Leku-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Saldias - Lekuak - EODA

Saldias (Udalerria)

Entitatea:
Antolakuntza/Udalerria
Herritarra:
saldiastar 
Arautzea:
Euskaltzaindiaren araua 
Non: Malerreka
  • çaldias - (1168) FEL.CEINA , N.953

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • çaldias - (1192) FORPC.CFMNA , N.35

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • çaldias - (1280) ZAB.COMPNA , N.573

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • saldias - (1350) CAR.PNAXIV , 403 (C dok. [AGN Comptos, Caj. 31, nº 60], 25v)
    (...)
    De Azcarraga en que ay IX fuegos, segunt paresçe por el dicho scripto de los quoales pagaron de IIII fuegos XXXII s. // Item pagaron III mugieres cada II s., valen VI s., valen XXXVIII s. [A continuación y tachado: de Saldias]
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Malerreka [Val de Ezquauart]
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • saldiaz - (1350) CAR.PNAXIV , 403 (C dok. [AGN Comptos, Caj. 31, nº 60], 26r)
    (...)
    De Saldiaz en que ay XX fuegos, segunt paresçe por el dicho libro de los quoales pagaron por man de l'alcalde de Lerin por XIIII fuegos CXII s. // Item pagaron V [Tachado: III.] mugieres cada II s., valen X s. Item pago I fuego, IIII s. valen XIIII s.
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Malerreka [Val de Ezquauart]
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • saldiaz - (1350) CAR.PNAXIV , 403

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • ochoa de saldias - (1366) CAR.PNAXIV , 572 A (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 123r)
    (...)
    Ochoa de Saldias, IIIIº florines [90. Cancelado: Primero... Saldias IIIIº florines.]
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea [Navarrería]
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • ochoa de saldias - (1366) CAR.PNAXIV , 540 A (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 92v B)
    (...)
    Ochoa de Saldias, IIII florines
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea (Texenderia Vieylla)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • saldias - (1366) CAR.PNAXIV , 570 A (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 121r B [121v A?])
    (...)
    EN SALDIAS
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Basaburua Txikia
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • saldias - (1366) CAR.PNAXIV , 570

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • martin saldias - (1366) CAR.PNAXIV , 570 A (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 121r B [121v A?])

    Zer: Zergaduna
    Non: Saldias
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • auso saldias - (1366) CAR.PNAXIV , 570 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 121v B)

    Zer: Zergaduna
    Non: Beintza
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • miguel de saldias - (1366) CAR.PNAXIV , 542 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 94r B)
    (...)
    Miguel de Saldias, II florines
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea (Ruas Nueuas del Mercado)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • saldias - (1532) , F.46

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • herrasum y saldias - (1587) LEK.ENAV , 135 B
    (...)
    Obispado de Pamplona [pueblos] bascongados.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: LEK.ENAV

  • saldias - (1591) ROJ.CSOBP , F.161V

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • saldias - (1644) NAN.EST , LG.1 C.14

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • saldias - (1800-1833) AÑ.LPV , 55 C
    (...)
    Pueblos Vascongados de Navarra [...] El Valle de Basaburua menor tiene los pueblos siguientes: [...].
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AÑ.LPV

  • saldias - (1802) DRAH , II, 282
    (...)
    l. del valle de Basaburua menor, de la mer. de Pamplona, y de su 4.º part. y dióc., arcip. de Araquil, en el r. de Navarra, en el recuesto de un monte que mira á n. n. e., y á la derecha del riachuelo de Ezcurra. Está el pueblo muy combatido de los vientos, y en sus inmediaciones hay muchas fuentes. Dista como media legua por o. de Erasun, y otro tanto de BeinzaLabayen por e. Confronta tambien con Ituren, Ezcurra y Zubieta, á 8 leguas por n. o. de Pamplona, Se cogen en su término 1300 fanegas de maíz, 400 de trigo, 800 de castaña que es muy buena, 100 de manzanas, y algo de lino; tambien se hace una mediana cosecha de aluvias, y corta de habas. Sus montes son reducidos, y llevan hayas y robles. En las inmediaciones del pueblo hay algunos nogales y cerezos. Eligen los vecinos, cuyo número es de 320 personas, divididos en 30 casas y un molino harinero, su justicia ordinaria. Para lo espiritual hay un cura en su parroquia de S. Juan Bautista, y en su término una ermita de nuestra Señora de los Dolores. D. Sancho el sabio le dió la forma de contribuir al erario. V. GULINA. T.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRAH

  • saldias - (1829 [1553, 1587]) CENS.CAST.XVI , Ap. 161, 311a
    (...)
    En el lugar de Saldias veinte y siete vecinos [...] Saldias / [VECINOS:] 20 / [PILAS:] 1
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Arakil [Malerreka, gaur bereiz]
    Jatorria: CENS.CAST.XVI

  • saldias - (1966) AZK.EDIAL , 37 B
    (...)
    Dialecto alto navarro
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AZK.EDIAL

  • saldiasko - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 28. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • saldias: saldise - (1974) TXILL.EHLI , 177 A

    Zer:
    Non:
    Jatorria: TXILL.EHLI

  • saldias - (1974) LIZ.LUR , 54. or.
    (...)
    Basaburua Gutia haranaren batasuna deseginik dago, eta geografiaz behin ere ez da izan haran bat, hiru harrotan baitaude honen herri historikoak, Oria, Urumea eta Bidasoakoetan Basaburua Gutia haranaren batasuna deseginik dago, eta geografiaz behin ere ez da izan haran bat, hiru harrotan baitaude honen herri historikoak, Oria, Urumea eta Bidasoakoetan. Leitze, Areso, Goizueta eta Arano uzten ditugu Basaburu Gutian; Ezkurra, Erasun, Saldias eta Labaien Baztan-Bidasoa eskualderako utziaz [...] Leringo Doneztebe haraneko herriek bakoitzak bere udala dute, eta hauek dira: Doneztebe bera (Santesteban), Elgorriaga, Donamaria, Ituren, Oitz, Urroz, Zubieta eta Sunbilla. Gaur haran hontako bezala jo daitezke Labaien, Saldias, Erasun eta Ezkurra ere, harro berberean baitaude
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: LIZ.LUR

  • salditse - (1978) CFN , --

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • saldias: saldias (saldiastar) - (1978) E.EUS.UD , Euskera, XXIII (1978, 1), 331. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.UD

  • saldias: saldias (saldiastar) - (1979) E.UDAL , 44

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.UDAL

  • saldias - (1989/01/30) NAO , 13. zkia., 258-260. or. [BOE, 298, 1989/12/13, 38731-38732. or.]
    (...)
    Decreto Foral 16/1989, de 19 de enero, por el que se determina la denominación oficial de los topónimos de la zona vascófona de Navarra. // Artículo único. La denominación oficial de los topónimos de la zona vascófona de Navarra que se relacionan en el Anexo a este Decreto Foral será la legal a todos los efectos dentro del territorio de la Comunidad Foral. // DISPOSICIONES FINALES // 1ª. Se faculta al Consejero de Presidencia e Interior para dictar las disposiciones precisas para el desarrollo y aplicación de este Decreto Foral. // 2ª. Este Decreto Foral entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el "Boletín Oficial" de Navarra. // ANEXO // DENOMINACIÓN OFICIAL DE TOPÓNIMOS DE LA ZONA VASCÓFONA DE NAVARRA // NAFARROAKO HERRI IZENDEGIA // I. Zona Vascófona / I. Euskal Eremua [...] BASABURUA (BARRENA) [...] SALDIAS
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NAO

  • saldias: saldias - (1990) EUS.NHI , 2130001 P.229

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • saldias - (1993/10/06) NAO.NA.2000 , 122. zkia., 213
    (...)
    DECRETO FORAL 253/1993, de 6 de septiembre, sobre la composición y denominaciones de la zonificación “Navarra 2000” Artículo único.- 1. Se establece la composición y denominaciones de la zonificación “Navarra 2000”, que, en castellano y en vascuence, figura en el documento anexo a este Decreto Foral. 2. Esta zonificación se establece sin perjuicio de otras que tengan establecidas o puedan establecer los Departamentos de la Administración de la Comunidad Foral u organismos dependientes de los mismos. DISPOSICIONES FINALES Primera.- Se faculta al Consejero de Economía y Hacienda para que adopte las medidas oportunas para la actualización de la zonificación “Navarra 2000”. Segunda.- El presente Decreto Foral entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el BOLETÍN OFICIAL de Navarra. Pamplona, seis de septiembre de mil novecientos noventa y tres. - El Presidente del Gobierno de Navarra. Juan Cruz Alli Aranguren. - El Consejero de Economía y Hacienda, Juan Ramón Jiménez Pérez.
    (...)

    Zer:
    Non: Nafarroa
    Jatorria: NAO.NA.2000

  • saldias - (1996) BEL.DEN , 367
    (...)
    Significado dudoso. Comentario lingüístico: El nombre invita a relacionarlo con vasco zaldi 'caballo' , pero realmente resulta muy difícil explicar la razón de un cambio de z a s, en una zona donde el euskera es lengua habitual. En la zona, y en vascuence, se le llama Saldise. Traducciones curiosas y explicaciones populares: Traducciones de este género son: 'a caballo'.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: BEL.DEN

  • saldías - (1996/05/01) NA.IZ , 213-0000

    Zer: [Udalerria]
    Non: Nafarroa
    Jatorria: NA.IZ

  • saldías - (1999) NA.IZ , 213-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • saldias - (1999) NA.TM , LVI, 197-198
    (...)
    Lehengo Basaburu Txikiko hiribildu eta udalerria, Iruñeko merinerriko atlantiar isurialdean. Udal mugapeak 9 kilometro karratu ditu, eta bertze hauek mugakide: Labaien (I eta E), Basaburu Nagusia (H) eta Eratsun (M). Ezkurra ugaldeak hego-mendebaldetik ipar-ekialdera trabeskatzen du; 300 bat metroko garaieran jausten da, estu-estu, aldeetan mendiak dituela: iparraldekoak 907 metrotarainokoak dira, eta hegoaldekoak, berriz, 900 metro ingurukoak. Ibai horren adarra Aizkolegi latsa da, mugapearen hegoaldeko erdialdeko urak biltzen dituena; bazter horiek Jurasikoko eta Kretazikoko kareharriek osaturik daude, hemengo harrobietan ustiatzen diren marmolen hornitzaile. Klima atlantiarra, euri usukoa eta goiti-beheiti termiko handirik gabea. Oihanetan pagoak dira nagusi atlantiar-mediterraniar banalerroa osatzen duten hegoaldeko mendietan. Behealdeetan, berriz, haritzak dira, bereziki, gaztainondoak eta lizarrak ere. Oihanberriak intsignis-pinuez eta laritzez egin dituzte. Arbolek udal mugapearen puskarik handiena estaltzen dute (544 Ha), ibarraren hondoan laborantzari emandako lekua 14 Ha-tan baizik ez da gelditu (artoa, patatak, erremolatxa, barazkiak). HISTORIA: barrutian, J. Elóseguik Azango Mehakan 1957an aurkitutako trikuharria dago, timulu zirkularra duena. "Çaldiasko" herritarrei, baita Eratsun, Beintza eta Labaiengoei ere, Santxo Jakitunak foruak eman zizkien, baita urtero laborari bakoitzak zergatako ordaindu behar zuen dirua finkatu ere: lau soldat (1192), (CFMN, N.35). Dohaintzak eginda, petxa horretaz hainbat noble baliatu ziren, hala nola Martín de Azpilikueta (1467). XIV. mendearen erdialdean herriak 20 sutondo zituen, eta 9 1366an (LPN, P. 403, 570). San Joan Bataiatzailearen parrokiak herritarrek izendaturiko abadeak zituen buru. Horietariko bat, Nicolás de Etxarri, gertaera makabro baten protagonista izan zen 1625ean. Mutiko bat hil zen Eratsunen, haren semea nonbait, eta hilkutxarik gabe ehortzi zuten eliza barneko hilobietariko batean. Zenbait egun geroago, Saldiasko abadea hara joan, hilotza kanpora atera, hilkutxa batean sartu eta berriz ere lurperatu zuen (ADP.: C.506, N.340). 1800 urte inguruan 320 lagun bizi ziren orduko 30 etxeetan. Irin-errota bat zuen eta Andre Man Doloretakoen ermita (DGE, II, 282), gaur egun hilerria datxekiola zutik dagoena. Julio Altadillek San Antonio Abadearen ermita ere aipatzen du (GPVN, II, 275). Mende hasieran, "Carrara Español" sozietateak harrobietan marmolez egiten zuen ustiapena zen industri jarduera nagusia. 1860ko Nomenklatoreak borda edo baserrien zerrenda argitaratu zuen. Orduan herriak 652 biztanle zituen, eta 1.034, berriz, 1900ean. Mila ingurutan egon zen 1950a arte. Gero beheiti joan da: 657, 1980an, eta 571, 1992an.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.TM

  • saldias - (2000) EL.BEL.NA.TOP , 80

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EL.BEL.NA.TOP

  • saldias - (2005) SAL.OSTN , 122-123
    (...)
    Topónimos oscuros y dudosos (...) Son oscuros o dudosos Añezkar que comparte o parece compartir terminación con Lakar (se ha explicado como 'guijo', 'aspero', Mitxelena, AV, 385; hay Lakarra en la Baja Navarra), Otsakar y Ukar (Ugar 'agua turbia, torrencial' según Mitxelena, AV, 573), Aria (cf. Aribe, situado debajo del anterior), Bakaiku, Beire, Benegorri (segundo elemento probable gorri 'rojo'), Bera, que se repite en la Península y que podría tener un origen prerromano, Besolla, Bozate (seguramente con segundo elemento ate 'puerta', 'portillo'), Etaio, Eugi en Esteribar, que Gavel (1969 [1920]: 426) relaciona con -egi, -tegi (y quizás también, pero no se ve muy claro, con hegi, como dice Mitxelena, AV, 193; cf. Iragi), Ibiriku (relacionado tal vez con ibi, ibiri 'vado'), Ihabar, Ihaben, Lana (Irigoien, [1986b: 10 y 50] considera que procede del conocido landa), Larrion (documentado con final en -un, -uin), Lorka (que se repite fuera de Navarra), Moriones, Oitz (nombre que es también el de un monte de Bizkaia), Saldias, Saldise, Tabar (cf. Ihabar) y Ziganda (las variantes históricas impiden que lo relacionemos con Zia o Ziga).
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: SAL.OSTN

  • saldias - (2005) SAL.OSTN , 107-108
    (...)
    Nombres con sufijo acabado en sibilante (...) d) Nombres que presentan la terminación -a(t)s. Los que son o parecen ser euskéricos, aunque no sepamos a ciencia cuál es su origen o su composición, son los siguientes: Arrarats, Aiena(t)s > Aientsa (como Aranatz > Arantza), Eguarats, Iribas, Jauntsarats, Leorlats y Saldias. De este grupo, en Leorlats podríamos tener latsa 'arroyo' y en Arrarats, Eguarats, Jauntsarats el último elemento podría ser arats, que Mitxelena (AV, 71) identifica con aratz presente al parecer en Goldaratz por ejemplo, que quizás haya que comparar con aratz 'bello, brillante, puro' y con vizcaino araztui 'plantación de árboles podados'. Como base de Jauntsarats se puede proponer el antropónimo Jaunso, relacionado por Mitxelena (AV, 20) e Irigoien (1995: 6-7) con el conocido jaun que además de ser un nombre común es corriente en antroponimia, como elemento antepuesto a otro nombre de persona (se documentan también los hipocorísticos Jaunti, Jaundi, Jaunto, Jauntxe, con la misma base y diferente sufijo; véase Salaberri, 2003). El obstáculo que esta etimología tiene es el hecho de que aratz, arats no acompañe normalmente a antropónimos, que sepamos: Arrarats, Eguarats, Goldaratz...
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: SAL.OSTN

  • saldias - (2006) NA.IZ , 213-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • saldias - (2007) NA.IZ , 213-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • saldias (saldiastar) - (2007/01/19) OB.AG , 2.1
    (...)
    Onomastika batzordeak Bakaikun izandako bileran onartutako izena
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: OB.AG

  • saldias - (2008) NA.IZ , 213-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • Saldias: saldiastar - (2009) ARAUA.155 , LIII (2008, 3), 1000. or.
    (...)
    Saldias (euskara); Saldias (ofiziala). Herritar izena: saldiastar. Eskualdea: Malerreka. Merindadea: Iruñea
    (...)

    Zer: Udala
    Non: Nafarroa
    Jatorria: ARAUA.155

  • saldias - (2009) NA.IZ , 213-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • saldias - (2011) NA.IZ , 213-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • saldias - (2012) NA.IZ , 213-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • Saldias - (2019) NA.TOF , 355074

    Zer: División administrativa
    Non: Saldias
    Jatorria: NA.TOF

  • saldís (sáldistarràk) - (1990) [EUS.NHI]
  • saldís (sáldistarràk) - (1990) [EUS.NHI]
  • saldís (sáldistarràk) - (1990) [EUS.NHI]
  • sàldís (sáldistarràk) - (1990) [EUS.NHI]
  • saldísa, saldís (saldístar) - (1990) [EUS.NHI]
  • Saldias (ofiziala)
  • Saldias (gaztelania)
UTM:
ETRS89 30T X.599310 Y.4771331
Koordenatuak:
Lon.1º46'42"W - Lat.43º5'21"N

Kartografia:

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper