Leku-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Ihabar - Lekuak - EODA

Ihabar (Kontzejua)

Entitatea:
Populamendua/Herri ofiziala
Arautzea:
batzordearen irizpena 
Non: Arakil
  • yauarr - (1210) FORPC.CFMNA , N.76

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • hiavarr - (1280) ZAB.COMPNA , N.629

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • yauarr - (1350) URAN.FMM , 270

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • lope d'iauarr - (1366) CAR.PNAXIV , 561 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 115r B)
    (...)
    Lope d'Iauarr. // el ferrero
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Hiriberri Arakil
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • martin d'yauarr - (1366) CAR.PNAXIV , 543 A (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 94v A)
    (...)
    Martin d'Yauarr, IIII florines
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea (Sant Lazdre)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • yauarr - (1366) CAR.PNAXIV , 525

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • johan d'yauarr - (1366) CAR.PNAXIV , 544 A (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 96r B)
    (...)
    Johan d'Yauarr, jurado, I florin
    (...)

    Zer: Zergaduna, zinpekoa
    Non: Iruñea (Tiendas, Sant Nicollas)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • martin d'iauarr - (1366) CAR.PNAXIV , 538 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 91r B)
    (...)
    Martin d'Iauarr, I florin
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea (rua Mayor, Sant Çernin)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • garcia d'yauarr - (1366) CAR.PNAXIV , 544 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 96v B)
    (...)
    Garcia d'Yauarr, II florines
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea (Çapateria-Ferreria)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • hiauarr - (1366) CAR.PNAXIV , 561

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • yauarr - (1366) CAR.PNAXIV , 525 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 80r B)

    Zer: Herria
    Non: Arakil
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • hiauarr - (1366) CAR.PNAXIV , 561 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 115r B)
    (...)
    EN HIAUARR
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Arakil
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • yauarr - (1532) , F.45V

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • yábar - (1534 [1967]) NAN.C , N.530, F.251 [ID.PDNA, 316. or.]
    (...)
    Erroz, Villanueva, Zuazu, Guizurdiaga (Izurdiaga), Yábar, Echarren, Irurzun, Aizcorbe, Urrizola, Satrústegui, Eguiarreta, Ecay e Iraineta (Irañeta) [...] Torrino. De Irañeta y Yábar. // Illarrazu, Gárriz y Aguinart. De Yábar
    (...)

    Zer: Biztanledun lekua
    Non: Arakil
    Jatorria: ID.PDNA

  • yabar - (1587) LEK.ENAV , 135 C
    (...)
    Obispado de Pamplona [pueblos] bascongados.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: LEK.ENAV

  • yábar - (1800 [1967]) NAN.PAPS , LEG.160, CARP.8, F.13 [ID.PDNA, 325. or.]
    (...)
    Ilarrazu. Lo llevaban Yábar y Villanueva, quedando en pie una ermita. // Gárriz. En parecida situación, lo gozaban vecinos de Villanueva, Irañeta y Yábar. // Berema o Berama. Existía una ermita, gozándolo los de Satrústegui y varios foranos residentes en Villanueva y Yábar [...] Aguinart, Abizu e Irunieta. El primero pertenecía a Yábar, y los otros, a Santa María de Roncesvalles
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Arakil
    Jatorria: ID.PDNA

  • yabar - (1800-1833) AÑ.LPV , 54 A
    (...)
    Pueblos Vascongados de Navarra [...] El Valle de Araquil tiene los pueblos siguientes: [...].
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AÑ.LPV

  • yabar - (1802) DRAH , II, 516
    (...)
    l. del valle y arcip. de Araquil, del 3.º part. de la mer. y ob. de Pamplona, r. de Navarra. Confina con Villanueva, Zuazu, Eguiarreta y Urrizola, sobre la orilla derecha del rio Araquil, á 4 leguas de Pamplona por n. o. El vecindario consta de 258 personas, 57 casas y un molino. En la parroquia de S. Estéban ademas del cura hay un beneficiado y sacristan. T.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRAH

  • yabar, yavar - (1829 [1553, 1587]) CENS.CAST.XVI , Ap. 162, 311b
    (...)
    En el lugar de Yabar veinte y cuatro vecinos y diez y ocho habitantes [...] Yavar / [VECINOS:] 28 / [PILAS:] 1
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Arakil
    Jatorria: CENS.CAST.XVI

  • iabaŕ'en - (1926) ETX.EEI , Euskera III-IV (1926), 102. or.
    (...)
    Doŕen (Irurita'n, Amayuŕ'en, Arizkun'en, Bera'n, Olabide'n, Eguaras'en, Eŕbiti'n, Beuntza'n, Egiaŕeta'n[,] Iabaŕ'en...)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Arakil
    Jatorria: ETX.EEI

  • yabar - (1966) AZK.EDIAL , 37 C
    (...)
    Dialecto alto navarro
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AZK.EDIAL

  • iyabarko - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 113. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • iyebarreko - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 64. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • iyebarren - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 64, 114. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • yabar: iabar - (1974) TXILL.EHLI , 179 B

    Zer:
    Non:
    Jatorria: TXILL.EHLI

  • yábar: iabar (iabartar) - (1976) E.EUS.LIZ.KN , Euskera, XXI (1976, 1), 302. or.
    (...)
    Kodea: 4.1.1.14.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.LIZ.KN

  • yabar, iabar - (1986 [1988, 1990]) DRPLV , III, 128, 129. or. (Euskera, XXXIII (1988), 223-225)
    (...)
    Nafarroan, alabaina, badira beste kasu batzu ere. Yabar erdarazkoa inguruko euskaldunen artean Iyebarre moduan ebakitzen da, i- eta -a-ren artean [j] bat garaturik eta aurreko i-ren ondorik -a- > -e- bihurturik, eta gainera -e paragogikoa ere itsatsirik, inesibo kasuan ahoskatzeko beharrezko den epentetikoa hain zuzen ere. Hori orduan Iabar moduan eman zen, [j]-aren garatzea eta kondizio horíetan -a- > -e- bilakatzea ez baitira hizkuntza normalizatuan idazterakoan aintzat hartzen eta inesibo kasuan nahi ta nahi ez Iabarren esan behar baita. Baina Iabar hiru silabakoa da eta bitan emateko arriskua dago idatziriko letrak duen eraginez, jadanik forma ere, iadanik erara ahoskatzen dena, hiru silabatan esaten baita, edo josi, jausi, jautsi, jaso, jasan, jaiki, jalgi, jantzi, eta abar, bitan [...] Arabako Yurre-ren kasuan Ihurre euskarazkoan agertzen den -h- bokalartekoa zaharra da, etimologikoa, baina Iabar, Iaben, eta abar, formetan eman bageneza ziurrenik ez litzateke, Igantzi erara finkatu zen Iantzi aldagarrian ere ez litzatekeen bezala, XIV-garren mendean Eançi dokumentatzen baita (1366, PN-XIV, F.Pamp.-Mont., 531 orr.) [3. oin oharra: Juan Carrasco Pérez, La Población de Navarra en el siglo XIV, Pamplona 1973], eta bide horretarik *Eiantzi forma jatorrizkoa bazela suposa baitezakegu, 1068-garren urteko Eiaurrieta zaharra erdaraz [j]-aren eraginez Jaurrieta eta bertako euskaldunen artean [j] galdurik Eaurta den antzera [4. oin oharra: Leire-ko Bezerro zaharrean 1068-rako Eiavrrieta biltzen du Zierbidek. "Indice completo de topónimos citados en el Becerro Antiguo de Leire", FLV, IX (1977), 137 orr. Ikus baita ere Michelena, Fonética histórica vasca, 9.7, adic., 517 orr., eta Apellidos vascos, nº 590b, eta neure En torno a la toponimia vasca y circumpirenaica, §72, 232 orr. // Yaurrieta XlV-garren mendean (1366, PN-XN, F.sang., 475 eta 503 orr.)] [...] Hala ere -h- bokalartekoa halako kasuetan erabiltzea badirudi argitasunerako gendukeen bide egokienetariko bat litzatekeela. Silaba bereizi behar dela besterik ez luke adieraziko. Horrela lhabar eta lhaben emango genituzke. Eta beste alderdi batetik lhurreta, edo ta zuzenduz gero Ihorreta, ez baitago arrazoirik Igorre ontzat hartu zelarik -o- duela ez ipintzeko, halakoetan -h- etimologikoa ontzat harturik. Zuhatzu eta antzekoetan ontzat hartu zen bezala, ikus Nafarroarako: erdaraz Zuazu. Arakil-en, bertako euskaldunek Zubetzu, normalizaturik Zuhatzu.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRPLV

  • ihabar - (1988 [1990]) DRPLV , III, 129. or. (Euskera, XXXIII (1988), 223-225)
    (...)
    Guzti honetan oinarri harturik Euskaltzaindiari izkribu honen beronen bidez proposatzen zaio lhabar eta lhaben moduko toponimoetan -h bokalarteko grafiak euskarazko grafiatzat eman ditzan.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRPLV

  • ihabar - (1988/01/29) Euskera , XXXIII (1988, 2), 413
    (...)
    EUSKALTZAINDIAREN AGIRIA ZENBAIT EUSKAL TOPONIMOREN ORTOGRAFIAZ Euskaltzaindiak, euskaraz hasierako i- eta hurrengo bokala bi silaba eginik ahoskatzen diren toponirnoetan, bokal biak -h- baten bidez berezirik idaztea ontzat hartzen du, delako h-a etimologikoa ez izanik ere. Hala nola: Ihaben, erdaraz Yaben ahoskatzen dena (Nafarroan). lhabar, erdaraz Yabar (Nafarroan). lhurre, erdaraz Yurre (Araban eta Gipuzkoako Olaberrian). lhorreta, erdaraz Yurreta (Bizkaian). Hala ere Igantzi (Nafarroan) eta Igorre (Bizkaian) lehen erabaki zen bezala uzten dira. Donostian, 1988-garreneko Urtarrilaren 29-an.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: Euskera

  • ihabar - (1989/01/30) NAO , 13. zkia., 258-260. or. [BOE, 298, 1989/12/13, 38731-38732. or.]
    (...)
    Decreto Foral 16/1989, de 19 de enero, por el que se determina la denominación oficial de los topónimos de la zona vascófona de Navarra. // Artículo único. La denominación oficial de los topónimos de la zona vascófona de Navarra que se relacionan en el Anexo a este Decreto Foral será la legal a todos los efectos dentro del territorio de la Comunidad Foral. // DISPOSICIONES FINALES // 1ª. Se faculta al Consejero de Presidencia e Interior para dictar las disposiciones precisas para el desarrollo y aplicación de este Decreto Foral. // 2ª. Este Decreto Foral entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el "Boletín Oficial" de Navarra. // ANEXO // DENOMINACIÓN OFICIAL DE TOPÓNIMOS DE LA ZONA VASCÓFONA DE NAVARRA // NAFARROAKO HERRI IZENDEGIA // I. Zona Vascófona / I. Euskal Eremua [...] ARAKIL [...] IHABAR
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NAO

  • yabar: ihabar - (1990) EUS.NHI , 0250014 P.230

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • ihabar - (1993) NA.TM , XIII, 82

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.TM

  • yabar - (1994) JIM.ESTN , 172. or.
    (...)
    XV Arqueta ‘Los Arcos’ (Fuero de Estella) [en Fornes Linguae Vasconum, XXVI, núm. 65 (1994), Pamplona: Gobierno de Navarra, pp. 121-134] […] 2.3.5. Arqueta / Los Arcos […] Sancho VII el Fuerte sustituyó el topónimo Villanueva (de Arakil) al conceder fueros «omnibus hominibus de Berama, et de Yriuerri et de Yabar».571 [FORTÚN PÉREZ DE CIRIZA, 1982, núm. 76]
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: JIM.ESTN

  • ihabar - (1996) BEL.DEN , 228
    (...)
    Significado desconocido. Comentario lingüístico: Julio Caro Baroja (485) relaciona el nombre con el de Tabar y, sin demasiada convicción, con la voz vasca abar 'rama'. En Etxarri Aranatz es conocida como lyabar. Rafael Carasatorre (486) relaciona el nombre con otros compuestos de yara del valle. Desde 1989 su grafía oficial es Ihabar, con h intercalada que evita la formación de diptongo. [Traducciones curiosas y explicaciones populares]: Traducciones de este género son: 'ribera de juncos', 'carrascal'.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: BEL.DEN

  • ihabar - (1996/05/01) NA.IZ , 025-0014

    Zer: Concejo
    Non: Nafarroa
    Jatorria: NA.IZ

  • ihabar - (1999) NA.IZ , 025-0014

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • ihabar - (2000) EL.BEL.NA.TOP , 69

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EL.BEL.NA.TOP

  • ihabar - (2005) SAL.OSTN , 122-123
    (...)
    Topónimos oscuros y dudosos (...) Son oscuros o dudosos Añezkar que comparte o parece compartir terminación con Lakar (se ha explicado como 'guijo', 'aspero', Mitxelena, AV, 385; hay Lakarra en la Baja Navarra), Otsakar y Ukar (Ugar 'agua turbia, torrencial' según Mitxelena, AV, 573), Aria (cf. Aribe, situado debajo del anterior), Bakaiku, Beire, Benegorri (segundo elemento probable gorri 'rojo'), Bera, que se repite en la Península y que podría tener un origen prerromano, Besolla, Bozate (seguramente con segundo elemento ate 'puerta', 'portillo'), Etaio, Eugi en Esteribar, que Gavel (1969 [1920]: 426) relaciona con -egi, -tegi (y quizás también, pero no se ve muy claro, con hegi, como dice Mitxelena, AV, 193; cf. Iragi), Ibiriku (relacionado tal vez con ibi, ibiri 'vado'), Ihabar, Ihaben, Lana (Irigoien, [1986b: 10 y 50] considera que procede del conocido landa), Larrion (documentado con final en -un, -uin), Lorka (que se repite fuera de Navarra), Moriones, Oitz (nombre que es también el de un monte de Bizkaia), Saldias, Saldise, Tabar (cf. Ihabar) y Ziganda (las variantes históricas impiden que lo relacionemos con Zia o Ziga).
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: SAL.OSTN

  • ihabar - (2006) NA.IZ , 025-0014

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • ihabar - (2007) NA.IZ , 025-0014

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • ihabar - (2008) NA.IZ , 025-0014

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • ihabar - (2009) MTNA100 , 580/4740

    Zer: Herria
    Non: Arakil
    Jatorria: MTNA100

  • ihabar - (2009) NA.IZ , 025-0014

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • ihabar - (2011) NA.IZ , 025-0014
    (...)
    Concejo
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • ihabar - (2012) NA.IZ , 025-0014
    (...)
    Concejo
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • Ihabar - (2019) NA.TOF , 441376

    Zer: División administrativa
    Non: Arakil (Ihabar)
    Jatorria: NA.TOF

  • Ihabar - (2019) NA.TOF , 445281

    Zer: Espacio urbano
    Non: Arakil (Ihabar)
    Jatorria: NA.TOF

  • Ihabar (ofiziala)
  • Ihabar (gaztelania)
UTM:
ETRS89 30T X.588256 Y.4752113
Koordenatuak:
Lon.1º55'2"W - Lat.42º55'2"N

Kartografia:

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
Library zlibrary project
z-library z-lib project
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper