Pertsona-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Villatuerta - Lekuak - EODA

Villatuerta (Hiria, udalerriko auzo nagusia)

Entitatea:
Populamendua/Herri ofiziala
Herritarra:
villatuertar 
Arautzea:
Euskaltzaindiaren araua 
  • uilatorta, vilatorta, villatorta - (1061) LACMAR.CDI1 , N.6

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • uilatorta, vilatorta, villatorta - (1079) LACMAR.CDI1 , N.142

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • uilatorta, vilatorta, villatorta - (1094) LACMAR.CDI1 , N.104

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • uillatorta - (1104 [1983, 1995]) DRPLV , V, 150. or.
    (...)
    1104 urtean horren etymologia emaiten da latinez: 'petra super petram' -In termino de uestra Uillatorta, in loco qui dicitur Arbea. id est petra super petram (1104, Leire, dok. 208) [8. oin oharra: Angel J. Martín Duque, Documentación medieval de Leire (siglos IX a XlI). Pamplona 1983]
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: DRPLV

  • uillatorta - (1104 [1983, 1995]) DRPLV , V, 66. or.
    (...)
    In termino de uestra Uillatorta, in loco qui dicitur Arbea, id est petra super petram (1104, Leire, dok. 208) [11. oin oharra: Angel J. Martín Duque, Documentación medieval de Leire (siglos IX a Xl/), Pamplona 1983]
    (...)

    Zer: Hiria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: DRPLV

  • bilatorta, lupus de - (1171) LACMAR.CDI1 , N.179

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • uilatorta, vilatorta, villatorta - (1174) LACMAR.CDI1 , N.342

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • uilatorta, vilatorta, villatorta - (1198) LACMAR.CDI1 , N.360

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • uillatuerta, uyllatuerta, villatuerta - (1234) FORPC.CFMNA , N.86

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • uillatuerta, uyllatuerta, villatuerta - (1257) JIM.IRZ.LR , N.19

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • uillatuerta, uyllatuerta, villatuerta - (1268) FEL.CEINA , N.1087

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • villatuerta - (1270/11) FDMPV.007 , 88. dok., 179. or. [Aleson, Ad. Anales, IV, P.378-383]
    (...)
    doçientos kafizes de trigo sobre nuestra renda de Villatuerta, a pagar a quatro annos
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: FDMPV.007

  • uillatuerta, uyllatuerta, villatuerta - (1280) ZAB.COMPNA , N.683, N.2134

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • uillatuerta - (1330) CAR.PNAXIV , 285 B (A dok. [AGN Reg. Comptos, nº 28], 97r)

    Zer: Hiria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • uillatuerta, uyllatuerta, villatuerta - (1330) CAR.PNAXIV , 285

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • miguel de uillatuerta - (1330) CAR.PNAXIV , 290 B (A dok. [AGN Reg. Comptos, nº 28], 106r)
    (...)
    Miguel de Uillatuerta, VIII s.
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Baigorri (Oteitza)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • villatuerta - (1350) CAR.PNAXIV , 307 A (B dok. [AGN Reg. Comptos, Caj. 31, nº 59], 1r A)

    Zer: Herria
    Non: Estellerria
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • gracia de miguel de vyllatuerta - (1350) CAR.PNAXIV , 325 B (B dok. [AGN Reg. Comptos, Caj. 31, nº 59], 11v A)
    (...)
    Gracia de Miguel de Vyllatuerta
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Vaygorri [Oteitza]
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • uillatuerta, uyllatuerta, villatuerta - (1350) CAR.PNAXIV , 307

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • villatuerta - (1366) CAR.PNAXIV , 616 B (D.d dok. [AGN, sign. gb.], 156B)
    (...)
    Summa: XXXVI fuegos, valen IIIIxx X florines
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Nafarroa (Erribera)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • pero sanchiz de villatuerta - (1366) CAR.PNAXIV , 593 A (D.d dok. [AGN, sign. gb.], 141C)

    Zer: Zergaduna
    Non: Deikaztelu
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • sancho de villatuerta - (1366) CAR.PNAXIV , 610 A (D.d dok. [AGN, sign. gb.], 150vC)

    Zer: Zergaduna
    Non: Arenal (Lizarra)
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • pero garcia de villatuerta - (1366) CAR.PNAXIV , 618 A (D.d dok. [AGN, sign. gb.], 156vC)

    Zer: Zergaduna
    Non: Larraga
    Jatorria: CAR.PNAXIV

  • uillatuerta, uyllatuerta, villatuerta - (1366) CAR.PNAXIV , 616

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • villatuerta - (1534 [1967]) NAN.C , N.530, F.540 [ID.PDNA, 324. or.]
    (...)
    Andión. Lindante con Larraga, Oteiza, Villatuerta, Muruzábal y Mendigorría lo gozaban los de Mendigorría desde tiempo inmemorial
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Iguzkitzaibar
    Jatorria: ID.PDNA

  • villa tuerta - (1587) LEK.ENAV , 133 B
    (...)
    Obispado de Pamplona [pueblos] bascongados.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: LEK.ENAV

  • uilatorta, vilatorta, villatorta - (1591) ROJ.CSOBP , F.158

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • villatuerta - (1802) DRAH , II, 460
    (...)
    v. del valle y arcip. de la Solana, en el 2.º part. de la mer. de Estella, dióc. de Pamplona, r. de Navarra, al e. de Muniain y á media legua de él. Tiene 251 habitantes, y la parroquia del título de la Asuncion está servida por un cura, 7 beneficiados y un sacristan. T.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRAH

  • villatuerta - (1829 [1553, 1587]) CENS.CAST.XVI , Ap. 167, 308b
    (...)
    En el lugar de Villatuerta cincuenta vecinos y habitantes [...] Villatuerta / [VECINOS:] 45 / [PILAS:] 1
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Iguzkitzaibar [gaur bereiz]
    Jatorria: CENS.CAST.XVI

  • lezkua - (1974) LIZ.LUR , 24-25. or. (mapa)

    Zer: Herria (Villatuerta?)
    Non: Deierri-Gesalatz (Nafarroa)
    Jatorria: LIZ.LUR

  • villatuerta: villatuerta - (1974) TXILL.EHLI , 179 A

    Zer:
    Non:
    Jatorria: TXILL.EHLI

  • villatuerta: bilatorta (bilatortar) - (1978) E.EUS.UD , Euskera, XXIII (1978, 1), 334. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.UD

  • bihurrihiri (villatuerta) - (1978) CFN , --

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • villatuerta: bilatorta (bilatortar) - (1979) E.UDAL , 49

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.UDAL

  • villatuerta - (1986) JIM.ESTN , 89. or.
    (...)
    VIII. Nombres vascongados y romanceados de pueblos navarros [en Fontes Linguae Vasconum, XVIII, núm. 47 (1986), Pamplona, Gobierno de Navarra, pp. 171-182] En el territorio navarro antiguamente vascohablante, e incluso en el que lo sigue siendo, existen algunas poblaciones conocidas con nombres o adjetivos romanceados, vertidos al latín en documentos redactados en esta lengua; por ejemplo: Arriba en el valle de Araitz; Valcarlos (Vallis Caroli,); Berrio plano (también llamado Berrio infrrior, de luso92 [Años 1274-1279 AV, Liber redecimae, ff. 4, 14, 30, 40v., 57 y 70], la baja93 [Año 1641. ADP, Car. 762, núm. 2] o la plana) y Berrio suso o superior, ambos en la Cendea de Ansoáin; Cizur mayor y menor Córdoba o Cordovilla en Galar; Alzuza mayor y menor en Egüés; Mutiloa o Mutilva de suso y de yuso, alta y baja, en Aranguren; Espinal, Burguete, Castillonuevo, Monreal, Peña, en la Merindad de Sangüesa; las Salinas de Galar, Guesálaz e Ibargoiti; Puente la Reina; Torres de Elorz y del Río; los Murillo cabe Urroz y cabe Artaxo, de Lónguida, Deyerri, el Cuende, el Fruto; Pueyo en la Valdorba; Dicastillo, El Busto, Estella, Los Arcos, Torralba, La Población, Piedramillera en la Merindad de Estella, y los Villafranca, Villamayor, Villamezquina, Villanueva, Villava y Villatuerta. Los miembros de la Comisión de Monumentos de Navarra recogieron los nombres vascos de algunas de esas localidades, plasmándolos en murales cerámicos colocados a la entrada de las respectivas poblaciones: «Berriosuso = Berriobeiti»; «Burguete Auriz»; «Espinal = Aurizberri»; «Estella Lizarra»; «Monreal = Elo»; «Olite = Erriberri»; «Peralta = Azkoien»; «Puente la Reina Gares»; «Valcarlos = Luzaide»; «Villafranca = Alesbes». Los topónimos vascónicos Alesves, Lizarra o Lizarrara, Luzaide, están documentados durante la Edad Media. También Iriberri e incluso posteriormente Irizar (‘Villa vieja; Villa vetula’)94 [A una Villa vetula otorgó García Ramírez el fuero de Estella y Puente al darla a los caballeros del Temple (1134- 1135). GOÑI GAZTAMBIDE, 1979, p. 373. Los vestigios de la iglesia y cementerio de Irizar, despoblado en Monreal, han sido arrasados recientemente al cultivar una finca]. Moret recogió el de Gares. En otros casos habían perdurado por tradición oral, como Auritz, Elo y, posiblemente, Berriobeiti. En unas zonas cuya población, incluidos los rectores de las iglesias, era vascohablante, con vecinos que no sabían ni entendían otra lengua, como acaecía en las cuencas de Pamplona, Aoiz-Lumbier, Elorz-Ibargoiti, Valdilzarbe-Puente la Reina y Valdorba hasta el siglo XVIII, parece lógico que las gentes utilizaran topónimos euskéricos para designar ciertas poblaciones de nombres o calificativos romances. Este juicio apriorístico queda confirmado siguiendo una vía indirecta: la de los topónimos mayores vinculados a bideak (‘los caminos’). La población rural es, en este sentido, de un tradicionalismo conservador enorme; durante siglos mantuvo formas antiguas e incluso arcáicas. Las menciones de caminos en romance indican el término ad quem en la misma lengua. Las citas en euskera son precisamente las que suelen mantener la nomenclatura autóctona primitiva. Por ejemplo: «El camino que ban a la Val de Ollo» o «Camino del valle de Ollo» será «Ollo aran bidea» u «Ollaranbidea»95 [JIMENO JURIO, 1989a, Toponimio de la Cuenca de Pamplona. Cendea de Olza, Col. “Onomasticon Vasconiae”, 3, Bilbao, Euskaltzaindia, pp. 107-108] y «el camino que van a la Ciudad de Pamplona; «Irun [Iruin, Iruñeco, Iruñera] bidea». He recogido centenares de referencias del topónimo, en castellano y vascuence, dentro y fuera de Iruñerria. Ni una sola vez he visto «Pamplona bidea». Aporto algunos topónimos mayores vascongados, en buena parte inéditos.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: JIM.ESTN

  • villatuerta: (n.t.e.e.c) - (1990) EUS.NHI , 2570002 P.244

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EUS.NHI

  • villatuerta - (1995) NA.TM , XXVIII, 105-106
    (...)
    Lizarrako merinerriko udalerria, 23 kilometro karratukoa. Lizarrako mugan hasi eta ia-ia Larragako muga ukitzeko luzatzen da. Herri hauek ditu mugakide: Deierri (N), Zirauki (E), Mendigorria (SE), Oteitza (NW), Aberin (W) eta Lizarra (NW). Geologikoki ipar-mendebaldean Oligozeno-Miozenoko konglomeratuak, harearriak eta buztinak dira. Handik kanpo Miozenoko harearriak eta buztinak dira. Ipar-ekialdeko muturrean dago alturarik haundiena: Eskinza mendia, 739 metrokoa (Ziraukiko jurisdikzioan). Hegoaldera altura galduz doa, eta 395 metrotara ailegatzen da. Artzainbide bat pasatzen da udalerriaren ekialdetik, eta Ziraukirekiko muga egiten du hiru kilometrotan. Bi arro hidrografiko ditu. Ega ibaiarena eta Arga ibaiarena. Irantzu errekak udalerriaren mendebaldeko urak bildu, etxagunea gurutzatu eta Ega ibaira isurtzen ditu. Gainerako urak Eskinza mendi magaletatik erreka batzuek bildu eta Arga ibaira doaz. Klima batez ere mediterraniar-kontinentala. Betidanik nekazari heina izan da. 1984. urtean landa-lurrak 1.836 Ha ziren, gehien bat laboreak (1.642 Ha, garagarra, garia, oloa eta artoa). Mahastiak ere badira, baita olibadiak (gero eta gutxiago), baratzeak eta bazka-berde edo zuhaina ere. 1973. urtean lurzatien kontzentrazioa egin zen, eta horri esker 1.464 lurzati izatetik 462 izatera pasatu ziren. HISTORIA: J. Altadillek dioenez hilarri erromatar bat zegoen elizaren plazan, eta Epela izaneko parajean, Mendigorriatik Oteitzarako bidean, Octaviaren ohorez egindako oroitarria. Bide erromatarra izan zen, Oteitzako San Tirso ermitaren ondoan igaro zena. Ermitan miliarea bat zegoen. "Uilla torta" latinaren izena 1061. urteko dokumentu batean azaldu da, San Migel monasterioa Leirekoari emateko donazio-agirian. Lehenago beste izen bat izanen zuen seguraski. Arandigoien hain hurbil egoteak "Arandibarren" izan litekeela pentsarazten digu. Leire eta Iratxeko monasterioek ondasunak izan zituzten herrian. XI. mendean populazioa "jaun" batzuek eta petxapeko nekazari batzuek osatua zegoen. Nekazariek urtero zerga ordaindu behar zioten, dirutan edo gauzatan, igurai-zergagatik, petxa arruntagatik, eta "torta y carapido"gatik, gehi "Çäharrin edo Carricayn" izeneko parajearen iguraiagatik. Zerga hauetaz baliatzen ziren Leireko monasterioa (1319) eta beste zenbait jaun,horien artean Sancho Sánchez de Medrano, Sartagudako jaun aberatsa. Erregeak jaun honen ondasunak erosi zituen kontzejuaren laguntzaz (1342). Horregatik erregeak Villatuerta betierean "Erregeen Ganbara" izan zedila xedatu zuen. JuanAlbreteko eta Catalina errege-erreginek erdira jeitsi zuten zerga. Gaztelarrek Nafarroa konkistatu zutenean (1512) pagatzetik gelditu ziren baina erreklamatu egin zieten. 60.000 errealeko dohaintza baten bidez petxa kendu eta zentsua izeneko zerga jarri zieten. Gainera 800 dukat pagatuz jurisdikzio zibila eman zitzaion 1630. urtean. Herrian eta mugapean ermita asko izanziren. Gaur egun baty bakarra gelditzen da: San Migel. Ermita hau Leireri eman zion Sancho Peñalengoak 1062. urtean. Batzuek diotenez baliteke aurreko mendean eraikia izatea. 1963. urtean zaharberritu zuten eta erliebeak Nafarroako Museora eraman zituzten. Herrian San Salvador eta San Roman ermitak izan ziren. San Roman herriaren sarrera ondoko bide frantsesean zegoen. Orain dela urte batzuk bota egin zuten eta portada parroki elizara eraman. Hagiotoponimo batzuk badira. Antzinako ermita batzuen izenak: SanGines, San Kristobal eta Santa Luzia (XVII. mendekoak). Santa Luzian ermitazainak ere baziren eta mende honetako hasiera arte erromeria egiten zen. Herri hau euskalduna izan zen. Horrela erakusten dute toki-izenek, baita 1600. urteko bisitaren manu batek ere, zeinetan abadeari predikuak eta katekesiak erromantzean ete euskaraz egiteko agindua ematen baita. Udalerrian Legardetako etxaldea dago, XI. mendean Legarda izenarekin dokumentatua, "Legarda, villa super ripam fluminis Ega". Iratxeko monasterioarena izan zen. XIX. mendean Villatuertan irin-errota bat zegoen, teileria bat eta "Venta del Moro", Lizarrara sartzeko maldari izena eman ziona. 649 lagun zituen 1860. urtean. Kopuru horri eutsi zion mende honen erdialdera arte. Lizarraren industrializazioak, eta Oteitzako errepidean industrialdea jartzeak (parte bat Villatuertako lurretan dago) herriaren garapen demografiko eta ekonomikoa ekarri dute. 1992. urtean 803 biztanle zituen.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.TM

  • villatuerta - (1996) BEL.DEN , 421
    (...)
    'Villa torcida'. Comentario lingüístico: Se trata de un nombre romance enclavado en la Navarra de habla vasca seguramente debido a una denominación inspirada por la administración.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: BEL.DEN

  • villatuerta - (1996/05/01) NA.IZ , 257-0002

    Zer: Villa
    Non: Nafarroa
    Jatorria: NA.IZ

  • Villatuerta - (1998/02/06) OB.AG , 1.1
    (...)
    Nafarroako toponimia nagusiaren azterketa egiteko P. Salaberrik paratutako zerrenda aztertzen da, bertan aurreko bilkuretan onartutako aldaketak agertzen direlarik, Batzordeak hala baderitzo hobes ditzan. // Hurrengo hauek erabaki ziren [...] N.t.e.e.c > Villatuerta
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: OB.AG

  • villatuerta - (1999) NA.IZ , 257-0002

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • villatuerta - (2000) EL.BEL.NA.TOP , 85

    Zer:
    Non:
    Jatorria: EL.BEL.NA.TOP

  • villatuerta - (2003/05/19) Euskera , XLVIII (2003, 1), 45-46; (2003, 2), 613-614
    (...)
    BERRIOZAR Andres Iñigo Ariztegi, delegado en Navarra de la Real Academia de la Lengua Vasca / Euskaltzaindia y presidente de su Comisión de Onomástica, CERTIFICA: Que la Comisión de Onomástica de Euskalízaindia, tras estudiar la consulta realizada a esta Institución, como consecuencia de la traducción de topónimos realizada en la localidad navarra de Berriozar, en sesión celebrada en la sede de la delegación de Euskaltzaindia en Vitoria / Gasteiz, el día 8 de mayo de 2003, emitió el siguiente dictamen: 1. Un topónimo es un nombre de lugar, es decir, un nombre específico. 1.1. Los topónimos, tanto mayores como menores se escriben en la grafía del idioma correspondiente. Por ejemplo, en toponimia mayor: Villatuerta (no Billatuerta), Castejón (no Kastejón) y en toponimia menor: Etxape (no Echape), lrigoien (no Irigoyen). 1.2. Los topónimos no se traducen y, por tanto, no procede indicar en las placas de topónimos específicos las traducciones, etimologías ni significados aclaratorios entre paréntesis. No procede, por tanto, señalizar en las placas casos como por ejemplo: Pamplona (la ciudad de Pompeyo), Burgos (fortaleza), Lugo (bosque), Uharte/Huarte (entrambasaguas), San Cristóbal (que lleva a Cristo), etc. 1.3. La información añadida (pero no la traducción, ni la etimología, ni el significado aclaratorio del nombre específico) se aplica en el caso de antropónimos, como por ejemplo: Calle Amaia (personaje mitológico) [no Calle Amaia (el final)], Calle Arrieta (músico navarro) [no Calle Arrieta (el pedregal)], y en el de topónimos que antiguamente tuvieron otra denominación, como por ejemplo: Calle de la Mañueta (antigua rúa de los baños), Calle de San Nicolás (antigua de las tornerías). 2. Topónimos de doble denominación. Cuando la doble denominación es tradicional, se emplean ambas. Por ejemplo: Luzaide / Valcarlos, Puente la Reina / Gares. 3. Nombres susceptibles de traducción: 3.1. Los nombres genéricos. Por ejemplo: Cementerio / Hilerria, Ayuntamiento / Udaletxea. 3.2. Los nombres que en una época determinada de la historia han sido traducidos, siempre que se documente su nombre original. Por ejemplo: Piedras Negras / Arbeltza. 3.3. Los neotopónimos. Por ejemplo: Poblado de Potasas / Getzaurre, Nuestra Señora de las Nieves de lrati / lratiko Elurretako Andre Maria. y para que conste y surta efectos, expide la presente en Pamplona a diecinueve de mayo de dos mil tres. Andres Iñigo, Presidente de la Comisión de Onomástica.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: Euskera

  • villatuerta - (2006) NA.IZ , 257-0002

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • villatuerta - (2007) NA.IZ , 257-0002

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • villatuerta (villatuertar) - (2007/07/17) OB.AG , 1.2
    (...)
    Onomastika batzordeak Gasteizen izandako bileran onartutako izena
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: OB.AG

  • villatuerta - (2008) NA.IZ , 257-0002

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • Villatuerta: villatuertar - (2009) ARAUA.155 , LIII (2008, 3), 1001. or.
    (...)
    Villatuerta (euskara); Villatuerta (ofiziala). Herritar izena: villatuertar. Eskualdea: Iguzkitzaibar. Merindadea: Lizarra
    (...)

    Zer: Udala
    Non: Nafarroa
    Jatorria: ARAUA.155

  • villatuerta - (2009) MTNA100 , 580/4720

    Zer: Herria
    Non: Nafarroa
    Jatorria: MTNA100

  • villatuerta - (2009) NA.IZ , 257-0002

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • villatuerta - (2011) NA.IZ , 257-0002
    (...)
    Villa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • villatuerta - (2012) NA.IZ , 257-0002
    (...)
    Villa
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: NA.IZ

  • Villatuerta - (2019) NA.TOF , 446325

    Zer: Espacio urbano
    Non: Villatuerta
    Jatorria: NA.TOF

  • billatuérta (billatuértarràk) - (1990) [EUS.NHI]
  • Villatuerta (ofiziala)
  • Villatuerta (gaztelania)
UTM:
ETRS89 30T X.582581 Y.4723515
Koordenatuak:
Lon.1º59'27"W - Lat.42º39'38"N

Kartografia:

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper