Leku-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Durangaldea - Lekuak - EODA

Durangaldea (-a) (Eskualdea)

Entitatea:
Antolakuntza/Eskualdea
Arautzea:
Euskaltzaindiaren araua 
Non: Bizkaia
Kokalekuak:
  • duranco in valle de scemeno - (0991 [1930, 1990]) DRPLV , III, 138. or. (Euskera, XXXIV (1989), 305-308)
    (...)
    En el Cartulario de San Millán de la Cogolla aparece para el siglo X incluso con referencia al terreno en un contexto en el que las formas tienen por base nombres de persona: et alía vinea que dicunt de Duranco in valle de Scemeno. (año 991, doc. 65) [3 oin oharra: D. Luciano Serrano, O.S.B., Cartulario de San Millán de la Cogolla, Madrid 1930. Hay también otra edición de Antonio Ubieto Arteta, Cartulario de San Millán de la Cogolla (759-1076), Valencia 1976. Las citas se hacen de la de Serrano]
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRPLV

  • merindad de durango - (1704 [1992]) DRPLV , IV, 117. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRPLV

  • durango [merindad] - (1704 [1992]) DRPLV , IV, 117. or.
    (...)
    Para la [merindad] de Durango y sus villas a los señores don Martin de Escoyquiz y don Juan Luis de Monteano
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRPLV

  • durango - (1802) DRAH , I, 226-227
    (...)
    mer. del señ. de Vizcaya, ob. de Calahorra. Confina por n. y o. con términos de las de Busturia, Marquina, Zornoza y Arratia por la parte de Vizcaya, por e. con los de las villas de Eibar, Elgueta y Mondragon de la provincia de Guipuzcoa , y por s. con la provincia de Álava y condado de Aramayona, siendo su extension como de 16 leguas de circunferencia. Está situada en amenos valles y encumbrados montes y peñascales. Tiene 2 dehesas de pasto, 8 ríos de agua perenne que baxan de las sierras de Oiz, Urquiola y Campanzar, y de las eminencias de Udala y Amboto, y en ellos hay 30 ferrerías y 86 molinos. Componíase antes del año de 1630 de 12 anteiglesias, que eran Abadiano, Verriz , S. Agustin de Echevarria, Mallavia, Mañaria, Jurreta [errata, 514: Yurreta], Garay, Zaldua, Arrazola, Axpé, Apata- Monasterio é Izurza; pero hoy solo consta de 11 por haberse agregado la de Echevarria á la villa de Elorrio en virtud de 2 cédulas reales obtenidas en 23 y 31 de enero de dicho año, por el servicio de 3160 ducados de plata, que sus vecinos hicieron á la corona. Ademas de estas anteiglesias tiene una aldea que es la de Marzana, y entre todas ellas un convento de frayles y 4 de monjas. Aunque esta merindad fue parte del corregimiento de Vizcaya, y ha estado unida al señorío, con nada contribuía á éste, ni de él tenia dependencia en lo económico, ni sus pueblos eran llamados á las juntas de Guernica hasta el año de 1628, en que se otorgó escritura , por la qual se obligó á la merindad á contribuir perpetuamente al señorío segun su fogueracion antigua, y el señorío le concedió en sus juntas generales 2 votos, que posteriormente en el año de 1740, se aumentaron á 5. Estos 5 votos los exercen los 5 pueblos de la merindad que salen por suerte, siempre que hay juntas generales, los quales son llamados después de todas las villas y encartaciones, y ántes que el valle de Orozco; pero en las juntas de merindades tiene ésta un voto como cada una de las otras y como cada villa. Un teniente de corregidor, que nombra el gobernador del consejo de Castilla, es á quien pertenece privativamente la jurisdiccion ordinaria en lo civil y criminal, con apelacion al corregidor ó al juez mayor de Vizcaya, distinguiéndose en esto de las demas merindades que componen el infanzonado. Este teniente hace su audiencia en la casa de Astolazubiar [errata, 514: Astolazubiaur], que le da la merindad, sita en la anteiglesia de Abadiano y su barrio de Guerediaga, á un quarto de legua de la villa de Durango y contigua á la cárcel. En esta casa es donde se celebran las juntas de la merindad. Fué ésta en lo antiguo condado al parecer separado del señorío de Vizcaya: su conde D. Sancho Estiquez Ortuñez murió [errata, 514: Ortuñez dicen murió] en la batalla que diéron los vizcaynos baxo la conducta de D. Lope Zuria á D. Ordoño, hijo de D. Alonso el magno, y este Zuria casó con una hija del D. Sancho. Sin embargo aún en la era de 1089 ( ó sea año 1051 ) D. García rey de Navarra, baxo cuya proteccion estaban ambos, nombra dichos condado y señorío con distincion; y de la era 1091, ó año 1053, hay una donacion de varios campos, montes y fuentes, hecha por el conde de Durango Munio Sanchez y su muger la condesa Leguncia, á favor del monasterio dúplice llamado Monasteriobarria, y confirmada por el mismo rey de Navarra D. García. El rey D. Sancho el 7.º de Navarra dió en 1150 ( aunque algunos quieren fuese su hijo tambien llamado D. Sancho, duda á que da lugar el hallarse borrada la fecha) fueros particulares á Durango, que fuéron confirmados por D. Alonso rey de Castilla y Toledo. Hállanse estos fueros con otros de esta merindad en Fr. Martin de Coscojales tomo 6.º de sus recopilaciones. El P. Henao prometió darlos en el tomo 4.º de sus averiguaciones de las antigüedades de Cantábria, que quedó inédito, y no se sabe su paradero. G. A.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRAH

  • merindad de durango - (1825) BFAH.ESTAT.POL , 19-1 Garai, 3 [1, 1r]
    (...)
    Anteig[lesi]a de S[a]n Miguel y S[a]n Juan de Garay, en la Merindad de Durango de este M. N. y M. L. Señorio de Vizcaya. Garay
    (...)

    Zer: Merindadea
    Non: Bizkaia
    Jatorria: BFAH.ESTAT.POL

  • durango - (1840) BFAH.ESTAT.POL , 22 Errolda, 2 [2r]
    (...)
    RESUMEN GENERAL [...] Durango, Renta líquida (RS. VN.): 13146, Número de vecinos: 128
    (...)

    Zer: Barrutia (Eskualdea)
    Non: Bizkaia
    Jatorria: BFAH.ESTAT.POL

  • durango - (1840) BFAH.ESTAT.POL , 22 Errolda, 5 [1r]
    (...)
    DISTRITOS [...] DURANGO [...] PUEBLOS [...] Abadiano, Amorevieta, Apata-Monasterio, Arrazola, Axpé, Durango, Echano, Elorrio, Ermua, Garay, Gorocica, Lemona, Mallavia, Mañaria, Marzana, Ochandiano, Vedia, Verriz, Ibarruri, Yurreta, Izurza, Zaldua ó Zaldivar // Renta líquida (RS. VN.): 644309, Número de vecinos: 3162
    (...)

    Zer: Barrutia (eskualdea)
    Non: Bizkaia
    Jatorria: BFAH.ESTAT.POL

  • durangoaldea, durangaldea - (1974) LIZ.LUR , 16, 24 (mapa), 30-31, 41. or.
    (...)
    Bizkaia aldean, eta batez ere Durangoaldean, Erriojarekin hainbeste harreman ekonomiko, historiko, *hargintzazko etab. ukan dituzten gure herrietan beti Errioja esan izan da, "e" hori Erromaren kasu berbera delarik […] Durangoaldea: 12 herri eta 12 harri, Gerediagako zelaian, konterri eta merindadeko batzar lekuan. Eskualde honek bere *berjabetasuna ukan du historian. Hamabi herriok hauek ziren, eta ordena hontan jartzen ziren Gerediagako batzarretan: Abadiño, Berriz, Sanagustin-etxebarri, Mallabia, Mañaria, Iurreta, Garai, Zaldibar, Arrazola, Axpe, Apatamonasterio eta Izurza. Lau hiri zituen bere barrutian: Durangoko Tabira, Elorrio, Ermua eta Otxandio. // Gaur, eskualde hontan sartua dago Zornotza arazo guztietarako. Eta, honela, 298.08 km2 ditu eta 72.132 bizilagun. // Lehenago hainbeste ola zituen eskualde honek, badu gaur ere era berriko ola ugari. Hirigintza planetan 1.330 Ha. daude industria poligonoetarako, lehen herri barruetan dauden industritatik landa, eta horietatik 312,2 Ha. Abadiñoko lurretan. Gehiegizkoa seguru asko, eskualde hontako baina Deba Harroan dagoen Ermuko hiriaren hazkuntza gehiegizkoa den bezala, alde guztietatik munstro itsusi bat baita. // Lan hau baino lehen aterako da kalera Durangoaldeari buruzko estudio bat, Bilboko Komertzio Ganbarak egina […] Etorkizun hobereneko herria Legutiano da, Deba Harroko, Durangoaldeko eta Arratia-Bilboaldeko bidegurutze aproposean baitago, Gasteiztik 16 km-ra; hemendik hurbilegi beharbada hazkuntza lasaiago bat izateko. Legutianok baditu bere IfarraIdean bi herri, Bizkaikoak izan arren, harremanez Gasteizi lotuak eta geografiaz arabarrak: Otxandio eta Ubidea
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Bizkaia
    Jatorria: LIZ.LUR

  • duranguesado: durangaldea - (1976) E.EUS.LIZ.KN , Euskera, XXI (1976, 1), 298. or.
    (...)
    Kodea: 2.1.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.LIZ.KN

  • durangaldea - (1994/03/18) OB.AG , 1.3.1
    (...)
    Onomastika batzordeak Bilbon izandako bileran onartutako izena
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Bizkaia
    Jatorria: OB.AG

  • durango-arratia - (1999/04/19) Euskera , XLIV (1999, 2), 1205-1206
    (...)
    Mikel Gorrotxategi Nieto, Euskal Filologian lizentziatua, euskaltzain urgazlea eta Euskaltzaindiaren Onomastika batzorde idazkari denak, EGIAZTATZEN DU: Onomastika batzordeak, Iruñeko ordezkaritzan apirilaren 16an egindako bilkuran, beste gai batzuen hartean honako hau aztertu eta erabaki zuela. Bizkaiko Foru Aldundiak hauteskunde barrutien euskal izenez egindako eskaera aztertzen da. Batzordeak aurreko honako hauek hobesten ditu: 1. Enkarterri / Encartaciones. Edukiari dagokionez esan behar da hartzen dituen 20 udalerrietatik 18 historikoki eskualde historiko horretakoak izan direla, Barakaldo ere bai XV. mende arte, Alonsotegi udal berria delarik. Euskal izenari buruz ordea badago zer esanik. Euskaldunen artean erabilitako izena Enkartazioak izan bada ere, Enkartazioetan, Enkartazioetatik, etab. deklinaturik, azken urteotan Enkarterri izena nagusitu da, inoiz pluralean emanda, Enkarterriak. Azken izen hau pluralean zein sinugularrean erabili, izan da, gaztelaniazkoa bezala izan ere, Encartaciones ondoan Tierra Encartada eta La Encartación ere erabili izan dira. Kontuan izanik euskaraz tierra edo territorio adierazteko herri erabili izan dela, eta Bizkaiko toponimian izen hau artikulurik gabe agertzen dela: Txorierri (tierra o país de pájaros, Miguel de Unamuno eta Mikel Zarateren hitzetan), Goierri, (Gipuzkoako eskualdea eta Bizkaiko zenbait udaletan gorengo auzoa), Baserri (Leioa eta Getxoko barrukaldea), Marinerri (Leioako itsasadar aldea), Beterri (Gipuzkoako eskualdea), Lizarrerri/Estellerri (Nafarroako merinaldea), etab. K. Mitxelenak eta Txillardegik Enkarterri formaren erabilera agertzen dute. Batzordeak Enkartazioak izen tradiziokoarekin batera Enkarterri izena onetsi zuen. 2. Bilbo / Bilbao. Izena onargarria da zeren eta hiriburuaren izena eta eremua bakarrik hartzen baitu. 3. Durango-Arratia. Izen egokia da zeren eta bi merinalderen izenak hartzen baititu eta euskal izen egokiak baitira. Eremuari buruz esan behar da gehiengoa horkoa zela. 4. Busturia-Uribe. Aurreko kasuetan bezala izen egokiak dira bai hizkuntza aldetik, euskal toponimoak baitira, baita historia aldetik ere, udalerri guztiak, bi salbu, merinalde horietakoak baitziren. Bilbo, mila bederatzirehun eta lauregeita hemeretziaren apirilaren hemeretzian.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: Euskera

  • Durangaldea (-a) - (2005) ARAUA.145 , Euskera, L (2005, 2), 989. or.
    (...)
    Durangaldea (-a). Oharra: Gerediaga Elkarteak analogiaz sortutako Durangerri neotoponimoa ere erabil daiteke. Gogoratu behar da Durangaldea izenaren bukaerako -a artikulua dela. Hortaz, udalaren [sic, eskualdearen] izen osoa erabiltzean honakoa da bidea: Durangaldea, Durangaldearekin, Durangaldean..., baina Durangaldeko, Durangaldetik, Durangaldera... Era berean, izen honek bere azken -a galtzen du ondoan beste determinatzaile bat edo adjektiboa daramanean; adibidez: Durangalde maitea, Durangalde osoan, gure Durangalde hau…
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Bizkaia
    Jatorria: ARAUA.145

  • Durangerri - (2005) ARAUA.143 , 5. or.
    (...)
    Bizkaiko eskualdea izendatzeko neotoponimoa, analogiaz sortua.
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Bizkaia
    Jatorria: ARAUA.143

  • durangaldea: durangaldea, -a - (2005/05/12) OB.AG , 2.1
    (...)
    Onomastika batzordeak Donostian eginiko bilkuran onartutako izena. 2.1.- Euskal Herriko eskualdeen izenak // Izenak aztertu eta Trebiñu gehitu da. Mahai gainaen utzi den izen bakarra Aiara / Aiaraldea da [...] Durangaldea - Durangaldea - Durangaldea (-a) B
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Bizkaia
    Jatorria: OB.AG

 

  • Durangerri (alonimoa)
  • Durangaldea (ofiziala)
  • Durangaldea (gaztelania)
UTM:
ETRS89 30T X.532665 Y.4778467
Koordenatuak:
Lon.2º35'48"W - Lat.43º9'33"N

Kartografia:

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper