Pertsona-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Eguesibar - Lekuak - EODA

Eguesibar (Udalerria)

Entitatea:
Antolakuntza/Udalerria
Herritarra:
eguesibartar 
Arautzea:
Euskaltzaindiaren araua 
Non: Eguesibar
  • egues, val de - (1264) FORPC.CFMNA , N.110

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • egues, val de - (1268) FEL.CEINA , N.70-89

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • egues, val de - (1280) ZAB.COMPNA , N.336-340, N.1680

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • eugues, val de - (1280) ZAB.COMPNA , N.1236

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • egues, val de - (1366) CAR.PNAXIV , 457, 500

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • val d'egues - (1366) CAR.PNAXIV , 457 B (D.b dok. [AGN, sign. gb.], 22v A)

    Zer: Ibarra
    Non: Nafarroa
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • val de egues - (1366) CAR.PNAXIV , 500 B (D.b dok. [AGN, sign. gb.], 58r B)

    Zer: Ibarra
    Non: Nafarroa
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • val de egues - (1366) CAR.PNAXIV , 501 A (D.b dok. [AGN, sign. gb.], 58v A)
    (...)
    Summa de los fuegos de Val de Egues: XXXIII [Es de otra mano]
    (...)

    Zer: Ibarra
    Non: Nafarroa
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • egues - (1468 [1988]) JIM.ESTN , 137. or. (399. oharra, 213-214. or.)
    (...)
    XII. Informe sobre las denominaciones Lizarra-Estella y Atarrabia-Villava [en Fontes Linguae Vasconum, XX, núm. 51 (1988), Pamplona: Gobierno de Navarra, pp. 53-76] […] 3. Atarrabia / Villava […] 3.2. La puent de Atarrabia […] Por los años 1468 los palacios del lugar de Elcano, sitos en el paraje llamado «Egues mendia», afrontaban con una viña de la «Conffraria de la Santa Trinidat de cabe la puente de Villaua».399 [El año 1468 Martín García de Azparren y su mujer, vecinos de Egüés, vendían a don Juan de Badoztayn, rector de dicho lugar, «la meatat, part e porcion de los palacios que el cia dieta su muger tienen, han e les pertesnecen auer, sictuados en el termino de Elcano, en la parte clamada Egues mendia, affrontados de la una part con la otra part e meatar de los dictos palacios, pertenescient a Johan de Egues, escudero, vecino del dicto logar de Egues, de la otra part con el camino real que van enta el dicto logar de Elcano, e de la otra part con vina de la Conffraria de la Santa Trinidat de cabo la puent de Billaua, con todas las binas, piceas de tierra, huertos, heras, corrales, arboles fructifferos e non fructifferos, preheminencias, prerrogatias e libertades e quoales quiere otras heredades e drechos deuidos e sictuados en el dicho lugar e terminos de Elcano». AGN, Protocolos Escribanos de Salinas de Oro, Car. 1, núm. 3]
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Eguesibar
    Jatorria: JIM.ESTN

  • egues - (1802) DRAH , I, 236
    (...)
    valle del 3.º part. de la mer. de Sangüesa, del arcip. y ob. de Pamplona, r. de Navarra. Confina por n. con Ilurdoz, lugar del valle de Esteribar; por e. con Mendioroz del valle de Lizoain; por s. con Cemborain y Zabalzeta, del valle de Unciti, y con Zabalegui y Torres, del valle de Elorz; y por o. con las villas separadas de Villava, y Huarte cabe Pamplona: se compone de los pueblos siguientes. ALZUZA. ELIA. ARDANAZ. ERANSUS. AZPA. GORRAIZ. BADOSTAIN. IBIRICU. BURLADA. MENDILLORRI. ECHALAZ. OLAZ. EGUES. SAGASETA. EGULBATI. SARRIGURREN. ELCANO. USTARROZ. La poblacion de todos es de 250 casas y 1417 personas. En el apeo que se hizo en el año de 1366 tenia los pueblos y fuegos siguientes. ARDANAZ 1. HUART 5. OLAZ 3. SARRIGUREN 3. IBIRICU 5. ALZUZA MAYOR 5. AZPA 3. [ALZUZA] MENOR 4. ERANSUS 2. BRUSLADA 5. ELCANO 8. BADOSTAIN 21. SAGASETA 1. EGUES 13. ECHALAZ nada por no haber labrador. EGULBATI 3. ELIA 2. GORRAIZ nada por no haber labrador. MENDILLORRIZ,id. USTARROZ, id. El terreno que ocupa es montuoso, y muchos lugares están colocados en cerros: su cosecha se reduce principalmente á trigo, cebada y vino. Para el gobierno del valle se elige un diputado por todos los pueblos, y cada uno un regidor entre sus vecinos. En el mes de febrero del año de 1253 el rey D.Teobaldo I hallándose en Estella les prometió, que pagándole lo que acostumbraban, no los enagenaria de la corona , y los absolvió de obras reales, exceptuando la de los castillos. A.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRAH

  • egües, egues - (1829 [1553, 1587]) CENS.CAST.XVI , Ap. 169, 306b
    (...)
    En el valle de Egües / [Habitantes ó fuegos:] 218 [...] Egues / [VECINOS:] 10 / [PILAS:] 1
    (...)

    Zer: Herria, udalerria, ibarra
    Non: Iruñerria [Eguesibar]
    Jatorria: CENS.CAST.XVI

  • egues'en - (1926) ETX.EEI , Euskera III-IV (1926), 90. or.
    (...)
    Egues'en, Alonsorena, Apezaŕena...
    (...)

    Zer: Ibarra
    Non: Iruñerria
    Jatorria: ETX.EEI

  • ibar-, ivar- - (1956) M.IFOV , 184. or.
    (...)
    Las oclusivas sonoras, empleando este término en el sentido limitado que más abajo se indica, se conservan por lo general, tanto en posición inicial como en interior de palabra: // Γέβαλα (Ptol.), actual Guevara, Guebara (Ál.). // Heredia (Ál.), doc. Deredia, Heredia < herediu, pl. heredia. Cf. también Δηούα (Ptol.), actual Deva, río y población en Guip. // Como es sabido, lo que llamamos oclusivas sonoras se realizan como oclusivas o espirantes, según la posición, con una distribución muy parecida a la del español de hoy. La pronunciación fricativa de la b está claramente descrita por Oihenart a mediados del siglo XVII. // No hay indicios que apoyen la presunción de que el vasco medieval distinguiera entre -b- oclusiva y -u- (-v-) fricativa como el cast. de aquella época. En los documentos se emplean casi indistintamente las dos letras (Zabal- y Zaval-, Ibar- e Ivar-, -barri y -varri, etc.), lo que parece probar que no había más que un fonema y que la realización corriente de este en posición intervocálica era una fricativa
    (...)

    Zer: Toponimoen osagaia
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: M.IFOV

  • egüés: egues - (1974) TXILL.EHLI , 169 A

    Zer:
    Non:
    Jatorria: TXILL.EHLI

  • egues - (1974) LIZ.LUR , 49, 50-51, 52. or.
    (...)
    Lizarrako merinaldea Ega harroan kokatzen bada, Sankozakoa antzeratsu Iratikoan: Esteribar, Egues, Aranguren, Elortz eta Ibargoiti haranak izan ezik, hauek Argakoak direlako eta Luzaide, Errobikoa (Nive) delako […] Artzibar, Lizoain, Egues, Arriasgoiti, Longida eta Esteribar haranak dira hirugarren alderdikoak [...] Eguesen haraneko 15 herri elkarturik daude, Uharte eta Burlada haranetik bereizirik. // Alderdi hontako Esteribar eta Egues Iruñealdeko gehiago dira beren merinaldeko baino. Egues harana eta, batez ere, Burlada eta Uharte Iruineko ateetan baitaude [...] Elizak -eta honek beti izan du politika erakundeek baino bizkortasun gehiago lurralde antolaketak aldatzeko- hiru haran horiekin osatzen den artziprestazgoa (Ibargoiti izenekoa) Iruñaldeko bailaran sartu du, eta baita Esteribar artziprestazgoa ere (Esteribar eta Egues haranekin osatzen dena). Iruñaldeko herriak izan ezik, gainbehera doa alderdi hau. 288,51 km2 eta 5.217 bizilazun [sic] ditu […] Eskualde hontan [Iruñerriaz ari da] sar daitezke, lehen aipatu bezala, Egues, Ibargoiti, Aranguren, Elortz eta Unziti
    (...)

    Zer: Ibarra, udalerria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: LIZ.LUR

  • egües: egues (eguestar) - (1978) E.EUS.UD , Euskera, XXIII (1978, 1), 323. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.UD

  • egües: egues (eguestar) - (1979) E.UDAL , 26

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.UDAL

  • egües: eguesibar - (1990) EUS.NHI , 0860000 P.232

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • val de egüés - (1991) JIM.ESTN , 177. or.
    (...)
    XVI. Pamplona y sus nombres [en Fontes Linguae Vasconum, XXIII, núm. 57 (1991), Pamplona: Gobierno de Navarra, pp. 55-76] […] 2.2.4. Concha, Cuenca […] Durante la Edad Media variaron los criterios sobre su extensión superficial. El Fuero General declara: «Dezir vos hemos quoal es la Cuenca de Pomplona: de Sant Martin d’Aspa a Yruleguy, Renega, la puent de Blascoayn, Osquiate, Eçquauart: esti comeyo es la cuenca de Pomplona».612 [UTRILLA, 1987, I, núm. 331, p. 316] Estos límites parecen incluir la val de Egüés, cuyo lugar más oriental es Azpa, y ciertamente Aranguren, en cuyo borde oriental está Irulegui o castillo de Laquidáin, las Cendeas de Galar y Cizur, delimitadas por la sierra de Erreniega, la val de Etxauri hasta «la puente de Belascoáin», las Cendeas de Olza e Iza hasta el paso de Oskia u Oskiate, y la de Ansoáin, cerrada por el monte Ezkaba (San Cristóbal).
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: JIM.ESTN

  • val de egüés, la - (1991) JIM.ESTN , 177. or.
    (...)
    XVI. Pamplona y sus nombres [en Fontes Linguae Vasconum, XXIII, núm. 57 (1991), Pamplona: Gobierno de Navarra, pp. 55-76] […] 2.2.4. Concha, Cuenca […] Durante la Edad Media variaron los criterios sobre su extensión superficial. El Fuero General declara: «Dezir vos hemos quoal es la Cuenca de Pomplona: de Sant Martin d’Aspa a Yruleguy, Renega, la puent de Blascoayn, Osquiate, Eçquauart: esti comeyo es la cuenca de Pomplona».612 [UTRILLA, 1987, I, núm. 331, p. 316] Estos límites parecen incluir la val de Egüés, cuyo lugar más oriental es Azpa, y ciertamente Aranguren, en cuyo borde oriental está Irulegui o castillo de Laquidáin, las Cendeas de Galar y Cizur, delimitadas por la sierra de Erreniega, la val de Etxauri hasta «la puente de Belascoáin», las Cendeas de Olza e Iza hasta el paso de Oskia u Oskiate, y la de Ansoáin, cerrada por el monte Ezkaba (San Cristóbal).
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: JIM.ESTN

  • egüés - (1991) JIM.ESTN , 177. or.
    (...)
    XVI. Pamplona y sus nombres [en Fontes Linguae Vasconum, XXIII, núm. 57 (1991), Pamplona: Gobierno de Navarra, pp. 55-76] […] 2.2.4. Concha, Cuenca […] Los límites eclesiásticos del «Arcedianato que rodea la ciudad», el «Archipresbiteratus Conche», incluían durante el siglo XVI los valles de Egüés, Aranguren, parte de Elorz, Cendeas de Galar, Cizur, Olza e Iza, valles de Etxauri y Ollo, y dos lugares de Ansoáin (Larragueta y Loza), quedando extrañamente adscritos al arciprestazgo de Anue los demás pueblos de la Cendea.613 [CESARINI, 1532, ff. 39v.-40v. ROJAS Y SANDOVAL, 1591, ff. 145v.-146]
    (...)

    Zer: Ibarra
    Non:
    Jatorria: JIM.ESTN

  • egüés - (1991) JIM.ESTN , 178. or.
    (...)
    XVI. Pamplona y sus nombres [en Fontes Linguae Vasconum, XXIII, núm. 57 (1991), Pamplona: Gobierno de Navarra, pp. 55-76] […] 2.2 5. Terra La denominación popular «Iruñerria», «terra Pampilonensis» o «tierra de Pamplona», es aplicada tradicionalmente a una zona geográfica un poco más amplia que la Cuenca estricta.615 [Donación de bienes a Leire por Galindo de Córdoba «in territorie Pampilone», año 1002, MARTIN DUQUE, 1983, núm. 14] Abarca los montes que separan a Etxauri de Valdizarbe, en cuya vertiente sur está el «monasterium in terra de Pampilona, nomine Sancta Maria de Villanueva»,616 [Año 1037. MARTÍN DUQUE, 1983, núm. 27] y los valles de Juslapeña617 [«In termino Pampilonensi unam uillam que uocatur Unci» (1098), MARTÍN DUQUE, 1983, núm. 166] y Egüés.618 [«In Pampilonensi regione, in termino de uilta que uocatur Badozteng, unum palacium meum» (1110), MARTÍN DUQUE, 1983, núm. 234; «dual uillas [...] in Pampilonensi regioni [sic], scilicet Belzunz et Capanas» (1113), lo., núm. 255]
    (...)

    Zer: Ibarra
    Non:
    Jatorria: JIM.ESTN

  • egües - (1993/10/06) NAO.NA.2000 , 122. zkia., 086
    (...)
    DECRETO FORAL 253/1993, de 6 de septiembre, sobre la composición y denominaciones de la zonificación “Navarra 2000”
    (...)

    Zer:
    Non: Nafarroa
    Jatorria: NAO.NA.2000

  • valle de egüés - (1996) NA.TM , XXXVII, 77-78
    (...)
    Iruñerriko ekialdeko ibarra, Zangozako merinerrikoa eta Agoizko epaile-barrutikoa. Udalerri bakarra eratzen du, herri hauek osatua: Altzuza, Ardanatz, Azpa, Badoztain, Egues, Elkano, Elia, Erantsus, Gorraitz, Ibiriku, Olatz, Sagaseta, Sarriguren eta Uztarrotz, baita Mendillorri eta Egulbati etxaguneak ere (azken hori hutsik, ofizialki). Administrazio aldetik ibarreko herriburua Olatzen eta Eguesen artean txandakatu zen, eta gaur egun azken herei horretan dago. 57,7 kilometro karratuko azalera du eta udalerri hauek muga: Esteribar (I), Lizoainibar (E), Aranguren ibarra (H), Iruña ziutatea (E), Burlata herria (IM) eta Uharte hiria (IM). Eozenoko margak (Iruñeko margak) dira lurzoruaren ezaugarri nagusia, eta kareharria azaleratzen da Malkaitz (811 m) eta Tangorri (845 m) mendietan, Ardanatz haren hego mazeletan baitago, baita Lakarrin ere (1.046 m). Kasko hau udal mugapeko ipar muturrean dago eta Esteribar, Eguesibar eta lehengo Arriasgoitiko mugen bilgunea da. Ibarreko erdi aldetik Urbi erreka iragaten da, Uharten Argaren adar bilakatzen dena. Klima azpimediterraniarra du; arboladia konifera oihanetan banatuta dago mugapean barna (jatorrizko ler goma eta oihan berrietako pinuak) (1.348 Ha). Lurraldearen gainerakoa lur landuak dira (2.465 Ha), batez ere laboreak (2.245 Ha), baita belar-soroak eta larreak ere (1.329 Ha). Lurzati berrantolamenduak (1966tik 1974ra) 155 jaberen lurrei eragin zien Altzuzan, Ardanatzen, Azpan, Badoztainen, Eguesen, Elkanon eta Ibirikun, 1.558 Ha ukituz eta lurzatiak 3.710etik 491ra murriztuz. Horrekin mahastia desagertu zen. Makineria modernoak ordezkatu ditu laborantzako aziendak. Zerriak eta oiloak hazteko abeltegi industrialak daude. Itxuraz nekazaritzari loturik badirau ere, Iruña aldeko industriaren hedapenak eragin dio, batez ere Elkanon eta Ibirikun, baita osasun zerbitzuen instalazioak ere, hala nola Ubarmin klinika. Nolanahi ere, Eguesibarren Ian egiten duten langile frankok kanpoan dute ohiko etxebizitza. HISTORIA: Eguesibar Iruñerriaren barnean sartzen du Nafarroako Foru Orokorrak, Azpako San Martin horren mugatzat baitauka. Erdi Aroan, gaur egungo herriez gain, ibarraren osakide ziren Etxalaz, eta Altzuza Goiti eta Beiti herriak, Atarrabia (1184an forua hartu zuena) eta Uharte hiriak (hiri salbuetsiaren titulua 1665ean erdietsi zuena), eta Burlata herria, 1970etik aitzina udalerri burujabea eratu zuena. Orreagako Kolegiatak abatetxeak eta ondasunak izan zituen ibarrena XII. mendeaz geroztik. Baziren haizerrotak, Badoztaingo Ospitalea izeneko dorretxearen ondasunekin 1631n egin zen inbentarioko toponimoek salatzen dutenez: “Ayçe errotagaña, Ayçe errotapea, Ayçe errotabidea”. 1860ko Nomenklatoreak irin-errota bat aipatzen du Ibirikun, bi teileria (Burlata eta Erantsus) eta lau bentetxe, Burlatako benten auzoan, Ibirikun, Erantsusen eta Azpan. 1.647 bizilagun zituen 1860an; gero biztanleria haziz joan zen mende honetan 1960an muga jo arte: 4.530. Hedapen demografiko bizian ari zen hirigunea izanik, Burlataren bereizketak (1970) 908 bizilagunera murriztu zuen biztanleria. Gaur egun hirigune berria sortzen ari da Mendillorrin. HIZKUNTZA: Joakin Lizarraga, Elkanokoa eta bertako apeza (1743-1835), Eguesibarren joan den mendearen bukaeran mintzatu zen euskararen lekukorik fidelena da: Haren lan mardula Iruñerriko euskaran idatzita dago, hegoaldeko goi-nafarrera, euskalkiz.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.TM

  • egüés - (1996) BEL.DEN , 167
    (...)
    Significado dudoso. Comentario lingüístico: El nombre del valle y la localidad podrían relacionarse con el numeroso grupo de nombres de población que terminan en -ués y en -oz (ver en apéndice ambos sufijos) [-OZ: Sufijo frecuente en Navarra que, en la mayoría de los casos, no tiene nada que ver con el vasco hotz 'frío'. Julio Caro Baroja (959) cree que el sufijo acompaña a un nombre propio de persona. Gerhard Rohlfs (960) se ha ocupado de este sufijo llegando a interesantes conclusiones. Por una parte demuestra la estrecha concordancia entre -ós en Aquitania y valles de Arán y Alto Pallars, -ués en el Alto Aragón y este de navarra. Por otra parte propone un origen -ossu para -ós y -osse, -ossi para -ués, considerando este sufijo propio de la Galia antigua. Estos sufijos acompañarían a nombres de persona de origen galo. Considera que este sufijo también aparece en la lengua vasca bajo las formas -oz, -oze, -otz hecho que apoya la hipótesis de que el vascuence y la lengua de Aquitania tuvieran un mismo origen. Alfonso Irigoyen no ve en este sufijo la presencia del caso instrumental vasco -z, y juzga indemostrable la teoría de Menéndez Pidal y Antonio Tovar en la que se postulaba un origen ibérico, o mediterráneo antiguo, para éste y otros sufijos. Alfonso Irigoyen (961) demuestra que al menos algún -oz provendría de -onis > -oi(t)z > -o(t)z. Opuesto aluso de -oz como sufijo antroponímico está Orpustan (962), lingüista que habitualmente defiende el carácter descriptivo de la mayor parte de la toponimia vasca. En este caso defiende que -oz tiene un carácter locativo o frecuentetivo y que acompaña a una base léxica de carácter geográfico. En vascuence la pronunciación del sufijo varía dependiendo de las diferentes zonas. En las comarcas más orientales (Salazar, Roncal) se realizaba como -oze, mientras que en el resto de Navarra alternan pronunciaciones -oz y -otz. Además pudo existir una realización -ots, todavía consevada por algún hablante aezkoano y presente en más de un nombre de población (Saigots, Adiós, Obanos...). Parece lógico pensar que las formas oficiales de las poblaciones salacencas y roncalesas (Vidángoz, Ezcároz...) se explican por su utilización por el resto de los navarros (446. orr.)]. Sin embargo, su emplazamiento, en pleno corazón de la zona toponímicamente más vasca de Navarra, hace difícil creer que nos encontremos ante un nombre en el que -oz ha pasado a -ués. Lo mismo que en Sagúes y Garrués habría que pensar en algo diferente. Julio Caro Baroja (349) propuso relacionarlo con los nombres de persona Egus o Ecus, nombres que el emperador Julio César documenta entre los allobroges. Además lo relaciona con el nombre del río Ega y los de las localidades de Eibar y Elgóibar. Traducciones curiosas y explicaciones populares: Traducciones de este género son: 'límite de la ladera', 'helechal', 'lugar de salicarias', 'vertiente', 'situado al sur'.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: BEL.DEN

  • egüés - (1996/05/01) NA.IZ , 086-0000

    Zer: [Udalerria]
    Non: Nafarroa
    Jatorria: NA.IZ

  • egüés - (1999) NA.IZ , 086-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • valle de egüés (egues edo eguesibar) - (2000) EL.BEL.NA.TOP , 63

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EL.BEL.NA.TOP

  • egues - (2005) SAL.OSTN , 93-94
    (...)
    Existe igualmente doble tradición en una serie de topónimos que presentan diptongación en romance, pero que conservan la vocal en euskera. Es muy conocida en la zona oriental de Navarra próxima a Aragón (cf. Biniés, Undués...). Por ejemplo la encontramós en nombres en -oze (Apardués / Apardoze, Gallués / Galoze, Navascués / Nabaskoze) y en otros como Bigüezal / Biotzari (< Biotzali, escrito Biozali en 1063), Liédena / Ledea (< Ledena), Lumbier / Irunberri y el conocidísimo Javier < Xabier < Xaberri < *Exaberri. Yesa, documentado Esa, parece estar relacionado como señala Belasko (1999: 435) con Eza, despoblado de Aritzala en Yerri. Sin embargo, si pensamos que este Eza podía tener una pronunciación Etza habría que relacionarlo mejor con Eltzaburu, escrito Etçaburu, Eçaburu... En la documentación, NHI, 76. Cf. Utzama > Ultzama e Iso (Romanzado, documentado Isu, Ysu) cuando lo comparamos con Izu en la cendea de Oltza. También hay formas diptongadas en romance que contrastan con la vocal de la forma vasca en otras zonas de Navarra: Berrueza / Berro(t)za, Riezu / Errezu; en la Valdorba tenemos el nombre un tanto especial Puiu / Pueyo. Sagues en microtoponimia euskérica aparece como Sagues (vide Mitxlena, 1969: 36); se documenta sin embargo también Sagoes, Sagoys (NHI, 149); cf. Garrose / Garrués (véase Irigoien, 1990d: 69). Se puede comparar, además, con Egues.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: SAL.OSTN

  • valle de egüés - (2005) IT.UNCIT , 114. or.
    (...)
    Ustárroz es un lugar cercano del valle de Egüés
    (...)

    Zer: Ibarra
    Non: Nafarroa
    Jatorria: IT.UNCIT

  • valle de egüés - (2005) IT.UNCIT , 135. or.
    (...)
    Ibiricurena [...] Ibiricu es un lugar del valle de Egüés. Ibirikuarra es el gentilicio de los oriundos del mismo lugar
    (...)

    Zer: Ibarra
    Non: Naxurieta
    Jatorria: IT.UNCIT

  • valle de egüés - (2005) IT.UNCIT , 147. or. (246. oharra)
    (...)
    En Sagaseta –valle de Egüés– aparece el nombre de Chiquitorena para designar a una casa en 1817
    (...)

    Zer: Ibarra
    Non: Nafarroa
    Jatorria: IT.UNCIT

  • egüés - (2006) NA.IZ , 086-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • egüés - (2007) NA.IZ , 086-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • eguesibar (eguesibartar) - (2007/03/23) OB.AG , 1.2
    (...)
    Onomastika batzordeak Ziordian izandako bileran onartutako izena
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: OB.AG

  • eguesibar (eguesibartar) - (2007/04/16) OB.AG , 3.2
    (...)
    Onomastika batzordeak Oiartzunen izandako bileran onartutako izena
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: OB.AG

  • egüés - (2008) NA.IZ , 086-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • egüés - (2009) NA.IZ , 086-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • Eguesibar: eguesibartar - (2009) ARAUA.155 , LIII (2008, 3), 996. or.
    (...)
    Eguesibar (euskara); Egüés (ofiziala). Herritar izena: eguesibartar. Eskualdea: Eguesibar. Merindadea: Zangoza. Oharrak: Kontuan izan Egues izena duen herria ere badela.
    (...)

    Zer: Udala
    Non: Nafarroa
    Jatorria: ARAUA.155

  • egüés - (2011) NA.IZ , 086-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • egüés - (2012) NA.IZ , 086-0000

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • Eguesibar / Valle de Egüés - (2014/09/19) NAO , 184. zkia., F1410924
    (...)
    ERABAKIA, Nafarroako Gobernuak 2014ko uztailaren 30ean hartua, Eguesibarko udalerriaren gaztelaniazko izena aldatzea xedatzen duena. Hemendik aurrera, “Egüés” gabe, “Valle de Egüés” izanen da, eta euskarazko izen ofiziala berriz, “Eguesibar”. // Ikusi da Eguesibarko Udalak Nafarroako Toki Administrazioko Zuzendaritza Nagusian aurkeztu duen eskaera, zeinaren bidez Nafarroako Gobernuari eskatu baitio udalerri horren gaztelaniazko izena aldatu eta “Egüés” gabe, “Valle de Egüés” onets dezala. // Eguesibarko Udalak Nafarroako Gobernuari igorri dio udal horretako gaztelaniazko izen ofiziala “Valle de Egüés” izenarengatik aldatzeko tramitatutako espediente administratiboa. // Aipatu espedientean honako hauek ageri dira: udalak 2013ko abenduaren 12an hartutako erabakia, izen aldaketa hori hasiera batean onartu eta jendaurrean jarri zuena hilabeterako (2014ko otsailaren 13ko Nafarroako Aldizkari Ofizialean argitaratu zen), eta toki entitate horrek 2014ko uztailaren 3ko osoko bilkuran egindako behin betiko onespena. // Nafarroako Toki Administrazioari buruzko Foru Legearen 21.1 artikuluak hauxe ezartzen du izen aldaketei buruz: “ezin da udal baten izena aldatu, hartu nahi den izen berria lehendik dagoen beste baten berdina bada edo zerbitzu publikoen antolamenduan nahasketak sor baditzake.” // Toki Administrazioko Zuzendaritza Nagusiko Kudeaketa eta Lankidetza Juridikorako Zerbitzuko zuzendariak espedientean ziurtatutakoaren arabera, Nafarroako Toki Entitateen Erregistroan ez dago inolako entitaterik inskribaturik orain ezarri nahi den izenarekin. // Gaztelaniaz proposatutako izenak (“Valle de Egüés”) oinarri geografikoa dauka, Eguesibarko udalerriaren barnean ondoko kontzejuak sartzen baitira: Altzuza, Ardatz, Azpa, Badostain, Egues, Elkano, Elia, Ibiriku, Olatz eta Sagaseta. // Izena aldatzeko prozedurari dagokionez, Toki Administrazioari buruzko Foru Legearen 22. artikuluak dio “udalerrien izena aldatzeko udalek hartutako erabakia beharko dela, aurretik jendaurrean gutxienez hilabete egonda. Erabakia Foru Komunitateko Administrazioari igorri beharko zaio, Nafarroako Gobernuak onets dezan, eta hori emandakotzat hartuko da hilabeteko epean ebazpenik ematen ez bada.” // Horrenbestez, horretarako lege oztoporik ez baitago, bidezkoa da organo eskudunak, hots, Nafarroako Gobernuak, izena aldatzeko onespena ematea. // Nafarroako Gobernuak onetsi ondoren, Estatuko Administrazio Nagusiari igorriko zaio, Toki Entitateen Erregistroan inskriba dezan, Toki Araubidearen Oinarriei buruzko apirilaren 2ko 7/1985 Legearen 25.3 artikuluan ezarritakoari jarraikiz. Halaber, Nafarroako Foru Komunitateko Administrazioko Toki Entitateen Erregistroan inskribatuko da. // Azkenik, Nafarroako Toki Administrazioari buruzko uztailaren 2ko 6/1990 Foru Legearen 23. artikuluan honako hau xedatzen da: “udalen izen aldaketek ofizialtasuna lortzeko ezinbestekoa da Toki Araubidearen Oinarriak arautzen dituen apirilaren 2ko 7/1985 Legearen 14. artikuluak aipaturiko erregistroan jasotzea eta Estatuko Aldizkari Ofizialean eta Nafarroako Aldizkari Ofizialean argitara ematea.” Hortaz, bidezkoa da onetsitako izen aldaketa aldizkari ofizial horietan argitaratzea. // Horrenbestez, Nafarroako Gobernuak, Landa Garapeneko, Ingurumeneko eta Toki Administrazioko kontseilariak proposatuta, // ERABAKI DU: // 1. Eguesibarko Udalak eskatutako izen aldaketa onestea. Hemendik aurrera, udalerri hori gaztelaniaz, “Valle de Egüés” izanen da, eta “Eguesibar” euskaraz. // 2. Izena aldatzeko erabaki hau Estatuko Administrazio Nagusiari igortzea, Ogasuneko eta Administrazio Publikoetako Ministerioaren Toki Entitateen Erregistroan inskriba dezan eta, halaber, Landa Garapeneko, Ingurumeneko eta Toki Administrazioko Departamentuko Nafarroako Toki Entitateen Erregistroan inskribatzea. // 3. Erregistro horietan inskribatu ondoren, Estatuko eta Nafarroako aldizkari ofizialetan argitaratzea. // 4. Erabaki hau Eguesibarko Udalari jakinaraztea. // Iruñean, 2014ko uztailaren 30ean.–Nafarroako Gobernuko kontseilari eta idazkaria, F. Javier Morrás Iturmendi. // Iragarkiaren kodea: F1410924 ACUERDO del Gobierno de Navarra, de 30 de julio de 2014, por el que se dispone el cambio de denominación del municipio de Egüés por el de “Valle de Egüés”. // Vista la solicitud presentada por el Ayuntamiento de Egüés ante la Dirección General de Administración Local de Navarra, de tramitación de la aprobación por el Gobierno de Navarra del cambio de denominación de dicho municipio por el de “Valle de Egüés”. // El Ayuntamiento de Egüés ha remitido al Gobierno de Navarra el expediente administrativo que ha tramitado para el cambio de la denominación oficial de dicho municipio por la de “Valle de Egüés”. // En el citado expediente obran el acuerdo municipal de fecha 12 de diciembre de 2013, por el que se aprueba inicialmente dicho cambio de denominación, el sometimiento de dicho Acuerdo al trámite de información pública durante el plazo de un mes (mediante su publicación en el Boletín Oficial de Navarra de 13 de febrero de 2014), y la aprobación definitiva del mismo por el Pleno de dicha entidad local, en sesión celebrada el día 3 de julio de 2014. // El articulo 21.1 de la Ley Foral de Administración Local de Navarra, establece, en cuanto a los cambios de denominación, que “no puede realizarse cambio de denominación de un municipio si la que se pretende adoptar es idéntica a otra existente o puede producir confusión en la organización de los servicios públicos.” // En el expediente consta, por medio de certificado del Director del Servicio de Gestión y Cooperación Jurídica de la Dirección General de Administración Local, que en el Registro de Entidades Locales de Navarra no existe identidad de la denominación que se pretende adoptar con ninguna inscrita en el mismo. // La denominación propuesta (“Valle de Egüés”) se encuentra geográficamente fundamentada en que el municipio de Egüés es un municipio compuesto por los Concejos de Alzuza, Ardanaz, Azpa, Badostáin, Egüés, Elcano, Elía, Ibiricu, Olaz y Sagaseta. // En cuanto al procedimiento a seguir para el cambio de denominación, el artículo 22 de la Ley Foral de Administración Local señala que “los cambios de denominación de los municipios requieren el acuerdo del Ayuntamiento adoptado previa información pública por un plazo mínimo de un mes. El acuerdo deberá ser remitido a la Administración de la Comunidad Foral, para su aprobación por el Gobierno de Navarra, que se entenderá concedida si no recae resolución en el plazo de un mes.” // Es por esto que, no existiendo impedimento legal alguno para ello, procede la aprobación del cambio de denominación por el órgano competente para ello, es decir, por el Gobierno de Navarra. // Una vez aprobado por el Gobierno de Navarra, deberá darse traslado del mismo a la Administración General del Estado, a efectos de su inscripción en el Registro de las Entidades Locales, de conformidad con lo señalado en el artículo 25.3 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, de Bases de Régimen Local, inscripción que deberá realizarse también en el Registro de Entidades Locales de la Administración de la Comunidad Foral de Navarra. // Por ultimo, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 23 de la Ley Foral 6/1990, del 2 de julio, de Administración Local de Navarra, que establece que “los cambios de denominación de los municipios solo tendrán carácter oficial cuando, tras su anotación en el Registro a que se refiere el articulo 14 de la Ley 7/1985, del 2 de abril, reguladora de las Bases del Régimen Local, se publiquen en el Boletín Oficial del Estado y en el de Navarra”, se deberá proceder a la publicación del cambio de denominación aprobado en dichos Boletínes Oficiales. // En su virtud, el Gobierno de Navarra, a propuesta del Consejero de Desarrollo Rural, Medio Ambiente y Administración Local, // ACUERDA: // 1.º Aprobar el cambio de denominación solicitado por el Ayuntamiento de Egüés, pasando a denominarse dicho municipio como “Valle de Egüés”. // 2.º Dar traslado del presente Acuerdo de cambio de denominación a la Administración General del Estado, a efectos de su inscripción en el Registro de Entidades Locales del Ministerio de Hacienda y Administraciones Publicas, así como proceder a su inscripción en el Registro de Entidades Locales de Navarra del Departamento de Desarrollo Rural, Medio Ambiente y Administración Local. // 3.º Proceder a su publicación, tras las inscripciones correspondientes, en los Boletínes Oficiales del Estado y de Navarra. // 4.º Notificar el presente Acuerdo al Ayuntamiento de Egüés. // Pamplona, 30 de julio de 2014.–El Consejero Secretario del Gobierno de Navarra, F. Javier Morrás Iturmendi. // Código del anuncio: F1410924
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: NAO

  • Valle de Egüés - (2014/09/29) NAO , 190. zkia., F1412960
    (...)
    AKATS ZUZENKETA. Nafarroako Gobernuak 2014ko uztailaren 30ean hartutako Erabakiarena. Horren bidez, Eguesibarko udalerriaren gaztelaniazko izena aldatzea xedatzen da, hemendik aurrera, “Egüés” gabe, “Valle de Egüés” izan dadin. // Erabaki horren euskarazko argitalpenean (2014ko 184. Nafarroako Aldizkari Ofiziala, irailaren 19koa) akats bat dagoela ikusirik, bidezkoa da zuzentzea. // Lehen paragrafoan, hau dio: // ERABAKIA, Nafarroako Gobernuak 2014ko uztailaren 30ean hartua, Eguesibarko udalerriaren gaztelaniazko izena aldatzea xedatzen duena. Hemendik aurrera, “Egués” gabe, “Valle de Egüés” izanen da, eta euskarazko izen ofíziala berriz, “Eguesibar”. // Honela behar du: // ERABAKIA, Nafarroako Gobernuak 2014ko uztailaren 30ean hartua, Eguesibarko udalerriaren gaztelaniazko izena aldatzea xedatzen duena. Hemendik aurrera, “Egués” gabe, “Valle de Egüés” izanen da. // Erabakiaren 1. puntuan, // Honela dioen tokian: // Eguesibarko Udalak eskatutako izen aldaketa onestea. Hemendik aurrera, udalerri hori gaztelaniaz, “Valle de Egüés” izanen da, eta “Eguesibar” euskaraz. // Honela behar du: // Eguesibarko Udalak eskatutako izen aldaketa onestea. Hemendik aurrera, udalerri hori, gaztelaniaz, “Valle de Egüés” izanen da. // Iruñean, 2014ko irailaren 22an.–Nafarroako Aldizkari Ofizialaren Zerbitzua. // Iragarkiaren kodea: F1412960 // CORRECCIÓN DE ERRORES. Acuerdo del Gobierno de Navarra, de 30 de julio de 2014, por el que se dispone el cambio de denominación del municipio de Egüés por el de “Valle de Egüés”. // Advertido error en la publicación efectuada en el Boletín Oficial de Navarra número 184, de 19 de septiembre, edición euskera, se procede a su corrección. // En el primer párrafo, donde dice: // ERABAKIA, Nafarroako Gobernuak 2014ko uztailaren 30ean hartua, Eguesibarko udalerriaren gaztelaniazko izena aldatzea xedatzen duena. Hemendik aurrera, “Egués” gabe, “Valle de Egüés” izanen da, eta euskarazko izen ofiziala berriz, “Eguesibar”. // Debe decir: // ERABAKIA, Nafarroako Gobernuak 2014ko uttailaren 30ean hartua, Eguesibarko udalerriaren gaztelaniazko izena aldatzea xedatzen duena. Hemendik aurrera, “Egués” gabe, “Valle de Egüés” izanen da. // En el punto 1.º del ACUERDA [sic]: // Donde dice: // Eguesibarko Udalak eskatutako izen aldaketa onestea. Hemendik aurrera, udalerri hori gaztelaniaz, “Valle de Egüés” izanen da, eta “Eguesibar” euskaraz. // Debe decir: // Eguesibarko Udalak eskatutako izen aldaketa onestea. Hemendik aurrera, udalerri hori, gaztelaniaz, “Valle de Egüés” izanen da. // Pamplona, 22 de septiembre de 2014.–Servicio de Boletín Oficial de Navarra. // Código del anuncio: F1412960
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: NAO

  • Valle de Egüés / Eguesibar - (2015/02/27) NAO , 40. zkia., F1502791
    (...)
    ERABAKIA, Nafarroako Gobernuak 2015eko otsailaren 18an hartua, Eguesibarko udalerriaren euskarazko izena zehazten duena. // Nafarroako Toki Administrazioari buruzko uztailaren 2ko 6/1990 Foru Legearen 21.2 artikuluak ezartzen du, udalerrietako izenetan euskara nola erabili zehazteko, Euskarari buruzko abenduaren 15eko 18/1986 Foru Legean xedatutakoari jarraituko zaiola. // Euskarari buruzko Foru Legearen 8. artikuluak xedatzen du Foru Komunitateko toponimoek gaztelaniaz eta euskaraz izanen dutela izen ofiziala, artikulu horretan berean adierazitako arauei jarraituz eta foru legean ezarritako eremuen arabera. Eta haren 2. idatz-zatiak aipatzen du Nafarroako Gobernuari dagokiola toponimo horiek zehaztea, aldez aurretik Euskaltzaindiaren txostena ikusita, eta horren berri Nafarroako Parlamentuari eman beharko zaiola. // Nafarroako Gobernuak, zenbait foru dekreturen bidez, eremu euskalduneko herrien eta eremu mistoko eta ez-euskalduneko herri batzuen izen ofizialak zehaztu ditu. Horretaz gain, irailaren 12ko 270/1991 Foru Dekretuaren bidez, Euskarari buruzko Foru Legearen babesean onetsitako izen ofizialen erabilera arautu zuen. // Eguesibarko Udalak eskaturik eta Euskaltzaindiak behar den txostena eginik, bidezko da herri horretako izen ofizialak finkatzea, Euskarari buruzko Foru Legearen 8.3 artikuluak bere ondorioak izan ditzan. // Horrenbestez, Nafarroako Gobernuak, Hezkuntzako kontseilariak proposaturik, // ERABAKI DU: // 1. Eguesibarren euskarazko izen ofiziala Eguesibar da. // 2. Erabaki hau Nafarroako Aldizkari Ofizialean argitaratzea. // 3. Erabaki honek Nafarroako Aldizkari Ofizialean argitaratu eta biharamunean izanen ditu ondorioak. // 4. Erabaki hau Nafarroako Parlamentura, Administrazio Publikoen (Toki Entitateen Erregistroa) Estatu Idazkaritzara, Toki Administrazioko Zuzendaritza Nagusira (Toki Entitateen Erregistroa), Nafarroako Estatistika Institutura eta Euskarabidea/Euskararen Nafar Institutura igortzea, eta Eguesibarko Udalari jakinaraztea. // Iruñean, 2015eko otsailaren 18an.–Nafarroako Gobernuko kontseilari eta idazkaria, F. Javier Morrás Iturmendi. // Iragarkiaren kodea: F1502791
    (...)

    Zer: Udalerria, ibarra
    Non: Nafarroa
    Jatorria: NAO

  • Valle de Egüés / Eguesibar - (2019) NA.TOF , 444431

    Zer: División administrativa
    Non: Valle de Egüés / Eguesibar (Egüés)
    Jatorria: NA.TOF

 

  • Valle de Egüés / Eguesibar (ofiziala)
  • Valle de Egüés (gaztelania)
UTM:
ETRS89 30T X.619079 Y.4742624
Koordenatuak:
Lon.1º32'30"W - Lat.42º49'41"N

Kartografia:

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper