Pertsona-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Bigorra - Lekuak - EODA

Bigorra (Eskualdea)

Entitatea:
Antolakuntza/Eskualdea
Arautzea:
Euskaltzaindiaren araua 
Non: Frantzia
Kokalekuak:
  • bigorra - (0400-0425 [1977, 1986]) LEM.TPB , 100. or. [IRI.TVC, 184. or.]
    (...)
    documentado así para comienzos del s. V en Notitia provinciarum, es decir, Civitas Tarba ubi castrum Bigorra, cfr. J. Lemoine, op. cit. [Toponymie du Pays Basque français et des Pays de l'Adour, Paris 1977], p. 100
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: IRI.TVC

  • bigorram - (1119-1136 [1873]) RAY.SORDE , XCIX. dok., 82. or.
    (...)
    Qui abiens cum Gastone, vicecomite Bearnensi, Bigorram [5. oharra, 83. or.: La Bigorre (Hautes-Pyrénées)], in quodam castro periit gladio
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: RAY.SORDE

  • v. de begorre - (1200-1250) BID.LBTLG , 91. or. (Cens.Cord.)
    (...)
    En V. de Begorre... XII d.
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Baiona
    Jatorria: BID.LBTLG

  • j. de begorre - (1200-1250) BID.LBTLG , 66. or. (Cens.cirm.)
    (...)
    Aques son los seis deus cirmanadges deus Canonges de Sancte Marie de Baione [...] A l'arrue d'Estiuaus [...] En J. de Begorre... II, e I quarton
    (...)

    Zer: Zergaduna
    Non: Baiona
    Jatorria: BID.LBTLG

  • bigorritano - (1265/12/11) FDMPV.007 , 47. dok., 111, 113. or. [AGN, Comptos, C.3, N.27]
    (...)
    super quistione que vertitur uel uerti speratur inter dominos supradictos, regem uidelicet et Gastonem, super comitatu Bigorritano et super iuribus et actionibus competentibus […] Et dabit eidem filie in dotem vicecomitatum Gauarritanum et vicecomitatum Bruliensem et terram quam habet in comitatu Bigorritano nouiter acquisita uel Malum Borguetum, Castrum Nouum, Saluam Terram, Auriabad, Ladeueza, cum omnibus denariis et obuentibus iuribus et pertinenciis locorum eorumdem
    (...)

    Zer: Konderria
    Non: Frantzia
    Jatorria: FDMPV.007

  • vigorre, bigorra - (1312/07 [1890]) BRUT.CN , XXV. dok., 25, 32. or. [Cartulaire II, 151]
    (...)
    libertates, franchisias et consuetudines aut eisdem similes quas idem dominum et genitor noster dum comitatum Vigorre tenebat nove bastide de Dabastenchis (sic) in Bigorra concesit, bastide nostre de Clarença in regno nostro Navarre predicto [...] non possint in dicta bastida nisi quod admodum ceteri faciunt seu utuntur communiter in aliis villes senescallie Vigorre, salvo in aliis jure nostro en in omnibus quolibet alieno
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: BRUT.CN

  • bigorra - (1347/10 [1890]) BRUT.CN , XXXVII. dok., 47. or. [Tiroir 31, nº 56]
    (...)
    los fueros, libertadas (sic), franquezas et usos otorgados por el rey de Francia, padre del dicho don Lois, a los pobladores de la bastida de Rabastenx en Bigorra
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: BRUT.CN

  • bigorra - (1499/08/20) FDMPV.004 , 100. dok., 273. or.
    (...)
    Dona Cathelina, infanta e lugartenient general en aqueste regno de Navarra, por los muy excelentes principes don Joan e dona Cathelina, por la gracia de Dios rey y reyna de Navarra, duques de Nemoux, de Gandia, de Montblanch, de Peynafiel, condes de Fox, sennyores de Bearn, condes de Bigorra, de Ribagorça, sennores de la ciudat de Balaguer, a los alcaldes, jurados e concejos vezinos de los lugares de Melida y Santacara, y a cada uno de vos segunt vos toqua
    (...)

    Zer: Konderria, eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: FDMPV.004

  • bigorra - (1500/04/07) FDMPV.004 , 101. dok., 274. or.
    (...)
    Dona Cathelina, infanta e lugartenient general en aqueste regno de Navarra, por los muy excelentes principes don Joan por la gracia de Dios rey de Navarra, duque de Nemoux, de Gandia, de Monblanc, de Pennafiel, conde de Fox, sennor de Bearne, conde de Bigorra, de Ribagorca, sennor de la cibdat de Balaguer, e don Kathelina por la mesma gracia reyna propietaria del dicho regno, duquesa de los dichos duquados, condessa e sennora de los dichos condados e sennorios
    (...)

    Zer: Konderria, eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: FDMPV.004

  • bigorrae - (1638) O.NUV , passim
    (...)
    bigorrae (synopsis capitum [0517. orr.]) Cap. XII. De Comitatibus Bigorrae eta Conuenarum et de Gasconiâ Tholosanâ // bigorrae comitatu (II, III. kap., 098. orr. [0615. orr.]) // bigorrae, bigorrâ (II, X. kap., 223. orr. [0740. orr.]) // bigorriae, comitatu; bigorciae (II, XII. kap., 247. orr. [0764. orr.]) eiusque originem & stirpem à Comitatu Bigorriae repetunt, pro quâ voce mendosè legitur Bigorciae in vulgatis exemplaribus Roderici Toletani // bigoriae (...) bigorriae; bigerronum; bigorriae, comitatum; bigorrae (II, XII. kap., 248. orr. [0765. orr.]) // bigeronensem (...) comitatum; bigerronum, comitatu (II, XII. kap., 248. orr. [0765. orr.]) Bigorre (ok. Bigòrra, Pirinio Garaiak) // bigerronum comitatus; bigerronensium, comitum; bigerronensium (...) comitum (II, XII. kap., 249. orr. [0766. orr.]) // bigorriae (II, XII. kap., 253. orr. [0770. orr.]) // bigerronum (II, XII. kap., 254. orr. [0771. orr.]) // bigerronum (II, XV. kap., 348. orr. [0865. orr.]) // bigerronibus (II, XVI. kap., 357. orr. [0874. orr.]) // bigerrorum, bigorra (III, I. kap., 386. orr. [0903. orr.]) Bigerrorum Comitatus // bigerros, begerros, bigerriones (III, III. kap., 398. orr. [0915. orr.]) // bigorriae (III, IV. kap., 406. orr. [0923. orr.]) Roger Howedenen latinezko aipuan // bigorrae (III, IV. kap., 407. orr. [0924. orr.]) // bigorrenses (III, V. kap., 414. orr. [0931. orr.]) // bigorrensis (III, V. kap., 416. orr. [0933. orr.]) // bigorram, bigorritanae (III, V. kap., 417. orr. [0934. orr.]) // bigorrensis, bigorrenses (III, VI. kap., 426. orr. [0943. orr.]) // bigorrensis, bigorrensium, bigorritano, bigorritani (III, VI. kap., 427. orr. [0944. orr.]) Besteak beste, Bigorreko dokumentuaren latinezko aipuan // bigorra (III, VIII. kap., 444. orr. [0961. orr.]) // bigorrensis (III, VIII. kap., 454. orr. [0971. orr.]) // bigorrensis (III, IX. kap. [IV sic], 471. orr. [0988. orr.]) // bigorrae (III, X. kap., 484. orr. [1001. orr.]) // bigorrae (III, X. kap., 487. orr. [1004. orr.]) // bigorrensi (III, XI. kap., 489. orr. [1006. orr.]) // bigorrensi (III, XI. kap., 499. orr. [1016. orr.]) // bigorrensem (III, XI. kap., 502. orr. [1019. orr.]) // bigerronum (III, XI. kap., 504. orr. [1021. orr.]) // bigorrae, bigerriones, begerros, bigerros (III, XII. kap., 505. orr. [1022. orr.]) // bigorra, bigerronum (III, XII. kap., 505-506. orr. [1022-1023. orr.]) // bigerronibus, bigorrenses, bigorrae (III, XII. kap., 507. orr. [1024. orr.]) // bigorrae, bigorrensis (III, XII. kap., 508. orr. [1025. orr.]) // bigorrae (III, XII. kap., 509. orr. [1026. orr.]) // bigorrensis, bigorre (III, XII. kap., 510. orr. [1027. orr.]) // bigorrensis (III, XII. kap., 511. orr. [1028. orr.]) // bigorrensis, bigorrensi (III, XII. kap., 512. orr. [sic 152] [1029. orr.]) // bigorrenses (III, XII. kap., 514. orr. [1031. orr.]) // bigorrensis (III, XII. kap., 515. orr. [1032. orr.]) // bigorrensis (III, XII. kap., 516. orr. [1033. orr.]) // bigorrâ (III, XII. kap., 520. orr. [1037. orr.]) // bigorritani (III, XII. kap., 527. orr. [1044. orr.]) // bigorrensis, bigorra (III, XII. kap., 531. orr. [1048. orr.]) // bigorre (III, XIII. kap., 540. orr. [1057. orr.]) // bigorrae (III, XIII. kap., 550. orr. [1067. orr.]) // bigorre, bigorram, bigorre (III, XIII. kap., 551. orr. [1068. orr.]) // bigorrae (III, XIII. kap., 552. orr. [1069. orr.]) // bigorrae (III, XIII. kap., 552. orr. [1071. orr.]) // bigorrensibus (index, s.v. aghon [1078. orr.]) // bigerris, bigerrionibus, bigorrensibus (index, s.v. begerri [1080. orr.]) // bigerri (index, s.v. bigerri [1081. orr.]) // bigerriones (index, s.v. bigerri [1081. orr.]) // bigorrae (index, s.v. bigorrae [1081. orr.]) // bigorrensium (index, s.v. bigorrensium [1081. orr.]) // bigorrae (index, s.v. maliuicini [1088. orr.]) // bigorram (index, s.v. montaneriêsis [1088. orr.]) // bigorrae (index, s.v. riparia inferior [1091. orr.]) // bigorrenses (index, s.v. tarbenses [1093. orr.])
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: O.NUV

  • mathae bigorrensis - (1638) O.NUV , III, XII. kap., 505. or. [1022. or.]

    Zer:
    Non:
    Jatorria: O.NUV

  • bigorre - (1863) RAY.DTBP , introduction V
    (...)
    V. CIVITAS TURBA, CASTRUM BIGORRA (Tarbes). // Le pagus de Bigorre : les cantons de Montaner el de Pontacq
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: RAY.DTBP

  • turba ubi castrum bigorra - (1945) CB.MAT , VIII-1, P.180
    (...)
    Tarbes y Saint Lizier de Bigorre (Provincia Novempopulana (57))
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: CB.MAT

  • bigorra - (1974) LIZ.LUR , 22. or.
    (...)
    Bigorra, gaurko Hautes-Pyrénees departamenduaren zatirik handiena, Tarbes buru duelarik. Astarak, Hego-Ekialdean Cominges, Hego-Mendebalean Bigorra eta Ifarrean Armagnac dituelarik, gaurko Gers eta Hautes-Pyrénees departamenduen artean zatitua [...] Biarnoa: historian bere bizitza apartekoa eraman zuen gaskoin herrialde honek, eta Bigorra eta Ziberoaren tartean dago
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: LIZ.LUR

  • bigerri - (1977 [1986]) ROH.GPPIR , 17. or. [IRI.TVC, 252. or. (4. oharra)]
    (...)
    Rohlfs, p. 17, señala que "L'Aquitania Novempopulana, a laquelle est faite allusion déja dans la fameuse inscription d'Hasparren (début du III. siécle), comprenait d'abord les neuf peuples des Ausci, Bigerri, Boiates, Consoranni, Convenae, Elusates, Lactorates, Tarbelli et Vasates. Plus tard, dans la 'Notitia provinciarum et civitatum Galliae' (fin du IV. siécle), le nombre des peuples compris dans la Novempopulanie, avec I'adjonction des Aturenses, Beneharnenses et Ilurenses est porté a douze, ce qui correspond aux douze évéchés de I'ancienne Aquitaine dans sa primitive organisation chrétienne", y cita a J.-F. Bladé, Mémoire sur l'histoire religieuse de la Novempopulanie romaine, Bordeaux 1885
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Akitania
    Jatorria: IRI.TVC

  • bigorra < *bigorre(m) < bigorris - (1986) IRI.TVC , 184-185. or.
    (...)
    14. Seguramente Bigorra, documentado así para comienzos del s. V en Notitia provinciarum, es decir, Civitas Tarba ubi castrum Bigorra, cfr. J. Lemoine, op. cit. [Toponymie du Pays Basque français et des Pays de l'Adour, Paris 1977], p. 100, procede del caso oblicuo Bigorre(m), cuyo nominativo sería Bigorris, paralelo a Calagorris, que en lo que se refiere a Calahorra dio de una manera semejante Calagorra, según consta en el Itinerario de Antonino, es decir, con origen en el acusativo Calagurre(m) / Calagorre(m), cuya forma se impuso como universal. Así se podría llegar a comparar *Bigorri con Baigorri, este último en versión románica Bayguerr (1366, PN-XIV, inf. de la tierra d'aquien puertos, p. 676), con diptongación de -o- en -ue-, teniendo ambos su origen en el teónimo registrado ya en inscripciones aquitanas de época romana, lo que no tiene nada de sorprendente, pues la divinidad tutelar del mundo latino denominada Tutela, que lo era de una localidad o de un navío, e incluso de los hórreos, está en el origen de los diversos Tudela de la Península Ibérica, tratándose en algún caso de Castrum Tutela, (año 857), hoy Tudela, situado a 8 Km. al sur de Oviedo (13 [oharra, 254. or.: Alfonso lrigoyen, •Sobre el origen del topónimo Tudela, Estudios de Deusto, XXII (1974), pp. 221-226]), lo que vemos también en Castrum Bigorra. La reducción de -ai- a -i- en Baigorri no sería inusitada, pues se da en suletino en formas verbales del tipo niz, < de naiz, desde los primeros textos conocidos, contrariamente a los hábitos de otras áreas. Debemos tener en cuenta que Baigorri es también el nombre de una cadena de montañas del sudoeste de EsteIla, en cuya tierra existe también la localidad de Baygorri, (1330, PN-XIV, F.Est., p, 290), y que se puede comparar, además, con Bagüer, situado en Urdués, y con su homónimo Bagüer, Ruinas, en Hecho, p. j. de Jaca, Huesca, formas semejantes a la de la versión románica que hemos registrado arriba para la localidad bajo navarra, cfr. L. Ariño, Rep. Huesca. El Bigorra mencionado para el s. V se identifica con St-Lézer, cant. de Vie-en-Bigorre, Hautes-Pyrénées, siendo también el nombre del país, donde algunas localidades hacen referencia a este hecho: Rabastens-de Bigorre, Sarriac-Bigorre, Bagnères-de-Bigorre, etc., etc. Hay, sin embargo, más topónimos de este nombre en otras partes. En los mapas topográficos de escala 1 : 25.000 que está publicando en Francia el Institut Géographique National, véase nota (7), podemos ver Bégorre, al sur de Ste-Marie-de-Gosse, al norte del río Adour, no lejos del área vasca actual, así como también junto a Pardies, al sureste de Mourenx, próximo al Gave de Pau, escrito exactamente igual, cfr. 1344 est, Peyrehorade, y 1545 ouest, Mourenx, respectivamente. Estas dos últimas formas podrían depender directamente de la forma Baigorri. En Huesca hay también Bigüerri, Barranco, en Montanúy, p. j. de Benabarre, según el repertorio de Ariño, lo que sin diptongación de la -o- supone *Bigorri. Véase §29
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: IRI.TVC

  • begorre - (1986) IRI.TVC , 186. or.
    (...)
    Labegorre, al este de Lasseubetat, cerca de Haut de Gan, cfr. 1546 est, Arudy, donde también tenemos Iriartigoyti, al sudoeste de la misma localidad, es decir, 'Iriarti de suso', siendo semejante a lriarte, 'entre villas', véase §49. El primer elemento de Labegorre podría ser labe, 'horno', a no ser que tenga añadido el artículo románico la, en cuyo caso estaríamos ante otro Begorre, que más arriba, §14, hemos relacionado con Baigorri, existiendo, por otra parte, su homónimo Labagüerre en Huesca, con diptongación de -o-, véase §29. Nos encontramos, en cualquier caso, ante formaciones claramente relacionadas con la lengua vasca, pero en versión fonética romanizante
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Akitania
    Jatorria: IRI.TVC

  • bigorre - (2004) MOR.NLPBG , 194-195. or.
    (...)
    La Bigorre est attesté historiquement par Bigerri dès 47 avant J.-C. chez Jules César (Guerre des Gaules) et Begerri chez Pline en 77 après J.-C. Plus tard, vers 600, on trouve Begorra sur une monnaie mérovingienne. Bigerri était le nom d'un des peuples aquitains vaincus par Crassus en 56 avant J.-C. On pense aussi que c'était peut-être l'ancien nom de la ville de Tarbes (65), attesté Civitas Turba au IVe siècle (à lire peut-être Tarba) bien qu'on hésite encore entre cette dernière et Saint-Lézer (65) qui présente d'importants arguments en sa faveur. On notera que ce nom est identique à celui de la ville antique de Bigerra en Taraconnaise côté espagnol
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: MOR.NLPBG

  • Bigorra - (2007) ARAUA.151 , 1. or.
    (...)
    Oharra: frantsesez Bigorre, okzitanieraz Bigòrra, katalanez Bigorra, aragoieraz Bigorra; gaztelaniaz Bigorra; latinez, bada Civitas Bigorra toponimoa ere; eta Bigorra erabiltzen da gaur egun euskarazko zenbait komunikabide, entziklopedia eta liburutan ere
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: ARAUA.151

  • Bigorra - (2008) ARAUZ.154 , Euskera, LIII (2008, 1), 183. or.
    (...)
    Bigorra (gaztelania); Bigorre (frantsesa); Bigorre (ingelesa); Jatorrizkoak: Bigorre (frantsesa) / Bigòrra(okzitaniera).
    (...)

    Zer: Eskualde historikoa
    Non: Frantzia
    Jatorria: ARAUZ.154

  • Bigorra - (2021) ARAUA.154 , 10. or.
    (...)
    Bigorra (gaztelania); Bigorre (frantsesa); Bigorre (ingelesa); Jatorrizkoak: Bigorre (frantsesa) / Bigòrra(okzitaniera). Oharra: jatorrizkoan izarño batez lagunduta ageri da, gaur egun izaera administratiborik ez duela adierazteko
    (...)

    Zer: Eskualdea
    Non: Frantzia
    Jatorria: ARAUA.154

 

  • Bigorre (frantsesa), Bigòrra (okzitaniera) (bertakoa)
  • Bigorra (gaztelania)
  • Bigorre (frantsesa)
  • Bigorre (ingelesa)
UTM:

				
Koordenatuak:
Lon.0º8'1"E - Lat.43º7'4"N

Kartografia:

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper