Pertsona-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Abaurregaina - Lekuak - EODA

Abaurregaina (-a) (Udalerria)

Entitatea:
Antolakuntza/Udalerria
Herritarra:
abaurrear, abaurregaindar 
Arautzea:
Euskaltzaindiaren araua 
Non: Aezkoa
  • auerea, auerrea, aveurrea - (1237) FDMPV.011 , N.55

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • euierrea - (1237) FDMPV.011 , N.55

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • auerea, auerrea, aveurrea - (1237) FORPC.CFMNA , N.92

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • euierrea - (1237) FORPC.CFMNA , N.91

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • avehurrea - (1268) ID.CCRAGN , N.364

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • avehurrea - (1268) FEL.CEINA , N.495

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • avaurrea - (1281) FDMPV.004 , N.30

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • avaurrea - (1281/08/01) FDMPV.004 , 30. dok., 87. or.
    (...)
    Testigos son qui fueron presentes en todas estas cosas sobredichas e se otorgaron por testigos mayastre Gil Lopiz de Orvierri, don Martin Martiniz d'Uriç cavaillero, don Pero Lopiç de Bigurria, don Garcia abbat de Avaurrea, Sancho Garciç de Tudela, Semen Aznariç e Sancho Periz de Olaç, porteros e muchos otros
    (...)

    Zer: Herria[k]
    Non: Nafarroa
    Jatorria: FDMPV.004

  • aueurea - (1350) CAR.PNAXIV , 383 (C dok. [AGN Comptos, Caj. 31, nº 60], 5r)
    (...)
    De Aueurea de XII fuegos que fincauan, VIIIen s., valen IIII libras, XVI s. // Item pagaron por IIIIº que mantenian vna casa et auian bienes ut supra, XXXII s. // Item pagaron por XII soldaderos, VIII en s., valen IIII libras, XVI s.
    (...)

    Zer: Hiria (Abaurrea)
    Non: Aezkoa
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • aueurrea - (1350) CAR.PNAXIV , 383

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • abeure, xemem ochoa de - (1362) ARZ.TVDM , 84

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • lope de aborrea - (1366) CAR.PNAXIV , 453 A (D.b dok. [AGN, sign. gb.], 16v B)

    Zer: Zergaduna
    Non: Oibar
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • abeurrea - (1366) CAR.PNAXIV , 474

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • abeurrea - (1366) CAR.PNAXIV , 474 B (D.b dok. [AGN, sign. gb.], 38v B)
    (...)
    ABEURREA [...] Summa: XXX fuegos
    (...)

    Zer: Herria(k)
    Non: Aezkoa
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • johan d'auehurrea - (1366) CAR.PNAXIV , 483 B (D.b dok. [AGN, sign. gb.], 45v A)
    (...)
    Estos son los tacxados en el IIIº grado de los doblen florines [...]
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Zangoza
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • pascoal d'abeurrea - (1366) CAR.PNAXIV , 450 A (D.b dok. [AGN, sign. gb.], 15v A)

    Zer: Zergaduna
    Non: Beire
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • abeurrea - (1428) CB.CN , III, 319

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • abaure, joan d' - (1459) FDMPV.004 , N.99

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • ioan [j-, iho-] d[e]'abaurre - (1459/04/30) FDMPV.004 , 99. dok., 254, 258, 268. or.
    (...)
    E assi bien loan d'Abaurre, oydor de los pleytos en el dito lugar de Carcastiello, loan d'Amatrian iurado por los infançones, Miguel Ximeniz, Per Arnant et Ximen Lopiz iurados por los labradores del dicho lugar de Carcastiello, Miguel de Santacara, Sancho Lopiz, Eniego de Garde mayor de dias, Martin de Lergua Joann de Sant Vicent, Martin Ximeniz, Garcia Ezquerra, Martin d'Avayz, Pascual de Sant Joann, Martin de Artieda, Pascoal Ximeniz, Martin de Espada (?), Petri de Sparça, Sançolet Adamdolleta e Joann Urtiz [...] e Joan d'Abaurre oydor de los pleytos en el dito lugar de Carcastiello, e Joan d'Amatrian iurado del dito lugar de Carcastiello, e Joan d'Amatrian iurado del dito lugar, como officiales [...] e semblantment congregados a concejo en la plaça del dicho lugar de Carcastiello, Ihoan de Abaurre oydor de los pleytos en el dicho lugar, Juan d'Amatrian jurado por los infançones, Miguel Ximeniz e Ximen Lopiz jurados por los lavradores, Rodrigo de Sesma, Miguel de Santacara, Juan de San Vicent, Martin Ximeniz, Martin Ayvar, Martin de Espada (?), Pascual de San Joan, Martin de Vaeca, Sançolet e Joann Ortiz, e de si todos los otros vezinos e havitantes del dicho lugar de Carcastiello, do e segund que a tales e semblantes actos han usado e costumbrado congregarse
    (...)

    Zer: Entzutegikoa
    Non: Zarrakaztelu
    Jatorria: FDMPV.004

  • abaurrea - (1532) , F.43

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • abaurrea darriba - (1587) LEK.ENAV , 134 A
    (...)
    Obispado de Pamplona [pueblos] bascongados.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: LEK.ENAV

  • abaurrea - (1591) ROJ.CSOBP , F.159
    (...)
    est Roncisdevallibus
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • garcea abat de abaurre - (1638) O.NUV , II, XII. kap., 266. or. [0783. or.]
    (...)
    Zin formularen erromantzezko aipuan
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: O.NUV

  • abaurrea la alta - (1687-1719) ELA.ABAG.K , I, F.1, F11v...

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • abaurrea la alta - (1802) DRAH , I, 3
    (...)
    l. del valle de Aezcoa, del 2.º part. de la mer. de Sangüesa, arcip. de Ibargoiti, ob. de Pamplona, r. de Navarra. Está situado en una llanura al pie de los montes de su nombre, y confina por n. con Garagoa, por e. con Igal del valle de Salazar, por s. con Abaurrea la baxa, y por o. con Gorraiz. Es muy corta la cosecha de frutos de este pueblo. Hay en él una iglesia parroquial de la advocacion de S. Martin, servida por un abad; 2 casas útiles y más de 40 arruinadas por el exército frances en la última guerra, y en aquellas y diversos albergues y chozas, habitan 272 personas gobernadas por el alcalde y capitan á guerra del valle, y por el regidor elegido entre los vecinos. En el año 1366 no se distinguian las dos Abaurreas alta y baxa, pues en el apeo solo se dice que Abaurrea tenia 30 fuegos. A.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRAH

  • abaurrea alta y baja - (1829 [1587]) CENS.CAST.XVI , Ap. 308b
    (...)
    Abaurrea alta y baja / [VECINOS:] 50 / [PILAS:] 1
    (...)

    Zer: Herriak
    Non: Ibargoiti [Aezkoa, bereiz]
    Jatorria: CENS.CAST.XVI

  • aburregaina - (1872) BON.ASR , 25
    (...)
    Abaurrea alta
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AG.M.FPTPF

  • abeurrea, aburrea - (1911-1925) ALT.GPVN , II, 331-332

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • abauŕegaina'n - (1926) ETX.EEI , Euskera III-IV (1926), 93, 101, 104, 115, 119. or.
    (...)
    Ituŕiaga (Berute'n, Elizondo'n, Abauŕegaina'n, Abauŕepea'n, Arano'n...) 93. or.; Garate (Oŕbara'n, SorabiĪa'n, Astitz'en, Baliaŕain'en, Abauŕegaina'n, Irunbeŕi'n...) 101. or.; Aŕegi (Eauŕta'n, Oŕbara'n, Abauŕegaina'n, Abauŕepea'n...) 104. or.; Arostegi (Donegŕatzi'n, Abauŕegaina'n, Aezkoa'ko Iribeŕi'n...) [...] Arotzarena (Gaŕalda'n, Amayuŕ'en, Napaŕoa'ko Zubieta'n, Azantza'n, Larunbe'n, Eŕatzu'n, Abauŕegaina'n...) 115. or.; Loperena (Aŕe'n, Sarasate'n, Zia'n, Uŕtasun'en, Eugi'n, Abauŕegaina'n, Aribe'n...) 119. or.
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aezkoa
    Jatorria: ETX.EEI

  • aburregina - (1936) ZUM.EK , --

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • abaurrea - (1966) AZK.EDIAL , 37 A
    (...)
    Dialecto bajo navarro
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AZK.EDIAL

  • abaurregainera - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 197. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • abaurregeina - (1968-2003) EGIPV , I, 56, 137

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • abaurregaina - (1974) LIZ.LUR , 50. or.
    (...)
    Aiezkoako bederatzi herriak Abaurregaina, Abaurreapea, Aria, Aribe, Garaioa, Garralde, Orbaizeta, Iriberri eta Orbara dira bakoitza bere udalarekin
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Aezkoa
    Jatorria: LIZ.LUR

  • abaurrea alta: abaurregaina - (1974) TXILL.EHLI , 164 A

    Zer:
    Non:
    Jatorria: TXILL.EHLI

  • abaurrea alta: abaurregaina (abaurtar) - (1976) E.EUS.LIZ.KN , Euskera, XXI (1976, 1), 304. or.
    (...)
    Kodea: 5.1.1.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.LIZ.KN

  • abaurregaina - (1978) CFN , --

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • abaurrea alta: abaurregaina -a (abaurtar) - (1978) E.EUS.UD , Euskera, XXIII (1978, 1), 317. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.UD

  • abaurrea alta: abaurregaina -a (abaurtar) - (1979) E.UDAL , 13

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.UDAL

  • abaurregaina - (1988) JIM.ESTN , 131. or.
    (...)
    XII. Informe sobre las denominaciones Lizarra-Estella y Atarrabia-Villava [en Fontes Linguae Vasconum, XX, núm. 51 (1988), Pamplona: Gobierno de Navarra, pp. 53-76] […] 1. Repoblaciones con los fueros de Jaca […] 1.2. Relaciones entre burgos francos y villas viejas […] 1.2.3. Los antiguos nombres euskéricos […] Hay una realidad que no puede ser ignorada por historiadores ni lingüistas en Navarra: la fidelidad con que los nativos vascongados han venido transmitiéndose, durante generaciones y siglos, antiguos topónimos euskéricos, raras veces e incluso jamás plasmados en la documentación oficial, pero conocidos a través de la toponimia menor (mugas y caminos), por gentilicios o en referencias bibliográficas ocasionales, como sucede con los de Gares, hechas por los historiadores del País, Garibay y Moret,368 [JIMENO JURÍO, 1986b, pp. 173-174] y Elo, en el Diccionario de la Real Academia de la Historia.369 [Ver nota 365] Los testimonios son abundantes e incontrovertibles. No cabe la menor duda de que los navarros vascongados siguieron, y continúan, llamando Iruña, Iruñe, Iruñea a la ciudad de Pamplona; Iruñerria, Iruñerrie, a su Cuenca o Terra; Orreaga al antiguo hospital y convento de Roncesvalles; Auritz, al Burgo de Roncesvalles o Burguete; Auritz-berri, Auzperri, al Espinal fundado en el siglo XIII, Elo a Monreal; Getze a los Salinas de Galar e Ibargoiti; Ianitz a Salinas de Oro; Oibar a la villa de Aibar; Zare a Sada; Muru Arte ederreta al actual Muruarte de Reta; Tutera a Tudela; y diferenciando con adjetivos y postposiciones euskéricas a los que en la documentación escrita figuran con otros romances: Zizur Nagusi, ZizurTxiki; Olaz (N)ausia, Olaz Txipi, a los Zizures mayor y menor, y Olazes de Egüés y Galar; Berrio Beiti, Berrio Goiti a los Berrios plano y suso, respectivamente; Abaurregaina y Abaurrepea, a las Abaurreas Alta y Baja, etc.370 [JIMENO JURIO, 1986b, pp. 171-182]
    (...)

    Zer:
    Non: Abaurregaina
    Jatorria: JIM.ESTN

  • abaurregaina abaurrea alta - (1989/01/30) NAO , 13. zkia., 258-260. or. [BOE, 298, 1989/12/13, 38731-38732. or.]
    (...)
    Decreto Foral 16/1989, de 19 de enero, por el que se determina la denominación oficial de los topónimos de la zona vascófona de Navarra. // Artículo único. La denominación oficial de los topónimos de la zona vascófona de Navarra que se relacionan en el Anexo a este Decreto Foral será la legal a todos los efectos dentro del territorio de la Comunidad Foral. // DISPOSICIONES FINALES // 1ª. Se faculta al Consejero de Presidencia e Interior para dictar las disposiciones precisas para el desarrollo y aplicación de este Decreto Foral. // 2ª. Este Decreto Foral entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el "Boletín Oficial" de Navarra. // ANEXO // DENOMINACIÓN OFICIAL DE TOPÓNIMOS DE LA ZONA VASCÓFONA DE NAVARRA // NAFARROAKO HERRI IZENDEGIA // I. Zona Vascófona / I. Euskal Eremua // AEZCOA // ABAURREGAINA ABAURREA ALTA
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NAO

  • abaurrea alta: abaurregaina, -a - (1990) EUS.NHI , 0030001 P.225

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • abaurrea alta y baja - (1991) JIM.ESTN , 27. or.
    (...)
    Hasta entrado el siglo XIX la mayor parte de la población que trabajaba las tierras y cuidaba el ganado, designó pueblos, casas, montes, pastizales y cultivos en su propia lengua vasca, la única que conocía en muchos casos. Las clases sociales dominantes prefirieron las lenguas cultas (latín y romances), y en ellas redactaron los documentos oficiales, incluso cuando todos los contratantes eran euskaldunes desconocedores de otra lengua. Ocurre con frecuencia en toponimia menor y de hábitat que los escribanos, fueran euskaldunes o erdaldunes, preferían las versiones latinas o romances: Mons Regalis o Monreal; Pons Reginae o Puenta la Reina; Stella, Estella; Burgo de Roncesvalles o Burguete; El Espinal, Salinas, Villafranca, Villanueva; Zizur mayor y menor; Berriosuso y Berrioplano; Abaurrea alta y baja. // Sin embargo, el pueblo llano vascohablante mantuvo fielmente la tradición de sus antepasados y, salvo rarísimas excepciones, continuó llamando a esos y otros pueblos en su lengua vasca: Elo (Monreal), Gares (Puente), Lizarra (Estella), Auritz (Burguete), Auritzperri, Auzperri (Espinal), Getze (Salinas), Erriberri (Olite), Alesbes (Villafranca), Iriberri (Villanueva), Zare (Sada); o Zizur Nagusi, Zizur Txiki; Berriobeiti, Berriogoiti; Abeurre geina, Abeurrepea). Del hecho de que todavía desconozcamos el nombre popular vasco dado a determinadas poblaciones, que normalmente aparecen en versión romance en la documentación oficial, no puede deducirse que jamás lo hubieran tenido.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: JIM.ESTN

  • abeurre geina - (1991) JIM.ESTN , 27. or.
    (...)
    Hasta entrado el siglo XIX la mayor parte de la población que trabajaba las tierras y cuidaba el ganado, designó pueblos, casas, montes, pastizales y cultivos en su propia lengua vasca, la única que conocía en muchos casos. Las clases sociales dominantes prefirieron las lenguas cultas (latín y romances), y en ellas redactaron los documentos oficiales, incluso cuando todos los contratantes eran euskaldunes desconocedores de otra lengua. Ocurre con frecuencia en toponimia menor y de hábitat que los escribanos, fueran euskaldunes o erdaldunes, preferían las versiones latinas o romances: Mons Regalis o Monreal; Pons Reginae o Puenta la Reina; Stella, Estella; Burgo de Roncesvalles o Burguete; El Espinal, Salinas, Villafranca, Villanueva; Zizur mayor y menor; Berriosuso y Berrioplano; Abaurrea alta y baja. // Sin embargo, el pueblo llano vascohablante mantuvo fielmente la tradición de sus antepasados y, salvo rarísimas excepciones, continuó llamando a esos y otros pueblos en su lengua vasca: Elo (Monreal), Gares (Puente), Lizarra (Estella), Auritz (Burguete), Auritzperri, Auzperri (Espinal), Getze (Salinas), Erriberri (Olite), Alesbes (Villafranca), Iriberri (Villanueva), Zare (Sada); o Zizur Nagusi, Zizur Txiki; Berriobeiti, Berriogoiti; Abeurre geina, Abeurrepea). Del hecho de que todavía desconozcamos el nombre popular vasco dado a determinadas poblaciones, que normalmente aparecen en versión romance en la documentación oficial, no puede deducirse que jamás lo hubieran tenido.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: JIM.ESTN

  • abaurregaina / abaurrea alta - (1993/10/06) NAO.NA.2000 , 122. zkia., 003
    (...)
    DECRETO FORAL 253/1993, de 6 de septiembre, sobre la composición y denominaciones de la zonificación “Navarra 2000”
    (...)

    Zer:
    Non: Nafarroa
    Jatorria: NAO.NA.2000

  • abaurregaina - (1996) NA.TM , XXXIV, 31-32
    (...)
    Aezkoako herria, Zangozako merinerriaren iparraldean, Pirinioko hegoaldeko isurialdean. Ibarraren osakideak bederatzi herri dira, 1845az geroztik udal burujabeak eratu dituztenak: Abaurregaina, Abaurrepea, Aria, Aribe, Garaioa, Garralda, Hiriberri, Orbaitzeta eta Orbara. Ibarreko batzarrea bederatzi herrietako alkateek osatzen dute eta komunitatearen interesak gainbegiratzen ditu, bereziki Aezkoako mendiei dagozkienak. 6.309 Ha dituela, ibarreko herritar guztiek dute beren azienda larri nahiz xeheekin hango larreak erabiltzeko eskubidea. Ibarreko Batzarreak Estatuari laga zion mendien jabetza; honek batez ere haritzek eta pagoek osaturiko basoa ustiatu zuen Orbaitzetako burdinola eta Errege Arma Olarentzat. Ibarrak 1982an berreskuratu zituen. Abaurregainak ("Abaurrea Alta" gaztelaniaz) 22,4 Km karratuko azalera du. Nafarroako herrigunerik garaiena da (1.032 m). Bereizkuntza bakarra "goiti, beiti; goien, barren" (alto, bajo) edo "nagusi, txiki" (mayor, menor) adjetiboak izanik izen bera duten herri aunitzekin zenbaitetan gertatzen den bezala, Erdi Aroan bi Abaurreak berezi gabe agertzen dira "Abaure, Abaurrea, Abeure, Abeurrea, Aueurrea, Euiurrea" izenpean. Abaurregainaren eta Abaurrepearen arteko bereizkuntza ("Alta" eta "Baja" gaztelaniaz) XVI. mendetik aitzina jasotzen da. Biek Kontzeju bakarra osatu zuten 1845ean ibarra udaletan banatu zen arte. Euskaldunek Abaurregaina erraten diote (Abaurregeina). Gentilizioa: abaurrear, abaurtar (euskaraz); abaurreano (gaztelaniaz). Hauek ditu muga: Abaurrepea (M eta IM), Eiaurrieta (I eta E) eta Urraulgoiti (H). Geografoek bi unitate geomorfologiko bereizten dituzte. Batetik, Zatoia erreka eta Eiaurrietako mugak besarkatzen dituen beheragunea. Hura, "flysch bat da, Behe Eozenoko kararrizko mailen tartekadurak dituena, tolestatua eta hegoaldera zamalkatua. Azalera hori Paleozenoko karearri dolomitikodun malkar hozkatu baten bidez (San Miguel, 1.128 m; Mendizorrotz, 1.154 m) gaineratzen zaio Goi Kretazikoko margetan indusitako Orotz-Beteluko mendi-multzoko beheragune periferikoari, Abaurregainaren kokaleku. Bestetik, Orotz-Beteluko mendi-multzo horretako hego-ekialdeko adarra dago, Baiguratik hurbil (1.477 m), batik-bat harearriz eta Behe Triasikoko konglomeratuz osatua" (GEN). Erreka aunitzek elikatzen dute Zatoia ugaldea. Klima azpiatlantiar menditarra da eta negu hotz luzeak eta uda eztiak ditu ezaugarri. Bertako basoa pagoek, haritzek eta ler gorriek osatzen dute. Herrilurrak (791 Ha) arboladiak (zur salmenta udalerriko diru iturri nagusia da) eta larreek betetzen dituzte. Abereak txandaka ibiltzen dira, noiz herrilurretan eta Aezkoa mendian bazkatzen, noiz aziendategian. Sektore garrantzisuena behi azienda da; ardi azienda beheiti doa eta zamariak desagertu dira abantxu. Landalurretan patata nagusitu zaio laboreari. Lurzati berrantolamendua 1976an egin zen eta 68 jaberen 924 Ha-ri aplikatu zitzaien; lurzati kopurua 1.970etik 231era murriztu zen. Udalerria nekazaritzari eta abeltzantzari emana da gehien-gehiena. HISTORIA: Abaurreko aetzek liskar odoltsuak izan zituzten Zaraitzuko jendeekin Zozagotz alderdia zela eta. Horiek eragozteko, Teobaldo I.ak Castelnovo edo Castillonuevo (Gazteluberri) herri berria sortu zuen eta auzitan zegoen alderdia hango herritarrei esleitu. Konbentzio gerla bitartean (1793-95), frantses armadak berrogei etxe suntsitu zituenez, herritarrek etxoletan bizi behar izan zuten aldi batean. 1860an, Nafarroako Nomenclator-ak 147 eraikin aipatzen ditu, haietariko 27 aziendendako bordak, irin-errota bat eta San Migelgo ermita. Gure mendearen hasieran beste errota bat gehitu zitzaion, zaindaritegi bat, "mota guztietako azienda ugari eta oihangintzako lantegiak. Zurezko orraziak, kuxetak eta sardexkak ere" egiten ziren ezpela erabiliz, eta baziren herritarrek oraino erabiltzen zituzten bertako oihalak egiteko ehundegiak (J. Altadill). Biztanleriak gorabeherak izan ditu beti: 1860an, 448 biztanle; 1950ean, 404, eta 1986an, 227. Euskaraz mintzatzen dira, behe-nafarrera erabiltzen dutela (bertako hizkuntza atzeraka ari da), baita gaztelaniaz ere. Euskarari buruzko Legeak euskal eremuan sartu du. Euskal eremua denez Euskarari buruzko Legearen ariora, Aezkoan izen generikoak euskaraz erabili dira, nahiz eta zenbait kasutan argibide-emaile falta dela eta gaztelaniazkoa baizik ez da bildu ahal izan. Ez da gaztelaniazko generikorik erabili berariazkoa euskaraz bildu bazen.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.TM

  • abaurregaina / abaurrea alta - (1996) BEL.DEN , 44
    (...)
    Significado dudoso. Comentario lingüístico: Comparándolo con Abáigar podría traducirse como 'delante del árbol o de la columna', teniendo en cuenta que la voz vasca (h)abe 'árbol', 'columna' era propia del vizcaíno antiguo y que cabría pensar que hubiera tenido una mayor difusión. Precisamente en Vizcaya, en la redacción de su fuero, se utiliza la palabra abaurrea: "y algunos echan bidigazas en los ríos, y arroyos que pasan por los tales exidos, y ponen assimesmo abeurreas [en otros pasajes abehurreas] (que son señal de casa) para poner en aquel lugar, do aquellas señales echan, pressa de Herreria, ó Molino, ó ruedas..." (Fuero de Vizcaya, tít. 24, ley IV, cit. Por J. Gárate, RIEV, XXIV, 95) (8). El nombre es pronunciado Aburregeina en Aezkoa. Traducciones curiosas y explicaciones populares: Traducciones de este tipo son 'carrascal', 'ramaje a proximidad', 'cerca del árbol'.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: BEL.DEN

  • abaurregaina / abarurrea alta - (1996/05/01) NA.IZ , 003-0000

    Zer: [Udalerria]
    Non: Nafarroa
    Jatorria: NA.IZ

  • abaurregaina - (1999) NA.IZ , 003-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • abaurregaina / abaurrea alta - (2000) EL.BEL.NA.TOP , 53

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EL.BEL.NA.TOP

  • abaurrea - (2000 [1265]) ORP.MAISMED , I. kap., 32. or. [Comptos]
    (...)
    Dans le compte de 1265 (le manuscrit se réfère à l’année précédente anno LXIIII° “an soixante-quatrième”), l’un des plus fournis en informations, rendu par l’abbat de Abaurrea (monastère navarrais: cet abbé-gouverneur conduit une armée et on le paie avec “les hommes qui l’aidèrent à l’ost” los omes que li aiudaren en la host… 8 livres) châtelain de Saint-Jean pour Thibaud II de Navarre, des noms de maisons apparaissent au milieu de divers toponymes et noms de personnes [21 Une partie de ce compte est reproduit et commenté par J.-B. ORPUSTAN, “Sur les noms et toponymes basques dans un compte bas-navarrais du XIIIe siècle (1264-1265)”, Iker 2 Hommage à Pierre Lafitte, Bilbao 1983, p. 503-515], citées pour la première fois: en Cize “dona gracia de lagueta (plus loin dite legueta pour “Ligeta” maison noble près d’Ahaxe), … bernart areche (“Harretxe” en plusieurs lieux), … arçorritz (pour “Arsoritz” maison noble à Saint-Jean-le-Vieux, où a été trouvée une stèle discoïdale médiévale avec cavalier armé), … de aniça (“Aïnhice”) incens (“cens”) del casal de Ochoa bassaburu (ce nom va ensuite se détériorer: 1292 basubiri, 1350 bassuviri, 1412 bayssue…), … la plaça que ten barren etssea de latarça (“la place” - “emplacement de maison” ou terre du domaine royal - “tenue par Barrenetxea de Latarza”, c’est-à-dire la maison de ce nom dans ce quartier de Lécumberry: le nom disparaît de tous les recensements postérieurs), … en ancibiu (“Aincille”) de la casa de arotz esse,… del esparren garay (maisons “Arotzetxe” et “Lasparrengarai”, qui est citée en 1366 comme Lasparren handia “Lasparren le grand”), … en mongelos … la casa de la seta nom écrit plus correctement en 1291 latseta à Mongelos
    (...)

    Zer: Zerga-biltzailearen herria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: ORP.MAISMED

  • cattalina de abaurea - (2005) NA.AN.AUZ , 16455 [CEEN, 80 (2005), 99. or.]
    (...)
    La variante Aborrechicotena se explicaría por el origen de alguno de sus propietarios: por ej. en 1650 la propietaria de ‘Chicottearena’ era “Cattalina de abaurea” [13. oharra: AGN PRO 16455, en una relación de casas que pechan a Roncesvalles]
    (...)

    Zer: Antroponimoa
    Non: Nafarroa
    Jatorria: IT.UNCIT

  • abaurrea - (2005) SAL.OSTN , 122
    (...)
    Topónimos oscuros y dudosos. Entre los topónimos cuyo origen no es seguro o se nos escapa podemos mencionar Abaurrea (relacionado con habe 'árbol', 'columna'?; cf. La inscripción Abeaga de Ujué; vide Salaberri, 1994: 885. En el fuero de Bizkaia aparece abeurrea 'tejavana, señal para construir' según Garate [1933: 95]), Aizpun que es posible que tenga relación con haitz 'peña', Amaiur que se documenta como Amaia (podría ser un deverbativo o postverbal de amaitu 'acabar', de hamabi 'doce' + -tu; cf. FHV, 496-497. Amaia es un topónimo que se repite, véase Salaberri, 1994: 486-487. No sabemos si el -ur final tiene que ver con hur- presente en hurko 'cercano', 'prójimo', utilizado por Leizarraga, Axular... Etc. Compárese con Mugairi, en el mismo valle; la alternancia entre formas vascas con A- y formas romances sin dicha vocal son conocidas: Ahurti / Urt, Akhamarre / came, Akize / Dax, Amikuze / Mixe, Atharratze / Tardets... Vide FHV 158 y Roldán, 1966).
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: SAL.OSTN

  • abaurregaina / abaurrea alta - (2006) NA.IZ , 003-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • abaurregaina / abaurrea alta - (2007) NA.IZ , 003-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • abaurregaina (-a) (abaurrear, abaurregaindar) - (2007/03/23) OB.AG , 1.2
    (...)
    Onomastika batzordeak Ziordian izandako bileran onartutako izena. // Oharra: Gogoratu behar da Abaurregaina izenaren bukaerako -a artikulua dela. Hortaz, udalaren izen osoa erabiltzean honakoa da bidea: Abaurregaina, Abaurregainarekin,..., baina Abaurregainean, Abaurregaineko, Abaurregainetik, Abaurregainera... Era berean, izen honek bere azken -a galtzen du ondoan beste determinatzaile bat edo adjektiboa daramanean; adibidez: Abaurregain maitea, Abaurregain osoan, Gure Abaurregain hau...
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: OB.AG

  • abaurrear - (2007/04/16) OB.AG , 3.2
    (...)
    Onomastika batzordeak Oiartzunen izandako bileran onartutako izena. // Oharra: Abaurrepeko herritarrengandik bereizteko abaurregaindar ere erabil daiteke
    (...)

    Zer: Herritar izena
    Non: Aezkoa
    Jatorria: OB.AG

  • abaurregaina / abaurrea alta - (2008) NA.IZ , 003-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • abaurregaina / abaurrea alta - (2009) NA.IZ , 003-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • Abaurregaina (-a): abaurrear [abaurregaindar] - (2009) ARAUA.155 , LIII (2008, 3), 993. or.
    (...)
    Abaurregaina (-a) (euskara); Abaurregaina / Abaurrea Alta (ofiziala). Herritar izena: abaurrear. Eskualdea: Aezkoa. Merindadea: Zangoza. Oharrak: Euskaltzaindiak 141. arauan zehazten duen bezala, izenen amaieran ageri den -a hori ez da berezkoa izaten, artikulua baizik eta, ondorioz, izena deklinatzean artikulu hori zenbait kasutan galtzen da. Gainera, kontuan izan behar da - a horren aurrean kontsonantea (Abaurregaina) edo bokala (Abaurrepea) doan. Abaurregaina izena erabiltzean, honakoa da bidea: Abaurregaina, Abaurregainarekin..., baina Abaurregainean, Abaurregaineko, Abaurregainetik, Abaurregainera... Era berean, izen honek bere azken -a galtzen du ondoan beste determinatzaile bat edo adjektiboa daramanean, adibidez: Abaurregain maitea, Abaurregain osoan, gure Abaurregain hau... Abaurrepeko herritarrengandik bereizteko abaurregaindar ere erabil daiteke.
    (...)

    Zer: Udala
    Non: Nafarroa
    Jatorria: ARAUA.155

  • abaurregaina / abaurrea alta - (2011) NA.IZ , 003-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • abaurregaina / abaurrea alta - (2012) NA.IZ , 003-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • Abaurregaina / Abaurrea Alta - (2019) NA.TOF , 251841

    Zer: División administrativa
    Non: Abaurregaina / Abaurrea Alta
    Jatorria: NA.TOF

  • aburre, aburregeina (aburrearrak) - (1990) [EUS.NHI]
  • Abaurregaina / Abaurrea Alta (ofiziala)
  • Abaurrea Alta (gaztelania)
UTM:
ETRS89 30T X.646707 Y.4750762
Koordenatuak:
Lon.1º12'6"W - Lat.42º53'47"N

Kartografia:

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper