Leku-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Hiriberri - Lekuak - EODA

Hiriberri (Kontzejua)

Entitatea:
Populamendua/Herri ofiziala
Arautzea:
batzordearen argitalpena 
Non: Arakil
  • iriberri - (1085 [1947, 1956]) COR.TNEM , 69. or. [M.IFOV, Emerita, 24, 173-174. or.]
    (...)
    Son numerosas las palabras que en distintos dialectos o variedades de la lengua tienen diferente vocalismo. Entre los casos de particular interés para la onomástica, citamos: // a) Alternancia a / e: // vasc. berri, vizc. barri “nuevo”: Uarria (año 1053, San Agustín de Echevarría en Elorrio, Vizc.), Huribarri (y -varri), Essavarri (Ál., 1025); Iriberri (Nav., 1085), Iriverri (Nav., 1104). La variante con e está atertiguada en el top. Iliberri [4. oharra: R. Menéndez Pidal, [“Javier-Chabarri, dos dialectos ibéricos”], Emerita 16 (1948), 1-13; Top. prer. 235-250] y acaso también en el aquit. Ilurberrixo, Ilurberrixon[i], dat., nombre de divinidad; // vasc. beltz, vizc. baltz “negro”: Saione de Comite Nunnu Balza (CSM 12, año 984, Ál.); cf. Petro nigro saion, ib. 308, año 1139); Nunno Balza de Seroiana (CSM 89, año 1022, cerca de S. Miguel de Pedroso); don Johan belça (Estella, s. XIII, J. María Lacarra, RIEV 21, 1930, p. 250). [e oharra: “Onomástica vasca del siglo XIII”, 247-254] Cf. aquit. Belex, Belexconis (gen.), Bonbelex, ib. Umarbeles, etc.
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: M.IFOV

  • iriverri - (1104 [1947, 1956]) COR.TNEM , 69. or. [M.IFOV, Emerita, 24, 174. or.]
    (...)
    Iriverri (Nav., 1104)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: M.IFOV

  • iriberri - (1174 [1968]) LMEND.XAB , Euskera, XIII (1968), 82. or.
    (...)
    TOPONIMOS CON EL SUSTANTIVO BERRI, BARRI, BERRO, BERRE... [...] NAVARRA [...] Iriberri, term. 1174.
    (...)

    Zer: Aurkintza
    Non: Nafarroa
    Jatorria: LMEND.XAB

  • yriuerri, yriverri - (1210) FORPC.CFMNA , N.76

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • iriverri - (1210) MAR.CDSFN , 97-98

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • hiriuerri de val daraquil - (1232-1251- [1930]) LAC.OV , 253. or. [AHN, 74 b, fol. 27]
    (...)
    b) Pueblos y términos municipales [...] Hiriuerri de Val daraquil, cerca Nauassaraz
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Arakil
    Jatorria: LAC.OV

  • hiriuerri de val d'araquil - (1257) JIM.IRZ.LR , N.60

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • yriuerri, yriverri - (1268) FEL.CEINA , N.683

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • villanueva, villanueva (sic) - (1280) ZAB.COMPNA , N.627

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • garsias lucurari de iriuer[r]i - (1322 [1959, 1969]) IR.PAM , 53 [M.NLCDI, FLV 1, § 13, 17. or. (68. oharra)]
    (...)
    Mun. Pampl. 53 (1322). En la misma colección se menciona, in termino de Arriurdineta, una viña que fuit Garsias lucurari de Iriuerlrli carnificis: cf. vasc. Lukurari 'logrero, usurero'
    (...)

    Zer: Antroponimoa
    Non: Iruñea
    Jatorria: M.NLCDI

  • lope de villanueua - (1330) CAR.PNAXIV , 283 A (A dok. [AGN Reg. Comptos, nº 28], 92r)
    (...)
    Lope de Villanueua, VIII s.
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Allo
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • maria martin d'iriuerri - (1330) CAR.PNAXIV , 229 B (A dok. [AGN Reg. Comptos, nº 28], 4v)
    (...)
    Maria Martin d'Iriuerri, VIII s.
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Larraga
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • pero martiniz de uillanueua - (1330) CAR.PNAXIV , 284 B (A dok. [AGN Reg. Comptos, nº 28], 95r)
    (...)
    Pero Martiniz de Uillanueua, VI d.
    (...)

    Zer: Zergaduna [non podiente]
    Non: Aberin
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • martin d'iriuerri - (1366) CAR.PNAXIV , 545 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 97r B)
    (...)
    Martin d'Iriuerri, III florines
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea (Torredonda)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • villanueua - (1366) CAR.PNAXIV , 561 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 115r B)
    (...)
    EN VILLANUEUA
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Arakil
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • sancho d'iriuerri - (1366) CAR.PNAXIV , 548 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 101v)
    (...)
    Item [doblen florin et meyo] Sancho d'Iriuerri
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea (Nauarreria)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • maria d'iriuerri - (1366) CAR.PNAXIV , 549 A (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 102v)
    (...)
    Item [pobres que ren non pueden pagar] Maria d'Iriuerri
    (...)

    Zer: Zergadun txiroa
    Non: Iruñea (Nauarreria)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • villanueva, villanueva - (1366) CAR.PNAXIV , 525, 561

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • xemeno d'iriuerri - (1366) CAR.PNAXIV , 538 A (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 91r A)
    (...)
    Xemeno d'Iriuerri, II florines
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea (rua Mayor, Sant Çernin)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • ochoa de yriuerri - (1366) CAR.PNAXIV , 550 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 106v B)
    (...)
    Ochoa de Yriuerri [IIen florines et meyo]
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • sancho d'iriuerri - (1366) CAR.PNAXIV , 551 A (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 106v C)
    (...)
    Sancho d'Iriuerri [IIen florines et meyo]
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • villanueua - (1366) CAR.PNAXIV , 525 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 80r A)

    Zer: Herria
    Non: Arakil
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • johan d'iriuerri - (1366) CAR.PNAXIV , 545 A (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 97r A)
    (...)
    Johan d'Iriuerri, III florines
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea (Torredonda)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • ochoa d'iriuerri - (1366) CAR.PNAXIV , 548 A (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 100v)
    (...)
    Item [doblen florin et meyo] Ochoa d'Iriuerri
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea (Nauarreria)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • uillanoua - (1532) , F.44

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • villanueva - (1534 [1967]) NAN.C , N.530, F.251 [ID.PDNA, 316. or.]
    (...)
    Erroz, Villanueva, Zuazu, Guizurdiaga (Izurdiaga), Yábar, Echarren, Irurzun, Aizcorbe, Urrizola, Satrústegui, Eguiarreta, Ecay e Iraineta (Irañeta) [...] Engárriz (Gárriz). De Villanueva y algunos particulares de Irañeta y Satrústegui
    (...)

    Zer: Biztanledun lekua
    Non: Arakil
    Jatorria: ID.PDNA

  • villa nueua - (1587) LEK.ENAV , 135 C
    (...)
    Obispado de Pamplona [pueblos] bascongados.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: LEK.ENAV

  • villanueva - (1800 [1967]) NAN.PAPS , LEG.160, CARP.8, F.13 [ID.PDNA, 325. or.]
    (...)
    Ilarrazu. Lo llevaban Yábar y Villanueva, quedando en pie una ermita. // Gárriz. En parecida situación, lo gozaban vecinos de Villanueva, Irañeta y Yábar. // Berema o Berama. Existía una ermita, gozándolo los de Satrústegui y varios foranos residentes en Villanueva y Yábar
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Arakil
    Jatorria: ID.PDNA

  • villanueva - (1800-1833) AÑ.LPV , 54 C
    (...)
    Pueblos Vascongados de Navarra [...] El Valle de Araquil tiene los pueblos siguientes: [...].
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AÑ.LPV

  • villanueva - (1802) DRAH , II, 456
    (...)
    l. del valle y arcip de Araquil, del 2.º part. de la mer. y ob. de Pamplona, r. de Navarra. Confina con Zuazu, Yabar, Satóstegui é Irañeta á 4 leguas de Pamplona por n. o., sobre la ribera derecha del rio Araquil. El pueblo se compone de 29 casas útiles, un molino y 247 personas: hay una parroquia de S. Martin servida por un cura, un beneficiado y un sacristan: en sus términos se cuentan dos abadías rurales. T.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRAH

  • villanueva - (1829 [1553, 1587]) CENS.CAST.XVI , Ap. 162, 311b
    (...)
    En el lugar de Villanueva veinte y siete vecinos y cinco habitantes [...] Villanueva / [VECINOS:] 23 / [PILAS:] 1
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Arakil
    Jatorria: CENS.CAST.XVI

  • iriberri - (1847) Izt.C , 21
    (...)
    Eta baldin izengaiñ gozo oek oroitezgarrizko denporatik ezagutzen badira *España guztian, norañoko anziñatasuna izango ote dute *Bera, *Arandia, *Aritio, *Beruria, *Uria, *Iria, *Edeta, *Baseta, *Luzeta, *Urdeta, *Zaldibar, *Lazeta, *Arze, *Burdua, *Orobio, *Abaroa, *Iriberri, *Oropesa, *Laberri, *Aruzi, *Astigi, *Astegi, *Artijio, eta beste geiago, zeintzubekin eraztu ta egiñaka arkitu izan zituzten lendabiziko kondairatzalleak Lurbira zabal eta Uri gogoangarri asko, ainbeste etxetar presturekin ondo beteak
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • iriberry > villanueva - (1874) LU.RNLPB , 6. or.
    (...)
    1er. Il est des localités qui ont complètement changé de nom [...] Ailleurs le nom moderne n'est que la traduction de l'ancien: Iriberry (Nav.), Villanueva; Gaztellu (Al.), Castillo. Quelques unes de ces transformations sont postérieures au XIVe siècle; elles témoignent assez clairement des conquêtes progressives de l'élément espagnol su l'élément indigène. En France, la rereté des documents rend ce mouvement d'érosion plus difficile à saisir
    (...)

    Zer: Herriak
    Non: Nafarroa
    Jatorria: LU.RNLPB

  • hiriberri - (1909) VIN.INTELB , 351. or.
    (...)
    St-Pierre d’Irube, près de Bayonne, porte eu basque le nom de Hiriburu «extrémité de in ville» dont il est pourtant àI près de deux kilomètres; mais le nom Irube n’apparaît qu’en 1500 et au XIIIe siécle on a Yruber ou Hiruber qui suggère une autre signification, soit Hirubehere «au-dessous de la ville, soit plutôt Hiriberri «ville neuve»; Hiru sérait une variante de hiri; la forme pleine serait même irun, hirun (Cf. Irun, Irumberri); nous savons que n final disparaît dans la composition : eguerri pour eguberri «jour nouveau», Yauregi pour Yaundegi, peut-être Yaun-egi, (avec r = n comme dans Jauretche pour Yaunetche «maison du Seigneur»), «château, demeure du Seigneur»
    (...)

    Zer: Leku-izena
    Non: --
    Jatorria: VIN.INTELB

  • arakil'ko iribeŕi'n - (1926) ETX.EEI , Euskera III-IV (1926), 116. or.
    (...)
    Eunzelerena (Arakil'ko Iribeŕi'n...)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Arakil
    Jatorria: ETX.EEI

  • iriberri - (1945) CB.MAT , IX-2, P.189
    (...)
    Navarro
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: CB.MAT

  • iliberri - (1948 [1956]) MPID.JAV.CHAB , -- [M.IFOV, Emerita, 24, 174. or.]
    (...)
    La variante con e está atertiguada en el top. Iliberri [4. oharra: R. Menéndez Pidal, [“Javier-Chabarri, dos dialectos ibéricos”], Emerita 16 (1948), 1-13; Top. prer. 235-250]
    (...)

    Zer: Herri-izena
    Non: Nafarroa
    Jatorria: M.IFOV

  • iliberri(s) (top.) - (1953 [1997]) M.AV , 332
    (...)
    332. paragrafoa.- (h)iri «villa» (v. uri): Iria, Iriarte, (Hiriart, Idiarte), Iribarne, Iríbarnegaray (Ibarnégaray), Iribarren (Hiribarren), Iribarri, Iribe (Iribas?), Iriberri, Iriberria, Iriberrigaray, Irigaray, Irigoyen (Hiri-goyen), Iriondo, Irizar (Yrizar). Es indiscutible la identidad de vasc. Iriberri con el ant. hisp. IIíberri(s), que es por tanto un equivalente de Villanueva, Neápolis, Newton, Neustadt, Novgorod, etc. La relación entre (h)irí e ili- debe interpretarse considerando esta última como la forma primitiva; el cambio de -l- a -r- es vasco y relativamente reciente. Es extraño que tratándose de una palabra muy antigua, como también algunos de sus compuestos, no se dé en éstos una forma (h)il- Un derivado de (h)iri es probablemente irun: cf. ilu(m)beritani, Plinio, III, 24, actual Lumbier (Nav.), vasc. Irumberri, según Oihenart (J. Caro Baroja, Mat. 191). Apellidos: Irube, Irumberry, Irun, Irunaga. Sobre Iliberri / Iriberri últimamente, en sentido negativo, L. Anderssen, FLV 3 (1971), 107-118: la cuestión no podrá ser resuelta, si es que entonces puede resolverse, hasta que tengamos una idea más precisa de la relación lingüística, parentesco o mera afinidad, entre ibérico y vasco. Ap. Hourourigaray, sobre Hirur iri. «Troisvilles» (172). Es razonablemente seguro que el nombre vasco de Pamplona (y el de la antigua Veleia) está formado sobre (h)iri: Iruinea, determinado (Iruinean, Iruineko, etc.). Cf. rom. Civitat, Ciutat, etc.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: M.AV

  • uri-, iri-, ili- - (1956) M.IFOV , 174. or.
    (...)
    b) Alternancia i / u: como a en los casos anteriores, u es occidental. El ejemplo más importante en toponimia es el de (h)iri, (h)uri “población”: “... a lo que los navarros y vascos aquitanos llaman Iri, lo otros vascos, que habitan en la Vardulia, denominan Uri”. (Oihenart, Noticia de ambas Vasconias, RIEV 13, 1926, p. 336). Ili- está abundantemente documentado en la antigüedad. [5. oharra: R. Menéndez Pidal, loc. cit. [Emerita 16 (1948), 1-13; Top. prer. 235-250] ]
    (...)

    Zer: Osagaia
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: M.IFOV

  • iriberri, iriverri - (1956) M.IFOV , 333. or.
    (...)
    Inicial. La comparación de los documentos medievales -principalmente los referentes a Álava- [12. oharra: En documentos navarros es mucho menos frecuente y regular y bien puede pensarse que su pérdida en esta región fue más antigua que en Álava. ¿O influiría la falta de h- en el romance aragonés?] con el léxico de los dialectos que hoy conocen la aspiración señala, a pesar de grandes diferencias, un notable acuerdo general: [...] B.-nav., lab., sul. hiri: en Ál. (CSM 91), Hurivarri (Huribarri, Horibarri), Huriarte, Hirigurenna y, como segundo elemento, Bardahuri, Basahuri, Sarricohuri, pero Zufiuri (CSM 43, año 947). En Nav. Iriberri, Iriverri, como también en la top. vasco-francesa: Iriart, Iribarne, Iriberry, Irigaray, Irigoyen, Irissarry
    (...)

    Zer: Herriak
    Non: Nafarroa
    Jatorria: M.IFOV

  • iliberri, iliberritani, iriberri - (1956) M.IFOV , 347-348. or.
    (...)
    De la comparación de Iliberri, Iliberritani, etc., con vasc. Iriberri -creo que hay que separar del grupo a Iria Flauia- se deduce que el vasc. (h)iri, (h)uri “población” ha sufrido el mismo cambio. Cf. además: // Lumbier (Nav.), Iluber(r)itani (pl.), vasc. Irumberri. // Libarrenx (B. Nav.), doc. Libarren, Livarren, vasc. Iribarne, I(r)abarne. // Πομπαιλών (Ptol.), vasc. Iruña, Iruñe, doc. Ironia, Ironie, Irunia: Πομπέλων ὥς ἂν Πομπηιόπολις (Estr., III, 4, 10) (G. Rohlfs, RIEV 24, 1933, p. 328). [ai oharra: V. nota a [“La influencia latina en la lengua y cultura vasca”, 323-348] ] // Hay casos de forma documental con l y actual con r, como doc. Escaloce, Escaloz(e), actual Escaroz (Nav.)
    (...)

    Zer: Toponimoa
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: M.IFOV

  • iriberri, iriverri - (1959) M.FHV , 3.1 par., 074. or.
    (...)
    Ejemplos de permutación de i con u (...) Vizc. uri 'villa' (...) or. (h)iri (Iriberri, Iriverri, Navarra, siglos XI y XII, etc.), cf. hisp. ant. Ili-
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: M.FHV

  • iriberri, villanueva - (1961) ETX.URI , 218. or.
    (...)
    Zearo liferenteak direlarik izen ofiziala eta euskerazkoa, beti edo ia beti beintzat ongi ari dira [Estornes eta Azkue]: “Iriberri”, Villanueva’ren ordez, “Auritze”, Burguete’ren partez, “Amayur”, “Maya” adierazteko.
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: ETX.URI

  • iriberri (villanueva) - (1966) AZK.EDIAL , 36 B
    (...)
    Dialecto alto navarro
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AZK.EDIAL

  • iriuerri - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 218. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • villanueva / iriberri - (1969) M.NLCDI , § 4, 36. or.
    (...)
    Tais(s)onare, Taxonar(e), etc., mod. Tajonar, relacionable con vasc. Azconobieta, top. Asconzulo (Elía, Egüés) (5 [Con el nombre vasco del 'zorro' (azeari, etc.) se forma el top. Açaldegui (156, 1215), como rom. Golpejera (cf. Origenes, p. 276), aunque también podría tratarse de 'casa uel sim. de Aznar']), etc., pero que nunca parece haber tenido traducción vasca del tipo Villanueva = Iriberri, etc., o, para el caso, no parece ser traducción de nada. // Tampoco criterios fonéticos, como la diptongación de ciertas vocaIes, tienen el valor absoluto que alguna vez se les suele dar, ya que al lado de dobletes como Villanueva / Iriberri, basados en la traducción, el calco o la simple convergencia, hay otros como Lumbier / Irunberri, Bardena / Bardea, etc., que tienen su origen en la evolución fonética divergente y pueden coexistir, en bocas distintas o en las mismas, uno al lado del otro
    (...)

    Zer: Herriak
    Non: Nafarroa
    Jatorria: M.NLCDI

  • villanueva de araquil: hiriberri - (1974) TXILL.EHLI , 179 A

    Zer:
    Non:
    Jatorria: TXILL.EHLI

  • villanueba: ireberri (ireberritar) - (1976) E.EUS.LIZ.KN , Euskera, XXI (1976, 1), 302. or.
    (...)
    Kodea: 4.1.1.13.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.LIZ.KN

  • villanueva, iriberri - (1986) JIM.ESTN , 89. or.
    (...)
    VIII. Nombres vascongados y romanceados de pueblos navarros [en Fontes Linguae Vasconum, XVIII, núm. 47 (1986), Pamplona, Gobierno de Navarra, pp. 171-182] En el territorio navarro antiguamente vascohablante, e incluso en el que lo sigue siendo, existen algunas poblaciones conocidas con nombres o adjetivos romanceados, vertidos al latín en documentos redactados en esta lengua; por ejemplo: Arriba en el valle de Araitz; Valcarlos (Vallis Caroli,); Berrio plano (también llamado Berrio infrrior, de luso92 [Años 1274-1279 AV, Liber redecimae, ff. 4, 14, 30, 40v., 57 y 70], la baja93 [Año 1641. ADP, Car. 762, núm. 2] o la plana) y Berrio suso o superior, ambos en la Cendea de Ansoáin; Cizur mayor y menor Córdoba o Cordovilla en Galar; Alzuza mayor y menor en Egüés; Mutiloa o Mutilva de suso y de yuso, alta y baja, en Aranguren; Espinal, Burguete, Castillonuevo, Monreal, Peña, en la Merindad de Sangüesa; las Salinas de Galar, Guesálaz e Ibargoiti; Puente la Reina; Torres de Elorz y del Río; los Murillo cabe Urroz y cabe Artaxo, de Lónguida, Deyerri, el Cuende, el Fruto; Pueyo en la Valdorba; Dicastillo, El Busto, Estella, Los Arcos, Torralba, La Población, Piedramillera en la Merindad de Estella, y los Villafranca, Villamayor, Villamezquina, Villanueva, Villava y Villatuerta. Los miembros de la Comisión de Monumentos de Navarra recogieron los nombres vascos de algunas de esas localidades, plasmándolos en murales cerámicos colocados a la entrada de las respectivas poblaciones: «Berriosuso = Berriobeiti»; «Burguete Auriz»; «Espinal = Aurizberri»; «Estella Lizarra»; «Monreal = Elo»; «Olite = Erriberri»; «Peralta = Azkoien»; «Puente la Reina Gares»; «Valcarlos = Luzaide»; «Villafranca = Alesbes». Los topónimos vascónicos Alesves, Lizarra o Lizarrara, Luzaide, están documentados durante la Edad Media. También Iriberri e incluso posteriormente Irizar (‘Villa vieja; Villa vetula’)94 [A una Villa vetula otorgó García Ramírez el fuero de Estella y Puente al darla a los caballeros del Temple (1134- 1135). GOÑI GAZTAMBIDE, 1979, p. 373. Los vestigios de la iglesia y cementerio de Irizar, despoblado en Monreal, han sido arrasados recientemente al cultivar una finca]. Moret recogió el de Gares. En otros casos habían perdurado por tradición oral, como Auritz, Elo y, posiblemente, Berriobeiti. En unas zonas cuya población, incluidos los rectores de las iglesias, era vascohablante, con vecinos que no sabían ni entendían otra lengua, como acaecía en las cuencas de Pamplona, Aoiz-Lumbier, Elorz-Ibargoiti, Valdilzarbe-Puente la Reina y Valdorba hasta el siglo XVIII, parece lógico que las gentes utilizaran topónimos euskéricos para designar ciertas poblaciones de nombres o calificativos romances. Este juicio apriorístico queda confirmado siguiendo una vía indirecta: la de los topónimos mayores vinculados a bideak (‘los caminos’). La población rural es, en este sentido, de un tradicionalismo conservador enorme; durante siglos mantuvo formas antiguas e incluso arcáicas. Las menciones de caminos en romance indican el término ad quem en la misma lengua. Las citas en euskera son precisamente las que suelen mantener la nomenclatura autóctona primitiva. Por ejemplo: «El camino que ban a la Val de Ollo» o «Camino del valle de Ollo» será «Ollo aran bidea» u «Ollaranbidea»95 [JIMENO JURIO, 1989a, Toponimio de la Cuenca de Pamplona. Cendea de Olza, Col. “Onomasticon Vasconiae”, 3, Bilbao, Euskaltzaindia, pp. 107-108] y «el camino que van a la Ciudad de Pamplona; «Irun [Iruin, Iruñeco, Iruñera] bidea». He recogido centenares de referencias del topónimo, en castellano y vascuence, dentro y fuera de Iruñerria. Ni una sola vez he visto «Pamplona bidea». Aporto algunos topónimos mayores vascongados, en buena parte inéditos.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: JIM.ESTN

  • hiriberri villanueva - (1989/01/30) NAO , 13. zkia., 258-260. or. [BOE, 298, 1989/12/13, 38731-38732. or.]
    (...)
    Decreto Foral 16/1989, de 19 de enero, por el que se determina la denominación oficial de los topónimos de la zona vascófona de Navarra. // Artículo único. La denominación oficial de los topónimos de la zona vascófona de Navarra que se relacionan en el Anexo a este Decreto Foral será la legal a todos los efectos dentro del territorio de la Comunidad Foral. // DISPOSICIONES FINALES // 1ª. Se faculta al Consejero de Presidencia e Interior para dictar las disposiciones precisas para el desarrollo y aplicación de este Decreto Foral. // 2ª. Este Decreto Foral entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el "Boletín Oficial" de Navarra. // ANEXO // DENOMINACIÓN OFICIAL DE TOPÓNIMOS DE LA ZONA VASCÓFONA DE NAVARRA // NAFARROAKO HERRI IZENDEGIA // I. Zona Vascófona / I. Euskal Eremua [...] ARAKIL [...] HIRIBERRI VILLANUEVA
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NAO

  • villanueva de araquil: hiriberri - (1990) EUS.NHI , 0250013 P.230

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • iriberri (villanueva) - (1991) JIM.ESTN , 27. or.
    (...)
    Hasta entrado el siglo XIX la mayor parte de la población que trabajaba las tierras y cuidaba el ganado, designó pueblos, casas, montes, pastizales y cultivos en su propia lengua vasca, la única que conocía en muchos casos. Las clases sociales dominantes prefirieron las lenguas cultas (latín y romances), y en ellas redactaron los documentos oficiales, incluso cuando todos los contratantes eran euskaldunes desconocedores de otra lengua. Ocurre con frecuencia en toponimia menor y de hábitat que los escribanos, fueran euskaldunes o erdaldunes, preferían las versiones latinas o romances: Mons Regalis o Monreal; Pons Reginae o Puenta la Reina; Stella, Estella; Burgo de Roncesvalles o Burguete; El Espinal, Salinas, Villafranca, Villanueva; Zizur mayor y menor; Berriosuso y Berrioplano; Abaurrea alta y baja. // Sin embargo, el pueblo llano vascohablante mantuvo fielmente la tradición de sus antepasados y, salvo rarísimas excepciones, continuó llamando a esos y otros pueblos en su lengua vasca: Elo (Monreal), Gares (Puente), Lizarra (Estella), Auritz (Burguete), Auritzperri, Auzperri (Espinal), Getze (Salinas), Erriberri (Olite), Alesbes (Villafranca), Iriberri (Villanueva), Zare (Sada); o Zizur Nagusi, Zizur Txiki; Berriobeiti, Berriogoiti; Abeurre geina, Abeurrepea). Del hecho de que todavía desconozcamos el nombre popular vasco dado a determinadas poblaciones, que normalmente aparecen en versión romance en la documentación oficial, no puede deducirse que jamás lo hubieran tenido.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: JIM.ESTN

  • hiriberri / villanueva - (1993) NA.TM , XIII, 74

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.TM

  • villanueva (de arakil) - (1994) JIM.ESTN , 172. or.
    (...)
    XV Arqueta ‘Los Arcos’ (Fuero de Estella) [en Fornes Linguae Vasconum, XXVI, núm. 65 (1994), Pamplona: Gobierno de Navarra, pp. 121-134] […] 2.3.5. Arqueta / Los Arcos […] Sancho VII el Fuerte sustituyó el topónimo Villanueva (de Arakil) al conceder fueros «omnibus hominibus de Berama, et de Yriuerri et de Yabar».571 [FORTÚN PÉREZ DE CIRIZA, 1982, núm. 76]
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: JIM.ESTN

  • yriuerri - (1994) JIM.ESTN , 172. or.
    (...)
    XV Arqueta ‘Los Arcos’ (Fuero de Estella) [en Fornes Linguae Vasconum, XXVI, núm. 65 (1994), Pamplona: Gobierno de Navarra, pp. 121-134] […] 2.3.5. Arqueta / Los Arcos […] Sancho VII el Fuerte sustituyó el topónimo Villanueva (de Arakil) al conceder fueros «omnibus hominibus de Berama, et de Yriuerri et de Yabar».571 [FORTÚN PÉREZ DE CIRIZA, 1982, núm. 76]
    (...)

    Zer:
    Non: Hiriberri Arakil
    Jatorria: JIM.ESTN

  • hiriberri-villanueva de arakil - (1996) BEL.DEN , 223
    (...)
    Comentario lingüístico: Los nombres del tipo Hiriberri, o su equivalente romance Villanueva, suelen designar pueblos de nueva factura debidos a repoblaciones o reagrupamientos de población. Obsérvese que la denominación villa o hiri no designa siempre lugares de importancia.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: BEL.DEN

  • hiriberri / villanueva - (1996/05/01) NA.IZ , 025-0013

    Zer: Concejo
    Non: Nafarroa
    Jatorria: NA.IZ

  • hiriberri / villanueva - (1999) NA.IZ , 025-0013

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • iriberri - (2000) ORP.MAISMED , III. kap., 160. or.
    (...)
    mais dans la plupart des lieux les noms ne s’opposent pas deux à deux, et en dehors des noms d’édifices iri (pour lequel il n’y a pas d’irizaharr aquitain à côté des très nombreux iriberri: voir ci-dessus), etxe, jauregi, sala, olha, le mot berri désigne aussi la terre à partir d’un défrichement (voir ci-dessus les noms de la terre), une église 1266 lissaber à Saint-Pierre-d’Irube, un jardin 1266 horteberri à Biarritz et à Ossès un “lieu de vieux jardins” 1366 baratçeçarreta, une prairie à Mendy sorhossar, une chênaie à Barcus suhitysarra, une fosse à Arbouet 1412 hobiçarreta, un pressoir à Mendive 1350 laca çarra, ou une muraille (sinon une “colline” dont l’ancienneté serait plus problématique) à Asme muruçarreta; la reprise d’un domonyme déjà existant suppose en principe une fondation nouvelle: à Bardos 1594 mendy et 1637 mendiberry, à Sare 1505 harismendy et harismendiberry, à Aïnharp leceague et leceagueberrie, à Idaux arbea et arbeberrie; le composé etxeberri peut s’ajouter aussi à un domonyme préalable explicitant davantage la postériorité de fondation: par exemple à Ordiarp larrecheverri “nouvelle maison Larre” à côté de larré, à Undurein landaecheverrie à côté de lane avec passage de la forme basque de l’emprunt dans le composé au mot simple gascon (voir ci-dessus les noms de la lande); seul berri a des emplois absolus et dérivés, ce qui découle encore du fait que le mot a servi à nommer, comme partout, les nouveaux défrichements: berrio et berriaga en Cize, berriotz à Ustaritz, peut- être beriarrene en Soule (voir ci-dessus)
    (...)

    Zer: Leku-izena
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: ORP.MAISMED

  • iriberri - (2000) ORP.MAISMED , III. kap., 92. or.
    (...)
    Et le toponyme d’habitat, à quelque niveau qu’il soit, inférieur pour la maison, intermédiaire pour le hameau ou la vallée, supérieur pour la province, on l’a rappelé, est assez souvent parfaitement identique: etxebakoitz “maison isolée” aussi bien que iriberri “ville neuve” sont effectivement maisons ici, hameaux là. Parmi beaucoup d’exemples, le cas le plus flagrant reste sans doute celui du mot bizkai “hauteur, mamelon”, qui nomme des maisons nombreuses un peu partout, des quartiers et hameaux (par exemple Lehenbizkai à Sare), une paroisse en Mixe et tout une province et ancien comté en Espagne
    (...)

    Zer: Etxea, kartierra
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: ORP.MAISMED

  • hiriberri / villanueva - (2000) EL.BEL.NA.TOP , 68

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EL.BEL.NA.TOP

  • hiriberri - (2005) SAL.OSTN , 118-119
    (...)
    Nombres que hacen referencia a la situación de la localidad o son descriptivos (...) Son descriptivos los nombres más modernos Hiriberri, Iriberri, Ulibarri (Iribarri en euskera) equivalentes, cuando existe la traducción (no en el caso de Atetz u Orba donde hay Iriberri, ni en el de Lana, valle en el que tenemos Ulibarri), al castellano Villanueva. Habla de la situación de la localidad el topónimo Aizkorbe, situado bajo una peña (< haitz + gor + be seguramente), y Txulapain, vasquización de ius la peña 'bajo la peña'. Igualmente son descriptivos son los derivados de haran: Aramendia, Aranguren (vide infra), Arazuri, quizás Arandigoien (Mitxelena [1969: 43] ve haraindi 'allende', como urruti; estos dos elementos son simpre relativos, dependientes de algo, en este caso la relación habría que establecerla con Estella, y con el río Irantzu, esto último según Belasko, 1999: 78), Aranatz, Arantza...
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: SAL.OSTN

  • hiriberri / villanueva - (2006) NA.IZ , 025-0013

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • hiriberri / villanueva - (2007) NA.IZ , 025-0013

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • hiriberri / villanueva - (2008) NA.IZ , 025-0013

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • hiriberri / villanueva - (2009) MTNA100 , 580/4740

    Zer: Herria
    Non: Arakil
    Jatorria: MTNA100

  • hiriberri / villanueva - (2009) NA.IZ , 025-0013

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • hiriberri / villanueva - (2011) NA.IZ , 025-0013
    (...)
    Concejo
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • hiriberri / villanueva - (2012) NA.IZ , 025-0013
    (...)
    Concejo
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • hiriberri arakil - (2017/08/04) NAO , 150. zkia., F1708705
    (...)
    1. NAFARROAKO FORU KOMUNITATEA // 1.7. BESTELAKOAK // ERABAKIA, Nafarroako Gobernuak 2017ko ekainaren 14an hartua, Hiriberri Arakilgo Kontzejuaren izen ofiziala aldatzea onesten duena. Lehen “Hiriberri/Villanueva” zen eta hemendik aurrera “Hiriberri Arakil” izanen da. // Ikusi da Hiriberri Arakilgo Kontzejuak Toki Administrazioko Zuzendaritza Nagusian aurkeztu duen eskaera, zeinaren bidez Nafarroako Gobernuari eskatu baitio kontzeju horren izena aldatu eta “Hiriberri Arakil” izena emateko onespenaren tramitazioa egin dezala. // AURREKARIAK // Hiriberri Arakilgo Kontzejuak Nafarroako Gobernuari igorri dio udal horretako izen ofiziala aldatzeko eta “Hiriberri Arakil” izateko tramitatutako espediente administratiboa. // Aipatutako espedientean udal erabakia dago, 2016ko azaroaren 26koa, 2017ko martxoaren 22an zuzendua, izen aldaketa hori behin betiko onesten duena, Nafarroako Aldizkari Ofizialean argitaratuta jendaurrean hilabetez eduki ondoren. // ZUZENBIDEKO OINARRIAK // Toki Administrazioari buruzko Foru Legearen 22. artikuluak hauxe dio: “Udalerrien izenak aldatzeko udalek hartutako erabakia beharko da, aurretik, gutxienez hilabete bateko informazio publikoa egonda. Udal erabakia Foru Komunitateko Administrazioari igorri beharko zaio, Nafarroako Gobernuak onespena eman diezaion, eta hau emandakotzat hartuko da hilabete baten barnean ebazpenik suertatzen ez bada”. Arau beraren 37. artikuluak, bestalde, zehazten du ezen kontzejuen izenak aldatzeko udalentzat ezarritako arauei jarraituko zaiela. // 2016ko abenduaren 19an, Administrazio Publikoen Administrazio Prozedura Erkideari buruzko urriaren 1eko 39/2015 Legearen 22.1.d) artikuluan ezarritakoarekin bat, toki entitateari jakinarazi zitzaion ebazteko epea eten zela harik eta Euskarabidea-Euskararen Nafar Institutuak txostena bidali arte. Txostena jasota, eta Kontzejuaren Erabakia zuzenduta, grafian akats materiala baitzuen Kontzejuko Batzarrak onetsitako izenak, espedientea osatutzat hartzen da. // Nafarroako Toki Administrazioari buruzko uztailaren 2ko 6/1990 Foru Legearen 21.2 artikuluak xedatzen du, udalerrietako izenetan euskara nola erabili zehazteko, Euskarari buruzko abenduaren 15eko 18/1986 Foru Legean xedatutakoari jarraituko zaiola. Arau horren 8.1.a) artikuluak hauxe dio: “Eremu euskaldunean, izendapen ofiziala euskarazkoa izanen da, non ez den beste izen bat gaztelaniaz; hala bada, biak erabiliko dira”. // Kontuan izanik antzeko kasuetarako dagoen jurisprudentzia, Euskarabideak emandako txostena eta toki entitateak justifikatutako arrazoiak izenari “Arakil” eransteko, Nafarroako Foru Komunitateko beste entitate batzuetatik bereizteko, baita euskarazko izena bakarrik hartzeko Kontzejuko Batzarrak hartutako erabakia ere, eremu euskaldunean dagoenez, egokia da eskatutako izen aldaketa egitea. // Nafarroako Gobernuak onetsi ondoren, Estatuko Administrazio Nagusiari igorriko zaio, Toki Entitateen Erregistroan inskriba dezan, Toki Araubidearen Oinarriei buruzko apirilaren 2ko 7/1985 Legearen 25.3 artikuluan ezarritakoari jarraikiz. Halaber, Nafarroako Foru Komunitateko Administrazioko Toki Entitateen Erregistroan inskribatuko da. // Azkenik, Nafarroako Toki Administrazioari buruzko uztailaren 2ko 6/1990 Foru Legearen 23. artikuluan honako hau ezartzen da: “udalen izen aldaketek ofizialtasuna lortzeko ezinbestekoa da Toki Araubidearen Oinarriak arautzen dituen apirilaren 2ko 7/1985 Legearen 14. artikuluak aipaturiko erregistroan jasotzea eta Estatuko Aldizkari Ofizialean eta Nafarroako Aldizkari Ofizialean argitara ematea.” Hortaz, bidezkoa da onetsitako izen aldaketa aldizkari ofizial horietan argitaratzea. // Horrenbestez, Nafarroako Gobernuak, Landa Garapeneko, Ingurumeneko eta Toki Administrazioko kontseilariak proposatuta, // ERABAKI DU: // 1. Hiriberri Arakilgo Kontzejuak eskatutako izen aldaketa onestea. Hemendik aurrera, kontzeju horren izen ofiziala “Hiriberri Arakil” izanen da. // 2. Erabaki hau Estatuko Administrazio Nagusiari igortzea, Lehendakaritzako eta Lurralde Administrazioetarako Ministerioaren Toki Entitateen Erregistroan inskriba dezan eta, halaber, Landa Garapeneko, Ingurumeneko eta Toki Administrazioko Departamentuko Nafarroako Toki Entitateen Erregistroan inskribatzea. // 3. Erregistro horietan inskribatu ondoren, Estatuko eta Nafarroako aldizkari ofizialetan argitaratzea. // 4. Erabaki hau Hiriberri Arakilgo Udalari jakinaraztea. // Iruñean, 2017ko ekainaren 14an.–Nafarroako Gobernuko kontseilari idazkaria, María José Beaumont Aristu. // Iragarkiaren kodea: F1708705
    (...)

    Zer: Kontzejua
    Non: Arakil
    Jatorria: NAO

  • Hiriberri/Villanueva - (2019) NA.TOF , 441372

    Zer: Espacio urbano
    Non: Arakil (Hiriberri Arakil)
    Jatorria: NA.TOF

  • Hiriberri Arakil - (2019) NA.TOF , 444762

    Zer: División administrativa
    Non: Arakil (Hiriberri Arakil)
    Jatorria: NA.TOF

  • Hiriberri Arakil - (2019) NA.TOF , 445280

    Zer: Espacio urbano
    Non: Arakil (Hiriberri Arakil)
    Jatorria: NA.TOF

  • Hiriberri Arakil (osatua)
  • Hiriberri Arakil (ofiziala)
  • Villanueva (gaztelania)
UTM:
ETRS89 30T X.590100 Y.4751992
Koordenatuak:
Lon.1º53'40"W - Lat.42º54'59"N

Kartografia:

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
Library zlibrary project
z-library z-lib project
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper