Pertsona-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Goizueta - Lekuak - EODA

Goizueta (Udalerria)

Entitatea:
Antolakuntza/Udalerria
Herritarra:
goizuetar 
Arautzea:
Euskaltzaindiaren araua 
Non: Urumealdea
  • goizuuieta - (1101-1200) M.PT , 11

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • goizuuieta - (1150-1200 [1956]) M.IFOV , 184. or.
    (...)
    Goizuuieta (segunda mitad del siglo XII)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: M.IFOV

  • goizuuieta - (1186-1193 [1987]) GOÑ.CDCATP , 327 [IÑ.SAND, 1264. or.]

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SAND

  • goçueta - (1587) LEK.ENAV , 135 C
    (...)
    Obispado de Pamplona [pueblos] bascongados.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: LEK.ENAV

  • goiçueta - (1601-1700) NAN.PR.GOI , C.1

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • egozqueta - (1638) O.NUV , II, III. kap., 092. or. [0609. or.]
    (...)
    Antso Handiaren diploma baten latinezko aipuan: Iruñeko elizbarrutiko mugako lekuen zerrenda
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: O.NUV

  • goizueta, goicueta, goyçueta - (1644) NAN.EST , LG.1 C.22

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • goyzueta - (1800-1833) AÑ.LPV , 55 B
    (...)
    Pueblos Vascongados de Navarra [...] El Valle de Basaburua menor tiene los pueblos siguientes: [...].
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AÑ.LPV

  • goyzueta - (1802) DRAH , I, 310
    (...)
    v. del valle de Basaburua menor, mer. de Pamplona, y de su 4.º part. y dióc., arcip. de Araquil, en el r. de Navarra, situada en una hoya ó cuenca que forman los montes al e. de Arano, y á distancia de una legua. Confina tambien con el valle de S. Estéban de Lerin y provincia de Guipuzcoa. Dista 12 leguas de Pamplona por n. o. Atraviésala por medio un riachuelo que se desprende de las vecinas montañas, y que unido poco despues con otro, se mezcla con el Urumer. Hay en el término de este pueblo 4 ferrerías en que se labran 4& quintales, y una fábrica de chapas de cobre. Se cogen de 5 á 6& fanegas de maíz y trigo, aunque el primero abunda mas. El lino es poco, de castaña y manzana se coge medianamente. Hay mucho ganado vacuno y lanar; el yeguar y de cerda no es tan considerable, y el cabrío será de 1200 cabezas. Los montes abundan de robles, hayas y xarales, aunque pudiera haber mas. Las cumbres de las montañas son muy elevadas, y desde ellas se descubre mucho mar. Gobiérnase ha villa por un alcalde que elige y posesiona por sí, el qual tiene jurisdiccion en los montes de la real casa de Roncesválles. Tiene asiento en córtes, y no paga quarteles, ni alcabalas, La parroquia de la Asuncion está servida por un cura, 3 beneficiados y 3 capellanes. hay un hospital de la advocacion de la Magdalena con un capellan. Toda la poblacion consta de 1210 personas, repartidas en 118 casas útiles. T.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRAH

  • goizueta - (1829 [1553, 1587]) CENS.CAST.XVI , Ap. 160, 311a
    (...)
    En la villa de Goizueta cient vecinos y diez habitantes [...] Goizueta / [VECINOS:] 150 / [PILAS:] 1
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Arakil [Urumealdea, gaur bereiz]
    Jatorria: CENS.CAST.XVI

  • goizuetaren - (1847) Izt.C , 117
    (...)
    *Gipuzkoako laugarren ibaiari esaten zaio *Urumea, zeña jaiotzen dan *Nafarroako Erresuman *Iruñaren menpean dagoen *Basaburu txikiko ibarrean *Goizuetaren auzo-mendietan
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OEH.ONOM

  • goizueta - (1921-1925) AZK.CPV , 0407. zkia., I. lib., 0509. or. [05. lib., 049. or.]
    (...)
    Leku-izena [LA, Ziburu, Goizuetan]: Goizuetan bada gizon bat
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AZK.CPV

  • goizuuieta (top.) - (1953 [1997]) M.AV , 626
    (...)
    626. paragrafoa.- zubi «puente»: Çubiburu (Subiburu, de donde Ziburu), Zubi Zubia, Zubiaga, Zubialde, Zubialdea, Zubiarte, Zubiate (Zubiat, Zubiete), Zubiaur, Zubiaurre, Zubicoeta, Zubidea, Zubieta (Soubiet), Zubimendi, Zubismendi, Zubiur, Zubizarreta, etc. Var. *zufi, *zu(h)i: top. Zuffia y Zuhiabarrutia, Al., 1025, ap. Zufiaurre, Zufírí, Zufiria, Zufitri, Zufriategui; top. Cihuri, Rioja (doc. Zofiuri, etc.), Ciboure (Labort, doc. Subiboure en el s. XVII) ya citado y Goizueta (Nav., también apellido) escrito Goizuuieta en la segunda mitad del s. XII (Lacarra, BRSVAP V, 425). Sobre zubi y sus variantes, v. O. de Apraiz, RIEV XV, 306-312. Top. Çuuicoaga, Nav., s. XIII (con -ko diminutivo?), la pieça que dizen Çuuiuerriagua, 1246, Tajonar. Véase 591 ad,
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: M.AV

  • goizueta - (1956) M.IFOV , 184. or.
    (...)
    La sonoridad no debía ser una de las características constantes de su realización [leherkari ahostunez ari da]: en este sentido parecen apuntar los casos de alternancia -b- / -f-, que son bastante frecuentes. La consonante además se pierde muchas veces: [...] Zufiuri (CSM 43, año 947), Zophiuri (s. XIII), hoy Cihuri (Logr.). Cf. también Goizuuieta (segunda mitad del siglo XII), hoy Goizueta (Nav.)
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: M.IFOV

  • goizueta - (1966) AZK.EDIAL , 36 B
    (...)
    Dialecto alto navarro
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AZK.EDIAL

  • goizueta - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 181. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • goizuetan - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 182, 184. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • goizuetara - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 181. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • goizuetako - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 182, 184, 208. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • goizueta - (1974) LIZ.LUR , 25 (mapa), 54. or.
    (...)
    Basaburua Gutia haranaren batasuna deseginik dago, eta geografiaz behin ere ez da izan haran bat, hiru harrotan baitaude honen herri historikoak, Oria, Urumea eta BidasoakoetanBasaburua Gutia haranaren batasuna deseginik dago, eta geografiaz behin ere ez da izan haran bat, hiru harrotan baitaude honen herri historikoak, Oria, Urumea eta Bidasoakoetan. Leitze, Areso, Goizueta eta Arano uzten ditugu Basaburu Gutian; Ezkurra, Erasun, Saldias eta Labaien Baztan-Bidasoa eskualderako utziaz
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Sei haranak (Nafarroa)
    Jatorria: LIZ.LUR

  • goizueta: goizueta - (1974) TXILL.EHLI , 170 B

    Zer:
    Non:
    Jatorria: TXILL.EHLI

  • goizueta: goizueta (goizuetar) - (1976) E.EUS.LIZ.KN , Euskera, XXI (1976, 1), 313. or.
    (...)
    Kodea: 4.2.8.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.LIZ.KN

  • goizueta: goizueta (goizuetar) - (1978) E.EUS.UD , Euskera, XXIII (1978, 1), 324. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.UD

  • goizueta: goizueta (goizuetar) - (1979) E.UDAL , 29

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.UDAL

  • goizueta - (1989/01/30) NAO , 13. zkia., 258-260. or. [BOE, 298, 1989/12/13, 38731-38732. or.]
    (...)
    Decreto Foral 16/1989, de 19 de enero, por el que se determina la denominación oficial de los topónimos de la zona vascófona de Navarra. // Artículo único. La denominación oficial de los topónimos de la zona vascófona de Navarra que se relacionan en el Anexo a este Decreto Foral será la legal a todos los efectos dentro del territorio de la Comunidad Foral. // DISPOSICIONES FINALES // 1ª. Se faculta al Consejero de Presidencia e Interior para dictar las disposiciones precisas para el desarrollo y aplicación de este Decreto Foral. // 2ª. Este Decreto Foral entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el "Boletín Oficial" de Navarra. // ANEXO // DENOMINACIÓN OFICIAL DE TOPÓNIMOS DE LA ZONA VASCÓFONA DE NAVARRA // NAFARROAKO HERRI IZENDEGIA // I. Zona Vascófona / I. Euskal Eremua [...] BASABURUA (BARRENA) [...] GOIZUETA
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NAO

  • goizueta: goizueta - (1990) EUS.NHI , 1170000 P.229

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • goizueta - (1993/10/06) NAO.NA.2000 , 122. zkia., 117
    (...)
    DECRETO FORAL 253/1993, de 6 de septiembre, sobre la composición y denominaciones de la zonificación “Navarra 2000”
    (...)

    Zer:
    Non: Nafarroa
    Jatorria: NAO.NA.2000

  • goizueta - (1996) BEL.DEN , 213
    (...)
    'Puente de arriba, puente alto'. Del vasco goi 'parte superior', zubi 'puente' y el sufijo que indica lugar -eta. Traducciones curiosas y explicaciones populares: Traducciones de este género son: 'altos freqüentes de fuego', 'pastizal'.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: BEL.DEN

  • goizueta - (1996/05/01) NA.IZ , 117-0000

    Zer: [Udalerria]
    Non: Nafarroa
    Jatorria: NA.IZ

  • goizueta - (1997) NA.TM , XLVII, 51-52
    (...)
    Basaburua Barreneko hiri hau Iruñeko merinerriko ipar-mendebaldeko muturrean dago, Gipuzkoari datxekiola. Herrigunea 155 m-ko altueran dago, Urumea ibaiaren bi aldeetan, eta mugapeko hegoaldean mila metrotik gora egiten duten mendi garaiek inguratua (Loitzate, 1038 m; Mandoegi, 1047 m). J. Altadillek mugapearen azaleraren zabala azpimarratzen du (90,6 kilometro karratu). Hauek ditu mugakide: Oiartzun (IM), Lesaka (IE), Arantza (E), Zubieta (HE), Labaien, Eratsun, Ezkurra (H), Leitza (Hm), Berastegi (Gipuzkoa) (HM) eta Arano (M). Urumea ibaia da lurralde honetako urak bideratzen dituzten erreka mordoaren bilgunea. Haien artean Añarbe aipa daiteke, probintziaren iparraldeko muga xedatzen duena, eta haren adar Artikutza. Azken honekin bat egiten du Artikutzako urtegiaren hornitzaile den Errobieta errekak. Hura 1962an sortu zen Donostia urez hornitzeko. Klima atlantiar epela du, tenperatua eztiak eta euri ugariak bai, baina udan lehorterik ez duena. Bertako arbola espezieak hari dagozkio: pagoa eta haritza. Alabaina, oihanak betetzen duen azaleran (7.309 Ha), basoberrietako pinuak (2.500 Ha) nagusi dira pagadi eta hariztien aldean. Askoz ere ttikiagoak dira bestelakoei emandako eremuak: larre naturalak (145 Ha) eta laborantza (106 Ha), batez ere bazkatarako (58 Ha). Baso ustiapenak (pagoa eta haritza) 6.000 metro kubiko zur baino gehiago egiten du. Behi aziendak (262 buru), latxa arrazako ardi aziendak (4.836 buru) eta zerri aziendak beheiti egin dute joan den mendearen erdialdetik hona. Behor aziendak (144 buru), berriz, gora egin du (1988ko datuak. GEN). Goizuetako betiko harremanak auzoko Gipuzkoarekin egin dira, Urumeak irekitako bidearen bitartez. 1916an Iruñeko errepidea ireki zen Leitzan barrena, baina 67 kilometro horiek ez dituzte, bistan da, aipatu harremanak eragotzi ahal izan. HISTORIA: mugapean hainbat trikuharri eta harrespil daude. Erdi Aroan, hiri hau erregeren jaurerria izan zen eta Koroari petxak ordaintzen zizkion. Mitxelenak Goizuuieta bertsio toponimikoa aurkitu zuen XII. mendeko bigarren erdialdeko agiri batean (AV). Ez ohi da agertzen sutondoen eta berrramarrenen liburuetan. 1381ean Oñatiko jaunak hainbat eskubide zituen heroan eta Anizlarrean. Alderdi hori Artikutzan dago, eta hango mendiak Orreagako monastegiarenak ziren XIV. mendeko azken herenean. Printzesa Leonorrek herritarrek ordaintzen zuten petxa oparitu zien Kolegiatako prioreari eta kabildoari, baita pribilegioa eman ere goizuetarrek ez lurra landu ez egurrik bildu ahal izan ez zezaten herri inguran eta Anizlarrean, Orreagako priorearen baimenik ez bazuten (1468). Errege Kolegiatak XIX. mendea arte atxiki zituen mendien jabetza eta Goizuetako parrokiaren gaineko patronatu eskubidea, izan ere, bertako biakarioak berak izendatzen baitzituen. Gaztelarrek su eman zioten 1430ean, eta horren kariaz errege Joan II.ak hamar urtez salbuetsi zituen kuartelak ordaintzetik. Epe hori akitu zenean, salbuespena luzatu zuen dorrea eta gotorlekua eraikitzen laguntzeko (1440). 1800 urte inguruan, lau burdinola zeuden mugapean, 4.000 kintal burdina ekoitzen zutenak, baita kobrezko xaflak egiteko lantegia ere. Hiriak jarlekua zuen Gorteetan eta kuartelak eta alkabalak ordaintzetik salbuetsirik zegoen. Artean bere horretan zegoen Santa Maria Magdalenaren ospitalea. Hark su hartu zuen 1555ean, eta horren ondorioz, pobreak ospitale ondoko "Madalena" elizan aterbetu zituzten, "basílica de Madelena" ere deitzen zitzaion horretan, alegia (1646). 1860ko Nomenklatoreak baserri hauen izenak dakartza hitzez hitz: Acorla, Aguerreta, Aitasenegui-alto, Aitasenegui-bajo, Alcaizuriáin, Alcaso, Alduncimborda, Articuza, Becotea, Belaco, Benaisoro, Berazcurren, Berdavio, Elama (burdinola), Erausna, Ereva, Ercazti, Errotazar, Espide, Ezaztondo, Gorostin, Gorranéa, Itzailturi, Iltzaiaundía, Labecoborda, Larrazuri, Lárriz, Martinchonecoborda, Molino Nuevo, Molino Viejo, Olajandía, Pechiborda, Tartazu, Txarpa, Txemeneborda, Urrizti, eta horiez gain, Aldúncin jauregia (etxea eta aldi berean burdinola), San Antón (ermita eta baserria), Santa María Magdalena (ermita eta etxea) eta San Salvador (ermita). Biztanle kopuruak ez du gora-beherarik izan mende honetan (1.100dik 1.400 bitarte), beheitiko joera sumatzen bada ere 80ko hamarkadan (1074, 1986an). HIZKUNTZA: bertakoek "ia-ia euskaraz baizik ez dute egiten, hainbesteraino non, askok, emakumeek batik-bat, beste hizkuntzarik ez baitakite (1920, Altadill, GPVN).
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.TM

  • goizueta - (1999) NA.IZ , 117-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • goizueta - (2000) EL.BEL.NA.TOP , 67

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EL.BEL.NA.TOP

  • goizueta - (2005) SAL.OSTN , 100-101
    (...)
    Nombres acabados con el sufijo -eta. Este sufijo es muy frecuente en toponimia vasca, como es bien sabido, y lo encontramos a miles en microtoponimia, tras sibilante a menudo con la forma -keta. Tiene un valor locativo-abundancial y puede ser traducido a menudo por 'sitio de'. Su origen claro es el latino -eta, en romance -eda (Cereceda, Freixeneda), aunque en Navarra también hay -eta (Frajineta en Aibar, por ejemplo < fraxineta, equivalente al vasco Lizardia), plural neutro del colectivo -etum (-edo en romance), distinto del diminutivo -ittum (véase, por ejemplo, Bastardas, 1994: 61-146). Otra cuestión diferente es el delucidar la relación existente entre el -eta toponímico y el -eta- de la declinación vasca, que parecen íntimamente ligados. En la toponimia mayor navarra tenemos los siguientes nombres: Agorreta (< agor + -eta 'lugar seco, agostado'), Akerreta (< aker 'macho cabrío'), Arizaleta / Aritzaleta (cf. Arizala / Aritzala, de haritz + zabala, zabal; vide Mitxelena, 1971: 263), Arrieta (< harri 'piedra, peña'), Arteta (< arte 'carrasco'), Azoleta (tal vez de Azu --antropónimo que quizás esté en al parecer compuesto Azubel-- más ola 'cabaña, ferrería Cf. El actual Gaindola, documentado en 1743 como Garindola, de Garindo, equivalente vasco de Galindo, más -ola), Azpilkueta (ver más abajo), Azketa, Baraitarreta, Berroeta (berro 'roza'), Celigüeta (< Zilegieta, a partir del año 991, de zilegi 'monte comunal'), Bidaurreta (< bide 'camino' más aurre 'delante de'; Mitxelena [1971: 248-249]. Cf. Sin embargo Bidaurre, documentado también con -i final; en 1471 se documena Bidaurrieta), Egiarreta (Belasko, 1999: 170-171, lo traduce por 'colinas pardas'), Gainekoleta (< gaineko 'de arriba', ola 'cabaña', 'ferrería'), Goizueta (< goi + zubi + -eta), Gorosurreta, Ibiltzieta (< ur + bil + -tze + -eta; véase lo dicho más arriba), Inbuluzketa (< Ibillosketa < ibillos 'entrambasaguas' + -keta), Iratxeta (cf. Iratxe, al parecer un derivado de ira 'helecho'), Irañeta, Jaurrieta (documentado Eiaurrieta, de eia 'pocilga' en la actualidad, más urri 'escasa', Mitxelena, 1971: 243. Compárese con Bidaurrieta).
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: SAL.OSTN

  • goizueta - (2006) NA.IZ , 117-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • goizueta - (2007) NA.IZ , 117-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • goizueta (goizuetar) - (2007/01/19) OB.AG , 2.1
    (...)
    Onomastika batzordeak Bakaikun izandako bileran onartutako izena
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: OB.AG

  • goizueta - (2008) NA.IZ , 117-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • Goizueta: goizuetar - (2009) ARAUA.155 , LIII (2008, 3), 997. or.
    (...)
    Goizueta (euskara); Goizueta (ofiziala). Herritar izena: goizuetar. Eskualdea: Urumealdea (-a). Merindadea: Iruñea
    (...)

    Zer: Udala
    Non: Nafarroa
    Jatorria: ARAUA.155

  • goizueta - (2009) NA.IZ , 117-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • goizueta - (2011) NA.IZ , 117-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • goizueta - (2011) IÑ.SAND , 1264. or.
    (...)
    Sandovalek aipatzen ez badu ere, egoki iruditu zaigu Goñiren testigantza [Goizuuieta, 1186-1193, 327] urteen aipamenarekin jasotzea
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SAND

  • goizueta - (2012) NA.IZ , 117-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • Goizueta - (2019) NA.TOF , 372239

    Zer: División administrativa
    Non: Goizueta
    Jatorria: NA.TOF

  • Goizueta (ofiziala)
  • Goizueta (gaztelania)
UTM:
ETRS89 30T X.595469 Y.4782498
Koordenatuak:
Lon.1º49'26"W - Lat.43º11'25"N

Kartografia:

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper