Pertsona-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Ziortza-Bolibar - Lekuak - EODA

Ziortza-Bolibar (Udalerria)

Entitatea:
Antolakuntza/Udalerria
Herritarra:
ziortzar, bolibartar 
Arautzea:
Euskaltzaindiaren araua 
Kokalekuak:
  • cinaurriza - (1082) SERR.CSMC , 252. or.
    (...)
    En el Cartulario de San Millán de la Cogolla se atestigua la forma Cinaurriza en 1082.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IRI.FNLV

  • cinaurriza - (1082 [1930, 1956]) SERR.CSMC , 247 [M.IFOV, Emerita, 24, 173. or.]
    (...)
    doc. Cinaurriza (CSM 247, año 1082)
    (...)

    Zer: Kolegiata
    Non: Bizkaia
    Jatorria: M.IFOV

  • blasco de cinaurriza - (1082 [1930]) IRI.LVATM , 2, 13. par., 3, 17. or.
    (...)
    El Abad de Cenarruza aparece, sin embargo, como confirmante en un documento de 1082 del Cartulario de San Millán de la Cogolla: abbate domno Blasco de Cinaurriza (3. oharra, 87. or.: Edición del P. Luciano Serrano, Madrid 1930. Hay también otra edición de Antonio Ubieto Arteta, Cartulario de San Millán de la Cogolla (759-1076), Valencia 1976. Las citas se hacen de la de Serrano, y las de Ubieto van como observaciones)
    (...)

    Zer: Abatea
    Non: Ziortza
    Jatorria: IRI.LVATM

  • martin ruiz de cenarruza - (1353 [1973, 1995]) DRPLV , V, 137. or.
    (...)
    En un trabajo mío, IrigoyenColegiataCenarruza p. 90 [4. oin oharra: IRIGOYEN, Alfonso. 1975: La Colegiata de Cenarruza y sus seles. In La Sociedad Vasca Rural y Urbana en el marco de la crisis de los siglos XIV y XV. II Simposio sobre Historia del Señorío de Vizcaya (23-25 de marzo de 1973). 85-114. Bilbao], digo, según un documento manuscrito que se conserva, referente al año 1353: "ajuste y convenio entre 'Martin Ruiz de Cenarruza' y doña 'Milia Martinez de Oçaeta', su mujer, abad y abadesa de 'Santa Maria de Cenarruça', y el maestro, clérigos y mayorales del Capítulo por una parte, y, de la otra 'Pedro Dias de Obecola' y 'doña Elvira' su mujer, obligándose éstos a pagar la media ganancia de los terrenos y heredades amojonados que tenía Santa Maria de Cenarruza en Obecola"
    (...)

    Zer: Antroponimoa
    Non: Ziortza
    Jatorria: DRPLV

  • cenarruza, martin ruiz - (1353/07/10 [1785]) ITUR.HGV , 314. or. [Dok. CenOb.]
    (...)
    Ziortzan
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: ITUR.HGV

  • cenarruza - (1353/07/10 [1785]) ITUR.HGV , 314. or. [Dok. CenOb.]
    (...)
    Abbad, et Abbadesa de Santa Maria de Cenarruza, et nos el Maestro, ó Cura, et Clerigos del mismo lugar de Cenarruza (...) et mejoramiento del dicho lugar de Cenarruza
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: ITUR.HGV

  • cenarruza - (1353/07/10 [1785]) ITUR.HGV , 314. or. [Dok. CenOb.]
    (...)
    los terrenos, et heredades que ha Santa Maria de Cenarruza en el dicho lugar de Obecola desde el puesto de Ascarza falta el rio del bado maior, et por el rio ajunto fasta el nocedal dejuso que llaman dearecha
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: ITUR.HGV

  • cenarruza - (1353/07/10 [1785]) ITUR.HGV , 314. or. [Dok. CenOb.]
    (...)
    que haiamos á medias Santa Maria de Cenarruza la mitad
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: ITUR.HGV

  • cenarruza - (1353/07/10 [1785]) ITUR.HGV , 315. or. [Dok. CenOb.]
    (...)
    el diezmo de buestro Solar á Santa Maria de Cenarruza enteramente (...) que haiades á enterrar en Santa Maria de Cenarruza (...) gran Camino de hida para Cenarruza, pero el diezmo enteramente quede á Santa Maria de Cenarruza en el buestro Solar
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: ITUR.HGV

  • cenarruza, pero diaz de - (1353/07/10 [1785]) ITUR.HGV , 315. or. [Dok. CenOb.]
    (...)
    Ziortzan
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: ITUR.HGV

  • cenarruza, santa maria de - (1372/01/17 [1785]) ITUR.HGV , 390. or. [Dok. GerrikAmp.]
    (...)
    dicen que los debieseros de Santa Maria de Cenarruza que les non consienten en poblar en Monditibar
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: ITUR.HGV

  • cenarruza - (1386/03/04 [1785]) ITUR.HGV , 315. or. [Dok. Bol.]
    (...)
    Clérigos de la Abadia de Santa Maria de Cenarruza
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: ITUR.HGV

  • cenaurriça - (1388) CEN.SEL , R.2, N.5, L.6
    (...)
    En algunos casos, por otra parte, en documentación anterior aparece también Cenaurriça [En un documento fechado en 1388 y que corresponde a la aprobación de la legitimidad de un libro de letra antigua donde estaban escritos todos los seles pertenecientes al monasterio de Santa María de Cenarruza (Reg. 2, núm. 5) [...] En la línea 22 donde copia el libro antiguo dice: "... En el dcho libro cuyo tenor es este que se sigue. Esta es Remenbrança de los selles de cenaurriça".
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IRI.FNLV

  • çenaurriça - (1388) CEN.SEL , R.2, N.5, L.22
    (...)
    En algunos casos, por otra parte, en documentación anterior aparece también Cenaurriça [En un documento fechado en 1388 y que corresponde a la aprobación de la legitimidad de un libro de letra antigua donde estaban escritos todos los seles pertenecientes al monasterio de Santa María de Cenarruza (Reg. 2, núm. 5) puede leerse en la línea 6: "Paresçio elhonrrado y discreto baron Don pedro abbad de la abbadia de Santa marja de çenaurriça".
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IRI.FNLV

  • cenarruça - (1500-1600) , --
    (...)
    [...] en la documentación de la Colegiata de Cenarruza que se conserva en el archivo de la Diputación de Vizcaya se puede leer con gran profusión la forma Cenarruça [...].
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IRI.FNLV

  • cenaurriza - (1500-1620) MUG , 7, 65. or.
    (...)
    [...] los abades D. Diego y D. Bernardino Irusta del siglo XVI y comienzos del XVII firmaban "El Abbad de Cenaurriza" [en la p. 65 puede verse una firma en facsímil].
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IRI.FNLV

  • cenarruza - (1558/11/14 [1785]) ITUR.HGV , 341. or. [Dok. Gere.]
    (...)
    nos el Abad, é Canónigos de la Iglesia de Santa maría de Cenarruza […] á la dicha Iglesia de Cenarruza é sus anexos […] Abad, é Canónigos de la dicha Iglesia Secular, é Colegial de Cenarruza […] la dicha Iglesia de Cenarruza é Santo Tomás de Bolibar, é Confrades de Sant Adrian de Guerena
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: ITUR.HGV

  • cenarruza - (1558/11/14 [1785]) ITUR.HGV , 342. or. [Dok. Gere.]
    (...)
    dicho señor Abad é Canónigos Beneficiados de la dicha Iglesia de Cenarruza, e Beneficiados de Bolibar
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: ITUR.HGV

  • cenarruza - (1558/11/14 [1785]) ITUR.HGV , 344. or. [Dok. Gere.]
    (...)
    el señor Pedro Abad de Flores Canónigo de Cenarruza […] rentas de la fábrica, é Ospital, é casa de Cenarruza espirituales, é temporales
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: ITUR.HGV

  • cenarruza - (1558/11/14 [1785]) ITUR.HGV , 345. or. [Dok. Gere.]
    (...)
    en la dicha Casa de Cenarruza […] Clérigos, Capellanes estantes en la dicha Cenarruza […] el Abad de Cenarruza […] Clérigo Capellan en Cenarruza
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: ITUR.HGV

  • cenarruza - (1558/11/14 [1785]) ITUR.HGV , 346. or. [Dok. Gere.]
    (...)
    Abad y Canónigos de Cenarruza
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: ITUR.HGV

  • cenarruza, anteiglesia de - (1630/01/25 [1785]) ITUR.HGV , 323. or. [Dok. BolGerrPr.]
    (...)
    los poseedorres de las 24 casas y una casilla que son las dos Cenarruza beitias, tres Elorriagas, Arranguiz, Icaztegui, Eztacona, las dos Zabalas, Garacate, Idoeta, Achutegui, Cemgabeitia, Ormaechea, onaindia, Goicoechea, Celaya de Ceniga Goitia de Geniga, Garacate, Aberanga, Martitegui, Jaio de juso Armaolea, y la casilla de Barrenechea de Ceniga con todos sus pertenecidos que estan fundadas en tierra y suelo de la Anteiglesia de Cenarruza
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: ITUR.HGV

  • cear-otza - (1785) ITUR.HGV , 230
    (...)
    Cenarruza. 'La anteiglesia de Cenarruza, bulgo Cear-otza'
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AG.M.FPTPF

  • ciorriza - (1785) ITUR.HGV , 234
    (...)
    'originándose de ello el nombre de Ciorriza, Cenaurriza, y últimamente Cenarruza'
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AG.M.FPTPF

  • cenaurriza - (1785) ITUR.HGV , 234
    (...)
    'originándose de ello el nombre de Ciorriza, Cenaurriza, y últimamente Cenarruza'
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AG.M.FPTPF

  • cenarruza - (1785) ITUR.HGV , 234
    (...)
    'originándose de ello el nombre de Ciorriza, Cenaurriza, y últimamente Cenarruza'
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AG.M.FPTPF

  • cenarruza - (1800-1833) AÑ.LPV , 48 B
    (...)
    Pueblos de Vizcaya
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AÑ.LPV

  • cenarruza - (1802) DRAH , I, 206-207
    (...)
    anteig. de la mer. de Busturía , señ. de Vizcaya, ob. de Calahorra. Confina por n. con Murelaga, por e. con Xemein y villa de Marquina, por s. con Mallavia y por o. con Guerricaiz y Arbacegui. Su término es de legua y media de ancho, 2 cortas de largo y 4 y media de circunferencia á la falda oriental de la sierra de Oiz y quebrado de montañas y hondonadas, en las quales están esparcidos los caseríos de su vecindario, produciendo los granos y frutos mas necesarios para la vida, bien que á fuerza de trabajo y abonos. Riéganle 4 arroyos, á saber, el Arranguiz, Mojonorriaga, Errotaalde y santa Polonia, nacidos en dicha sierra de Oiz, y son abundantes en bernejuelas y anguilas, y sobre ellos hay 11 puentes de piedra y 4 de madera. Tiene buenos pastos, árboles de construccion y canteras de piedra arenosa y caliza. Su poblacion es de 788 personas, contribuye por 84½ fogueras, y tiene el 25.º voto y asiento en las juntas generales de Guernica. Hay dos parroquias; la primera con advocacion de santa María, y que se dice fundada por los principales caballeros de Vizcaya el año 968, fué ampliada y dotada por el obispo de Calahorra D. Gonzalo de Mena, segun consta del exordio de las constituciones que en 12 de julio de 1380 dió al abad y beneficiados, erigiéndola en colegiata, que es única en el Señorío, y se compone de un abad y quatro canónigos, aunque antes eran 5, pero la renta del uno se aplicó por dotacion al tribunal del santo Oficio de Logroño. Las primeras constituciones se variáron por el Obispo D. Juan Manuel en 20 de diciembre de 1400, y entónces fué quando se dió título de canónigos á los beneficiados, y unas y otras fuéron aprobadas por el papa Inocencio VIII á 2 de diciembre de 1488. El cabildo vive en comunidad, y él mismo con su abad presenta para las canongías, de las quales 3 son patrimoniales la otra libre; pero la presentacion del abad es del rey. De los diezmos se hacen 7 partes, á saber, 2 para el abad, 4 para los canónigos y una para la fábrica. La segunda parroquia, que tambien se dice ser fundada en el siglo X, está en la barriada de Bolibar, dedicada á santo Tomas apóstol, y es matriz de la de S. Adrian de Guereña, y para servicio de ámbas hay un cabildo de 4 beneficiados, de los quales 3 asisten en Bolibar y uno en la anexa, y todos son presentados por la referida colegiata en virtud de privilegio concedido en 4 de marzo de 1386 por el rey D. Juan el I, con condicion de que se dixese una misa diaria, y se mantuviese un hospital para enfermos de la anteiglesia. Por eso percibe aquel cabildo la 3.ª parte de los diezmos, quedando las otras dos partes para los beneficiados, como tambien la mitad de las primicias, cuyo resto está aplicado para la fábrica. Por una escritura de concordia entre el abad y canónigos de la colegiata y el mayordomo de fábrica y feligreses de Bolibar, otorgada en 31 de mayo de 1611, se empezo á reedificar y ampliar esta iglesia, mas no se concluyó hasta 1730. La feligresía de la primera parroquia comprehende 86 casas, muchas de ellas en jurisdiccion temporal de otras anteiglesias, una ferrería, 5 molinos y 5 ermitas; la de la 2.ª 104 casas, 2 ferrerías , 7 molinos y 3 ermitas. G. A.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRAH

  • zenarruza - (1826) BFAH.ESTAT.POL , 21 Ziortza, 3, 28 [1, 26; 1r, 3v]
    (...)
    [izenburua:] Zenarruza [...] signo y firmo, en esta Ante Iglesia de Zenarruza a siete de Enero de mil ochocientos veinte y seis
    (...)

    Zer: Elizatea
    Non: Bizkaia
    Jatorria: BFAH.ESTAT.POL

  • cenarruza - (1829 [1704, 1708]) CENS.CAST.XVI , Ap. 158a
    (...)
    Cenarruza / [FOGUERAS:] 75
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: CENS.CAST.XVI

  • cenarruza - (1838/08/23) BFAH.JUD.BUSTENAURK , Bust. 0061/003
    (...)
    CENARRUZA, CAUSA DE OFICIO
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • cenarruza - (1840) BFAH.ESTAT.POL , 22 Errolda, 2 [2r]
    (...)
    DISTRITOS [...] MARQUINA [...] PUEBLOS [...] Cenarruza, Renta líquida (RS. VN.): 25649, Número de vecinos: 161
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Markinaldea
    Jatorria: BFAH.ESTAT.POL

  • cenarruza - (1840) BFAH.ESTAT.POL , 22 Errolda, 3 [2v A]

    Zer: Herria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: BFAH.ESTAT.POL

  • cenarruza, casa consistorial de - (1857) BFAH.UD.AURK , CENARRUZA 0122/027
    (...)
    En CENARRUZA. CLAS: 02-05-02-05; SECRETARIA; OBRAS Y URBANISMO; OBRAS MUNICIPALES; EXPEDIENTES DE OBRAS MUNICIPALES
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • cenarruza, casa consistorial de - (1858) BFAH.UD.AURK , CENARRUZA 0090/004
    (...)
    En CENARRUZA. CLAS: 02-05-02-05; SECRETARIA; OBRAS Y URBANISMO; OBRAS MUNICIPALES; EXPEDIENTES DE OBRAS MUNICIPALES
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • cenarruza, casa consistorial de - (1859) BFAH.UD.AURK , CENARRUZA 0101/008
    (...)
    En CENARRUZA. CLAS: 03-03-01-23; HACIENDA; INTERVENCION; PRESUPUESTOS; PROPUESTAS DE GASTOS
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • cenarruza - (1860) NOM.1860 , --
    (...)
    Cenarruza. Ante-iglésia
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • zenarruza, argomal egido comun de - (1865) BAHP.HIP.MARK , I-80. lib., 086
    (...)
    Cenarruza
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • cenarruza, casa consistorial de - (1867) BFAH.UD.AURK , CENARRUZA 0073/027
    (...)
    En CENARRUZA. CLAS: 03-03-01-27; HACIENDA; INTERVENCION; PRESUPUESTOS; JUSTIFICANTES DE INGRESOS Y GASTOS
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • cenarruza, casa consistorial de - (1867) BFAH.UD.AURK , CENARRUZA 0073/028
    (...)
    En CENARRUZA. CLAS: 03-03-01-27; HACIENDA; INTERVENCION; PRESUPUESTOS; JUSTIFICANTES DE INGRESOS Y GASTOS
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • cenarruza a bolibar, camino de - (1870) BFAH.UD.AURK , CENARRUZA 0051/015
    (...)
    En CENARRUZA. CLAS: 02-01-01-03; SECRETARIA; SECRETARIA GENERAL; SECRETARIA; CORRESPONDENCIA
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • cenarruza, casa consistorial de - (1883) BFAH.UD.AURK , CENARRUZA 0073/025
    (...)
    En CENARRUZA. CLAS: 03-03-01-27; HACIENDA; INTERVENCION; PRESUPUESTOS; JUSTIFICANTES DE INGRESOS Y GASTOS
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • cenarruza, casa consistorial de - (1900) BFAH.UD.AURK , CENARRUZA 0029/015
    (...)
    En CENARRUZA. CLAS: 03-03-01-23; HACIENDA; INTERVENCION; PRESUPUESTOS; PROPUESTAS DE GASTOS
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • cearrotza - (1930) MUG , 7. or.
    (...)
    Afirma Juan J. Mugártegui que los aldeanos de la comarca dicen Cearrotza.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IRI.FNLV

  • cenarruza (top.) - (1953 [1997]) M.AV , 612
    (...)
    612. paragrafoa.- ziaurre (a.-nav.), ziaurdi (Azkue, Aezkera, 126), ziorri (vizc., v. infra) «yezgo»: Ciaurriz (top. Cíaorríz, año 927, Ciaurrice, 1092, Nav.). Si ziaurre, etc., proceden, como parece, de un antiguo *zinaurri, hay que incluir aquí el nombre de la población vizcaína de Cenarruza (pop. Ziortza), cuya forma anterior es Cinaurriza (CSM 247, año 1082); ap. Cenarruzabeitia. Esta era la etimología popular de hace siglo y medio, recogida, aunque no aceptada, por Iturriza (p. 234): «...si bien es tradición de haver sido hallada [la imagen de Nuestra Señora de Cenarruza] entre vnas Matas de hiezgos llamados bulgarmente Ciorrijac. originándose de ello el nombre de Ciorriza, y ultimamente Cenarruza». El prefiere explicarlo (p. 230) como «ladera fría». La nasal que hemos supuesto para la forma antigua, aparece en otros nombres de plantas, que tienen sin duda el mismo origen. Según Aranzadi (RIEV XV, 692-693 y XX, 281) zinurri en Ataun es «labiérnago negro» (Phyllirea media) G. Bähr (RIEV XX, 453) señala en Ataun ziñurri beltz y ziñurri zuri «dos arbustos. El segundo no florece, según dicen, y su made-ra tiene un color más claro. Las ovejas y cabras tienen afición a sus hojas», y remite a Aranzadi. Y, anteriormente, ha señalado: «Ziaurri (Cegama) = un arbusto. Creo que es el mismo el cual llaman en Ataun ziñurri». El a.-nav. ziraurri, exactamente equivalente por la forma, significa según Araquistain, citado por Azkue, «escanda, clase de trigo». Para Cenarruza, sus formas atestiguadas y su pronunciación popular, cf. A. Irigoyen, FLV 4 (1972), 210 s. y 215.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: M.AV

  • cinaurriza (top.) - (1953 [1997]) M.AV , 612
    (...)
    612. paragrafoa.- ziaurre (a.-nav.), ziaurdi (Azkue, Aezkera, 126), ziorri (vizc., v. infra) «yezgo»: Ciaurriz (top. Cíaorríz, año 927, Ciaurrice, 1092, Nav.). Si ziaurre, etc., proceden, como parece, de un antiguo *zinaurri, hay que incluir aquí el nombre de la población vizcaína de Cenarruza (pop. Ziortza), cuya forma anterior es Cinaurriza (CSM 247, año 1082); ap. Cenarruzabeitia. Esta era la etimología popular de hace siglo y medio, recogida, aunque no aceptada, por Iturriza (p. 234): «...si bien es tradición de haver sido hallada [la imagen de Nuestra Señora de Cenarruza] entre vnas Matas de hiezgos llamados bulgarmente Ciorrijac. originándose de ello el nombre de Ciorriza, y ultimamente Cenarruza». El prefiere explicarlo (p. 230) como «ladera fría». La nasal que hemos supuesto para la forma antigua, aparece en otros nombres de plantas, que tienen sin duda el mismo origen. Según Aranzadi (RIEV XV, 692-693 y XX, 281) zinurri en Ataun es «labiérnago negro» (Phyllirea media) G. Bähr (RIEV XX, 453) señala en Ataun ziñurri beltz y ziñurri zuri «dos arbustos. El segundo no florece, según dicen, y su made-ra tiene un color más claro. Las ovejas y cabras tienen afición a sus hojas», y remite a Aranzadi. Y, anteriormente, ha señalado: «Ziaurri (Cegama) = un arbusto. Creo que es el mismo el cual llaman en Ataun ziñurri». El a.-nav. ziraurri, exactamente equivalente por la forma, significa según Araquistain, citado por Azkue, «escanda, clase de trigo». Para Cenarruza, sus formas atestiguadas y su pronunciación popular, cf. A. Irigoyen, FLV 4 (1972), 210 s. y 215.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: M.AV

  • cenarruza, casa consistorial de - (1956) BFAH.UD.AURK , CENARRUZA 0022/041
    (...)
    En CENARRUZA. CLAS: 01-02-00-06; AYUNTAMIENTO PLENO; EXPEDIENTES DE SESIONES
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • ziortza, cenarruza - (1956) M.IFOV , 173. or.
    (...)
    Todavía está menos estudiada la cuestión del acento. Algunas formas populares hacen pensar que pudo estar localizado en la segunda sílaba y ser suficientemente fuerte para determinar la pérdida de la sílaba postónica: Eaurta, of. Jaurrieta (Nav.), Ziortza, of. Cenarruza (Vizc.), doc. Cinaurriza (CSM 247, año 1082), etc. Encontramos documentada la caída en la forma oficial del nombre de una población navarra: // doc. Orelivia (1094 y 1109), Orerivia (1043 y 1047), Orolivia (1109), Ororivia (1110), actual Ororbia
    (...)

    Zer: Kolegiata
    Non: Bizkaia
    Jatorria: M.IFOV

  • ibar-, ivar- - (1956) M.IFOV , 184. or.
    (...)
    Las oclusivas sonoras, empleando este término en el sentido limitado que más abajo se indica, se conservan por lo general, tanto en posición inicial como en interior de palabra: // Γέβαλα (Ptol.), actual Guevara, Guebara (Ál.). // Heredia (Ál.), doc. Deredia, Heredia < herediu, pl. heredia. Cf. también Δηούα (Ptol.), actual Deva, río y población en Guip. // Como es sabido, lo que llamamos oclusivas sonoras se realizan como oclusivas o espirantes, según la posición, con una distribución muy parecida a la del español de hoy. La pronunciación fricativa de la b está claramente descrita por Oihenart a mediados del siglo XVII. // No hay indicios que apoyen la presunción de que el vasco medieval distinguiera entre -b- oclusiva y -u- (-v-) fricativa como el cast. de aquella época. En los documentos se emplean casi indistintamente las dos letras (Zabal- y Zaval-, Ibar- e Ivar-, -barri y -varri, etc.), lo que parece probar que no había más que un fonema y que la realización corriente de este en posición intervocálica era una fricativa
    (...)

    Zer: Toponimoen osagaia
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: M.IFOV

  • cenarruza, zinaurriza, ziortza - (1956) M.IFOV , 340. or.
    (...)
    Son abundantes los nombres propios cuyas formas oficiales o más antiguas tienen una n intervocálica que falta en las populares o más recientes (Azkue, Morfología vasca, [Bilbao 1925], p. 30; S. de Altube, RIEV 14, 1923, pp. 518 ss.): [v oharra: “De fonética vasca”, 517-534] [...] Cenarruza (Vizc.), doc. Zinaurriza, pop. Ziortza
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: M.IFOV

  • ziortza < *ziaurtza, cenarruza - (1956) M.IFOV , 175. or.
    (...)
    La reducción del diptongo a o (u), en sílaba no inicial, se registra en las formas populares de varios nombres de población: Ziortza (< *Ziaurtza), of. Cenarruza; Iborri (< *Ibaurri), of. Ibarruri (S de Altube, Eusko Jakintza 3, 1950, p. 156), [f oharra: “Fonética y etimología euskéricas”, 155-158] ambos en Vizc. Pero parece tratarse de casos recientes
    (...)

    Zer: Kolegiata
    Non: Bizkaia
    Jatorria: M.IFOV

  • zenarruza /ziarrutza, ziarrotsa/ - (1956) OTX.NGRTV , Euskera, I (1956), 96, 98. or.
    (...)
    *zen- *zena- *zene- *zeni-.- Confieso que son pocas las razones que expongo, pero creo se tratan de variantes de *zea-. Obsérvese que ZENARRUZA -existe allí un barrio ZIARREGl- los naturales lo hacen "Ziarrutza" o "Ziarrotsa", que tienen dos posibles significaciones: *zen-arrutza o *zenarro, cuenca del río + el sufijo de extensión -tza, o bien zenar-utza, el ejido de la vega o de la cuenca del río […] *Zea orrek. seme batzut [sic] dauzka: *zeni, *zene, *zen. Zenarrutzari, angotarrek Ziarrutza diotsate. Altubek Eusko-Jakintzan eta Gernikan erakutsi aituen fonetica [sic]-arauak birresaten dizkigu, Galdakano: Galdako, christiano: kristi(ñ)au, eta bide batez euskal leku-izen eta famili-izen askoren etimologia ematen digu
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: OTX.NGRTV

  • cenarruza, casa consistorial de - (1959) BFAH.UD.AURK , CENARRUZA 0040/016
    (...)
    En CENARRUZA. CLAS: 02-05-02-01; SECRETARIA; OBRAS Y URBANISMO; OBRAS MUNICIPALES; PROYECTOS TECNICOS
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • cinaurriza, cenarruza, ziortza - (1959) M.FHV , 4.6 par., 097. or.
    (...)
    La reducción de au a o, u, nunca o rara vez común (...) así como el nombre de población cinaurriza, Vizcaya, año 1082, CSMill. 247, mod. Cenarruza, vasc. Ziortza (Apellidos, núm. 612)
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: M.FHV

  • ziortza, cenarruza, cinaurriza - (1959) M.FHV , 21.9 par., 419. or.
    (...)
    Este acento automático ligado a la segunda sílaba se ha conservado acaso en el que hoy se observa en el alto-navarro de la desembocadura del Bidasoa y zonas próximas e incluso tal vez en ulzamés (supra, 20.8). La evolución de algunos nombres de población en Navarra, fuera de esta región, no se opone a ello: (...) cf. vizc. Ziortza, of. Cenarruza, en 1082 Cinaurriza (CSMill. 247)
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: M.FHV

  • cenarruza (capital) - (1960) NOM.1960 , --
    (...)
    Cenarruza. Anteiglesia
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • zearrotza, zenarruza - (1961) ETX.URI , 218. or.
    (...)
    Aldakuntza aundiago bat denean izen ofizialaren eta euskerazkoaren artean, orduan, euskerazkoa ongi emanik dute eskuarki. Alaxe, Azkue’k “Leintza”, “Leniz”en ordez; “Luyo”, “Lujua”ren partez; “Zearrotza”, Zenarruza adierazteko.
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: ETX.URI

  • cenarruza, casa consistorial de - (1964) BFAH.UD.AURK , CENARRUZA 0004/006
    (...)
    En CENARRUZA. CLAS: 02-05-02-05; SECRETARIA; OBRAS Y URBANISMO; OBRAS MUNICIPALES; EXPEDIENTES DE OBRAS MUNICIPALES
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • cenarruza, casa consistorial de - (1966) BFAH.UD.AURK , CENARRUZA 0088/005
    (...)
    En CENARRUZA. CLAS: 02-05-02-05; SECRETARIA; OBRAS Y URBANISMO; OBRAS MUNICIPALES; EXPEDIENTES DE OBRAS MUNICIPALES
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • cenarruza, casa consistorial de - (1966) BFAH.UD.AURK , CENARRUZA 0043/005
    (...)
    En CENARRUZA. CLAS: 02-05-02-05; SECRETARIA; OBRAS Y URBANISMO; OBRAS MUNICIPALES; EXPEDIENTES DE OBRAS MUNICIPALES
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • zearrotza (zenarruza) - (1966) AZK.EDIAL , 33 C
    (...)
    Dialecto vizcaíno
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AZK.EDIAL

  • bolibar - (1968) LMEND.XAB , Euskera, XIII (1968), 82. or.
    (...)
    TOPONIMOS CON EL SUSTANTIVO BERRI, BARRI, BERRO, BERRE... [...] VIZCAYA [...] Bolibar, vi. Cfr. Ulibarri, Olivares.
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: LMEND.XAB

  • ceavrica [ceaurriça ?] - (1972) IRI.FNLV , 211
    (...)
    En el letrero que forma la orla del escudo de la Abadía se lee Ceavrica que posiblemente ha de interpretarse como Ceaurriça.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IRI.FNLV

  • ziarrotza - (1972) IRI.FNLV , 211
    (...)
    Afirma Juan J. Mugártegui que los aldeanos de la comarca dicen Cearrotza y recientemente he podido recoger en Murelaga la forma Ziarrotza.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IRI.FNLV

  • cenarruza - (1972) IRI.FNLV , 211
    (...)
    En el caso de Cenarruza se podría afirmar que las formas transmitidas por vía oral responden a dos tradiciones. En primer lugar la que parte de Cinaurriza. En la fase antigua la -n- intervocálica dejarí auna -h- residual, quizá con nasalización de alguna vocal contigua. Después la aspiración desapareció del sistema fonético de la lengua vasca peninsular y en el caso de Zigortza se desarrolló en su lugar una -g- para separar las sílabas. Podríamos reconstruir así los eslabones intermedios: Cinaurriza > *Zihaurritza > *Zihorritza > Zigortza y también Ziortza. En el caso de la forma Ziurritza el resultado de la monoptongación de -au- es -u-. Por otra parte Cearrotza y Ziarrotza, así como también Ziorrotza tienen como base Cenarruça.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IRI.FNLV

  • cinaurriza - (1972) IRI.FNLV , 211
    (...)
    Salta a la vista que los topónimos Cinaurriza y Ciaurriz, este último referido a un lugar situado a 16 km de Pamplona, tienen la misma formación en su origen. También el de Navarra aparece en el Cartulario de San Millán de la Cogolla, p. 28, año 927: "monasterium reliquiis Sancte Crucis consecratum de Ciaorriz in Pampilona".
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: IRI.FNLV

  • bolibar-zenarrotza - (1974) LIZ.LUR , 31. or.
    (...)
    Lea-Artibai: Hibai bion harroez, Markina hiriburutzat duen eskualdea osatzen da. Learen bokalean Lekeitio itsas hiria dugu eta Artibairen bokalean, Ondarroa. Lea harroan beste herri hauek daude: Munditibar, Aulestia (Murelaga), Gizaburuaga, Amoroto, Izpazter eta Mendexa. Artibai harroan: Bolibar-Zenarrotza, Markinetxebarri, eta Berriatua. 208,75 km2 eta 28.717 bizilagun
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Lea-Artibai
    Jatorria: LIZ.LUR

  • zenarrotza - (1974) LIZ.LUR , 34. or.
    (...)
    Goierri: edozein lekutan da goialdeko herria, edo herri baten barnean goien dagoen baserri hauzoa. Honela, Erandio, Zaldibar, Garai, Aulestia, Barrika, Murueta eta Zenarrotza Bizkaiko herrietan Goierri izeneko hauzoak aurkitzen ditugu
    (...)

    Zer: Elizatea
    Non: Bizkaia
    Jatorria: LIZ.LUR

  • cenarruza: zearrotza - (1974) TXILL.EHLI , 168 B

    Zer:
    Non:
    Jatorria: TXILL.EHLI

  • cenarruza: ziortza (ziortzar) - (1976) E.EUS.LIZ.KN , Euskera, XXI (1976, 1), 309. or.
    (...)
    Kodea: 2.2.8.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.LIZ.KN

  • ziortza - (1980/01/31) OB.IRIZP , --
    (...)
    D. José Luis Lizundia Askondo, Vicesecretario de la Real Academia de la Lengua Vasca-EUSKALTZAINDIA y Secretario de su Comisión de Toponimia, emite el siguiente, DICTAMEN: Que según el Nomenclátor de Municipios del País Vasco, preparado y aprobado por esta Corporación académica, el clasificado con el número 418 y denominado hasta ahora en la versión oficial de la Administración: Marquina-Jemein, es en su versión oficial académica vasca: MARKINA-XEMEIN. Que las denominaciones euskéricas correctas de las entidades de población de ese municipio, son asimismo, como sigue: Versión propuesta: Versión euskérica correcta Ceniga-Ciarregui: ZEINKA-ZIARREGI Bolivar: BOLIBAR Cenarruza: ZIORTZA Goierria: GOIERRIA Arta: ARTA Ilunzar: ILUNZAR Iturreta: ITURRETA Barinaga: BARINAGA Amalloa: AMALLO Meabe: MEABE Urberuaga de Ubilla: UBILLA-URBERUAGA o URBERUAGA simplemente Y para que conste y su remisión al Ayuntamiento de dicho municipio, expido la presente en Bilbao a treinta y uno de Enero de mil novecientos ochenta.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OB.IRIZP

  • ZIORTZA: ZIORTZA - (1986) HPS.EAE , 38

    Zer: Entitatea
    Non:
    Jatorria: HPS.EAE

  • ziortza - (1991) NOM.1991 , --

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • cenarruza, ziortza - (1995) DRPLV , V, 221. or.
    (...)
    Edota Cenarruzabeitia deitura Ziortzabeitia-ra aldatzea, erdaraz Cenarruza erara eman izan den toponymoa euskaldunen artean Ziortza modura hedaturik agertzen baita. Izan-ere toponymoa hala normalizaturik dago, korritzen duen beste aldagarriren bat gora behera. Deitura modura gutienez Zenarrutzabeitia forma mantendu beharko litzateke, graphia moldaturik, nahiz-eta jatorrizko baserria Ziortzabeitia izan, zeren Zenarrutzabeitia deitura forma horretan stratifikaturik ageri baitzaigu mundu zabalean zehar
    (...)

    Zer: Deitura, Auzoa
    Non: Bizkaia
    Jatorria: DRPLV

  • ziortza, zeharrotza - (1995) DRPLV , V, 240. or.
    (...)
    Antzeko zerbait gertatzen da Cenarruzabeitia edo Lazcano deiturekin, Zenarrutzabeitia eta Lazkano formetara erakarri behar bailirateke legeak eskaintzen duen araura euskal graphiara aldatu nahi balira, eta ez Ziortzabeitia edo Zearrotzabeitia -Ziortza edo Zearrotza izaitera heldu baita toponymoa- eta Lazkao formetara -Lazkao izaitera heldu baita toponymoa, eta hortik sortu baita Lazkao Txiki bertsolari famatuaren izena-, cfr. neure "Miscellanea Toponymica et Anthroponymica (I) [43. oin oharra: Alfonso lrigoyen, De re philologica linguae uasconicae IV, Bilbao 1992]", §1, 191 orr., eta "... (III)", §l, 214 orr.
    (...)

    Zer: Toponimoa
    Non: Ziortza-Bolibar
    Jatorria: DRPLV

  • bolibar - (1995) DRPLV , V, 193. or.
    (...)
    Bolibar typoko toponymoa mendebaldekoa da, < molin[u]-+ ibar, nasalizazioaren disimilazioz eta -n vokalartekoa eroririk, nolanahi dela goian aipaturiko lbarerrota baino stratifikazio zaharragokoa, cfr. azkenengo honi dagokiola baserria Laukizen, Fog. 1796. Baina hemen ez gara toponymoen zerrenda zehatz eta mehatz azaltzen hasiko, zeren luzeegi joko bailuke gaia agortzen ez bagendu ere
    (...)

    Zer: Toponimoa
    Non: Bizkaia
    Jatorria: DRPLV

  • ziortza - (2000) NOM.2000 , --
    (...)
    180 emakume + 198 gizonezko = 378
    (...)

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • ziortza-bolibar - (2000/05/25) OB.IRIZP , --
    (...)
    Mikel Gorrotxategi Nieto, Euskal Filologian lizentziatua, euskaltzain urgazlea eta Euskaltzaindiaren Onomastika batzorde idazkari denak, EGIAZTATZEN DU Onomastika batzordeak Iruñean egindako azkeneko bilkuarn beste gai batzuen artean markina-Xemeingo udalak Ziortza-Bolibar edo Zenarruza-Bolibar izenen egokitasunari buruzko eskaera aztertu zuela. Ziortza / Cenarruza izenaz Patxi Salaberri Zaratiegik egindako txostena (ikus ondoko eraskina) ikusita auzo hori izendatzeko lehenago hartutako erabakia, hots Ziortza berrestea erabaki zen aho batez. Halaber, Bolibar izena ere berretsi zen. Eta hala adierazteko eta bertako Udalbatzari bidaltzeko, izenpetzen du Bilbon bi milagarreneko maiatzaren 25ean. Mikel Gorrotxategi Nieto, batzorde idazkaria.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: OB.IRIZP

  • ziortza / cenarruza - (2001/05/17) SAL.ZIOR , Euskera, XLVI (2001), 739-749
    (...)
    11 orrialdeko txostena.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: SAL.ZIOR

  • ziortza - (2002) NOM.GEOGR , Bi.

    Zer:
    Non: Markina-Xemein
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • ziortza-bolibar - (2004/12/22) BAO , 245. zkia., 27107-27109. or.
    (...)
    Bizkaiako [sic] Batzar Nagusien 2004ko azaroaren 30ko ERABAKIA; izan ere, beraren bidez Ziortza-Bolibar udalerri burujabe bihurtzeko Markina-Xemeindik bereiztea onartzen da. // Bizkaiako [sic] Batzar Nagusiek, 2004ko azaroaren 30 datozko osoko bilkuran, «Ziortza-Bolibar udalerri burujabe bihurtzeko Markina-Xemeindik bereiztea» onartu duela jakinarazten dut, nik aldarrikatu eta argitaratzeko agintzen dudala hitzez-hiz transkribatuz hurrengoa dioen erabakia: // Lehengoa.—Onespena // Udalerri independentea izateko, Markina-Xemein udalerritik Ziorza-Bolibarren desanexioa onetsi da. Bigarrena.—Izena eta hiriburua // Udalerri berriaren izena Ziortza-Bolibar da eta hiriburua Bolibar gunean izango du. // Hirugarrena.—Lurralde mugak // Ziortza-Bolibar udalerriaren mugak ondokoak dira: iparraldean, Aulesti udalerria; mendebaldean, Munitibar-Arbatzegi-Gerrikaitz; ekialdean, Markina; hegomendebaldean, Berriz; hegoekialdean, Mallabia. // Muga horiek kartografiako planoetan ageri dira honako izenburuko agirian: 5.b.) artikulua-udal mugartearen aldaketak ukitutako lurraldearen planoa. // Laugarrena.—Ondasunak // Udalerri berriaren ondasunak, honekin batera doan zerrendan eta 5.b) artikulua izenburuko agirian azaltzen dira, izaera mugatzailerik edo sakonik ez duela eta agertzen ez badira ere, aipatu beharreko beste ondasun batzuen kalterik gabe. Arbitrajeko Batzordearen eskumena izango da sor litezkeen auziak ebaztea. // Bosgarrena.—Kredituak, eskubideak eta betebeharrak // Bien aldetik (Markina-Xemein eta Ziortza-Bolibar) ez da zor ezta betebeharrik ere ageri. // Bestalde, Ziortza-Bolibarren zenbait obra finantzatzeko, Markinako Udalak kreditu eragiketa egin zuen, eta horretatik hirurehun mila euro (300.000 Euro) inguru Ziortza-Bolibarreko inbertsioei dagozkie. // Beraz, hirurehun mila (300.000 euro) eurokoko diru-zenbateko horretatik udalerri berriari dagozkion baimen eta interesen zenbatekoak, udalerri horren pentzuan geratzea proposatzen da, helburu horretarako erakunde publikoek ezarritako diru-laguntzak egiaztatu eta baietsiz gero. // Seigarrena.—Udal berriaren langileak // Ziortza-Bolibarko udalaren betebeharrak egoki garatzeko, beharrezko langileen artean idazkari-kontu hartzailea, administrari laguntzailea eta zerbitzu anitzeko behargina egon behar dira. // Era berean, udal berriaren plantillan lanaldi erdiko beste bi lanpostu sartuko dira, biak gaur egun daudenak eta Bolibar gunean kokatutako Simon Bolibar museorako. Horretarako, Markina-Xemein Udalaren eta desanexioaren batzorde kudeatzailearen ordezkariek erabaki dute egun museoko langileak direnak Ziortza-Bolibarreko udal berrira transferitzea, dituzten baldintza berdinetan. // Lanpostuen zerrenda onetsi ondoren, hautaketa, hornidura eta izendapena arlo horretan indarreko Toki Araubideko legeriarekin bat egingo da. // Zazpigarrena.—Zerbitzuen kudeaketa // Ziortza-Bolibarko udalak, indarreko legeriaren arabera eskaini behar dituen zerbitzu guztiak era librean kudeatuko ditu, elkarteera desberdinak hartu, partzuergoak eratu edo hitzarmenak izenpetu ahal dituela, zerbitzua era egokian eskaintzeko beharrezkoa baldin bada. // Zortzigarrena.—Hirigintzako plangintza orokorra // Ziortza-Bolibarren aplikatzeko hirigintzako plangintza orokorra, indarrean dauden Markina-Xemeingo Arau Subsidiarioek zehazten dute. // Plangintzako Arautegiaren 154.3 artikuluan ezarritakoarekin bat, udalerri berriak berrikusi ahal du indarreko Plangintza, hasierako eremu geografikoaren aldarazpenak eragin duen lurraldearen egitura organikoa eta orokorrari buruzko irizpideak hartzeko. // Bederatzigarrena.-—Arbitrajeko batzordea // Desanexioa dela eta, etorkizunean sor litezkeen auziak ebaztea eta oinarri hauen interpretazioa Batzordearen esku geratuko da. Batzordearen osaera ondokoa da: // Presidentea: Hirigintza eta Udal Harremanen foru diputatua edo eskuordetzen zaion teknikaria: // Bokalak: Markina-Xemeingo udalaren hiru korporaziokide, Ziortza-Bolibarko udalaren hiru korporaziokide. // Idazkaria: Markina-Xemeingo udalaren idazkaria edo eskuordetzen zaion funtzionarioa. // Hamargarrena.—Hauteskunde Batzari jakinaraztea eta udal Batzorde Kudeatzailea osatzea // Desanexioa egiaztatu ondoren eta udalerri berriaren osaera onetsita, Foru Aldundiak dagokion Hauteskunde Batzari jakinaraziko dio eta Udal Batzorde Kudeatzailea osatuko du, indarreko hauteskunde ordenamenduarekin bat; batzorde horrek udalerri berriaren kudeaketa bere gain hartuko du udal hauteskundeak izan eta udalbatza eratu arte. // Udal Batzorde Kudeatzailea: // a) Udal Batzorde Kudeatzailearen kidekopurua ez da izango Ziortza-Bolibarko udalari legez dagokion kidekopurutik gorakoa. // b) Batzorde Kudeatzailearen burua gehiengoz hautatuko dute Batzordekide guztien artean. // Hamaikagarrena.—Inbentarioa, mankomunitateak eta partzuergoak // Udalerri berriak egin beharrekoa: // 1. Bere ondasunen inbentarioa eta katalogoa eta berorien sailkapen juridikoa eratzea. // 2. Zerbitzu publikoak mankomunitatearen eskuetan uztea, ustiapen kostuak direla bide hala gomendatzen bada, eta baita ere, partzuergoak eratu eta hitzarmenak sinatzea beste administrazio publikoekin nahi irabazi asmorik gabeko erakunde pribatuekin, berorien helburuak eta udalerriarenak bat baldin badatoz. // Hamabigarrena.—Hizbaketa bereziak // Ziortza-Bolibar udalerriak, hasieran bere jardunerako baliabide zehatzik izango ez duela eta, desanexiotik eta hurrengo sei hilabetean, Markina-Xemeingo Udalak beharrezko laguntza teknikoa, juridikoa eta ekonomikoa emango dio, eta baita ere, oinarrizko zerbitzu publikoak eta bidezko diren ekonomia konpentsazioak. // Ziortza-Bolibarreko Udalaren jarduna erabat finkatu arte, Markina-Xemein Udalak lagundu egin dio udal berriari dagozkion agiritegiko funtsak eman eta berorien jabetza hartzen; halaber, erabilera komuna amaitu arte, baliabide materialak banatzen lagunduko dio. // Horretaz gain, Ziortza-Bolibarko Udaletxea berregokitu beharrean dagoenez, erabiltzeko moduan egon arte Markina-Xemeingo udalak lokala utziko dio Ziortza-Bolibar udal mugartean; bulegoko erabilerari begira, lokalak beharrezko baliabideak izango ditu eta udal administrazio berriak doan erabiliko du desanexioa gertatzen denetik urte beteko epean. // Bestalde, Markina-Xemein udalerriaren ur hornidura, desanexioa dela bide, Ziortza-Bolibarrera transferitzen diren ur bilketari esker egiten denez, desanexioaren batzorde kudeatzaileak udalerria bereziki aintzat hartzeko konpromisoa hartu du, Markina-Xemeingo ur edangarriaren hornidura-beharrei dagokienez. // Hamahirugarrena // Honako erabakia 2005.eko urtarrilaren 1ean indarreratuko da, BAOn argitaratu ondoren. // Jende orok jakin dezan eta ondore egokiak izan ditzan. // Bilbon 2004ko azararoan 14 an. // Ahaldun Nagusiak, // JOSE LUIS BILBAO EGUREN // (I-2.038)
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: BIZKAIA
    Jatorria: BAO

  • ziortza - (2005) SAL.OSTN , 103-104
    (...)
    Hay otros topónimos que en apariencia tienen la misma terminación descriptiva [Nombres con sufijo acabado en sibilante, a) -i(t)z]: Araitz (de haran? Cf. Araotz < haran + hotz, al parecer. Podría en cambio ser muy bien antroponímico; véase Caro Baroja, 1945: 105, 141 y lo dicho al hablar de Araia), Artaitz (Arteitz < arte + -itz), Gorraitz (de gor + -aitz tal vez), Gorritz con base gorri 'rojo', que también podría ser antroponímica, Mezkiritz (podría estar relacionado con el castellano mezquino, mezquina), Olaitz que equivale a Olatz, Olatze, Olatza, con base ola 'cabaña' en un principio, Oritz con base hori 'amarillo' quizás, Oharritz (in situ llamado Uarritz, Umarritz, Umerritz; podría ser un derivado de uharri, lo que nosotros en Ujué llamamos ruejo, más -tz. La -m- podría tener su origen en una -b- anterior, procedente a su vez de una -g- y esta de la aspiración. Cf. Uberte Uharte Arakil, Ugarte Uharte Pamplona, Zubetzu Zuhatzu de Arakil...), Ziaurritz como Ziortza en Bizkaia y seguramente Ziordia tiene como base ziaurre 'yezgo' (Salaberri, 2001). Creemos que también en estos casos el sufijo puede proceder en última instancia del genitivo latino, pero existen dificultades para relacionarlo con -tze y especialmente con -tza (< -tzaha). Indicaría en principio la posesión, pasando de casos como Auritz 'la casa, el caserío de Auru, Aurio' a significar 'el lugar de Auru, Aurio', convirtiéndose el sufijo en independiente con posterioridad, con la acepción de 'lugar de'.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: SAL.OSTN

  • Ziortza-Bolibar: ziortzar, bolibartar - (2005) ARAUA.145 , Euskera, L (2005, 2), 989. or.
    (...)
    Ziortza-Bolibar (euskara); Ziortza-Bolibar (ofiziala). Herritar izena: ziortzar, bolibartar.
    (...)

    Zer: Udala
    Non: Bizkaia
    Jatorria: ARAUA.145

  • ziortza-bolibar - (2007/03/22) EAE.IOF.07 , 58. zkia., 7065. or.
    (...)
    II. Bizkaiko lurralde historikoa
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: EAE.IOF.07

  • ziortza-bolibar - (2009/02/02) EAE.IOF.09 , 022. zkia., 507-4. or.
    (...)
    JAURLARITZAREN LEHENDAKARIORDETZA // 507 // EBAZPENA, 2009ko urtarrilaren 12koa, Toki Araubidearen zuzendariarena, Autonomia Erkidegoko udalerrien izen ofizialak argitaratzeari buruzkoa. // Abenduaren 12ko 271/1983 Dekretuaren xedapen gehigarrietatik lehenengoak ezarritakoaren ondorioetarako, honako hau // EBATZI DUT: // «Izen ofiziala» idazpurupean eta Lurralde historikoetan banatuta, ondoren ematen den izenen zerrenda ofiziala onartzea, lehengo izena ere azalduz, azken zerrenda ofizialean azaldutako izenarekiko aldaketarik jaso duten udalerriei dagokionez. [...] II. BIZKAIKO LURRALDE HISTORIKOA [...] En Vitoria-Gasteiz, a 12 de enero de 2009. // El Director de Régimen Local, // JOSÉ M.ª ENDEMAÑO ARÓSTEGUI
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: EAE.IOF.09

  • ziortza-bolibar - (2009/02/10) EAE.IOF.09 , 028. zkia., 688-7. or.
    (...)
    JAURLARITZAREN LEHENDAKARIORDETZA // 688 // HUTSEN ZUZENKETA, honako ebazpenarena: Ebazpena, 2009ko urtarrilaren 12koa, Toki Araubi¬dearen zuzendariarena, Euskal Autonomia Erkidegoko udalerrien izen ofizialak argitaratzeari buruzkoa. // Euskal Herriko Agintaritzaren Aldizkariari buruzko abenduaren 23ko 217/2008 Dekretuaren 18.2.a) artikuluak ezartzen duenez, aldizkariaren argitalpena prestatzerakoan egiten diren hutsak, baldin eta dokumentuaren edukia aldatzen badute edo zalantzak sortzen badituzte, Jaurlaritzaren Idazkaritzako eta Legebiltzarrarekiko Harremanetarako Zuzendaritzak zuzenduko ditu, ofizioz nahiz organo edo entitate interesdunak eskatuta. // Era horretako akatsak antzeman dira Euskal Autonomia Erkidegoko udalerrien izen ofizialak argitaratzeari buruzko Toki Araubidearen zuzendariaren 2009ko urtarrilaren 12ko Ebazpenean (2009ko otsailaren 2ko Euskal Herriko Agintaritzaren Aldizkaria, 22. zenbakia). Akatsaz ohartuta, honako hau zuzendu behar da: // Jarraian Euskal Autonomia Erkidegoko udalerrien izen ofizialen zerrenda argitaratzen da, lurraldeka: [...] II. BIZKAIKO LURRALDE HISTORIKOA [...]
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: EAE.IOF.09

  • ziortza-bolibar - (2010/02/26) EHAA.EAE.10 , 039. zkia., 2010/1032
    (...)
    JUSTIZIA ETA HERRI ADMINISTRAZIO SAILA EBAZPENA, 2010eko urtarrilaren 12koa, Auzibideen zuzendariarena, Autonomia Erkidegoko udalerrien izen ofizialak argitaratzeari buruzkoa. Abenduaren 12ko 271/1983 Dekretuaren xedapen gehigarrietatik lehenengoak ezarritakoaren ondorioetarako, honako hau EBATZI DUT: «Izen ofiziala» idazpurupean eta lurralde historikoetan banatuta, ondoren ematen den izenen zerrenda ofiziala onartzea, lehengo izena ere azalduz azken zerrenda ofizialean azaldutako izenarekiko aldaketarik jaso duten udalerriei dagokionez. (…) II. BIZKAIKO LURRALDE HISTORIKOA (…) Vitoria-Gasteiz, 2010eko urtarrilaren 12a. Auzibideen zuzendaria, MARÍA SOLEDAD GÓMEZ ADRIAN.
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: EHAA.EAE.10

  • Ziortza-Bolibar (ofiziala)
  • Ziortza-Bolibar (gaztelania)
UTM:
ETRS89 30T X.536144 Y.4788521
Koordenatuak:
Lon.2º33'17"W - Lat.43º14'55"N

Kartografia:

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper