- Ayuda

*: Reemplazar uno o más caracteres
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Reemplazar un solo caracter
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Erromantzatua - Lugares - EODA

Erromantzatua (-a) (Municipio)

Entidad:
Antolakuntza/Udalerria
Gentilicio:
erromantzatuar 
Normativización:
norma de la Academia 
Dónde: Erromantzatua
  • romanzado - (1802) DRAH , II, 276
    (...)
    valle del 1.º part. de la mer. de Sangüesa, arcip. de Ibargoti, ob. de Pamplona, r. de Navarra. Se compone de los pueblos siguientes: ADANSA. MURILLO. ARBONIES. NAPAL. ARIELZ. ORRADRE. BERROYA. USUN. BIGUEZAL. ISO. DOMEÑO. Confina por n. con el valle de Urraul baxo y lugar de Artieda, por e. con la Villa de Navasqües, de la qual lo separa el rio Salazar, por e. s. con el lugar de Yesa del valle de Liédena, por s. con la villa de Lumbier, y por o. con el lugar de S. Vicente del valle de Urraul baxo. El lugar de Domeño está separado de los otros por el rio Salazar, que lo dexa á la izquierda. Como este valle con los de Urraul alto y baxo y Liédena forma un cuerpo para los negocios gubernativos, aunque nombra por sí un diputado, sus pueblos se comprehenden regularmente en el valle de Urraul, y así están en todos los nomenclatores, incluso el que ha remitido la diputacion del reyno de Navarra. V. URRAUL ALTO, valle. A.
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: DRAH

  • el romanzado - (1969) CB.OVFGN , 986
    (...)
    Algunas de estas poblaciones, concretamente Artajona y Unué [], han sido durante la Edad media, los reductos más meridionales del vsco, aunque mucho más al norte hubiera un ámbito llamado "el Romanzado" por antonomasia. Aún Yanguas dice que en su época los vecinos de las aldeas del Romanzado y también los del Almiradío de Navascués, hablaban romance, mientras que sus vecinos de Urraúl Alto y Bajo hablaban vascuence y esto hacía que hubiera una antipatía entre unos y otros que llegaba hasta la repugnancia para contraer matrimonio [Yanguas, Diccionario de antigüedades... III, p. 216. Antes, sin embargo, también se habló vasco en el Romanzado].
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: CB.OVFGN

  • romanzado - (1969) CB.OVFGN , 992
    (...)
    El “Comedio” que podemos llamar oriental encierra un acantidad de problemas históricos, lingüísticos y etnográficos muy considerable. Lo constituye en conjunto la antigua merindad de Sangüesa [Yanguas, Diccionario de antigüedades… II, p. 322 y Diccionario… de 1802, II, pp. 298-1, 299-1]. En el “Fuero general” se hace referencia a esta población como límite hacia el Este: “aquestor rovos son dados en el mercado de Pamplona, en todo el regno de Navarra, de Sangüessa en aquá” [“F-G” p. 189 (lib. V, tít. IV, cap. IX)]. Pero dentro de la merindad hay comarcas [Se usa la palabra varias veces en nuestro texto: “F-G” pp. 8 (lib. I, tít. I, cap. III)] muy distintas desde todos los puntos de vista. Hasta el siglo XIX han sido vascófonas las situadas al norte del almiradío de Nascués [sic] y al oeste de Romanzado [En el siglo XVI eran vascófonos –por lo menos en parte– los nativos de estas tierras. M. de Lecuona, “El euskera en Navarra a fines del siglo XVI” XXIII en R-I-S-V (1933) pp. 365-374]. Lo que quda más al sur y al este ha sido, desde luego, tierra vascófona en algún tiemp0o, pero hay que reconocer que ya en la Edad Media, debió retroceder el vasco, como habla dominante, frente a dialectos románicos parecidos a los pirenaicos aragoneses vecinos, que también desterraron a un habla vascónica, de la que parecen quedar vestigios en la Toponimia.
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: CB.OVFGN

  • romanzado - (1974) LIZ.LUR , 49. or.
    (...)
    65 udal eta hogeitabi haran ditu merinalde honek [Zangozakoaz ari da], eta joan den menderarte lau alderditan zeuden elkarturik. Labur bederen, ikus ditzagun banan banan. // Aibar, Urraul Garaia, Urraul Behea, Romanzado, Liedena eta Nabaskoize ziren lehen alderdiko haranak. Aibar haranekoak udal herri hauek dira: Aibar, Kaseda, Eslaba, Gallipentzu, Xabier, Leatxe, Lerga, Irunberri (Lumbier), eta Sada; Ezporogik bere barrutian beste sei herrixka ditu. Urraul Garaia (Parditxerria ere deitua), Urraul Behea eta Romanzado udal bakarrekoak dira. Nabaskoiz bikoa eta Liedena herri bakarreko harana da
    (...)

    Qué: Ibarra, udalerria
    Dónde: Nafarroa
    Origen: LIZ.LUR

  • romanzado: urraul ekialdekoa (urrauldar) - (1978) E.EUS.UD , Euskera, XXIII (1978, 1), 330. or.

    Qué:
    Dónde:
    Origen: E.EUS.UD

  • arbaihune (romanzado) - (1978) CFN , --

    Qué:
    Dónde:
    Origen: EUS.NHI

  • romanzado: urraul-ekialdekoa (urrauldar) - (1979) E.UDAL , 43

    Qué:
    Dónde:
    Origen: E.UDAL

  • romanzado: (n.t.e.e.c.) - (1990) EUS.NHI , 2090000 P.237

    Qué:
    Dónde:
    Origen: EUS.NHI

  • romanzado - (1993/10/06) NAO.NA.2000 , 122. zkia., 209
    (...)
    DECRETO FORAL 253/1993, de 6 de septiembre, sobre la composición y denominaciones de la zonificación “Navarra 2000”
    (...)

    Qué:
    Dónde: Nafarroa
    Origen: NAO.NA.2000

  • romanzado - (1995) NA.TM , XXIX, 121-122
    (...)
    Erdi Aroan eskualde hau ezezaguna zen izen honekin. Urraul ibarrekotzat hartzen zen (1280, ZAB., 405) (NHI, 172) Zangozako merinerriko udalerria, Agoizko justizi barrutian, gaur egun Arboniés, Biotzari, Domeñu (hiriburua), Murillo Berroia, Napal, Orradre, Usun herriek eta Adantsa, Berroia eta Isuko etxaguneek osatua (azken hauek izena gorde duten antzinako kontzejuak). Udalerriak 96,6 kilometro karratu ditu. Hauek ditu herri mugakideak: Urraul Goiti (IM eta M), Nabaskoze (I), Castillo-Nuevo (E), Tiermas (Zaragoza, HE), Esa (HM) eta Urraul Beiti (M). Illon eta Leire mendien artean zabaltzen da Romanzadoa. Bi arro hidrografiko ditu: mendebaldekoa, urak Areta errekara isurtzen dituena; bestea, urak Zaraitzu ibaira daramatzana, Iparretik Hegora jeitsiz eta Arbaiungo mendi-zintzurra irekitzen duena. Zintzurrak maila desberdinak ikusten uzten digu: Goi Kretazikoko kare-harriak, Paleozenoko kare-harriak eta dolomiak, eta Eozenoko kare-areak. Ibaiaren ekialdean Biotzariko dermio zabala dago, oso goian eta malkartsua. Udalerriaren mendebaldeko lurrak gainerako herrien artean banatua dago. Klima azpi-mediterraniarra da nagusi, eta goiko aldeetan azpi-atlantikoa. Bertako zuhaitzen artean haritza, pagoa, artea eta pinua ditugu. Basoberritzeko lanetan pinuak sartu dira. Urtean 5.000 metro kubiko zur inguru ateratzen dira. 4.307 hektarea larreak dira eta 3.386 arboladia. Lur landuak 1988. urtean 1.545 hektarea ziren, batez ere laborea, bazka berdea eta patata. HISTORIA: Erdi Aroan Urraulen barrenean, nahiz eta "Romanzado" zeritzan barrutia zen. Izen hori ez zen erabiltzen XVI. mendera arte. Toki-izenak "romantzez mintzatzen dena" adierazten du "euskaraz mintzatzen dena"ren edo euskaldunaren kontraposizioan. Alderdi hau eta Almiradioa erdaldundu samartuak azaltzen dira Erdi Aroko bukaeraz geroztik, Erronkari, Zaraitzu, Urraul Goiti eta Beiti eta Irunberri ez bezala (Irunberri XVII. mendean eta geroago ere bai, euskalduna baitzen). Fenomeno linguistiko honen arrazoi bakarra ez da Aragoatik hurbil egotea. Leireko San Salvador monasterioak ere eragin haundia izan zuen, X. mendeaz geroztik alderdi hartan elizak, lurrak, petxak, betirako zentsuak eta beste errenta batzuk zituelako. Iruñeko Katedraleko Kabildoa izan zen Usungo San Pedro elizaren jabe, Opilano apezpikuak kontsagratua (829). Bertan sendatu zen Antso Gartzes II.a erregea eta horregatik eman zion, herriarekin batera, Santa Maria katedralari (924). Ondasun hauek eta beste batzuek osatu zuten "Usungo Artzediano"aren karguaren jabetza. San Zernin elizaren buruzagitza ere gehitu zitzaion karguari,hirtarrek hari ematea erabaki baitzuten (1334, 1372). 1366. urtean 42 sutondo zeuden, honela banatuak: 9 Biotzarin, 6 Anboniésen, 5na Murillo Berroian eta Usunen, 4na Apardoze eta Napalen, eta 3na Beroian, Domeñun eta Orradren. Isu ez da aipatzen, XII. mendetik aurrera dokumentua badago ere. Esan dugunez, Urrauleko parte izan zen, hiritarrek hautatutako diputatu baten bitartze aparteko barrutia bazen ere. Denbora luzean horrela egon zen, 1845. urtera arte hain juxtutik, udalerri bihurtu baitzen eta Arboniés hiriburutzat hartu, erdiko herria zelako. 1860. urteko "Nomenclátor"ean zenbait ermita aipatzen dira: San Pedro (Arboniésen) eta Santa Catalina (Murillo Berroian, gaur egun desagertua) eta Ugarrako San Esteban (Napalen). Ugarra herriak "Sancta Maria de Uarra" edo "Uerra" (1042, 1102) eliza izan zuen eta XV. mendearen hasieran hustu zen. Nomenklatorrean ez dira aipatzen Biotzariko Santa Quiteria eta San Román, ez eta toki-izenek gogorarazten dizkiguten beste batzuk ere. 1860. urtean 972 biztanle zituen eta 875 mende honen hasieran. 1992ko zentsuan 161 (Biotzarin 78, Arboniésen 32, Domeñun 27, Murillo Berroian 16 eta 8 beste herrietan).
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: NA.TM

  • romanzado - (1996) BEL.DEN , 360-361
    (...)
    'Lo romanizado'. Comentario lingüístico: Nombre relativamente moderno y muy interesante desde el punto de vista lingüístico. Durante la Edad Media se incluía dentro del valle de Urraúl por evidentes razones geográficas. R. Menéndez Pidal (781) da una explicación de tipo lingüístico al nombre: «El Valle del Romanzado, en la parte baja del río Salazar, recibió sin duda el nombre de *romanizatus por haber penetrado en él la romanización lo bastante tarde para ser a causa de ella denominado por los territorios vecinos que estaban romanizados desde antiguo y olvidados ya de su propia romanización». Julio Caro Baroja (782), en cambio, prefiere una explicación de tipo jurídico: «... es decir "romanicatus", corresponda a algún concepto de carácter jurídico, de suerte que los pobladores de la tierra así llamados estuvieran sujetos a normas distintas que los de los alrededores».
    (...)

    Qué:
    Dónde:
    Origen: BEL.DEN

  • romanzado - (1996/05/01) NA.IZ , 209-0000

    Qué: [Udalerria]
    Dónde: Nafarroa
    Origen: NA.IZ

  • Erromantzatua - (1998/02/06) OB.AG , 1.1
    (...)
    Nafarroako toponimia nagusiaren azterketa egiteko P. Salaberrik paratutako zerrenda aztertzen da, bertan aurreko bilkuretan onartutako aldaketak agertzen direlarik, Batzordeak hala baderitzo hobes ditzan. // Hurrengo hauek erabaki ziren [...] N.t.e.e.c > Erromantzatua
    (...)

    Qué: Herria
    Dónde: Nafarroa
    Origen: OB.AG

  • romanzado - (1999) NA.IZ , 209-0000

    Qué:
    Dónde:
    Origen: NA.IZ

  • romanzado (erromantzatua, (-a)) - (2000) EL.BEL.NA.TOP , 80

    Qué:
    Dónde:
    Origen: EL.BEL.NA.TOP

  • romanzado - (2006) NA.IZ , 209-0000

    Qué:
    Dónde:
    Origen: NA.IZ

  • romanzado - (2007) NA.IZ , 209-0000

    Qué:
    Dónde:
    Origen: NA.IZ

  • erromantzatua (-a) (erromantzatuar) - (2007/04/25) OB.AG , 4.3
    (...)
    Onomastika batzordeak Ziordian izandako bileran onartutako izena
    (...)

    Qué: Udalerria
    Dónde: Nafarroa
    Origen: OB.AG

  • erromantzatuar - (2007/05/10) OB.AG , 3.1
    (...)
    Onomastika batzordeak Ziordian izandako bileran onartutako izena
    (...)

    Qué: Herritar izena
    Dónde: Erromantzatua
    Origen: OB.AG

  • romanzado - (2008) NA.IZ , 209-0000

    Qué:
    Dónde:
    Origen: NA.IZ

  • (romanzado) domeño - (2009) MTNA100 , 640/4720

    Qué: Herria
    Dónde: Nafarroa
    Origen: MTNA100

  • romanzado - (2009) NA.IZ , 209-0000

    Qué:
    Dónde:
    Origen: NA.IZ

  • Erromantzatua (-a): erromantzatuar - (2009) ARAUA.155 , LIII (2008, 3), 996. or.
    (...)
    Erromantzatua (-a) (euskara); Romanzado (ofiziala). Herritar izena: erromantzatuar. Eskualdea: Erromantzatua(-a). Merindadea: Zangoza. Oharrak: Deklinatzean, gogoan izan Abaurrepea izenaren oin-oharra.
    (...)

    Qué: Udala
    Dónde: Nafarroa
    Origen: ARAUA.155

  • romanzado / erromantzatua - (2010) SAL.ERROM , 2010, 55, 1, 435-437. or.
    (...)
    Romanzado / Erromantzatua // Se trata de un municipio de la Merindad de Sangüesa que durante la Edad Media formó parte del valle de Urraúl, por lo que no aparece en la documentación antigua. Escribe González Ollé (1970: 78) que «a comienzos del siglo XVII ya se calificaba de romanzado al territorio» lo cual parece querer decir que antes de esa fecha no se empleaba tal denominación. // En cuanto al origen del nombre, considera Caro Baroja (1945: 17) que había núcleos romances de tipo castellano-aragonés en el viejo reino de Navarra, por ejemplo en el «Romanzado» y, si bien no lo dice expresamente, podemos inferir de sus palabras que el nombre Romanzado se debe a la presencia de gentes de habla romance en el lugar, y de la misma opinión es González Ollé (1970: 50, 78). Según este autor «la denominación de Romanzado que lleva un valle de la merindad de Sangüesa parece apuntar –por razón misma del nombre– la existencia de un núcleo románico en territorio vasco-hablante» (ibíd., 78). Es éste, igualmente, el parecer de Jimeno Jurío (2007: 374) para quien el topónimo Romanzado «debe relacionarse con el adjetivo aplicado a “quien habla romance”, por contraposición al de Vascongado o vascohablante». // Cree González Ollé (1970: 78) que la presencia del topónimo Domeño, cuya relación con el latín dominium «no ofrece ninguna dificultad» corrobora la opinión mencionada más arriba, es decir, cree que la presencia de un étimo latino justifica de alguna manera el topónimo Romanzado y el hecho de que los habitantes de la zona fueran hablantes de romance. // Hacer una afirmación de este tipo, en toponimia, es entrar en terreno un tanto resbaladizo, ya que, por ejemplo, tendríamos que pensar que los habitantes de Villabona en Gipuzkoa, de habla vasca en la actualidad, también habían sido tempranamente romanceados y lo mismo habría que pensar de los habitantes de las dos Errenteria-s vizcaínas (Gernika-Lumo y Ondarroa) y de la guipuzcoana, puesto que el topónimo procede en última instancia del romance renta. // Es probable que la pérdida del euskera en el denominado Romanzado ocurriera antes que en su entorno, pero de ahí a creer que ya tempranamente el valle era de habla románica hay un trecho considerable. Por otra parte, no debemos pensar que, necesariamente, la pérdida de la lengua ancestral fue simultánea en todas las localidades del Romanzado. // Que el euskera fue la lengua original lo deja claro la toponimia de origen vasco que encontramos; por mencionar unos pocos ejemplos podemos citar los siguientes: Aranandia (< haran «valle» + handia «grande», semejante al Valmayor romance de otras localidades), Arankoa (< haran + -ko, sufijo diminutivo, semejante al Vallecillas de San Martín de Unx), Ajarisulua (Axarixuloa < axari «zorro» + xuloa, forma palatalizada de zuloa «agujero», es decir, «raposera», «madriguera de zorros»), Yçauraldea (Itzaurraldea «lo de hacia el nogal» < itzaur «nuez, nogal» + aldea «hacia» «junto a»), Zaldua (< zaldua «el soto»), Zorroza (Zorrotza < zorrotza «agudo, afilado»), o los oicónimos transparentes Martiñena (< Martin + -ena, desinencia de genitivo, «la casa de Martín», con palatalización característica del euskera), Pedrorena (< Pedro + -rena, sufijo de genitivo, «la casa de Pedro») todos ellos en Berroya a finales del siglo XVII. // Centrándonos ahora en el nombre del municipio, Erromantzatua no es sino el fruto de la acomodación del término relativamente moderno Romanzado al euskera: si en esta lengua danzado se convierte en dantzatu y funcionado se dice funtzionatu, es normal que romanzado se haya adaptado a la lengua como erromantzatu, que, con el artículo vasco –a, se convierte en erromantzatua. El uso del mencionado artículo es diferente al del castellano, ya que el eusquérico es menos determinante, y, así, pan se dice en lengua vasca ogia, lo mismo que el pan, y ardoa (ardo + -a) es tanto «vino» como «el vino». // Por otra parte, la vocal inicial de la forma vasca es la prótesis tan habitual en préstamos que empiezan por vibrante múltiple y que ya encontramos en términos que el euskera tomó del latín como errota «molino» (< rǒta, convertido en rueda en castellano), o en otros más modernos como errosarioa «rosario» o erropa «ropa», arrosarioa, arropa en otras hablas y en la lengua estándar. Romance, finalmente, se dice erromantzea en euskera. // Resumiendo, Erromantzatua es la acomodación natural al euskera del topónimo romance -valga la redundancia- Romanzado, desarrollada según las reglas fonológicas de aquella lengua. Es, además, la forma que la Real Academia de la Lengua Vasca ha aprobado. // Bibliografía // Caro Baroja, J., 1945, Materiales para un historia de la lengua vasca en su relación con la latina, Salamanca. Hemos utilizado la edición realizada por Txertoa en San Sebastián en 1990. // GonzálezOllé, F., 1970, «El romance navarro», RFE 53, 45-93. // Jimeno Jurío, J. Mª, 2007, Diccionario histórico de los municipios de Navarra, in Obras completas de José Ma Jimeno Jurío 17, Udabilbide & Pamiela & Euskara Kultur Elkargoa, Pamplona.
    (...)

    Qué: Udalerria
    Dónde: Nafarroa
    Origen: SAL.ERROM

  • romanzado - (2011) NA.IZ , 209-0000

    Qué:
    Dónde:
    Origen: NA.IZ

  • romanzado - (2012) NA.IZ , 209-0000

    Qué:
    Dónde:
    Origen: NA.IZ

  • Romanzado - (2019) NA.TOF , 444612

    Qué: División administrativa
    Dónde: Romanzado
    Origen: NA.TOF

  • Romanzado-Erromantzatua - (2022/03/24) NAO , 60. zkia., F2203327
    (...)
    ERABAKIA, Nafarroako Gobernuak 2022ko otsailaren 9an hartua, “Romanzado” udalerriaren izena aldatzea onesten duena. Hemendik aurrera “Romanzado-Erromantzatua” izanen da. 2021eko abenduaren 17an, Erromantzatuko Udalak eskabide bat aurkeztu zuen Toki Administrazioaren eta Despopulazioaren Zuzendaritza Nagusian, eskatzen zuena udalerri horren izena aldatzea aurrerantzean “Romanzado-Erromantzatua” izan dadin; tramitazio horren gaineko espedientea ere jaso zen eskabidearekin batera. Nafarroako Toki Administrazioari buruzko uztailaren 2ko 6/1990 Foru Legearen 22. artikuluak hauxe dio: “Udalerrien izenak aldatzeko udalek hartutako erabakia beharko da, aurretik, gutxienez hilabete bateko informazio publikoa egonda. Udal erabakia Foru Komunitateko Administrazioari igorri beharko zaio, Nafarroako Gobernuak onespena eman diezaion, eta hau emandakotzat hartuko da hilabete baten barnean ebazpenik suertatzen ez bada”. Aipatu espedientean jasota dago osoko bilkurak 2021eko abenduaren 16an, Nafarroako Aldizkari Ofizialeko informazio publikoko epea igarota, hartutako erabakiaren ziurtagiria, zeinaren bidez behin betiko onesten baita “Romanzado” udalerriaren izen aldaketa, “Romanzado-Erromantzatua” izan dadin. 2021eko abenduaren 29an, Toki Entitateentzako Aholkularitza Juridikorako eta Lankidetzarako Zerbitzuak izen aldaketari buruzko txostena eskatu zion Euskarabidea-Euskararen Nafar Institutuari. Era berean, toki erakundeari jakinarazi zitzaion prozedura ebazteko eta ebazpena jakinarazteko epea etenda egonen zela harik eta Euskarabidea-Euskararen Nafar Institutuaren txostena jaso arte, bat etorriz Administrazio Publikoen Administrazio Prozedura Erkideari buruzko urriaren 1eko 39/2015 Legearen 22. artikuluaren 1 d) apartatuan ezarritakoarekin. 2022ko urtarrilaren 17an jaso zuen Toki Administrazioaren eta Despopulazioaren Zuzendaritza Nagusiak Euskarabidea-Euskararen Nafar Institutuaren nahitaezko txostena, non zehazten baita Euskaltzaindiak baieztatu duela proposatutako euskal izena, Erromantzatua, zuzena dela. Azaldutakoarekin bat, bidezkoa da Nafarroako Gobernuak izen aldaketa onestea. Izen aldaketari buruzko ebazpena Estatuko Administrazio Orokorrera igorriko da, Toki Erakundeen Erregistroan inskribatzeko, uztailaren 2ko 6/1990 Foru Legearen 25.3 artikuluari jarraikiz; inskripzio hori, halaber, Nafarroako Foru Komunitateko Administrazioaren Toki Erakundeen Erregistroan egin behar da. Horretarako, uztailaren 2ko 6/1990 Foru Legearen 23. artikuluan xedatuarekin bat, udalen izen aldaketek ofizialtasuna lortzeko ezinbestekoa da Toki Araubidearen Oinarriak arautzen dituen apirilaren 2ko 7/1985 Legearen 14. artikuluak aipaturiko erregistroan jasotzea eta Estatuko Aldizkari Ofizialean eta Nafarroako Aldizkari Ofizialean argitara ematea. Horrenbestez, Nafarroako Gobernuak, Lurralde Kohesiorako kontseilariak proposaturik, ERABAKITZEN DU: 1. “Romanzado” udalerriaren izenaren aldaketa onestea, hemendik aurrera “Romanzado-Erromantzatua” izanen baita. 2. Erabaki hau Estatuko Administrazio Orokorrera igortzea, Toki Erakundeen Erregistroan inskripzioa egin dezan, eta Toki Administrazioaren eta Despopulazioaren Zuzendaritza Nagusira, Nafarroako Toki Erakundeen Erregistroan inskribatzeko. 3. Erabaki hau argitaratzea, dagozkion inskripzioak egin ondoren, Estatuko Aldizkari Ofizialean eta Nafarroako Aldizkari Ofizialean. 4. Erabaki hau Erromantzatuko Udalari jakinaraztea eta aditzera ematea honen kontra administrazioarekiko auzi-errekurtsoa jartzen ahalko duela, Nafarroako Justizia Auzitegi Nagusiko Administrazioarekiko Auzien Salari zuzendua, bi hilabeteko epean, jakinarazi eta biharamunetik hasita. Horrek ez du ukatzen Nafarroako Gobernuan aldez aurreko errekerimendua egiteko aukera, Administrazioarekiko Auzien Jurisdikzioa arautzen duen uztailaren 13ko 29/1998 Legearen 44. artikuluan aurreikusitako moduan eta epean. Iruñean, 2022ko otsailaren 9an.–Nafarroako Gobernuko kontseilari-idazkaria, Javier Remírez Apesteguía. Iragarkiaren kodea: F2203327
    (...)

    Qué: Udalerria
    Dónde: Nafarroa
    Origen: NAO

  • Romanzado / Erromantzatua - (2022/04/05) NAO , 68. zkia., F2204719
    (...)
    AKATS ZUZENKETA, udalerri eta kontzeju hauen izen aldaketa onesteko Nafarroako Gobernuak hartutako erabakien argitalpenarena: “Romanzado” ordez, “Romanzado / Erromantzatua” eta “Garciriáin” ordez, “Garciriáin / Gartziriain”, hurrenez hurren. 2022ko 60. Nafarroako Aldizkari Ofizialean, martxoaren 24koan, besteak beste, honako erabaki hauek argitaratu ziren: ERABAKIA, Nafarroako Gobernuak 2022ko otsailaren 9an hartua, “Romanzado” udalerriaren izena aldatzea onesten duena. Hemendik aurrera “Romanzado-Erromantzatua” izanen da. ERABAKIA, Nafarroako Gobernuak 2022ko otsailaren 9an hartua, “Garciriáin” kontzejuaren izena aldatzea onesten duena. Hemendik aurrera “Garciriáin-Gartziriain” izanen da. Aldizkari horren euskarazko bertsioan, bi izen horiek (“Romanzado-Erromantzatua” eta “Garciriáin-Gartziriain”) oker argitaratu ziren, bai idazpuruetan, bai kasuan kasuko testuan zehar. Akats material hori argitalpen honen bidez zuzentzen da, eta adierazten da aipatutako herrien izendapen elebidunaren adierazpen grafikoa, hurrenez hurren, honako hau dela: “Romanzado / Erromantzatua” eta “Garciriáin / Gartziriain”, bat etorriz Nafarroako biziguneen izenak erabiltzeko eta haiek grafikoki adierazteko irizpideak ezartzen dituen otsailaren 28ko 5/2018 Foru Dekretuaren 5. artikuluan ezarritako irizpidearekin. Iruñean, 2022ko martxoaren 28an.–Nafarroako Aldizkari Ofiziala. Iragarkiaren kodea: F2204719
    (...)

    Qué: Udalerria
    Dónde: Nafarroa
    Origen: NAO

  • romanzádo, rómanzàdua, romanzádue - (1990) [EUS.NHI]
  • Romanzado / Erromantzatua (oficial)
  • Romanzado (español)
UTM:
ETRS89 30T X.647511 Y.4727563
Coordenadas:
Lon.1º11'53"W - Lat.42º41'15"N

Cartografía:

Sede principal

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Centro de Investigación

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Sedes

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Asociación

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper