Pertsona-izenak

- Laguntza

*: Hizki bat edo gehiago ordezkatzeko
(mendi*, aba*za, *mendi)

?: Hizki bakarra ordezkatzeko
(oihan?, e?titxu, ?adriano)

Garai - Lekuak - EODA

Garai (Udalerria)

Entitatea:
Antolakuntza/Udalerria
Herritarra:
garaitar 
Arautzea:
Euskaltzaindiaren araua 
Kokalekuak:
  • garaio - (1053 [1987]) DRPLV , II, 159. or. (cf. Euskera, XX, 486. or.)
    (...)
    Es conocido también el documento de donación del monasterio de Varria (San Agustín de Echebarría), en EIorrio, año 1053, que de una copia facsimilar que hoy está en la Academia de la Historia en Madrid L. Michelena transcribe la parte que nos interesa en TAV, p. 31, (10), siguiendo al P. F. Fita y al estudio realizado por Andrés E. de Mañaricúa: ''Ego comitissa domina Leguntia... donaui ad illu(m) monasteriu(m) in uilla q(uo)d dicitur Garaio duas sernas, una(m) de dextera parte de Ecl(esi)a noua, et alia... Garaio debe identificarse sin duda con la actual localidad vizcaína Garay, y la Ecl(esi)a noua se refiere a Elexabarri, según la denominación actual en lengua vasca que se le da a la ermita situada en dicho término. No es necesario insistir sobre su coincidencia con el apellido actual y topónimo Garaio y con la misma forma determinada por el artículo Garaioa. A este respecto L. Michelena señala en Apell. vascos. nº 471, que “-o es, al parecer, un suf. que acompaña adjetivos (cf. nabaro 'notorio' I nabar, nabari): don Belcho de Irurre (Lacarra, 250), Yenego de Berrio (ib., 249); Garaio, Garayoa (cf. garai 'alto, elevado')...
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRPLV

  • garai - (1800-1833) AÑ.LPV , 49 A
    (...)
    Pueblos de Vizcaya (aneja de Berriz)
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AÑ.LPV

  • garai - (1802) DRAH , I, 298
    (...)
    anteig. de la mer. de Durango, señ. de Vizcaya, ob. de Calahorra. Está situada á la falda meridional de la sierra de Oiz á la derecha de un arroyo que de ella baxa al de Cengoitia, y confina por n. y o. con Yurreta y Guerricaiz, por e. y s. con Verriz y Abadiano, y la poblacion que consta de 261 personas está esparcida principalmente en 2 barriadas al rededor de sus 2 iglesias parroquiales. De éstas la una está dedicada á S. Miguel y es anexa de la de Abadiano, de la que se separó por transaccion hecha en 31 de diciembre de 1555, residiendo en ésta uno de los 9 beneficiados que componen el cabildo de matriz y anexa, presentados por el marques de Mortára que goza los diezmos de las 32 casas de que consta su feligresía, contándose tambien en ella un molino y una ermita. La advocacion de la otra parroquia es de 5. Juan evangelista anexa de la de Verriz, de quien se segregó casi al mismo tiempo que la anterior, y en ella reside uno de los 5 beneficiados que componen el cabildo dle entrámbas, cuya presentacion, igualmente que los diezmos, pertenecen a S.M. Comprehende en su feligresía 21 casas, una ferrería, 2 molinos y una ermita dedicada a santa Catalina vírgen y mártir. Junto á la casa de Arroitaganecua, que es de esta 2.ª parroquia, hay una fuente de agua sulfúrea. Contribuye por 36 fogueras, y tiene el 6.º voto y asiento en las juntas de la merindad. G. A.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRAH

  • garay - (1825) BFAH.ESTAT.POL , 19-1 Garai, 3, 11 [1, 9; 1r, 5r]
    (...)
    Anteig[lesi]a de S[a]n Miguel y S[a]n Juan de Garay, en la Merindad de Durango de este M. N. y M. L. Señorio de Vizcaya. Garay [...] Garay 29 de Diciembre de mil ochocientos veinte y cinco // Por indisposicion del Señor Fiel Sindico primero y no saber firmar lo hace su Segundo // Juan de Milicua
    (...)

    Zer: Elizatea
    Non: Bizkaia
    Jatorria: BFAH.ESTAT.POL

  • garay - (1829 [1569-1625, 1704, 1708]) CENS.CAST.XVI , Ap. 158a, 361b
    (...)
    Garay / [FOGUERAS:] 36 [...] se hicieron nuevas investigaciones en Simancas, y habiéndose hallado las averiguaciones de varias iglesias y anteiglesias hechas de Real orden en los años de 1569, 1616, 1618 y 1625, se copian á continuacion para poder hacer la computacion conveniente [...] Garay / [VECINOS:] 100
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: CENS.CAST.XVI

  • garay - (1840) BFAH.ESTAT.POL , 22 Errolda, 3 [2v B]

    Zer: Herria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: BFAH.ESTAT.POL

  • garay - (1840) BFAH.ESTAT.POL , 22 Errolda, 5 [1r]
    (...)
    DISTRITOS [...] DURANGO [...] PUEBLOS [...] Garay, Renta líquida (RS. VN.): 8927, Número de vecinos: 54
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Durango aldea
    Jatorria: BFAH.ESTAT.POL

  • garai - (1921-1925) AZK.CPV , 0192. zkia., I. lib., 0275. or. [03. lib., 024. or.]
    (...)
    Leku-izena [BI, Berriz, Aita San Migel]: Garaiko plazan otea lore
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AZK.CPV

  • garai - (1966) AZK.EDIAL , 33 A
    (...)
    Dialecto vizcaíno
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: AZK.EDIAL

  • garay: garai - (1974) TXILL.EHLI , 170 B

    Zer:
    Non:
    Jatorria: TXILL.EHLI

  • garai - (1974) LIZ.LUR , 30, 34. or.
    (...)
    Durangoaldea: 12 herri eta 12 harri, Gerediagako zelaian, konterri eta merindadeko batzar lekuan. Eskualde honek bere *berjabetasuna ukan du historian. Hamabi herriok hauek ziren, eta ordena hontan jartzen ziren Gerediagako batzarretan: Abadiño, Berriz, Sanagustin-etxebarri, Mallabia, Mañaria, Iurreta, Garai, Zaldibar, Arrazola, Axpe, Apatamonasterio eta Izurza. Lau hiri zituen bere barrutian: Durangoko Tabira, Elorrio, Ermua eta Otxandio […] Goierri: edozein lekutan da goialdeko herria, edo herri baten barnean goien dagoen baserri hauzoa. Honela, Erandio, Zaldibar, Garai, Aulestia, Barrika, Murueta eta Zenarrotza Bizkaiko herrietan Goierri izeneko hauzoak aurkitzen ditugu
    (...)

    Zer: Elizatea
    Non: Durangaldea
    Jatorria: LIZ.LUR

  • garai - (1974 [1987]) DRPLV , II, 159. or. (cf. Euskera, XX, 486. or.)
    (...)
    El origen de garai plantea un problema semejante. Como topónimo es sumamente conocido en el País Vasco en general, y en Vizcaya, sobre todo por ser el nombre de una población situada en una zona alta del duranguesado, además de tratarse de un apelativo común en la lengua. Además de dicha población y otros Garai, existen también Garaio, localidad de la hermandad de Gamboa, Alava, Garayoa, del valle de Aezcoa, Navarra, véase Diccionario Geográfico-Histórico de España, Sec. I, Madrid 1802 // Garaio. por otra parte, es, según el dicc. de Azkue: "(Sc), (árbol) achaparrado, casi en redondo" // Como es sabido garai, además de su dimensión espacial, tiene también significación temporal, y por extensión se emplea además como garaitu, ‘vencer, sobrepasar', etc.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRPLV

  • garay - (1974 [1987]) DRPLV , II, 159. or. (cf. Euskera, XX, 486. or.)
    (...)
    Es conocido también el documento de donación del monasterio de Varria (San Agustín de Echebarría), en EIorrio, año 1053, que de una copia facsimilar que hoy está en la Academia de la Historia en Madrid L. Michelena transcribe la parte que nos interesa en TAV, p. 31, (10), siguiendo al P. F. Fita y al estudio realizado por Andrés E. de Mañaricúa: ''Ego comitissa domina Leguntia... donaui ad illu(m) monasteriu(m) in uilla q(uo)d dicitur Garaio duas sernas, una(m) de dextera parte de Ecl(esi)a noua, et alia... Garaio debe identificarse sin duda con la actual localidad vizcaína Garay, y la Ecl(esi)a noua se refiere a Elexabarri, según la denominación actual en lengua vasca que se le da a la ermita situada en dicho término. No es necesario insistir sobre su coincidencia con el apellido actual y topónimo Garaio y con la misma forma determinada por el artículo Garaioa. A este respecto L. Michelena señala en Apell. vascos. nº 471, que “-o es, al parecer, un suf. que acompaña adjetivos (cf. nabaro 'notorio' I nabar, nabari): don Belcho de Irurre (Lacarra, 250), Yenego de Berrio (ib., 249); Garaio, Garayoa (cf. garai 'alto, elevado')...
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: DRPLV

  • garaio - (1974 [1987]) DRPLV , II, 159, 163. or. (cf. Euskera, XX, 486. or.)
    (...)
    Es conocido también el documento de donación del monasterio de Varria (San Agustín de Echebarría), en EIorrio, año 1053, que de una copia facsimilar que hoy está en la Academia de la Historia en Madrid L. Michelena transcribe la parte que nos interesa en TAV, p. 31, (10), siguiendo al P. F. Fita y al estudio realizado por Andrés E. de Mañaricúa: ''Ego comitissa domina Leguntia... donaui ad illu(m) monasteriu(m) in uilla q(uo)d dicitur Garaio duas sernas, una(m) de dextera parte de Ecl(esi)a noua, et alia... Garaio debe identificarse sin duda con la actual localidad vizcaína Garay, y la Ecl(esi)a noua se refiere a Elexabarri, según la denominación actual en lengua vasca que se le da a la ermita situada en dicho término. No es necesario insistir sobre su coincidencia con el apellido actual y topónimo Garaio y con la misma forma determinada por el artículo Garaioa. A este respecto L. Michelena señala en Apell. vascos. nº 471, que “-o es, al parecer, un suf. que acompaña adjetivos (cf. nabaro 'notorio' I nabar, nabari): don Belcho de Irurre (Lacarra, 250), Yenego de Berrio (ib., 249); Garaio, Garayoa (cf. garai 'alto, elevado')... [...] Con la perspectiva del tiempo me sigue pareciendo válida la hipótesis sobre alte / alde / aldai / aldendu y oste / ostai / ostendu que establecí cuando escribí este trabajo, y, por supuesto, también la que se refiere a usa. En cuanto a la de garai(o) es preciso que fuera viable en su momento la caida en lengua vasca de una -n- intervocálica en una forma procedente del supuesto *calaneu(m), la que necesariamente debía haber ocurrido en un préstamo de época temprana anterior a la acción de la yod, debiendo dar algo así como *galaeo / *galaeio > *garaeo / *garaeio > garaio > garai, y, por otra parte, acaso > rom. *calanjo > *calaño > vasco *galaño > *garaño, no identificable este último salvo en la toponimia, y en ningún caso como apelativo en el sentido de garai. De cualquier modo la hipótesis en relación con garai(o) ofrece menor consistencia que la de las otras palabras estudiadas por no señalarse ejemplos paralelos en cuanto a su terminación en -ai(o) procedentes de añadir el señalado sufijo, pues, de ser así, habría que admitir que constituiría un caso aislado sin otras fuentes de comparación. Galagorri, sin embargo, es un topónimo del valle de Mena y apellido procedente del mismo, como he señalado en trabajos posteriores, el cual lleva el adjetivo gorri. 'rojo', no portando el primer elemento, que no puede ser otra cosa que un sustantivo, sufijo alguno, y constituye una forma intermedia entre Calagorri(s) y Garagorri. En cualquiercaso el admitir la relación existente entre gara y garai(o), considerándose el segundo como derivado del primero, según se ha venido sosteniendo hasta ahora, no ofrece dificultades especiales
    (...)

    Zer: Herria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: DRPLV

  • garay: garai (garaitar) - (1976) E.EUS.LIZ.KN , Euskera, XXI (1976, 1), 299. or.
    (...)
    Kodea: 2.1.6.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.LIZ.KN

  • garay: garai (garaitar) - (1978) E.EUS.UD , Euskera, XXIII (1978, 1), 324. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.UD

  • garay: garai (garaitar) - (1979) E.UDAL , 29

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.UDAL

  • GARAY: GARAI - (1986) HPS.EAE , 72

    Zer: Udalerria
    Non:
    Jatorria: HPS.EAE

  • garai - (1986) IRI.TVC , 212. or.
    (...)
    Garay, en Hecho, y Garay, Cuchet de, en Ansó, p. j. de Jaca, comparable a los diversos Garai de área vasca, de garai, 'alto'. Recuérdense Bordegaray, al sureste de Eysus, y Bois de Garay, al sur de Lurbe-St-Christau, cfr. mapa 1546 ouest, Oloron-St-Marie, véase §19
    (...)

    Zer: Toponimoak
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: IRI.TVC

  • garay - (1989/04/22) BOE.EAE , 096. zkia., 11918. or.
    (...)
    9137 RESOLUCIÓN de 14 de febrero de 1989, de la Dirección de Relaciones Institucionales y Administración Local, sobre publicidad de los nombres oficiales de los municipios de la Comunidad Autónoma. // A los efectos de lo que establece la disposición adicional primera del Decreto 271/1983, de 12 de diciembre, por el que se determina el procedimiento para el cambio de nombre de los municipios de País Vasco, resuelvo: // Aprobar la lista oficial de nombres, que es la que bajo el epígrafe “Denomincación actual”, y con el desglose por territorios históricos, se indica a continuación: [...] II. TERRITORIO HISTÓRICO DE VIZCAYA / BIZKAIKO LURRALDE HISTORIKOA [...] Conforme al artículo 4º del Decreto, la utilización de nombres que no figuren bajo el epígrafe “Denominación actual” debe suspenderse hasta que, previo el expediente a que se refiere el repetido Decreto, se obtenga la aprobación definitiva. // Vitoria-Gasteiz, 14 de febrero de 1989.- El Director de Relaciones Institucionales y Administración Local, Peru Bazako Atutxa
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: BOE.EAE

  • garay - (1990/07/05) BAO , 154. zkia., 039
    (...)
    Bizkaiko Lurralde Historikoko Foru Administrazioa - Foru Aldundiaren Foru Dekretua // Diputatu Nagusiaren Idazkaritza Nagusia // Estatistika eta informatika beharrizanak direla eta, Gobernu Zentralak (INE), Eusko Jaurlaritzak (EUSTAT) eta Foru Aldundiak, garaiz, Bizkaiko udalerrietarako kodeak hartu zituzten, haiseran bateratsiak izan eta, denboraren poderioz, nahasten joan direnak. Nahasketa hau Foru Sailei ere zabaltzen izan zaie. Estatistika Foru Batzordeak, bere eskumenetan diharduela eta eremu honetan erizpide normalizatuei geroago eta tinkoago eutsi behar zaiela uste duenez, iragan martxoaren 29ko bileran, Gobernu Kontseiluari proposatu zion, ofizialki, erabat eta behin betikoz, INE eta EUSTATek egun udalerrien kodeketarako erabiltzen duen sistema har dezan. Proposamen bera zabaltzen zaie biztanguneei, EUSTATekin baterako sistema hartzen delarik. Honenbestez, Diputatu Nagusiaren Idazkari Nagusiak proposaturik, Bizkaiko Herrialde Historikoko Foru Erakundeen Hautapen, Antolaketa, Erregimen eta Funtzionamenduari buruzko 3/87 Foru Araueko 17. artikuluan ezarritakoa dela bide, Gobernu Kontseiluak 1990eko ekainaren 26ko bileran eztabaidatu ondoren, hauxe. // XEDATU DUT: // 1. Ofizialki eta erabat, udalerri eta biztanguneen kodeaketa eguneratua hartzen da, eranskinean dagoen zerrendaren arabera. 2. Hartutako kodeketak iraun egingo du, udalerrien edo biztanguneen izen aldaketak edo bereizketak ematen badira ere. 3. Udalerri berriak sortzen direnetan, zegoen azkenari zegozkion kodeak esleituko dira, Batzar Nagusiek sorkuntza onetsitako dataren arabera ordenatuta eta alfabetoaren arabera, onespen data batera datorrenean. 4. Biztanguneei dagokienez, erizpide berbera erabiliko da, ezarritako lau digituetarik lehen biak talde biztanguneei eta beste biak banakako biztanguneei dagozkiela kontutan hartuz. Talde biztanguneen kodeak hurrenez hurrenekoak izango dira, beren udalerriaren barruan. Banakako biztanguneen kodeak hurrenez hurrenekoak izango dira, beren talde biztangunearen barruan. 5. Diputatu Nagusiaren Idazkaritza Nagusiak kodekera hau zuzen aplikatzen denentz gainikusiko du, aldian-aldian udalerri eta biztanguneen zerrenda eguneratua argitaratuko duelarik, beraien kode eta izenekin. 6. Dekretu hau "Bizkaiko Egunkari Ofiziala"n argitaratuko den egunean jarriko da indarrean. Diputatu Nagusia,. JOSE ALBERTO PRADERA JAUREGI. Diputatu Nagusiaren Idazkari Nagusia,. JOSE LUIS BILBAO EGUREN. // ERANSKINA. // Bizkaiko Udalerrien eta beren banakako biztanguneen zerrenda [...]
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: BAO

  • garay - (1992/03/17) EHAA , 053. zkia., 2148. or.
    (...)
    LEHENDAKARITZA, LEGE ARAUBIDE ETA AUTONOMI GARAPENA // 786 // ERABAKIA, 1992ko martxoaren 5ekoa, Erakunde Harreman eta Toki Administrazioko Zuzendariarena, Autonomi Elkarteko udalerrien izen ofizialak argitaratzeko dena. // Abenduaren 12ko 271/1988 Dekretuaren Xedapen Gehigarrietatik Lehenengoak ezarritakoaren ondorioetarako, honako hau // ERABAKI DUT: // «Gaurregungo izena» idazpurupean eta Lurralde Historikoetan banatuta ondoren ematen den izenen zerrenda ofiziala onartzea: [...] II. BIZKAIKO LURRALDE HISTORIKOA [...] Gaurregungo izena: garay / Lehengo izena: garay [...] Aipatutako Dekretuko 4. atalaren arabera, «Gaurregungo izenah idazpurupean azaltzen ez diren izenak ez dira erabili behar, Dekretu horretan aipatzen den espedienteari izapideak egin ondoren behín-betiko onartzen diren arte. // Vitoria-Gasteiz, 1992ko martxoak 5. Erakunde Harreman eta Toki Administrazioko Zuzendaria, RICARDO GATZAGAETXEBARRIA BASTIDA
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: EHAA

  • garai - (1995) DRPLV , V, 195. or.
    (...)
    Garai ere Euskal Herri osoan berdintsu da, zenbait Garaio ere badirela, forma zaharragoa baita; Garai, ordea, egungo Euskal Herritik kanpo ere aurki daiteke neurri baten bederen
    (...)

    Zer: Toponimoa
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: DRPLV

  • garai - (1998/02/25) Euskera , XLIII (1998, 1), 217-218
    (...)
    Mikel Gorrotxategi Nieto, Euskal Filologian lizentziatua, euskaltzain urgazlea eta Euskaltzaindiaren Onomastika batzordeko idazkari denak, ondoko DIKTAMEN HAU EMATEN DU: Elkargo Akademiko honek prestaturiko eta onartutako Euskal Herriko Udalen /zendegian, bere 273 zenbakia daraman izena, eta orain arte Administrazioaren erabilera ofizialean Garay deitua, euskal aldaera ofizialean Garai dela. Herritarren izena, ordea, garaitar. Euskalliteratura eta tradizioan herri izen hau behin baino gehiagotan agertzen da, hala nola, heraldikan "Gordeago dago herria Garaian altuan"; Resurreccion Maria de Azkue Euskaltzaindiko sortzaile eta lehen euskaltzainburu izan zenaren Cancionero Popular Vasco kantategian: "Garaiko plazan ote loran, Errnuan Asentzioa"; Herri kantetan: "Durangon tronpia, Garaian danbolina, Berrizen dantzia...". Garai izeneko toponimoak Euskal Herriko eskualde guztietan, hasi Enkartazioetatik Zuberoaraino auzo, etxe eta leku izen ugari daude. Errioxako Ojacastro herrian "cuadrilla" edo barruti baten izena Garai zen eta Argentinako departamendu eta ibai batena ere. Udal izen bakarra, ordea, berau da, Durangoko merinaldean. Eta hala adierazteko eta bertako Udalbatzari bidaltzeko, izenpetzen du Bilbon, mila bederatziehun eta laurogeita hamazortzigarreneko otsailaren hogeita bostean. H. Knorr, Onomastika batzordeburua. Mikel Gorrotxategi, Onomastika batzordeko idazkaria.
    (...)

    Zer:
    Non:
    Jatorria: Euskera

  • garay: garai (garaitar) - (2000) E.EUS.GOR.EAE , Euskera, XLV (2000, 3), 1204. or.

    Zer:
    Non:
    Jatorria: E.EUS.GOR.EAE

  • garay - (2000) NOM.2000 , --
    (...)
    120 emakume + 121 gizonezko = 241
    (...)

    Zer:
    Non: Garai
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • garai - (2000) ORP.MAISMED , IV. kap., 201. or.
    (...)
    des noms en -i, suffixe typique de nombre de dérivés qualifiants et participes en basque (gorri, zuri, berri, sarri…) parfois spécifiques à la toponymie (bizkai, garai, aldai etc.), sont peut- être à rapprocher, sémantiquement et morphologiquement, des précédents en -ti: 1327 araynei à Suhare, 1337 lacharri pour “Laccarry” paroisse et podestat souletins (sur lakharr “gravier”), au Censier larrey à Montory (peut-être sur larre “lande”), 1198 belai maison noble de Biarritz (si la base est bel- ce doit être “ombrière” correspondant au site de l’édifice aujourd’hui détruit), 1235 jaldai à Saint-Jean-de-Luz proche de aldai, 1186 ussi maison noble de Cambo, 1249 arcquihe idem à Ustaritz, 1249 feuti à Saint-Pée: certaines bases sont peu ou pas lisibles dans les noms les plus anciennement cités
    (...)

    Zer: Leku-izenak
    Non: Euskal Herria
    Jatorria: ORP.MAISMED

  • garay: garai - (2001) EUDEL , 31
    (...)
    garaitar
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non:
    Jatorria: EUDEL

  • garay - (2002) NOM.GEOGR , Bi.

    Zer:
    Non: Garai
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • garay - (2003) EAE.IOF.03 , --

    Zer:
    Non: Garai
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • garai udalerria - (2003/05/08) DEIKER.HPS , 31082
    (...)
    062-62 071
    (...)

    Zer:
    Non: Garai
    Jatorria: DEIKER.HPS

  • garai - (2004/05/10) BAO , 087. zkia., 10347. or.
    (...)
    Bizkaiko Batzar Nagusien ERABAKIA, 2004ko otsailaren 24koa, Garay udalerriaren izendapena aldatzea onartu eta haren ordez Garai jartzea onesten duena. // Hauxe jakinarazi nahi dut: Bizkaiko Batzar Nagusiek, 2004ko otsailaren 24ko osoko bilkuran, onetsi dutela «Garay udalerriaren izendapena aldatu eta haren ordez Garai jartzea onetsi duen erabakia», eta nik erabakia aldarrikatu eta agindu dut argitara dadila. // Jende orok jakin dezan eta ondore egokiak izan ditzan. // Bilbon, 2004ko apirilaren 19(e)an. // Ahaldun Nagusia, // JOSE LUIS BILBAO EGUREN // (I-683)
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: BIZKAIA
    Jatorria: BAO

  • Garai: garaitar - (2005) ARAUA.145 , Euskera, L (2005, 2), 987. or.
    (...)
    Garai (euskara); Garai (ofiziala). Herritar izena: garaitar. Oharra: Ahoz gorde den artikuludun aldaera erabiltzea zilegi da. Horrela nahi izanez gero, erabil bedi: Garaia, Garaian, Garaiko, Garaitik, Garaira…
    (...)

    Zer: Udala
    Non: Bizkaia
    Jatorria: ARAUA.145

  • garai - (2007/03/22) EAE.IOF.07 , 58. zkia., 7064. or.
    (...)
    II. Bizkaiko lurralde historikoa
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: EAE.IOF.07

  • garai - (2009/02/02) EAE.IOF.09 , 022. zkia., 507-4. or.
    (...)
    JAURLARITZAREN LEHENDAKARIORDETZA // 507 // EBAZPENA, 2009ko urtarrilaren 12koa, Toki Araubidearen zuzendariarena, Autonomia Erkidegoko udalerrien izen ofizialak argitaratzeari buruzkoa. // Abenduaren 12ko 271/1983 Dekretuaren xedapen gehigarrietatik lehenengoak ezarritakoaren ondorioetarako, honako hau // EBATZI DUT: // «Izen ofiziala» idazpurupean eta Lurralde historikoetan banatuta, ondoren ematen den izenen zerrenda ofiziala onartzea, lehengo izena ere azalduz, azken zerrenda ofizialean azaldutako izenarekiko aldaketarik jaso duten udalerriei dagokionez. [...] II. BIZKAIKO LURRALDE HISTORIKOA [...] En Vitoria-Gasteiz, a 12 de enero de 2009. // El Director de Régimen Local, // JOSÉ M.ª ENDEMAÑO ARÓSTEGUI
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: EAE.IOF.09

  • garai - (2009/02/10) EAE.IOF.09 , 028. zkia., 688-5. or.
    (...)
    JAURLARITZAREN LEHENDAKARIORDETZA // 688 // HUTSEN ZUZENKETA, honako ebazpenarena: Ebazpena, 2009ko urtarrilaren 12koa, Toki Araubi¬dearen zuzendariarena, Euskal Autonomia Erkidegoko udalerrien izen ofizialak argitaratzeari buruzkoa. // Euskal Herriko Agintaritzaren Aldizkariari buruzko abenduaren 23ko 217/2008 Dekretuaren 18.2.a) artikuluak ezartzen duenez, aldizkariaren argitalpena prestatzerakoan egiten diren hutsak, baldin eta dokumentuaren edukia aldatzen badute edo zalantzak sortzen badituzte, Jaurlaritzaren Idazkaritzako eta Legebiltzarrarekiko Harremanetarako Zuzendaritzak zuzenduko ditu, ofizioz nahiz organo edo entitate interesdunak eskatuta. // Era horretako akatsak antzeman dira Euskal Autonomia Erkidegoko udalerrien izen ofizialak argitaratzeari buruzko Toki Araubidearen zuzendariaren 2009ko urtarrilaren 12ko Ebazpenean (2009ko otsailaren 2ko Euskal Herriko Agintaritzaren Aldizkaria, 22. zenbakia). Akatsaz ohartuta, honako hau zuzendu behar da: // Jarraian Euskal Autonomia Erkidegoko udalerrien izen ofizialen zerrenda argitaratzen da, lurraldeka: [...] II. BIZKAIKO LURRALDE HISTORIKOA [...]
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: EAE.IOF.09

  • garai - (2010/02/26) EHAA.EAE.10 , 039. zkia., 2010/1032
    (...)
    JUSTIZIA ETA HERRI ADMINISTRAZIO SAILA EBAZPENA, 2010eko urtarrilaren 12koa, Auzibideen zuzendariarena, Autonomia Erkidegoko udalerrien izen ofizialak argitaratzeari buruzkoa. Abenduaren 12ko 271/1983 Dekretuaren xedapen gehigarrietatik lehenengoak ezarritakoaren ondorioetarako, honako hau EBATZI DUT: «Izen ofiziala» idazpurupean eta lurralde historikoetan banatuta, ondoren ematen den izenen zerrenda ofiziala onartzea, lehengo izena ere azalduz azken zerrenda ofizialean azaldutako izenarekiko aldaketarik jaso duten udalerriei dagokionez. (…) II. BIZKAIKO LURRALDE HISTORIKOA (…) Vitoria-Gasteiz, 2010eko urtarrilaren 12a. Auzibideen zuzendaria, MARÍA SOLEDAD GÓMEZ ADRIAN.
    (...)

    Zer: Udalerria
    Non: Bizkaia
    Jatorria: EHAA.EAE.10

  • Garai (ofiziala)
  • Término Municipal de Garai (gaztelania)
UTM:
ETRS89 30T X.530517 Y.4782568
Koordenatuak:
Lon.2º37'23"W - Lat.43º11'47"N

Kartografia:

062-46 [FK]; 062-54 [FK]; 062-62 [FK]

Egoitza

  • B
  • BIZKAIA
  • Plaza Barria, 15.
    48005 BILBO
  • +34 944 15 81 55
  • info@euskaltzaindia.eus

Ikerketa Zentroa

  • V
  • LUIS VILLASANTE
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6.
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus

Ordezkaritzak

  • A
  • ARABA
  • Gaztelako atea, 54
    01007 GASTEIZ
  • +34 945 23 36 48
  • gasteizordez@euskaltzaindia.eus
  • G
  • GIPUZKOA
  • Tolare baserria. Almortza bidea, 6
    20018 DONOSTIA
  • +34 943 42 80 50
  • donostiaordez@euskaltzaindia.eus
  • N
  • NAFARROA
  • Oliveto Kondea, 2, 2. solairua
    31002 IRUÑEA
  • +34 948 22 34 71
  • nafarroaordez@euskaltzaindia.eus

Elkartea

  • I
  • IPAR EUSKAL HERRIA
  • Gaztelu Berria. 15, Paul Bert plaza.
    64100 BAIONA
  • +33 (0)559 25 64 26
  • +33 (0)559 59 45 59
  • baionaordez@euskaltzaindia.eus

Azkue Biblioteka eta argitalpenak

Maximiza tus ganancias en criptomonedas confiando en Bitplex 360, una plataforma diseñada para el éxito.
  • Euskaltzaindia - Real Academia de la Lengua Vasca - Académie de la Langue Basque
  • Plaza Barria, 15. 48005 BILBO
  • +34 944 158 155
  • info@euskaltzaindia.eus
z-library z-lib project
Casino siteleri arasında yerinizi alın, kazançlı çıkmanın keyfini sürün! Heyecanı kaçırmayın.
© 2015 Your Company. All Rights Reserved. Designed By JoomShaper