / eta zure muthatzeko ez ogenik batere. E 157. Arimaz aski egiteko badukegu orduian. Ib. 37. Muthaturik bazabiltza ia aspaldi handian. Ib. 163. Iainko fidelak badaki ezen ene zuetaratko hitza eztela izan Bai eta Ez. 2 Cor 1, 18. Ezen testimoniaje ekharten drauet, nola Iainkoaren zeloa badutén, baina ez szienziaren araura. Rom, 10, 2. Eta miraz zeudela, erran ziezén, Baduzue hemen deus iatekorik? Lc 14, 41. Gauza fortitza oi dana bakust / ezkonduaren kargea. Lazarraga A24, 1196v. ne biotza bazegoana / kolpeaz maltratadurik. Ib. B2, 1200r. Iainkoa onhesten badugu, zerbitzatuko ere badugu, eta bai haren izen saindua ohoratuko. Mat 123. Baziazen bere bideas. Ber Trat 112r. Edozeiñek balerrake / haur probetxo bat dela, / ikhusirik ezen gauza / guztiz gabea dela. EZ Noel 53. Badakit anhitzek miretsiko duela eta edirenen arrotz eta estraiñio, ni lan huni lotzea. Ax 16 (V 7). Badakigu, baduela gutarik bat bederak, Iainkoak emanik, nork bere Aingiru begiraillea. Ib. 557 (V 356). Eskiribatzeaz denaz bezanbatean ere ez naiz egiteko gabe. Zeren bada hunetan ere diferentzia. Ib. 17 (V 9). Bertzetarik badaidikezu ihes, eskapa zaitezke, baiña ez zeureganik. Ib. 436 (V 284). Eta nahi badugu, badaidigu. " Sufficit velle et totum factum est" . Ib. 268 (V 179). Kristiñaua bazara? Cap 21. Bazedin ordu berean / otoitzean / iar belhaurikaturik, / non senti baitzezan sarri, / miragarri! / Elhe' aragiturik. ' A l'instant même elle se mit à prier, à genoux, de sorte qu'elle sentit' . O Po 58. Hark zer er' ahal bailihotsa / badaidiel' uste duzua? ' Croyez-vous qu'il fera tout ce qu'il pourrait dire?' . Ib. 44. Bakizu zurea orain guztiau nazana. CancAmV 17. Badakusat banoala / hobira lasterketan, / herioa dabiltala / inguruz aldaketan. Arg DevB 96. Badagotzu adoratzen / ene bihotz guzia / eta humilko eskatzen / dudan zure grazia. Ib. 193. Ezta posible egitea / zu gabe, Jauna, deus ere, / bañan badagizket guztiak, / baldiñ enekiñ bazare. 187. Badagoa ere Espiritü Saintia hen korpitzetan? Bai. Bp II 82.
(s. XVIII) Hauk hunela aiphatu eta ondoan, Oihenartok dioen bezala, daritzat badagotela aiphatzea Eskualdunen eta Carlo Magnoren harmadaren artean gerthatu ziren gauzei. ES 113. Ezen lausengari hek eztire deus: sunsituko dire bere hitzen soiñuarekin; baiñan egia badago eternitate guzian. Ch III 14, 5. Diona baño geiago ere adierazten badaki. Lar SAgust 4. Noskiro ez dakigu San Agustiñ izandu zala lenbizian gau erdia baño illunago lañoz, odeiez, gereizez, itxusiz betea? Badakigu. Era batean bere erara bizitu etzan? Bazan. Bere amandre gaixoari eziozkan naigabeak egiñ eunka ta millaka? Baziozkan. Ez zirudien bere gazte denboran lagunak baño txoroagoa, errazago limuriagoa? Bazirudien. Ib. 6. Bizkorra zeagok, gaztetzera zeak, bazeakik bere burua txukunkiro edertzen. Lar DT CXCII. Alere, kastigutara baño len, balegike [Jangoikoak] S. Bernardinok dion bigarren gauza ta igor lezoke bere bigarren mandatua. Mb IArg I 118. Bazuen lau egun Lazara ehortzia zela Salbatzaillea Bethaniarat zenean. Lg II 203. Salbamendua da, guziek badakigu, gure egitekorik premiazkoena. Ib. 104. Prioriaren mensian [konseillerek] badükeie lehen plaza, eta hareki jünto dirate hersiki hunagatik. Mercy 39. Zonbat dira Jinkuaren manamendiak? Badira hamar. CatLan 13 (tbn. en CatS 6).

(s. XIX) Bazaut ez nasala bardindutekua gizon andi aekaz. Mg PAb 208. Berbia banzugu, baña zer dan, ez. Ib. 52. Nik esaten nituban pekatu guztiak, ez neban ezer ezkutetan: uste bere baneban neroiala damu ta proposituba [...]; baña gero pasinoe txarrak katigetan ninduban. Mg CO 260 ( CC 175 uste ere nuan baneramala ). Nai dabenak, baki [zilizioa] erabilten sedearen azpian bere. LoraS 129. Zure laguntzarekin batean badaidiket nik ere bertze hanbatek egin izan dutena. Dh 85. Batoz lagun bi, iru edo lau errijan biar dan gauza bat saldutera. fB Ic II 118. Banator bada. EL2 172. Katu bik / ya yanik / burruntziko olloa, / diñoe / ea ete / daben yango burdiña. / Baleie? / Ez dabe. Zav Fab RIEV 1907, 533. Hogeita sei denian banin bost etxeko / ni gal nendin nahian, ene beretxeko. Etch 180. Badago bijotzik au igaro leijanik? Ur MarIl 111s. Erratera atrebitzen naiz / bazaitzula arribatuko / are zerbait gaitztoago. Gy 318s. Igerririk atarian zerbait bazala. Lard 96. Emaztea joan zitzaion zer gertatu zitzaion esatera; esan ere bazion galdetu ziola zein zan, nondik zetorren eta nola zeritzan. Ib. 139. Nik eramango ditudan oñaze eta miñak eramateko adiña indar eta biotz izango dezute? Badezaguke, erantzun zioten. Ib. 424. Gorphutzen ona nahiz dabiltza asko, ustez arima ahantziz baduketen dohatsutasuna. Hb Egia 99s. Eta balitz norbait / badakanik zerbait / duda gauz orretan, / bijua, ta bertan / artuko du proga. Bil 93. Nik banizün maitetto bat mündü ororen ixilik, / mündü ororen ixilik eta Jinko jaunari ageririk. ChantP 190. Gauz ixillen bat sentietan dot or badagola, / gauz ixillen bat batek bakarrik dakiena. AB AmaE 136. Banuen asta-kume polit bat, oso maite nuena. Urruz Urz 48. Egin zak nai dekana. Ni banijoak ik zer esan dekan ari esatera... Apaol 100. Framazonek badute, hek Satanen beraren herra, kolera, errabia, Yainkoaren kontra. Elsb Fram 182.

(s. XX) Nola nere mendekoakin edozein lekutan sartu baniteken, nik onez edo gaitzez ixilduko ditut nexka petral orren eta gañerakoen mingañak. Goñi 40. Oro badoatzi. Deus, badagonik. JE Bur 41. Ba al dezu zigarro bat? Iraola 54. --Zer diote? Tokia badagola. Ag G 283. Noiz arte iraun ote zuen batek badaki. A Ardi 41. Gibelka urruntzen dira biak, eta gero, hi bahaiz eta ni banauk, biak betan, oldar itsusian, elgarri buruz badoazi. Barb Sup 94. Enauk ostalera, buxera bedee banauk. " No soy hostelero, pero por lo menos carnicero ya lo soy" . (L-sar) A Morf 404. Bajoiazan eta bajoiazan, eldu ziran erriko mugaraño. Kk Ab II 91. Orduan ba ahal dakizu gure Piarres zena zer bilakatu den? Lf Murtuts 103. Balidurike Galestarrek eta Euskaldunek bi eratako sinespenak nahastekatu dituztela. Mde Pr 270. Jaungoikoa badaiteke berankor, baiñan sekula ez ahazkor. Etxde JJ 230. Apainduri apur bategaz, banintzake edozein zaldiren beste. Bilbao IpuiB 20. Neu be zerbait banintzala uste neben, baña zu ni baiño geiago geiago zara. And AUzta 99. Oñatin ba omen zegoan gizon bat Kredoa ezin ikasi zuana. Ib. 67. Neronek ere ba al nekian, ba. NEtx LBB 25. Arbolak bizi deno baduke itzala. Xa Odol 123. Memento batez uste nuen / baninduala mundutik. Xa EzinB 28.
azpiadiera-1.1
(En subordinada interrogativa). Cf. Alt Erd 143n: "La partícula afirmativa ba de las flexiones sintéticas ordinarias (ba-dator, ba-dakar, etc.) desaparece al convertirse estas en subordinadas tales como datoren-ean, datorrenentz, datorrela (que venga), datorrela (viniendo)... Unicamente se conserva en las declarativas del modo indicativo: ba-datorrela (que ya viene) y sus derivados ba-datorrelako, -lakoa, -lakoan, -lata, etc. Sin embargo Axular (p. 248) escribe la siguiente frase en la que se conserva el afirmativo ba en la flexión verbal del tipo datorrenenentz; véase: Ikusazu bada... ea zorrik, edo bertzeren onik, gaizki eramanik, ba-duzunz".
Ezen zein da zuetarik dorre bat edifikatu nahi duenik, lehen iarririk gostuak kontatzen eztituena, eia akabatzeko baduenez? Lc 14, 28. Zertan ezagutzen da ea nehork Iainkoa ganako karitatea eta amorioa ba-duenz? Mat 101. Gogan behartu naiz eta beldurtu, etziren bideak asko segur eta garbi, baden bitartean zenbait trabu edo behaztopa-harri. Ax 16 (V 6, que lo llama en el dicc. "si inquisitivo"). Ikhusirik herstura hura, galdetu zuen bazenez lekhu hartan Jaunaren profetarik miserikordia eskatzeko. Lg I 368. Herriko Meza Nausia enzüten eztütenak obligatiak direia jakitera badenez barur egünik aste hartan? CatLan 103. Ikhusazu ea badenetz deusere zu baithan. Dh 204. Eta ezin zautu badu aurraren itxurarik baduen, edo bizi den, bataiatu bear du. CatB 56. Hüllant ziteie eta ikhus azie badenez dolorerik enia bezalakorik. Ip Hil 169. Hemengoez berriagorik badugunez jakin arte, erran dezakegu bertzez orroitzea ontsa egin ginezakela. HU Zez 141. Esamiñatu dezatela Lurdesko gertaeretan baden edo ez beste munduko eta Jaungoikoak bakarrik egin lezaken gauzik. Goñi 82. Barneak nola zituen, bazuenetz ere bihirik, ez nakike erraiteko. JE Bur 8. Hea badenetz eskualdun itxura egiazkorik. Zub 47. Orretaz yabetuko ez geran bitartean, ezin esan dezakegu "Euskel-Egunkaria" baditeken ala ez diteken. Ldi IL 149. Errurik badaukan ez duk galdetzen ik. Or Poem 548. Jainkorik izan ere badenik dudatzen duen Alysaryn delakoaren bizitza kondatzen baitigu. Mde Pr 257. Ez dakigu tokia berez itzala ba'dan ala ildakoen arriek itzal egiten ba'duten. Anab Poli 71. Nai nuke jakin zuk badakizun / zer adin duen Jeinkoak. Xa ( in Mattin 68 ). Aita Mokoroak badakien ala ez, nik ez dakit. MIH 396.
v. tbn. EZ Man II 72. Egiat 217. Dv LEd 50. Laph 174. JanEd I 132. Zby RIEV 1909, 107. Arb Igand 151. Ox 184. Etcham 174. JEtchep 70.
azpiadiera-1.2
(En construcción adnominal).
Beraz, ezin gogora ekarri badalazko siñestapena baizik. Or QA 127 (cf. Or EG 1955, 110: "S. Tomasen esse, ba-dalazko soil soiletik, zer-danera salto egiten dute [tomistak]: aitorkizun uts utsetik zer-nolaetara io dute. Berez ez diteke esan Iainkoaz praesse, inesse, adesse, ez baitago nongoan: non inest spatio. Gure euskerazko aditz-aurreko edo preverbo ba- orrek obekienik adierazten du "exsistentia" egiazko ori. Est Deus: ba-da Iainkoa; profecto est, certe est. [...] Egiazko "exsistentia", ez tomistena, gure baserritarrak ederki dio: ba-dalazkoa").
ba-
<< 1 ba- 0 / 0 badarik >>

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper