Pertsona-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Uharte Arakil - Lekuak - EODA

Uharte Arakil (Hiria, udalerriko auzo nagusia)

Entitatea:
Populamendua/Herri ofiziala
Herritarra:
uhartear, uhartearakildar 
Arautzea:
Euskaltzaindiaren araua 
  • uhart - (1027) CB.OVFGN , 994
    (...)
    La dotación y demarcación de la catedral y obispado de Pamplona de 1027, por ejemplo, nos hablará de un monte llamado "Iaguitz", con grafía que recuerda incluso las más avanzadas; de otro llamado "Oyarzabal", de las selvas de "Belate", de los términos y los pueblos de "Ezcaba", "Orcoyen", "Mendilorri", "Cizur", "Verrio-Zahar" y "Vadoztain", de "Uhart", "Longuida", "Lizurrieta", "Aizpe", "Ulzurrum", "Munarrizqueta", "Lizarreta", "Artazcotz", "Arzabaleta", "Orindain" y "Artazu", de "Abarzuza", "Legarda" y "Ancin"; del "Área" y del "Ega". Más al norte del "Roncal", de "Aezcoa", de "Erro" y de los pueblos y valles de "Lerín", "Lavaien", "Araiz", "Larraun", "Leiza", "Aresso", "Ezcurra", "Iaunbsaras" y "Burunda" aparte de otros que quedan en Guipúzcoa [Llórente, Noticias históricas..., III, pp. 335-360, núm. 33]. En proporción los nombres poco cognoscibles a primera vista son escasos: "Erizi" es "Erice", "Sarasazio" es "Salazar" [La idea de "sarats" = sauce parece dominar en estas grafías frente a "sala" o "zalá", según va dicho: nota 178]. Donde hay más fluctuación es, precisamente, en lo "románico" o romanizado, en nombres como "Arbonias", "Unduesse", etc.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: CB.OVFGN

  • uarte - (1036 [1991]) JIM.ESTN , 191. or.
    (...)
    XVI. Pamplona y sus nombres [en Fontes Linguae Vasconum, XXIII, núm. 57 (1991), Pamplona: Gobierno de Navarra, pp. 55-76] […] 3. El nombre vasco […] 3.6.7. Irunga Consta en 1038 como tenencia: «Senior Azenare Fortuniones in Irunga [...] Episcopus dominus Santius in Pampilona».724 [UBIETO ARTETA, 1962-1963, núm. 72, II, p. 29. Dos años antes aparece «Senior Azenare Fortunionis in Uarte» (1036), ID., núm. 67] Excluida su identificación con Pamplona, puede relacionarse con Irañeta.
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Uharte Arakil
    Jatorria: JIM.ESTN

  • uarte araquilense - (1074) LAC.SANPEÑ , 560. or. (20)
    (...)
    In uilla quoque Uarte Araquilense, homo unus nomine Blasco Gomiç, cum uxor sua, domus, terras, uineas, seu omnia que sibi pertinent traditur, in cuncto euo
    (...)

    Zer: Uharte Arakil
    Non: Arakil
    Jatorria: LAC.SANPEÑ

  • huart - (1268) FEL.CEINA , N.92, N.698

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • pascoal d'uart - (1330) CAR.PNAXIV , 289 A (A dok. [AGN Reg. Comptos, nº 28], 102v)
    (...)
    Pascoal d'Uart, VIII s.
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Oteitza
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • sancho d'uart - (1330) CAR.PNAXIV , 289 A (A dok. [AGN Reg. Comptos, nº 28], 103r)
    (...)
    Sancho d'Uart, VIII s.
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Oteitza
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • pero garcia d'uart - (1330) CAR.PNAXIV , 289 A (A dok. [AGN Reg. Comptos, nº 28], 103r)
    (...)
    Pero Garcia d'Uart, VIII s.
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Oteitza
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • uart - (1350) URAN.FMM , 269

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • sancho d'uart - (1350) CAR.PNAXIV , 308 A (B dok. [AGN Reg. Comptos, Caj. 31, nº 59], 1v B)
    (...)
    Sancho d'Uart
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Oteyça
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • miguel d'uart - (1366) CAR.PNAXIV , 549 A (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 102v)
    (...)
    Item [pobres que ren non pueden pagar] Miguel d'Uart
    (...)

    Zer: Zergadun txiroa
    Non: Iruñea (Nauarreria)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • huart - (1366) CAR.PNAXIV , 573 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 127v B)
    (...)
    Item en este dia sobre dicho fueron los dichos comissarios a la villa de Huart por yr enta Larraun et yoguieron aylli en la notche. // Costo pan a çena, II s. et IIIIº d. // Item vino, III s. VIIIº d. // Item dos pares de poyllos, II s. IIIIº d. // Item tocino, II s. // Item salssa, VI d. // Item çeuada, VIIIº s III d. // Item yerba, II s. IIIIº d. // Item candelas, VI d. // Summa: XXI s. XI d.
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Arakil
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • johan duart - (1366) CAR.PNAXIV , 546 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 98r A)
    (...)
    Johan Duart, II florines
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea (Rua Penta)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • martin d'uart - (1366) CAR.PNAXIV , 527 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 81v B)
    (...)
    Martin d'Uart, II florines
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Uztegi
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • martin d'uart - (1366) CAR.PNAXIV , 544 A (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 96v A)
    (...)
    Martin d'Uart, IIII florines
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea (Tiendas, Sant Nicollas)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • uart de val d'araquil - (1366) CAR.PNAXIV , 553 A (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 109r)
    (...)
    EN LA VILLA D'UART DE VAL D'ARAQUIL. // Dizen que ay en dicha villa: LI fuego [61. Se encuentra tachado: por fuego. II florines et medio ualen CXVII florines et medio. Y al margen derecho dice: deue los nombres de los tenient fuego.]
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • peru d'uart - (1366) CAR.PNAXIV , 541 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 93v A)
    (...)
    Peru d'Uart, I florin
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea (Burelleria)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • uart de val d'araquil - (1366) CAR.PNAXIV , 553

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • domingo d'uart - (1366) CAR.PNAXIV , 550 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 106v B)
    (...)
    Domingo d'Uart [IIen florines et meyo]
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • sancho d'uart - (1366) CAR.PNAXIV , 567 A (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 118v A)
    (...)
    Sancho d'Uart, peillitero
    (...)

    Zer: Zergaduna, larrugilea
    Non: Lesaka
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • sancho duart - (1366) CAR.PNAXIV , 433 A (D.a dok. [AGN, sign. gb.], VIIv)
    (...)
    Los franquos del dicho logar de Valtierrra. // Sancho Duart, III florines et meyo
    (...)

    Zer: Zergaduna [franquos]
    Non: Valtierra
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • pascal d'uart - (1366) CAR.PNAXIV , 542 A (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 94r A)
    (...)
    Pascal d'Uart, triper, III florines
    (...)

    Zer: Zergaduna, tripa saltzailea
    Non: Iruñea (Carniceria del Burgo)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • uarr de val d'araquil - (1366) CAR.PNAXIV , 571, 84. oh. (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 122r)
    (...)
    84. Los tres párrafos siguientes están cancelados. // Suma (tachado: toda) de los fuegos de las vyllas, villeros, aldeas de Lessaca et Vera (tachado: de Lessaca et Vera) a las merindades de las Montaynnas con los fuegos de Lessaca et Vera XVIIIc XXVIII que ualen a florines contando II florines et meo por fuego ualen IIIIm Vc LXX florines (al margen izquierdo: Aqui son las buenas vyllas). // Suma tota de los florines (Tachado: fuegos) de las vyllas, villeros, aldeas de las merindades de las Montaynnas con la vylla de Pomplona, de Lessaca et Vera son los fijosdalgo de las dichas merindades VIIm IIIIxx florines (tachado: fuegos) que ualen a carlines contando XIII s. por florin IIIIm VIc II l. // Suma tota (sobrepuesto: tota) de los fuegos de los fijosdalgo de las buenas (sobrepuesto: buenas) vyllas, villeros et aldeas de las merindades de las Montaynnas con los fuegos de Lesaca et Vera con XII fuegos de clerigos del obispado de Bayona IIm Vc IIIIxx IX (tachado: IIm VIc LXXIIII fuegos) fuegos que ualen a florines contando II florines et meo vno con otro VIm IIIIc LXXII (tachado: VIm VIc IIII v. florines) florines en meo que ualen a carlines contando XIII s. por florin IIIIm IIc VII l. II s. VI d. (al margen izquierdo y sin cancelar: nota que deue render los nombres de los fuegos de la vylla d'Uarr de Val d'Araquil. Item deue render los nombres de los fuegos de Biurrun. De otra mano añade: Rendio los de Biurrun que son XIIII fuegos. Item deue esso mesmo los nombres de los fuegos de la vylla de Echallarr. Item los nombres de los fuegos de la Nauarriria de Pomplona: cancelado. Y añade: Borrado porque ha rendido los nombres). Borrada esta summa porque a la otra plana enseguient es puesta (tachado: IIIIm IIIc XLVI l. XV s.; IIIIm IIIc XLV l. V s., IIIIm IIIIc LVII l. II s. VI d.) IIIIm IIc VII l. II s. VI d. Y al margen derecho: Nota que de Ucar non rendio ren ni ha fecho mention et en los IIIIen florines rendedieron VIII fuegos. Rendidos son de parte de suso que son VIII fuegos et por esso son puestos en la otra plana seguient do es fecha la suma.
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • domingo d'uart - (1366) CAR.PNAXIV , 548 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 101r)
    (...)
    Item [doblen florin et meyo] Domingo d'Uart
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea (Nauarreria)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • seme d'uart - (1366) CAR.PNAXIV , 567 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 119r A)

    Zer: Zergaduna
    Non: Bera
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • pedro d'uart - (1366) CAR.PNAXIV , 542 B (D.c dok. [AGN, sign. gb.], 94r B)
    (...)
    Pedro d'Uart, II florines [38. Al margen: Martin d'Ochoui, III florines.]
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Iruñea (Ruas Nueuas del Mercado)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • pero garcia d'uart - (1366) CAR.PNAXIV , 616 A (D.d dok. [AGN, sign. gb.], 156A)

    Zer: Zergaduna
    Non: Oteitza Iguzkitzaibar
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • hugarte de araquil - (1457 [1982]) FDMPV.001 , VI. dok., 100. or. [A.P.G., S.1, N.11, L.13-F, 24v]
    (...)
    Titulo XXXIII // Que sean requeridos primeramente la Çibdad de Vitoria y los concejos de las dichas villas de Salbatierra de Alaba y las hermandades de Alaba y los fijosdalgo e homes buenos de Hoñate y del Señorio de la Casa de Guebara y la casa y señorio de Urquiçu y la villa de Durango y los solares de Marçana y de Ybargoen e Çaldibar y la casa y señorio de Aramayona y la villa de Sallinas y Villarreal de Alaba y los lugares de Lecumberri y Gorriti y sus comarcas e Arayz e Hugarte de Araquil y Echarri de Aranaz y Burunda y Hondarroa e Arançibia e Verriatua e Barroeta e Hugarte y la Villaviçiosa de Marquina de Ybita y la villa Ferrera de Hermua y Lesaca y Vera que quieran guardar y complir y mandar guardar y complir esta dicha hordenança
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Arakil ibarra
    Jatorria: FDMPV.001

  • ugarte de araquil - (1463 [1982]) FDMPV.001 , VII. dok., 172. or. [A.P.G., S.1, N.11, L.15-bis, 21v]
    (...)
    LXXXIX Yten que sean requeridos primeramente la çibdad de Vitoria et los conçejos de las dichas villas de Salvatierra de Alava et las hermandades de Alaba et los fijosdalgo e omes buenos de Oñaty e del Señorio de la Casa de Guebara et la Casa e Señorio de Urrquiçu et la villa de Durango et los solares de Marçana e de Ybargoen e Çaldibarr e la Casa e Señorio de Aramayona e la villa de Salinas e Villarreal de Alava et los logares Leconberri e Gorrity e sus comarcas e Arays et Ugarte de Araquil et Echaerri Darana e Burunda et Hondarroa e Arançibia e Birriatua et Barroeta e Ugarte e la villa de Viçiosa de Marquina de Ybita et la villa ferrera de Hermua que quieran goardar e cunplir et mandar goardar e cunplir esta dicha ordenança en el capitulo de suso contenidos cada uno en sus jurediçiones
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Arakil ibarra
    Jatorria: FDMPV.001

  • huart - (1532) , F.45V

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • huarte araquil - (1587) LEK.ENAV , 135 C
    (...)
    Obispado de Pamplona [pueblos] bascongados.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: LEK.ENAV

  • huart - (1591) ROJ.CSOBP , F.161

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • uharte araquil - (1638) O.NUV , II, II. kap., 088. or. [0605. or.]

    Zer:
    Non:
    Jatorria: O.NUV

  • huarte araquil, araceli, arocelitani - (1638) O.NUV , II, II. kap., 090. or. [0607. or.]

    Zer:
    Non:
    Jatorria: O.NUV

  • araquil - (1638) O.NUV , passim
    (...)
    arocelitanorum (I, VII. kap., 025. orr. [0542. orr.]) Plinius lib. 3. cap. 3. in recensendis his populis, qui Caesaraugustani conuentus erant, meminit Cascantêsium, Graccuritanorum, Arocelitanorum, Calaguritanorum, que Fibularenses cognominantur, Carensium, Ergauicensium, Iturissensium & Ilumberitanorum, quos omnes hactenus Nauarra complectitur. // araquil, vallis de (II, III. kap., 092. orr. [0609. orr.]) Antso Handiaren diploma baten latinezko aipuan: Iruñeko elizbarrutiko mugako lekuen zerrenda // aracelitanis (II, X. kap., 209. orr. [0726. orr.]) // arocelitani (index, s.v. arocelitani [1079. orr.])
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: O.NUV

  • huarte- araguil - (1767-1778) IRIG.DGLN , 86
    (...)
    Rolde o lista de los pueblos a que se ha hecho referencia, que los escribanos o receptores romanzados solicitan se declaren romanzados para los efectos judiciales [...] Villas solas que por su gran población saben romance.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IRIG.DGLN

  • villas de [...] huarte-araquil - (1767-1778) IRIG.DGLN , 89
    (...)
    Nicolas de Algarra, escribano real, receptor del Tribunas eclesiástico de este Obispado y Notario de visita, que he sido de él [...] con motivo de haber estado yo el certificante en [...] he hallado q los eñores eclesiásticos, escribanos reales, médicos, cirujanos boticarios, albéitares, herreros, ministros de la real renta, estudiantes, algunos arrieros trajineros o gente navegante saben y parlan el idioma castellano y por lo común los demás la lengua vascongada q es la mas usada y corriente.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IRIG.DGLN

  • huarte araquil - (1800-1833) AÑ.LPV , 54 A
    (...)
    Pueblos Vascongados de Navarra [...] El Valle de Araquil tiene los pueblos siguientes: [...].
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AÑ.LPV

  • huarte-araquil - (1802) DRAH , I, 364-365
    (...)
    v. del valle y arcip. de Araquil, del 2.º part. de la mer. y ob. de Pamplona, r. de Navarra, cabeza hoy del valle y antiguamente de los pueblos aracelitanos, que acudian á la chancillería de Zaragoza, y fué pueblo estipendiario de Roma, de quien hablan Plinio, Antonino y otros, baxo el nombre de Aracelis, Aracillana y Racillum, V. ARAQUIL; y estaba á distancia de 21 millas de Alba en Álava por o. y á 16 de Alanton, que es Atondo al e. Hasta el año 1359 fué pueblo muy corto; pero en este año el lugarteniente del reyno, hermano de Cárlos II, con consulta del consejo del rey, acordó mudar y mudó efectivamente á sitio mas fuerte la Puebla de Huarte del valle de Araquil, la mandó murar y que entrasen á habitarla los vecinos de los lugares de Muztillano, Arquindoain, Echave, Aguiregui, Mendicoa, Epelloa, Urcegui, Blastegui, Ilardie y Gatizano, á fin de que vivieran en mayor seguridad, y pudieran resistir á los malhechores y bandidos que hasta entónces los habian molestado; y como la mayor parte de estos lugares pertenecía á la chantría de Pamplona, y por ella á la iglesia de S. Marz, que llaman Zamarza, al Pie de la montaña, baxando de S. Miguel á Huarte, se señaláron las tierras que habian de pagar diezmo á aquella dignidad. Hizose esta particion y convenio en Huarte á 3 de junio de dicho año, por el infante Pedro de Uxua, profesor de escritura, Bernardo Folcaut abad de Tarazona, Simon de Storti, abad de Falces y otros, y la aprobó el mismo mes el ob. de Pamplona. Consiste hoy su poblacion en 812 personas, gobernadas por un alcalde que elige el virey á propuesta de la villa. Tiene ésta 177 casas útiles, 10 derruidas y un molino; dista de Pamplona por n. o. 5 leguas. Hay en ella las parroquias de S. Juan bautista con un cura y 5 beneficiados, la de S. Juan evangelista con igual servicio, la de S. Estéban con un cura y 3 beneficiados, y la basílica de S. Miguel de Excelsis, célebre en el monte Aralar, con 2 capellanes, y otra de S. Donato con uno. T.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRAH

  • huarte de val daraquill, ugarte - (1829 [1553, 1587]) CENS.CAST.XVI , Ap. 160, 311b
    (...)
    En la villa de Huarte de Val Daraquill ciento y cuarenta y seis vecinos y cuarenta y nueve habitantes [...] Ugarte / [VECINOS:] 120 / [PILAS:] 1
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Arakil [gaur bereiz]
    Jatorria: CENS.CAST.XVI

  • uhart - (1909) VIN.INTELB , 354. or.
    (...)
    Pour ur les exemples seraient très nombreux : Uhalde et Ugalde (cf. ugotcho «loup d’eau, brochet ») ; Uhart, Urdazubi, (Urdaxs) «pont où passe l’eau», Urdainzelai «plateau où court l’eau», Zugarramurdi «eau qui vient des ormes», etc.
    (...)

    Zer: Leku-izena
    Non: --
    Jatorria: VIN.INTELB

  • uaŕte-arakil'koak - (1926) ETX.EEI , Euskera III-IV (1926), 90. or.
    (...)
    Uaŕte-Arakil'koak: Oxana, Boŕbosto, Estŕutx, Eŕlantx, Eltxel, Txangañ, Txantxil, Txirkilo, Pexkil, Txaŕtiñ...
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: ETX.EEI

  • uarte, uart(e), huarte, ugarte, v(h)art - (1959) M.FHV , 17.8 par., 337. or.
    (...)
    Esta -r, en los compuestos arcaicos de (h)ur 'agua' y zur 'madera' (ronc. zûr), se pierde ante segundo miembro con inicial consonántica y es sutituido por h, g o cero cuando éste empieza por vocal: (...) top. Uarte, Alava, año 1025, CSMill. 91, en Navarra Uart(e), Huarte, Ugarte, V(h)art (...) cf. Zuhazu, Alava, año 1025 (+ -zu)
    (...)

    Zer: Leku-izena
    Non: --
    Jatorria: M.FHV

  • uharte, uart(e), huarte - (1959) M.FHV , 11.3 par., 205. or.
    (...)
    La aspiración (...) Se puede afirmar, además, con una verosimilitud que se acerca mucho a la certidumbre, que en territorio español extensas zonas de habla vasca, sobre todo de Alava y la Rioja, conocieron también la aspiración hasta el siglo XIII inclusive, por lo menos. Esto se evidencia por la frecuencia y regularidad con que aparece la letra h en la lista de pueblos alaveses conocida por la Reja de San Millán, CSMill. 91, del año 1025, y en muchos otros documentos. En documentos navarros, por el contrario, h aparece sobre todo entre vocales (Erret Ihera, Ihiza e Iiza, Lehet y Lehet(e), Uharte, Uart(e) y Huarte, etc.) y su empleo en inicial es raro y poco consecuente
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: M.FHV

  • uarte-arakil (huarte-arakil) - (1966) AZK.EDIAL , 37 B
    (...)
    Dialecto alto navarro
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AZK.EDIAL

  • huartetik - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 138, 143. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • huarte - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 138. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • huarte arakil - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 137. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • huarte arakilek - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 136. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • huarte arakilen - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 129, 139, 142, 227. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • huarte arakilez - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 136. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • huarteko - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 65, 136, 137, 138, 142, 143. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • huarten - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 137. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • huartera - (1966-1973 [2005]) IÑ.SATR.PV , 138, 142. or.
    (...)
    Toponimoa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IÑ.SATR.PV

  • uarte-arakil’goa, uarte’ko - (1968) INTZA.NAF , Euskera, XIII (1968), 85. or.
    (...)
    Geiena Uarte-Arakil’goa da; naiz Madotzek larretarako eskubidea izan
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: INTZA.NAF

  • uharte-arakil - (1974) LIZ.LUR , 24-25 (mapa), 53. or.
    (...)
    Arakilen ordea, hamalau herri udal batean elkartzen dira, Irurtzun herri nagusia delarik; eta gero, "hiri separatu" bezala Irañeta, UharteArakil, Arruatzu, Lakuntza, Arbitzu eta Etxarri-Aranatz
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Sakana (Nafarroa)
    Jatorria: LIZ.LUR

  • huarte-araquil: uharte-arakil - (1974) TXILL.EHLI , 171 A

    Zer:
    Non:
    Jatorria: TXILL.EHLI

  • huarte-araquil: uharte-arakil (uhartear) - (1976) E.EUS.LIZ.KN , Euskera, XXI (1976, 1), 302. or.
    (...)
    Kodea: 4.1.4.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.LIZ.KN

  • huarte araquil: uharte-arakil (uhartear) - (1978) E.EUS.UD , Euskera, XXIII (1978, 1), 325. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.UD

  • huarte araquil: uharte-arakil (uhartear) - (1979) E.UDAL , 31

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.UDAL

  • u(g)arte, 'entrambasaguas' - (1986) IRI.TVC , 230. or.
    (...)
    Incluímos aquí Guart, Barranco, en Luzás, y Guart, Río, en Caladrones, ambos del p. j. de Benabarre, pues puede tratarse de un *U(g)arte, formado de ur más arte, 'entrambasaguas', abundante en la toponimia vasca. A. Ubieto recoge un Uart para el año 1065 en relación con el Monasterio de Santa Cruz de la Serós sin identificarlo. Hay también Guartola en Loarre, p. j. de Huesca, que tendría -ola como segundo miembro sin diptongación, acaso 'sel', véase §57
    (...)

    Zer: Toponimo ugaria
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: IRI.TVC

  • huart, uarte, ugarte, uharte - (1987) JIM.ESTN , 49. or.
    (...)
    Al recoger datos sobre hidronimia (capítulo cinco), será preciso poner atención, entre otros aspectos, a las denominaciones dadas a los ríos. En la documentación medieval se les llama flumen, río, según la lengua de redacción. Pero en el habla popular de la Navarra vascohablante, reflejada en contratos hechos ante escribano, apenas aparece la voz ibai, prefiriéndose la más genérica ur para designar ríos y otras corrientes de agua (Ur-txikia, ‘Río chiquito’, ‘Río que viene de Pamplona’) y espacios relacionados con ella, denominaciones que tienen como primer componente, ur, con las variantes hu, uh, ub, ug e i(h), ib: Uharka, Uharka, Ugarka (‘represamiento de agua en el cauce de un río; presa’. Frecuente en Navarra); Hualde, Uhalde, Ugalde (común en Navarra, donde no conozco la variante Uralde); Huart, Uarte, Ugarte, Uharte (nombre de sendas villas en Arakil y Egüés), y Urbitarte, todos ellos con idéntico significado de espacio interfiuvial, como el Entrambasaguas de Sangüesa y otras partes. Ibero, Urbero, con adición del adjetivo bero (‘caliente’) al radical, es aplicado aquí a fuentes de aguas termales, en uso desde la época romana, que dieron nombre a la localidad Ibero (Olza) y a las que modernamente denominaron Urbero.
    (...)

    Zer:
    Non: Arakil, Egüés
    Jatorria: JIM.ESTN

  • uharte-arakil - (1989/01/30) NAO , 13. zkia., 258-260. or. [BOE, 298, 1989/12/13, 38731-38732. or.]
    (...)
    Decreto Foral 16/1989, de 19 de enero, por el que se determina la denominación oficial de los topónimos de la zona vascófona de Navarra. // Artículo único. La denominación oficial de los topónimos de la zona vascófona de Navarra que se relacionan en el Anexo a este Decreto Foral será la legal a todos los efectos dentro del territorio de la Comunidad Foral. // DISPOSICIONES FINALES // 1ª. Se faculta al Consejero de Presidencia e Interior para dictar las disposiciones precisas para el desarrollo y aplicación de este Decreto Foral. // 2ª. Este Decreto Foral entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el "Boletín Oficial" de Navarra. // ANEXO // DENOMINACIÓN OFICIAL DE TOPÓNIMOS DE LA ZONA VASCÓFONA DE NAVARRA // NAFARROAKO HERRI IZENDEGIA // I. Zona Vascófona / I. Euskal Eremua [...] ARAKIL [...] UHARTE-ARAKIL
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NAO

  • huarte-araquil: uharte - (1990) EUS.NHI , 1230000 P.230

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • uharte - (1993) JIM.ESTN , 113. or.
    (...)
    XI. Arga et Runa flumen [«Arga et Runa flumen», en Fontes Linguae Vasconum, XXV, núm. 64 (1993), Pamplona: Gobierno de Navarra, pp. 507-519] [...] 1. Hidrónimos [...] 1.1. Genéricos Los nombres comunes utilizados habitualmente para designar las corrientes de agua son flumen, fluvium (en documentos en latín); riual, rigo, riguo; agua, río, rigacho, riacho, regata, regajo, barranco (en romances); en euskera ur- ‘agua’, y sus variantes u generalmente ante consonante, y u(h)-, ug- ante vocal (Ugalde, Uharte, Ugalde, Ugarka y otros),233 [MICHELENA, 1989, pp. 155-156] erreka ‘riachuelo, regata, arroyo’,234 [Según Coromines, erreka «es indudablemente prerromano y supone una base «recu» COROMINES-PASCUAL, 1991, IV, p. 843 (Entrada Regar)] erregu,235 [Guesal erregu en Salinas de Pamplona. JIMENO JURIO, 1987a, p. 342. SALABERRI, 1990, p. 67] ibai, ugalde.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: JIM.ESTN

  • uharte-arakil - (1993) NA.TM , XII, 120-122
    (...)
    Antzina Arakil ibarrekoa, geroztik berezi egin zen hiri hau. Ibarraren sartalde muturrean kokatua da. Herriaren mugapeak 37,9 kilometro koadro ditu, hasi Aralar Menditik, Artxuetako tontorra eta Sanmigelgo santutegi ospetsua barne, harik eta Andimendiko hego-ertzaren tontorretaraino eta Beriaingo malkorreraino (udalerriaren goreneko puntua, 1494 m.). Aralar mendia du mugakide (NW), eta bai ere Larraun ibarra (N) Arakil ibarra, Aldabako pazeria (S), Irañetako herria (E), Andimendia (S) Ergoiena (SW), eta Arbizu, Lakuntza (Aldabako lurgunea barne) eta Arruazu (NW). Geologiaz den bezainbatean hiru alderdi diferente nabaritzen dira: Beriaingo sinklinal eskekiaren ipar aldaka, azal-azalean Eozeno erdialdeko karearria duena, Eozeno behereko, Paleozenoko eta kretaziko garaiko karearri eta tufarrizko geruza txandakatuen gainetik. Haitz zerrenda honen aurkez, herriaren lur azalera haundia Aralar mendian dago. Bien artean jalkinezko lur zelaiak daude, Sakanako pasabidearen zati zentrala osatzen dutenak, Burunda-Arakil ibaiaren alde bietara. Belardi eta soro askoko lur emankorrak dira horiek, Irurtzun-Altsasu errepideak eta trenbideak gurutzatuak. Alboetako malkorretatik eta erdialdeko zelaietara bitarte, iragaitzezko alderdi bat dago, pendiz ikaragarriez osatua. Klima subatlantiko tankerakoa du; arbol landaretza ere horri dagokiona: pagoa (1636 Ha.) Aralar eta Andiako goi aldeetan; haritz motxa (647 ha.) Pago-haritzezko oihan mistoa (255 ha.), arteak, gaztainak eta baso-berritzeko haritz amerikanoa eta pinu larizioa (45 ha.). Duela mende eta erdi bat, bertan etortzen ziren nekazaritzako produktuak ziren garia, baba, artoa, patata, gaztaina eta heltzekariak. Bi errotarriko irin errota bazen (MADOZ: Dic.IX, 255). Gaur egun belar eta bazka soroak gailendu zaizkie beste hazkuntzei (erremolatxa, alfalfa eta artoa; laborea, patata, heltzekariak). Partzela kontzentrazioak (1962) 652 Ha.ri eta 179 lurjaberi erasan zien, eta lehengo 3.688 alorrak 363tara murriztu (GEN, XI, 127-129). Behi azienda, denboraz soro-lanetarako ibilia, desagertu egin da, orain granjetan hazitzen baita; oraindik badaude latxa arrazako ardiak eta zerri granjak. HISTORIA: Aralar mendian, Uharteren mugapean, hogei bat trikuarri daude katalogatuta eta ikertuta. Bordeletik Astorgarako erromatar bideak Arakil ibaiaren ezker bazterrarekin parez pare gurutzatzen zuen ibarra. XII. mendean eraiki ziren haren bazterretan Itsaperriko Santiago eta Zamartzeko Santa Mariaren eliza erromanikoak. "Ara-coeli" edo "Aracelli" izena, "aracelitani" gentilizioa sortu zuena, badirudi jatorriz muino baten gaineko gurtza-lekua izan zela, Aralarko "Mons Excelsus" zeritzanean kokatua, eta ondoren ezarri zitzaiola Pliniok aipatzen duen "mansio" baskoiari, segur aski Uharte inguruan baitzegoen. Estrabonek aipatzen dituen baskoi hirietan "Aracilus" delako bat ere bada. María Jesús Pérez Agorretak honela dio "Los Vascones" bere liburuan: "Toki izen hori aztertzerakoan ikusten dugu Ebroko ibarrean hiru herri behintzat direla izen horrekin pareka daitezkeenak. Sartaldetik sortaldera Aracelium (gaur egun Aradillos, Iuliobrigatik hurbil) Aracaeli (haU Uharte-Arakil) eta Araciel (Corella ondoko herri hustua). Hiri horretatik hurbil oso, Arakil ibaiaz ezkerraldera, Zamartzeko Santa Mariaren Santutegia dago, Antso Handiaren garaian aipatua. Iruñeko katedralaren menpe egon zen, eta gero, San Migel in Excelsisko gorabideagatik, haren manupera pasatu zen, eta san Migel bera Katedraleko kalonje Txantrearenera (1206). Garai hartan uhartearrak erregeren manupeko nekazari petxeroak eta San Migelen menpeko jopuak ziren. XIV. mendeak gaiztaginak etengabeko arriskua izan ziren; horregatik sortu zen Karlos II. gaiztoaren garaian defentsa politika bat, Sakanako populazioa gotorlekuetan bateratuaz. Horrela egin zuen hamaika herrixkatako biztanleekin, Uhartera bizitzera joateko agindu baitzien (1355). Julio Altadillek aipatu lanean dioenez: "Herri eta herrixka hauek izan ziren Karlos II. Gaiztoak aginduta Uharte-Arakili eratxeki zitzaizkionak: Muztillano, Arguindain edo Arguindicain, Amurgin, Mendicoa, Epelloa, Urzegui, Blastegui, Illardia, Gatizano eta Echauregui (Echabe eta Aguireguiz osatua). Herri horien izenak, eta beren elizen santuenak, luzaro iraun baitzuten elizkizunak zituzten ermitak bezala, bertako toponimian bizirik daude gaur arte. Uharte gotorleku bihurtzean gurendu zen, Erregek hiriaren izena eman ziolarik (1359), eta "fonsadera" izeneko petxa ordaintzetik libratu. XV. mende erdialdeko gerra zibilean, eutsi egin zion gaztelarrek jarri zioten setioari (1461), eta Hiri Onaren titulua jaso zuen Juan II.arengandik, Gorteetan jarlekua izateko eta Foru Orokorra erabiltzeko eskubidearekin, nahiz eta ordura arte Lizarrako San Martingoarekin gobernatu zirela aitortu. Herrigunean suteak izan dira 1438an, 1484ean (herri osoa hartu zuen, eliza ere bai, hormak besterik gelditu ez zela), 1508an eta 1603an. XX. mendean ez du iritsi 1860an izaten zituen 950 biztanleko populazioa. Behereneko puntua (714 jende) 1940an izan zuen, eta 1986an 887 zituen.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.TM

  • ugarte / uharte - (1995) DRPLV , V, 279. or.
    (...)
    "Irla hitzaren ordez uste dut hobe dela isla erabiltzea. Euskaldun askok eta askok eskertuko lukeela uste dut. Hain-zuzen-ere Lekeition islía deitzen zaio han dagoenari. Beste alde batetik, uharte erabili nahi lukeenik balego, are okerrago litzateke, zeren hori beste zentzu baten erabili izan baita historian zehar". // Beste zentzu bateko erabiltze hori hurrengo honetan oinarritzen dut: Ugarte / Uharte forma lehorreko euskal toponymian ugari agertzen da, eta ez dagokio nahi-ta-nahi-ez isla bati, hau da, alde guztietarik urez inguraturik dagoen bati, erdarazko 'entrambasaguas' typokoari baizik, Justo Garate-ren hitzetan "confluencia" erdarazko hitzaren pareko denari baizik [1. oin oharra: Luis Michelena, Apellidos vascos, 3ª edición, Bilbao 1973, n° 572], eta inoiz "isla fluvial" ere izan daitekeenari
    (...)

    Zer: Deitura, toponimoa
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: DRPLV

  • uharte-arakil - (1996) BEL.DEN , 393-394
    (...)
    'Entre aguas'. Del vasco ur 'agua' y arte 'entre'. Ver Arakil. Comentario lingüístico: La voz ur también vale por río como se aprecia en el nombre del río Urederra. Obsérvese que Huarte es villa situada en el espacio que forman los ríos Arga y Ultzama antes de confluir.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: BEL.DEN

  • uharte-arakil - (1996/05/01) NA.IZ , 123-0002

    Zer: Villa
    Non: Nafarroa
    Jatorria: NA.IZ

  • uharte-arakil - (1999) NA.IZ , 123-0002

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • uharte - (2000) ORP.MAISMED , IV. kap., 183. or.
    (...)
    Changements des consonnes finales et initiales [...] -disparition de la vibrante finale faible -r ou forte -rr devant consonne, et parfois de la nasale: pour lurr “terre” à Urrugne 1598 luberry, pour ur “eau”; la vibrante intervocalique laisse une aspiration dans les très répandus uhalde, uharte (exceptionnellement écrit aussi comme à Baïgorry 1350 urart, mais 1366, 1412 uhart), mais disparaît dans quelques noms devant consonne: 1350 uganga et 1412 uguenaga à Arbouet (nom peut-être altéré dans l’actuel “Ohania”), 1598 ubeguy à Urrugne; sur bohorr forme assimilée dialectale de behorr “jument” au Censier bohoteguy à Aroue
    (...)

    Zer: Leku-izena
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: ORP.MAISMED

  • uharte - (2000) ORP.MAISMED , III. kap., 101. or.
    (...)
    Les positions relatives sans référence à la hauteur etc.: intermédiaire, au delà, avant, arrière, séparé, isolé etc. // Dans ce vaste ensemble sémantique, où la position sur le terrain s’exprime sans référence au relief, aux passages, limites etc., le sens de loin le plus utilisé est celui de la position intermédiaire, ce qui est situé “entre” deux ou plusieurs points de référence topographique, désignés ou non: le mot arte prend alors, selon le contexte, 1° le sens de “entre, lieu intermédiaire” formant la base des composés sur des noms habituellement géographiques, référant au relief, aux caractères du sol, à la végétation, aux cours d’eau, aux routes et passages, dans aitzarte, ibarrarte, ain(t)ziarte, iztilarte, larrarte, oihararte, haritzarte, otharte, uharte, latsarte, errekarte, bidarte, où se trouvent quelques-uns des noms les plus répandus de la toponymie basque “entre (ou “au milieu des”) rocs, vaux, terrains marécageux, terrains boueux, landes, forêts, chênes, ajoncs, eaux, cours d’eau, ravins, chemins” etc.
    (...)

    Zer: Leku-izena
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: ORP.MAISMED

  • uharte-arakil - (2000) EL.BEL.NA.TOP , 83

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EL.BEL.NA.TOP

  • uharte - (2000) ORP.MAISMED , IV. kap., 185. or.
    (...)
    arte “intervalle, lieu intermédiaire, milieu” complété par aintzi “lieu marécageux”, baratze “jardin”, bide “chemin”, eihera “moulin”, erreka “ravin, cours d’eau”, haltz “aulne”, ibarr “plaine”, inda “passage marécageux”, larre “lande”, lats “cours d’eau”, oihan ou baso “forêt”, ur “eau (au sens de “cours d’eau”)” etc., qui font les très nombreux aintziarte, baratz(e)arte, bidarte, eiherarte, errekarte, haltzarte, ibarrarte, indarte, larrarte, latsarte, oihanarte, basarte, uharte etc.
    (...)

    Zer: Etxe-izena
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: ORP.MAISMED

  • uhart - (2000 [1007]) ORP.MAISMED , III. kap., 105. or.
    (...)
    Les toponymes à base ou référence hydronymique. // a) Eaux courantes: // ur “eau”: le nom de l’élément est très couramment employé en basque pour nommer les cours d’eau en général et l’a toujours été ainsi en toponymie, en composition habituellement avec -alde “côté” et -arte “entre, espace entre…”, la vibrante devenue intervocalique de *uralde, *urarte, parfois restituée dans les graphies médiévales par effet de correction (par exemple 1350 urart mais 1366 uhart pour la même maison de Baïgorry, au Censier urhart à Berraute, en 1568 à Souraïde en Labourd uralde), s’est affaiblie jusqu’à une simple aspiration uharte, uhalde avant les premières citations écrites (1007 uhart), tandis que la disparition de l’aspiration au profit d’une occlusive palatale en seule zone ibérique donnait 1030 ukart > 1200 ugarte etc., mais peut-être aussi en Basse-Navarre le nom de l’ancienne paroisse de Cize en 1350 ugange et la maison mixaine d’Arbouet 1350 uganga, 1412 uguenaga (actuel “Ohania”?). Les deux noms, seuls ou avec les qualifiants et compléments habituels, sont présents un peu partout pour des maisons, mais seul uharte a servi aussi à nommer des hameaux et paroisses, en Mixe, Cize, Navarre. Tous deux aussi apparaissent dans la documentation officielle médiévale de la zone aquitaine en forme usuelle plus ou moins romanisée, avec perte de la voyelle finale atone en prononciation romane comme pour les autres composés de ce type dans uhart, et vocalisation gasconne de -l- en -u- et assourdissement de la consonne dentale devenue finale dans uhaut (par exemple 1307 uhaut à Iholdy restitué en 1412 la sal(le) duhalde); le mot ur a pu servir aussi à faire à Biarritz 1198 uhanbeiti, à Arhansus 1412 uhayn, à Baïgorry 1350 uhidea et à Ostabat 1350 uvideta, ainsi que les dérivés de Çaro 1350 urteaga > 1412 urtheaga et d’Alçay urete (de *ureta “lieu d’eau” qui fait les noms d’état civil “Dourthe, Ouret” etc.)
    (...)

    Zer: Etxea
    Non: ??
    Jatorria: ORP.MAISMED

  • uhart - (2000 [1007]) ORP.MAISMED , IV. kap., 204. or.
    (...)
    disparition précoce du -e final après -t- (déjà 1007 uhart en zone ibérique) et d’autres voyelles finales: -e dans tous les noms comme 1249 heriart, garat, 1366 echart, errecart, hoyharart, indart, garat (mais parfois les scribes rétablissent la forme locale même déterminée 1350 garatea, indartea; pour 1266 lissaber à Saint-Pierre d’Irube, 1235 hiruber les étymons étaient sans doute “Elizaberri, Hiriberri”, mais ce pouvait être théoriquement aussi “-behere” comme dans 1505 ibarber; la chute de la voyelle finale entraîne l’assourdissement de la sonore d’appui: 1307 uhaut pour “Uhalde” (voir plus loin), Censier urdiarp, ayharp, athac de “Urdinarbe”, “Ainharbe” (pour la nasale voir plus loin), “Athagi”; de même 1249 hyhout pour “Iholdy”; dans 1305 gorombil pour 1366 gorombillo il y a eu aussi analogie avec les nombreux noms terminés par -bil
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: ORP.MAISMED

  • uharte - (2005) SAL.OSTN , 122
    (...)
    Nombres que hacen referencia a la situación de la localidad o son descriptivos (...) Las localidades situadas entre dos corrientes de agua han sido denominadas Ibiltzieta, Inbuluzketa como ya hemos visto, pero lo más habitual es Uharte, nombre de dos localidades de la Alta Navarra (Uharte Arakil, Uharte Pamplona) y de otras dos en la Baja Navarra (Uharte Garazi en Garazi y Uharte-hiri en Amikuze). Urbiola podría estar relacionado con los anteriores, si se ve ur + bi + ola 'la cabaña de las dos aguas', 'la cabaña de los dos cursos de agua'.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: SAL.OSTN

  • uharte-arakil - (2006) NA.IZ , 123-0002

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • uharte-arakil - (2007) NA.IZ , 123-0002

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • uharte arakil (uhartear, uhartearakildar) - (2007/02/16) OB.AG , 1.2
    (...)
    Onomastika batzordeak Ziordian izandako bileran onartutako izena. // Oharra: Uhartearakildar, Uharte Arakilgoak beste uhartearrengandik, bereizteko erabil daiteke
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: OB.AG

  • uharte-arakil - (2008) NA.IZ , 123-0002

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • uharte arakil - (2009) MTNA100 , 580/4740

    Zer: Herria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: MTNA100

  • uharte-arakil - (2009) NA.IZ , 123-0002

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • Uharte Arakil: uhartear [uhartearakildar] - (2009) ARAUA.155 , LIII (2008, 3), 1001. or.
    (...)
    Uharte Arakil (euskara); Uharte-Arakil (ofiziala). Herritar izena: uhartear. Eskualdea: Arakil. Merindadea: Iruñea. Oharrak: Uharte Arakilgoak beste uhartearrengandik bereizteko uhartearakildar erabil daiteke.
    (...)

    Zer: Udala
    Non: Nafarroa
    Jatorria: ARAUA.155

  • bardot de uharte - (2009 [2011]) OV.26 , 175 [SAL.OZ, 48-49. or.]
    (...)
    Bardot de Micave, Bardot de Uharte, Berdot de Lasse, SALABERRI 2009, p. 175
    (...)

    Zer: Antroponimoa
    Non:
    Jatorria: SAL.OZ

  • uharte-arakil - (2011) NA.IZ , 123-0002
    (...)
    Villa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • uharte-arakil - (2012) NA.IZ , 123-0002
    (...)
    Villa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • uharte arakil - (2013/11/29) NAO , 231. zkia., F1316369
    (...)
    231. ALDIZKARIA - 2013ko azaroaren 29a // 1. NAFARROAKO FORU KOMUNITATEA // 1.7. BESTELAKOAK // ERABAKIA, Nafarroako Gobernuak 2013ko azaroaren 20an hartua, hurrengo toki entitateen euskarazko izen ofizialak ezartzen dituena: Atetz eta Leatxe udalerriak, Atezko udalerriko Aroztegi, Beratsain, Beuntza, Ziganda eta Eritzegoiti kontzejuak; Berriobeitiko udalerriko Aitzoain, Artika, Berriobeiti, Berriogoiti eta Lotza kontzejuak; Odietako udalerriko Gendulain eta Ostitz kontzejuak; eta Atezko udalerriko Egillor populazio entitatea. Orobat, Etxarri Aranatz, Oiz, Uharte Arakil eta Urrozko udalerrien izen ofizialak finkatzen dira, baita Orbaizetako udalerriko Orbaizetako Ola populazio entitatearena ere. // Nafarroako Toki Administrazioari buruzko uztailaren 2ko 6/1990 Foru Legearen 21.2 artikuluak ezartzen du, udalerrietako izenetan euskara nola erabili zehazteko, Euskarari buruzko abenduaren 15eko 18/1986 Foru Legean xedatutakoari jarraituko zaiola. // Euskarari buruzko Foru Legearen 8. artikuluak xedatzen du Foru Komunitateko toponimoek gaztelaniaz eta euskaraz izanen dutela izen ofiziala, artikulu horretan berean adierazitako arauei jarraituz eta foru legean ezarritako eremuen arabera. Eta haren 2. idatz-zatiak aipatzen du Nafarroako Gobernuari dagokiola toponimo horiek zehaztea, aldez aurretik Euskaltzaindiaren txostena ikusita, eta horren berri Nafarroako Parlamentuari eman beharko zaiola. // Nafarroako Gobernuak, zenbait foru dekreturen bidez, eremu euskalduneko herrien eta eremu mistoko eta ez-euskalduneko herri batzuen izen ofizialak zehaztu ditu. Horretaz gain, irailaren 12ko 270/1991 Foru Dekretuaren bidez, Euskarari buruzko Foru Legearen babesean onetsitako izen ofizialen erabilera arautu zuen. // Atezko eta Leatxeko udalek, Atezko udalerriko Aroztegi, Beratsain, Beuntza, Ziganda eta Eritzegoitiko kontzejuek, Berriobeitiko udalerriko Aitzoain, Artika, Berriobeiti, Berriogoiti eta Lotzako kontzejuek eta Odietako udalerriko Gendulain eta Ostizko kontzejuek egina dute eskaera; gainera, Euskaltzaindiak aginduzko txostena emana duenez, bidezko da herri horien izen ofizialak finkatzea, Euskarari buruzko Foru Legearen 8.3 artikuluaren ondorioetarako. // Bestetik, urtarrilaren 19ko 16/1989 Foru Dekretuak Nafarroako euskal eremuko toponimoen izen ofizialak jaso zituen eta, geroago, Euskaltzaindiak udalerrien izendegiak berrikusi zituen; Nafarroako Foru Komunitateari dagokiona 2009ko maiatzaren 29an onetsi zen eta Euskaltzaindiaren 155. arau gisa argitaratu zen; hortaz, Etxarri Aranazko, Oizko, Urrozko eta Uharte Arakilgo udalek beren toponimoak arau horri egokitzeko eskatu dute eta, horrenbestez, bidezko da haien ofizialak egokitzea. // Orobat, Nafarroako Gobernuaren 2010eko abenduaren 27ko Erabakiaren bidez, Orbaitzetako udalerriaren izena Orbaizetara aldatzea xedatu zen; hori dela eta, bidezko da bere Orbaizetako Ola populazio entitatearen izena egokitzea. // Horrenbestez, Nafarroako Gobernuak, Hezkuntzako kontseilariak proposaturik, // ERABAKI DU: // 1. Euskarazko izen ofizial hauek ezartzea: Atez udalerriarena Atetz da, Leachearena Leatxe; Arósteguiko kontzejuarena Aroztegi, Berasáinena Beratsain, Beunzarena Beuntza, Cigandarena Ziganda eta Ericerena Eritzegoiti, horiek guztiak Atezko udalerrian; Aizoáingo kontzejuarena Aitzoain da, Articarena Artika, Berrioplanorena Berriobeiti, Berrisosusorena Berrigoiti da eta Loza Lotza da, horiek guztiak Berriobeitiko udalerrian; Guenduláingo kontzejuarena Gendulain da eta Ostiz Ostitz da, biak Odietako udalerrian; eta Eguíllor populazio entitatearena Egillor da, Atezko udalerrian. // 2. Etxarri Aranatz, Oiz, Uharte Arakil eta Urrozko udalerrien izen ofizialak finkatzea, baita Orbaizetako udalerriko Orbaizetako Ola populazio entitatearena ere. // 3. Erabaki hau Nafarroako Aldizkari Ofizialean argitaratzea. // 4. Erabaki honek Nafarroako Aldizkari Ofizialean argitaratu eta biharamunean izanen ditu ondorioak. // 5. Nafarroako Parlamentuari erabaki honen berri ematea. // Iruñean, 2013ko azaroaren 20an.–Nafarroako Gobernuko kontseilari eta idazkaria, F. Javier Morrás Iturmendi. // Iragarkiaren kodea: F1316369
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: NAO

  • Uharte Arakil - (2019) NA.TOF , 445734

    Zer: Espacio urbano
    Non: Uharte Arakil
    Jatorria: NA.TOF

  • uárte, guárte (uértarrà, uértearrà) - (1990) [EUS.NHI]
  • ubérte, ubárte (u(b)értearrak) - (1990) [EUS.NHI]
  • uártearakìl (uártearakìldarrà) - (1990) [EUS.NHI]
  • Uharte Arakil (ofiziala)
  • Uharte Arakil (gaztelania)
UTM:
ETRS89 30T X.584005 Y.4752294
Koordenatuak:
Lon.1º58'9"W - Lat.42º55'10"N

Kartografia:

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper